Últimos temas
EGIPTE
2 participantes
Pàgina 10 de 34
Pàgina 10 de 34 • 
1 ... 6 ... 9, 10, 11 ... 22 ... 34
Re: EGIPTE
Invitat 20/07/10, 12:36 am
Art egipci
Per adornar les tombes dels particulars anaven més a la pintura que al relleu . Les tombes de Beni Hassan són les que, per la dinastia XII , mostren els millors exemples de pintura, seguint les línies generals que defineixen la pintura privada de la dinastia XI. Sobretot veiem escenes de la vida quotidiana
o de la natura
El que les fa particularment atractives.
És poc el que es conserva de la pintura funerària tebana de l'Imperi Mitjà. Antefoqer , visir durant el regnat d'Amenemhet I , va fer construir la tomba per a la seva mare Senet . Aquesta presenta una àmplia gamma de temes. Aquí
hi ha dones coent pa, traient la massa de grans recipients alts i omplint amb ella motlles cònics de fang. Encara que les proporcions de les figures són adequades , amb els seus moviments angulosos i els seus colors apagats irradien una mica de rigidesa i simplicitat.
Art de l'Imperi Nou
Dinastia XVIII
Durant l'Imperi Nou es va incrementar la producció d'escultura real per decorar els temples. Els pilars osiríacos , les esfinxs i els colossos sedents o de peu van trobar lloc en els edificis, adossats als murs, pilars, etc . Amb ells , altres estàtues més petites, en actituds diverses, es dipositaven en diferents parts del temple amb un sentit cerimonial concret.
El cas de la reina Hatshepsut planteja un problema iconogràfic , ja que volia ser representada amb els trets d'un sobirà home . Això significa , en primer lloc, que havia de portar un dels símbols reals, la barba postissa . Havia també vestir el faldellí curt , amb la resta del cos nu , com un faraó. Així , sota els faldons del tocat real apareixen mínimes suggeriments dels seus corbes femenines , però si exceptuem el modelatge del rostre , el cos podria passar pel d'un home. La cara és delicada i femenina .
Durant el regnat de Hatshepsut , i de manera excepcional, un home no pertanyent a la reialesa va gaudir d'alts privilegis. Es tracta d' Senenmut . Una de les estàtues més conegudes d'aquest personatge és l'estàtua cub en què apareix amb la filla de Hatshepsut , la princesa Neferura
Les estàtues de Tuthmosis III mostren una certa semblança facial amb les de Hatshepsut , sobretot quan es conserva el nas . Els trets del faraó són més masculí i el cos més musculat . Veiem un sobirà ideal, que exerceix el seu paper a la perfecció
Per adornar les tombes dels particulars anaven més a la pintura que al relleu . Les tombes de Beni Hassan són les que, per la dinastia XII , mostren els millors exemples de pintura, seguint les línies generals que defineixen la pintura privada de la dinastia XI. Sobretot veiem escenes de la vida quotidiana
o de la natura
El que les fa particularment atractives.
És poc el que es conserva de la pintura funerària tebana de l'Imperi Mitjà. Antefoqer , visir durant el regnat d'Amenemhet I , va fer construir la tomba per a la seva mare Senet . Aquesta presenta una àmplia gamma de temes. Aquí
hi ha dones coent pa, traient la massa de grans recipients alts i omplint amb ella motlles cònics de fang. Encara que les proporcions de les figures són adequades , amb els seus moviments angulosos i els seus colors apagats irradien una mica de rigidesa i simplicitat.
Art de l'Imperi Nou
Dinastia XVIII
Durant l'Imperi Nou es va incrementar la producció d'escultura real per decorar els temples. Els pilars osiríacos , les esfinxs i els colossos sedents o de peu van trobar lloc en els edificis, adossats als murs, pilars, etc . Amb ells , altres estàtues més petites, en actituds diverses, es dipositaven en diferents parts del temple amb un sentit cerimonial concret.
El cas de la reina Hatshepsut planteja un problema iconogràfic , ja que volia ser representada amb els trets d'un sobirà home . Això significa , en primer lloc, que havia de portar un dels símbols reals, la barba postissa . Havia també vestir el faldellí curt , amb la resta del cos nu , com un faraó. Així , sota els faldons del tocat real apareixen mínimes suggeriments dels seus corbes femenines , però si exceptuem el modelatge del rostre , el cos podria passar pel d'un home. La cara és delicada i femenina .
Durant el regnat de Hatshepsut , i de manera excepcional, un home no pertanyent a la reialesa va gaudir d'alts privilegis. Es tracta d' Senenmut . Una de les estàtues més conegudes d'aquest personatge és l'estàtua cub en què apareix amb la filla de Hatshepsut , la princesa Neferura
Les estàtues de Tuthmosis III mostren una certa semblança facial amb les de Hatshepsut , sobretot quan es conserva el nas . Els trets del faraó són més masculí i el cos més musculat . Veiem un sobirà ideal, que exerceix el seu paper a la perfecció
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 20/07/10, 01:11 am
Art egipci
Durant el regnat de Tuthmosis III aquest va encarregar una imatge de la seva mare , que era de sang no real, ja que es tractava d'una concubina de Tuthmosis II.
Però al convertir-se en la mare del faraó va canviar la seva condició i es va convertir en la reina Isis . La seva estàtua porta el ureus ( cobra ) real incrustat en una diadema de pa d'or. La forma del cos de la reina s'allunya del de les estàtues de Hatshepsut , ja que les corbes són més pronunciades i les espatlles tan estrets que desapareixen en l'espessa perruca
Són moltes les estàtues i figuretes que es van realitzar durant els 25 anys de regnat de Amenhetep II. Aquest faraó va ser cèlebre per la seva força física i aquest aspecte es reflecteix en les seves estàtues. Els escultors subratllen la musculatura dels seus braços, així com el pit ampli i ben desenvolupat. Se li representa amb rostre juvenil, ia la boca presenta l'anomenada " somriure tutmósida ".
El prolongat regnat de Amenhetep III és un dels períodes més importants per a la història de l'art egipci
En la fase final del seu regnat el model egipci va començar a canviar, trobant el seu màxim ja durant el regnat de Amenhetep IV - Akhenaton . D'aquesta època procedeixen algunes estatuetes de la reina Tiye , esposa de Amenhetep III , en què hi ha uns trets que semblen indicar el caràcter d'aquesta poderosa dona
Dins de l'escultura privada d'aquest període , trobem exemples de molt diverses qualitats. Es repeteixen els exemples de figures soles o en companyia. El domini de la pedra és excel lent, el que va permetre que els escultors egipcis s'atrevís no només amb calcària , sinó també amb granit i qualsevol altra pedra dura.
Durant el regnat de Tuthmosis III aquest va encarregar una imatge de la seva mare , que era de sang no real, ja que es tractava d'una concubina de Tuthmosis II.
Però al convertir-se en la mare del faraó va canviar la seva condició i es va convertir en la reina Isis . La seva estàtua porta el ureus ( cobra ) real incrustat en una diadema de pa d'or. La forma del cos de la reina s'allunya del de les estàtues de Hatshepsut , ja que les corbes són més pronunciades i les espatlles tan estrets que desapareixen en l'espessa perruca
Són moltes les estàtues i figuretes que es van realitzar durant els 25 anys de regnat de Amenhetep II. Aquest faraó va ser cèlebre per la seva força física i aquest aspecte es reflecteix en les seves estàtues. Els escultors subratllen la musculatura dels seus braços, així com el pit ampli i ben desenvolupat. Se li representa amb rostre juvenil, ia la boca presenta l'anomenada " somriure tutmósida ".
El prolongat regnat de Amenhetep III és un dels períodes més importants per a la història de l'art egipci
En la fase final del seu regnat el model egipci va començar a canviar, trobant el seu màxim ja durant el regnat de Amenhetep IV - Akhenaton . D'aquesta època procedeixen algunes estatuetes de la reina Tiye , esposa de Amenhetep III , en què hi ha uns trets que semblen indicar el caràcter d'aquesta poderosa dona
Dins de l'escultura privada d'aquest període , trobem exemples de molt diverses qualitats. Es repeteixen els exemples de figures soles o en companyia. El domini de la pedra és excel lent, el que va permetre que els escultors egipcis s'atrevís no només amb calcària , sinó també amb granit i qualsevol altra pedra dura.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 20/07/10, 01:54 am
Art egipci
En fusta, podem citar no només escultures de ple volum
sinó també el treball realitzat sobre taüts
i màscares funeràries
El mobiliari de l'època també és molt vistós i de gran qualitat i originalitat.
El relleu està molt estès en aquesta època, principalment en temples , tombes i esteles . Bons exemples es localitzen al temple funerari de Hatshepsut a Deir el- Bahari . Els més interessants són els que mostren l'expedició al país de Punt , lloc d'on els egipcis extreien mirra
Encens , animals exòtics i fustes com el banús . Aquests relleus tenen un bon acabat
i destaca la precisió amb la que va ser representada la reina d'aquell lloc
de trets africans. Sota Amenhetep III trobem un elevat nombre d'exemples de bona factura en què és molt fàcil reconèixer el rostre d'aquest faraó.
En fusta, podem citar no només escultures de ple volum
sinó també el treball realitzat sobre taüts
i màscares funeràries
El mobiliari de l'època també és molt vistós i de gran qualitat i originalitat.
El relleu està molt estès en aquesta època, principalment en temples , tombes i esteles . Bons exemples es localitzen al temple funerari de Hatshepsut a Deir el- Bahari . Els més interessants són els que mostren l'expedició al país de Punt , lloc d'on els egipcis extreien mirra
Encens , animals exòtics i fustes com el banús . Aquests relleus tenen un bon acabat
i destaca la precisió amb la que va ser representada la reina d'aquell lloc
de trets africans. Sota Amenhetep III trobem un elevat nombre d'exemples de bona factura en què és molt fàcil reconèixer el rostre d'aquest faraó.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 20/07/10, 02:51 am
Art egipci
En l'àmbit de les tombes reials , la pintura va canviar el seu estil a principis de la dinastia XVIII. A la tomba de Tuthmosis III , per exemple , podem apreciar l' esquematisme de les figures
Posteriorment , en canvi , la pintura torna a l'estil més característic de l'antic Egipte, seguint el cànon de proporcions propi d'aquest període.
La pintura privada arribarà a l'Imperi Nou el seu màxim apogeu , principalment en la decoració de les tombes. A la dinastia XVIII destaquen les pintures de les tombes de Ramose , de Sennefer , i de Nebamón i Ipuky . No obstant això, també trobem bells exemples de pintura sobre altres suports, com el papir
Dins de la dinastia XVIII i en la història de l'art egipci en general , l'època d'Amarna constitueix un període sense comparació . L'art conservador egipci troba en aquest moment l'oportunitat d'alliberar de cànons i tradicions establertes. Es crea un estil molt original , de vegades grotesc , que fa molt fàcil de distingir els treballs realitzats en aquesta època.
Les estàtues mostren al faraó amb una cara exageradament allargada
Els llavis carnosos i expressius , els ulls oblics i estrets, i el mentó molt pronunciat, perllongat per la barba postissa . També destaca en l'estil d'aquest moment el afectuós tractament de la família reial , una cosa del que no podem trobar exemples tan clars i directes en altres èpoques
Per sort , a principis del segle XX es va trobar el taller de l'escultor Tuthmosis , escultor encarregat de realitzar les obres per a la família reial. Gràcies a aquest descobriment s'han trobat nombrosos models de caps
i el més famós bust de l'antic Egipte, el de la reina Nefertiti
En el relleu és on millor podem veure l'actitud especialment afectuosa en què es mostren els membres de la família reial
El sol fet de trobar al rei , la reina , i les seves filles junts ja és una cosa excepcional , menys en l'època d'Amarna . També podem trobar imatges inusuals en altres èpoques, com la d'una princesa menjant de manera tranquil.la
En l'àmbit de les tombes reials , la pintura va canviar el seu estil a principis de la dinastia XVIII. A la tomba de Tuthmosis III , per exemple , podem apreciar l' esquematisme de les figures
Posteriorment , en canvi , la pintura torna a l'estil més característic de l'antic Egipte, seguint el cànon de proporcions propi d'aquest període.
La pintura privada arribarà a l'Imperi Nou el seu màxim apogeu , principalment en la decoració de les tombes. A la dinastia XVIII destaquen les pintures de les tombes de Ramose , de Sennefer , i de Nebamón i Ipuky . No obstant això, també trobem bells exemples de pintura sobre altres suports, com el papir
Dins de la dinastia XVIII i en la història de l'art egipci en general , l'època d'Amarna constitueix un període sense comparació . L'art conservador egipci troba en aquest moment l'oportunitat d'alliberar de cànons i tradicions establertes. Es crea un estil molt original , de vegades grotesc , que fa molt fàcil de distingir els treballs realitzats en aquesta època.
Les estàtues mostren al faraó amb una cara exageradament allargada
Els llavis carnosos i expressius , els ulls oblics i estrets, i el mentó molt pronunciat, perllongat per la barba postissa . També destaca en l'estil d'aquest moment el afectuós tractament de la família reial , una cosa del que no podem trobar exemples tan clars i directes en altres èpoques
Per sort , a principis del segle XX es va trobar el taller de l'escultor Tuthmosis , escultor encarregat de realitzar les obres per a la família reial. Gràcies a aquest descobriment s'han trobat nombrosos models de caps
i el més famós bust de l'antic Egipte, el de la reina Nefertiti
En el relleu és on millor podem veure l'actitud especialment afectuosa en què es mostren els membres de la família reial
El sol fet de trobar al rei , la reina , i les seves filles junts ja és una cosa excepcional , menys en l'època d'Amarna . També podem trobar imatges inusuals en altres èpoques, com la d'una princesa menjant de manera tranquil.la
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 20/07/10, 02:25 pm
Art egipci
Després de la mort de Akhenaton i el breu regnat o coregent de Smenkhkara , arribem al regnat del jove Tutankhamon, fill de Akhenaton . La influència del període d'Amarna encara es manté parcialment en les seves obres
Encara que més suavitzades i conformes a la tradició egípcia. El descobriment de la tomba intacta d'aquest monarca , va permetre conèixer millor l'art de l'època, especialment l'alt grau de finor i destresa assolit pels artesans reals. Bon exemple són els seus taüts
la seva famosa màscara funerària
O el seu tron
Dinastia XIX
Els escultors de Seti I van demostrar una gran destresa en la talla de les seves obres . D'Abidos procedeix una estàtua de diorita porfíric dura que mostra el faraó genuflex ( de genolls ) amb una taula d'ofrenes . El rostre del sobirà té un subtil modelatge
Malauradament no s'han conservat moltes escultures del seu regnat , tot i que observant l'anterior hem d'entendre que van tenir una gran qualitat. Aquesta qualitat es comprova en els seus relleus
i en l'escultura privada realitzada en aquests anys
Les estàtues que van sortir dels tallers reials durant el regnat de Ramsès II eclipsen a qualsevol altra forma artística per l'enorme mida de moltes d'elles ( algunes de més de 22 metres en una peça ) i pel seu elevat nombre i varietat
A la façana del temple més gran de Abu Simbel
podem veure quatre colossos excavats a la roca , amb una alçada de 20 metres. En ple volum trobem colossos a Memphis i Tebes , principalment, però sabem que havien també en altres llocs, com Piramsés . Del temple funerari de Ramsès II procedeix part d'un colós , actualment conservat al Museu Britànic
Una altra estàtua , produeix una impressió del sobirà totalment diferent
És de mida lleugerament superior al natural i està tallada en un brillant granit negre que representa el faraó assegut i amb la corona khepresh , la corona blau. Als seus peus, en una escala molt inferior , estan la seva dona Nefertari i un dels seus fills, Amonhirkhepeshef . Des del punt de vista tècnic és una estàtua perfecta. En qualsevol cas , aquesta obra desprèn molta més humanitat que la dels colossos . Altres estàtues de Ramsès II li ha acompanyat per divinitats
Després de la mort de Akhenaton i el breu regnat o coregent de Smenkhkara , arribem al regnat del jove Tutankhamon, fill de Akhenaton . La influència del període d'Amarna encara es manté parcialment en les seves obres
Encara que més suavitzades i conformes a la tradició egípcia. El descobriment de la tomba intacta d'aquest monarca , va permetre conèixer millor l'art de l'època, especialment l'alt grau de finor i destresa assolit pels artesans reals. Bon exemple són els seus taüts
la seva famosa màscara funerària
O el seu tron
Dinastia XIX
Els escultors de Seti I van demostrar una gran destresa en la talla de les seves obres . D'Abidos procedeix una estàtua de diorita porfíric dura que mostra el faraó genuflex ( de genolls ) amb una taula d'ofrenes . El rostre del sobirà té un subtil modelatge
Malauradament no s'han conservat moltes escultures del seu regnat , tot i que observant l'anterior hem d'entendre que van tenir una gran qualitat. Aquesta qualitat es comprova en els seus relleus
i en l'escultura privada realitzada en aquests anys
Les estàtues que van sortir dels tallers reials durant el regnat de Ramsès II eclipsen a qualsevol altra forma artística per l'enorme mida de moltes d'elles ( algunes de més de 22 metres en una peça ) i pel seu elevat nombre i varietat
A la façana del temple més gran de Abu Simbel
podem veure quatre colossos excavats a la roca , amb una alçada de 20 metres. En ple volum trobem colossos a Memphis i Tebes , principalment, però sabem que havien també en altres llocs, com Piramsés . Del temple funerari de Ramsès II procedeix part d'un colós , actualment conservat al Museu Britànic
Una altra estàtua , produeix una impressió del sobirà totalment diferent
És de mida lleugerament superior al natural i està tallada en un brillant granit negre que representa el faraó assegut i amb la corona khepresh , la corona blau. Als seus peus, en una escala molt inferior , estan la seva dona Nefertari i un dels seus fills, Amonhirkhepeshef . Des del punt de vista tècnic és una estàtua perfecta. En qualsevol cas , aquesta obra desprèn molta més humanitat que la dels colossos . Altres estàtues de Ramsès II li ha acompanyat per divinitats
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 20/07/10, 03:47 pm
Art egipci
El relleu segueix l'estil anterior, amb una talla de molt bona qualitat
fins i tot encara que la roca no oferia bones condicions de treball, com a Abu Simbel
De Merenptah , successor de Ramsès II , no s'han trobat massa escultures , i els exemples que tenim no semblen estar a l' alçada dels del seu pare
Un nou apogeu en l'art de la talla en ple volum s'assolirà , però, poc després , sota el regnat de Seti II.
En les tombes reials de la dinastia XIX s'observen canvis perceptibles . El fons blavós amb què es pintaven les parets des època de Horemheb , romandrà encara durant el regnat de Ramsès I
Però després aquest s'abandonarà donant preferència al groc . En tombes com les de Merenptah i Siptah
Les tombes són els llocs on trobem els millors exemples de pintura. Els colors conservats a la tomba de Nefertari són tan vius que semblen haver estat plasmats fa uns dies
encara que tenen més de 3.250 anys d'antiguitat. Característic d' aquesta època, en el dibuix de les cares, són els dos plecs marcats al coll i en la comissura dels llavis
Però més que en les tombes reials, és a les privades on es troben les escenes més coloristes i cridaneres , com veiem en les tombes de Senedjem
i Pashedu
És usual que en les tombes dels notables apareguin , a més, nínxols en els quals es mostra la imatge del difunt , la seva dona i la seva mare
Dinastia XX
Els relleus del temple de Ramsès III a Medinet Habu són de bona qualitat , i en part encara conserven els seus colors originals. L'obra mestra indiscutible és un relleu situat darrere de l'ala sud del pilona del temple, adjacent al palau reial
Aquí apareix Ramsès III muntant un carro, armat amb una llança , ja que està caçant toros a la maresma . Dos ja han mort però un tercer fuig amb una llança clavada . El context de l'acció és tan poc freqüent com els participants. El canyar no es presta només com a fons , a l'estil usual , sinó que aquí pren part activa de l'escena ocultant parcialment els animals.
En altres relleus de caràcter bèl.lic , es mostra el caos i desordre de la batalla
El relleu segueix l'estil anterior, amb una talla de molt bona qualitat
fins i tot encara que la roca no oferia bones condicions de treball, com a Abu Simbel
De Merenptah , successor de Ramsès II , no s'han trobat massa escultures , i els exemples que tenim no semblen estar a l' alçada dels del seu pare
Un nou apogeu en l'art de la talla en ple volum s'assolirà , però, poc després , sota el regnat de Seti II.
En les tombes reials de la dinastia XIX s'observen canvis perceptibles . El fons blavós amb què es pintaven les parets des època de Horemheb , romandrà encara durant el regnat de Ramsès I
Però després aquest s'abandonarà donant preferència al groc . En tombes com les de Merenptah i Siptah
Les tombes són els llocs on trobem els millors exemples de pintura. Els colors conservats a la tomba de Nefertari són tan vius que semblen haver estat plasmats fa uns dies
encara que tenen més de 3.250 anys d'antiguitat. Característic d' aquesta època, en el dibuix de les cares, són els dos plecs marcats al coll i en la comissura dels llavis
Però més que en les tombes reials, és a les privades on es troben les escenes més coloristes i cridaneres , com veiem en les tombes de Senedjem
i Pashedu
És usual que en les tombes dels notables apareguin , a més, nínxols en els quals es mostra la imatge del difunt , la seva dona i la seva mare
Dinastia XX
Els relleus del temple de Ramsès III a Medinet Habu són de bona qualitat , i en part encara conserven els seus colors originals. L'obra mestra indiscutible és un relleu situat darrere de l'ala sud del pilona del temple, adjacent al palau reial
Aquí apareix Ramsès III muntant un carro, armat amb una llança , ja que està caçant toros a la maresma . Dos ja han mort però un tercer fuig amb una llança clavada . El context de l'acció és tan poc freqüent com els participants. El canyar no es presta només com a fons , a l'estil usual , sinó que aquí pren part activa de l'escena ocultant parcialment els animals.
En altres relleus de caràcter bèl.lic , es mostra el caos i desordre de la batalla
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 20/07/10, 10:43 pm
Art egipci
que simbolitza el mal davant l'ordre personificat en el propi faraó. Fins al final de l'època ramèssida trobarem bons exemples de relleus, en tombes i en temples. D'època de Ramsès IX han sobreviscut alguns en el temple de Karnak
En aquest, de manera inusual , es mostren Ramsès IX i el gran sacerdot d'Amon tebà Amenhetep a la mateixa escala . Probablement aquí tinguin a veure la creixent influència i poder que van acaparar els grans sacerdots , que en uns decennis arribaran fins i tot a utilitzar el títol real.
Encara en la dinastia XX trobem bons exemples en el camp de l'escultura. En l'escultura real s'evidencia que el faraó segueix mostrant-se idealitzat i jove
També l'escultura privada ofereix obres notables, com les estàtues del gran sacerdot d'Amon Ramsésnakht , de l'època de Ramsès IV a Ramsès IX
La pintura a les tombes reials es propaga per tots els seus corredors i sales. En aquesta dinastia , a més , els textos seran més variats. Alguns Ostraca ( trossos de ceràmica o pedra on es realitzaven esbossos ) mostren escenes que després podien plasmar-se en les tombes o temples
Ramsès III es mostra com un faraó noble, amb el nas lleugerament arquejat i petits llavis
Les tombes d'alguns dels seus fills mostren tendències menys sòbries .
Art del Tercer Període Intermedi ( dinasties XXI - XXV )
Com tots els anomenats " períodes intermedis , és a dir , aquelles èpoques en la història d'Egipte situades entre els " imperis " o temps de màxim apogeu, se sol considerar també al Tercer Període Intermedi com una època fosca i decadent. No obstant això, i encara que és cert que no trobem el mateix nombre d'obres que ens ha llegat l'Imperi Nou, és evident que l'art d'aquest període no és en absolut decadent.
En l'àmbit de l'escultura, només cal esmentar una estàtua cub de Nimlot
que simbolitza el mal davant l'ordre personificat en el propi faraó. Fins al final de l'època ramèssida trobarem bons exemples de relleus, en tombes i en temples. D'època de Ramsès IX han sobreviscut alguns en el temple de Karnak
En aquest, de manera inusual , es mostren Ramsès IX i el gran sacerdot d'Amon tebà Amenhetep a la mateixa escala . Probablement aquí tinguin a veure la creixent influència i poder que van acaparar els grans sacerdots , que en uns decennis arribaran fins i tot a utilitzar el títol real.
Encara en la dinastia XX trobem bons exemples en el camp de l'escultura. En l'escultura real s'evidencia que el faraó segueix mostrant-se idealitzat i jove
També l'escultura privada ofereix obres notables, com les estàtues del gran sacerdot d'Amon Ramsésnakht , de l'època de Ramsès IV a Ramsès IX
La pintura a les tombes reials es propaga per tots els seus corredors i sales. En aquesta dinastia , a més , els textos seran més variats. Alguns Ostraca ( trossos de ceràmica o pedra on es realitzaven esbossos ) mostren escenes que després podien plasmar-se en les tombes o temples
Ramsès III es mostra com un faraó noble, amb el nas lleugerament arquejat i petits llavis
Les tombes d'alguns dels seus fills mostren tendències menys sòbries .
Art del Tercer Període Intermedi ( dinasties XXI - XXV )
Com tots els anomenats " períodes intermedis , és a dir , aquelles èpoques en la història d'Egipte situades entre els " imperis " o temps de màxim apogeu, se sol considerar també al Tercer Període Intermedi com una època fosca i decadent. No obstant això, i encara que és cert que no trobem el mateix nombre d'obres que ens ha llegat l'Imperi Nou, és evident que l'art d'aquest període no és en absolut decadent.
En l'àmbit de l'escultura, només cal esmentar una estàtua cub de Nimlot
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 20/07/10, 11:28 pm
Art egipci
Fill de Sheshonq I , o un fragment d'estàtua de Osorkón I trobat a Biblos
Més qualitat mostren encara els relleus de Osorkón I
i Osorkón II
trobats en Bubastis . Més tardanament , a les acaballes de la dinastia XXII , a mitjans del segle VIII aC , començarem a observar un nou estil arcaïtzant que buscarà els seus paral · lel a l'Imperi Antic . Un bon exemple és la plaqueta amb relleu del rei Iuput II
El monarca es mostra a l'estil dels antics reis de feia prop de dos mil anys, amb amples espatlles , cames molt robustes i, en definitiva , un estil molt arcaic .
L'aportació més important d'aquestes dinasties s'ha de buscar en el treball dels metalls. Conservem diverses imatges de culte , com un grup que representa Isis , Osiris i Horus
Aquest grup, de només 9 cm d' altura, es descriu com un penjoll . Els membres allargats i la forma de representar els torsos , com si estiguessin formats per segments, revelan que no és una obra d'un escultor de la dinastia XVIII , encara que la peça es inspiri en l'estil d'aquella època. De Siamón , de la dinastia XXI , tenim una petita esfinx de bronze
I una altra estatueta en bronze negre de Osorkón II , de només 14 cm d'alçada
que reflecteixen l'art del metall en aquesta època. De finals de la dinastia XXII podem citar també l'exemple d'una estatueta del rei Pimay
Però, sens dubte , l'obra mestra d'aquest període és l'estatueta de la divina adoratriu Karomama , de la dinastia XII
Podem dir , fins i tot , que es tracta d'una de les obres mestres més singulars de tot l'art egipci. Les delicades faccions , juvenils alhora que introspectives , com també els esvelts membres , estan modelats a l'estil idealitzat d'aquest període , sota la inspiració d'antics models de l'època tutmósida , i expressen la perfecció de la gràcia femenina en el sentir egipci . Per casualitat , es conserva el nom de l'escultor que va fer aquesta estàtua. Es deia Ahtefnakht , nom que hauria de ser honrat entre els més alts artistes de l'antiguitat. Si observem en detall l'estàtua
és quan podem valorar millor la qualitat del treball aplicat en ella.
El mestratge dels artistes d'aquesta època es pot valorar també quan veiem la qualitat de l'acabat d'alguns taüts , molt pintats i decorats en aquest període
O en el taüt d'argent
Fill de Sheshonq I , o un fragment d'estàtua de Osorkón I trobat a Biblos
Més qualitat mostren encara els relleus de Osorkón I
i Osorkón II
trobats en Bubastis . Més tardanament , a les acaballes de la dinastia XXII , a mitjans del segle VIII aC , començarem a observar un nou estil arcaïtzant que buscarà els seus paral · lel a l'Imperi Antic . Un bon exemple és la plaqueta amb relleu del rei Iuput II
El monarca es mostra a l'estil dels antics reis de feia prop de dos mil anys, amb amples espatlles , cames molt robustes i, en definitiva , un estil molt arcaic .
L'aportació més important d'aquestes dinasties s'ha de buscar en el treball dels metalls. Conservem diverses imatges de culte , com un grup que representa Isis , Osiris i Horus
Aquest grup, de només 9 cm d' altura, es descriu com un penjoll . Els membres allargats i la forma de representar els torsos , com si estiguessin formats per segments, revelan que no és una obra d'un escultor de la dinastia XVIII , encara que la peça es inspiri en l'estil d'aquella època. De Siamón , de la dinastia XXI , tenim una petita esfinx de bronze
I una altra estatueta en bronze negre de Osorkón II , de només 14 cm d'alçada
que reflecteixen l'art del metall en aquesta època. De finals de la dinastia XXII podem citar també l'exemple d'una estatueta del rei Pimay
Però, sens dubte , l'obra mestra d'aquest període és l'estatueta de la divina adoratriu Karomama , de la dinastia XII
Podem dir , fins i tot , que es tracta d'una de les obres mestres més singulars de tot l'art egipci. Les delicades faccions , juvenils alhora que introspectives , com també els esvelts membres , estan modelats a l'estil idealitzat d'aquest període , sota la inspiració d'antics models de l'època tutmósida , i expressen la perfecció de la gràcia femenina en el sentir egipci . Per casualitat , es conserva el nom de l'escultor que va fer aquesta estàtua. Es deia Ahtefnakht , nom que hauria de ser honrat entre els més alts artistes de l'antiguitat. Si observem en detall l'estàtua
és quan podem valorar millor la qualitat del treball aplicat en ella.
El mestratge dels artistes d'aquesta època es pot valorar també quan veiem la qualitat de l'acabat d'alguns taüts , molt pintats i decorats en aquest període
O en el taüt d'argent
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 21/07/10, 12:27 am
Art egipci
o la màscara funerària de Psusennes I
o algunes peces de joieria
La dinastia XXV suposarà un canvi notable en l'estil artístic , ja que quedarà implantat la manera arcaïtzant que ja s'anunciava des de mitjans del segle VIII aC Potser aquest arcaisme s'hagi de concebre com un intent , per part dels faraons cuixites de la dinastia XXV , de tornar als plans ideològics i artístics considerats més purs . No obstant això, a més d'aquest estil sobri s'afegeix un treball més vigorós que delinea amb realisme les faccions ètniques característiques dels cuixites , de tipus més negroide .
Trobem escultures d'estil arcaic
i altres en les que, com dèiem, s'evidencien els trets negroides dels cuixites
No obstant això, en moltes altres estàtues no es poden observar aquests detalls, i bé podrien passar gairebé com a pròpies d'una altra època. Un dels millors exemples de l'estàtua cuixita és precisament l'estàtua de calcita de la divina adoratriu Amenirdis I
No són massa els relleus que queden en l'àmbit real. En tot cas , els que han sobreviscut no són relleus profunds, encara que tenen qualitat. Una manera de distingir els monarques cuixites és saber que sempre porten al front 2 cobres , i no una com a la resta de les èpoques .
Art de la Baixa Època ( dinasties XXVI - XXX )
En l'estatuària d'aquesta època ressalta el perfecte polit de les obres. Aquest detall el podem apreciar bé en una estàtua de Amasis Que a més presenta el típic " somriure saïta " , un altre tret que defineix l'estil de l'època, i en una altra estàtua que representa la deessa hipopòtam Tauseret
Durant la Baixa Època en general van ser molt comunes les estàtues cub
Els primers exemples es remunten a l'Imperi Mitjà. L'escultura privada de la dinastia XXVI és un adequat cant del cigne a la llarga història del retrat egipci que , malgrat la seva idealització , feia de vegades cas omís de les convencions per posar de manifest l'autèntic talent dels artesans.
El treball en metall és molt abundant durant la dinastia XXVI . Comptem amb exemples de diversa qualitat , figures de divinitats
o la màscara funerària de Psusennes I
o algunes peces de joieria
La dinastia XXV suposarà un canvi notable en l'estil artístic , ja que quedarà implantat la manera arcaïtzant que ja s'anunciava des de mitjans del segle VIII aC Potser aquest arcaisme s'hagi de concebre com un intent , per part dels faraons cuixites de la dinastia XXV , de tornar als plans ideològics i artístics considerats més purs . No obstant això, a més d'aquest estil sobri s'afegeix un treball més vigorós que delinea amb realisme les faccions ètniques característiques dels cuixites , de tipus més negroide .
Trobem escultures d'estil arcaic
i altres en les que, com dèiem, s'evidencien els trets negroides dels cuixites
No obstant això, en moltes altres estàtues no es poden observar aquests detalls, i bé podrien passar gairebé com a pròpies d'una altra època. Un dels millors exemples de l'estàtua cuixita és precisament l'estàtua de calcita de la divina adoratriu Amenirdis I
No són massa els relleus que queden en l'àmbit real. En tot cas , els que han sobreviscut no són relleus profunds, encara que tenen qualitat. Una manera de distingir els monarques cuixites és saber que sempre porten al front 2 cobres , i no una com a la resta de les èpoques .
Art de la Baixa Època ( dinasties XXVI - XXX )
En l'estatuària d'aquesta època ressalta el perfecte polit de les obres. Aquest detall el podem apreciar bé en una estàtua de Amasis Que a més presenta el típic " somriure saïta " , un altre tret que defineix l'estil de l'època, i en una altra estàtua que representa la deessa hipopòtam Tauseret
Durant la Baixa Època en general van ser molt comunes les estàtues cub
Els primers exemples es remunten a l'Imperi Mitjà. L'escultura privada de la dinastia XXVI és un adequat cant del cigne a la llarga història del retrat egipci que , malgrat la seva idealització , feia de vegades cas omís de les convencions per posar de manifest l'autèntic talent dels artesans.
El treball en metall és molt abundant durant la dinastia XXVI . Comptem amb exemples de diversa qualitat , figures de divinitats
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 21/07/10, 01:28 am
Art egipci
Figures d'animals
Etc . A partir d'aquesta època la producció d'amulets de metall és molt elevada, i en bona part dels casos la seva qualitat és baixa, el que permet un fàcil treball per part dels falsificadors .
Els millors relleus de la dinastia XXVI es troben , probablement, a Tebes . Concretament en algunes tombes de la necròpolis de el- Asasif . A la tomba de Montuemhat el relleu és de gran qualitat, i en alguns casos s'ha pogut comprovar que algunes escenes són còpies directes d'altres més antigues.
El cànon de proporcions va canviar
Els 18 quadres que en la quadrícula definien les proporcions de les figures de l'Imperi Nou , ara es van augmentar a 21 , com pot observar a la imatge.
La tècnica del polit en l'estatuària seguirà observant posteriorment. Així, de la dinastia XXVII podem citar un fragment trobat a Memphis
La dinastia XXVII correspon a l'època de la primera invasió persa d'Egipte , de manera que en alguns casos concrets l'art egipci es veurà influenciat per alguns detalls d'origen persa. Això últim es veu en les estàtues dels col.laboradors perses , com la de Ptahhetep
En aquest cas , els collarets que porta al coll, típics de la cort persa, evidencien el seu estatus de col.laborador . No obstant això , els invasors perses no canviaran l'art o la cultura egípcia. Al contrari , sucumbiran davant la poderosa atracció i personalitat d'aquesta, i continuaran exercint com a garants de la mateixa. Un bon exemple és el temple de Hibis , començat per Darío I. El temple és de tipus egipci i està decorat amb relleus egipcis , segons el costum egípcia. Darios I es va representar en ells com faraó , i protagonitzant escenes pròpies d'un faraó
D'aquesta època també conservem alguns bons exemples de l'art amb metall. L'electró , un aliatge d'or i plata molt emprada en l'antic Egipte, va servir de base per crear aquesta petita estàtua del déu Horus
Després de la primera invasió persa, de 525-404 aC, i abans que es produís la segona invasió persa a 342 aC , Egipte encara tindria oportunitat de ser governat per faraons locals durant les dinasties XXVIII - XXX . En l'art , però, amb la dinastia XXX ja veurem uns canvis que s'anticiparan l'estil ptolemaic en alguns casos. Una de les obres mestres de la dinastia XXX és un fragment d'estàtua coneguda com el "cap verd ".
La pedra es va polir tant que brilla com si fos metall , el que fa ressaltar fins a la més petita de les arrugues que va indicar l'escultor sobre les celles, al voltant dels ulls, del nas a la boca , sota el mentó i en les orelles. La pell està caiguda sota els ulls, però la boca i la mandíbula són ferms .
Durant la dinastia XXX trobem gran quantitat d'estàtues estelóforas ( personatge amb estela )
naóforas ( personatge amb naus )
i d'animals
Les estàtues de faraons de la dinastia XXX que han sobreviscut , molt poques , mostren trets que anuncien el que serà la manera de representar durant l'època ptolemaica . Les figures es mostren més rabassudes , amb papada
Art a l'època ptolemaica
Durant l'època ptolemaica , els reis descendents de Ptolomeu , general de Alexandre el Gran que es va instal.lar a Egipte com faraó , van continuar promocionant l'art i cultura egipcis, de la mateixa manera que abans ho havien fet els perses.
L'escultura dels Ptolemeu, en l'estil egipci, sol representar als seus monarques amb certa panxa i papada . És un estil inconfusible , allunyat de l'idealisme del passat. Aquesta característica la podem veure, per exemple, en un fragment d'estàtua pertanyent a Ptolemeu VIII
A la pintura , d'altra banda , el cànon de proporcions seguirà aproximadament l'establert durant l'època saïta , amb una alçada , per a la figura , de 21 quadres des de la base del peu fins als ulls
La presència greco - macedònia primer i, després, la romana des de la caiguda de Cleopatra VII, faran que es vagin produint i introduint canvis notables en els estils artístics , encara que les costums funeraris prossegueixin sense grans alteracions. Com a exemple d'aquests canvis, podem mostrar un exemple de pintura de començaments del segle I dC, ja amb Egipte sota domini romà. És un exemple magnífic de pintura egípcia feta per quedar emmarcada sobre el cap d'una mòmia , a manera de retrat
Figures d'animals
Etc . A partir d'aquesta època la producció d'amulets de metall és molt elevada, i en bona part dels casos la seva qualitat és baixa, el que permet un fàcil treball per part dels falsificadors .
Els millors relleus de la dinastia XXVI es troben , probablement, a Tebes . Concretament en algunes tombes de la necròpolis de el- Asasif . A la tomba de Montuemhat el relleu és de gran qualitat, i en alguns casos s'ha pogut comprovar que algunes escenes són còpies directes d'altres més antigues.
El cànon de proporcions va canviar
Els 18 quadres que en la quadrícula definien les proporcions de les figures de l'Imperi Nou , ara es van augmentar a 21 , com pot observar a la imatge.
La tècnica del polit en l'estatuària seguirà observant posteriorment. Així, de la dinastia XXVII podem citar un fragment trobat a Memphis
La dinastia XXVII correspon a l'època de la primera invasió persa d'Egipte , de manera que en alguns casos concrets l'art egipci es veurà influenciat per alguns detalls d'origen persa. Això últim es veu en les estàtues dels col.laboradors perses , com la de Ptahhetep
En aquest cas , els collarets que porta al coll, típics de la cort persa, evidencien el seu estatus de col.laborador . No obstant això , els invasors perses no canviaran l'art o la cultura egípcia. Al contrari , sucumbiran davant la poderosa atracció i personalitat d'aquesta, i continuaran exercint com a garants de la mateixa. Un bon exemple és el temple de Hibis , començat per Darío I. El temple és de tipus egipci i està decorat amb relleus egipcis , segons el costum egípcia. Darios I es va representar en ells com faraó , i protagonitzant escenes pròpies d'un faraó
D'aquesta època també conservem alguns bons exemples de l'art amb metall. L'electró , un aliatge d'or i plata molt emprada en l'antic Egipte, va servir de base per crear aquesta petita estàtua del déu Horus
Després de la primera invasió persa, de 525-404 aC, i abans que es produís la segona invasió persa a 342 aC , Egipte encara tindria oportunitat de ser governat per faraons locals durant les dinasties XXVIII - XXX . En l'art , però, amb la dinastia XXX ja veurem uns canvis que s'anticiparan l'estil ptolemaic en alguns casos. Una de les obres mestres de la dinastia XXX és un fragment d'estàtua coneguda com el "cap verd ".
La pedra es va polir tant que brilla com si fos metall , el que fa ressaltar fins a la més petita de les arrugues que va indicar l'escultor sobre les celles, al voltant dels ulls, del nas a la boca , sota el mentó i en les orelles. La pell està caiguda sota els ulls, però la boca i la mandíbula són ferms .
Durant la dinastia XXX trobem gran quantitat d'estàtues estelóforas ( personatge amb estela )
naóforas ( personatge amb naus )
i d'animals
Les estàtues de faraons de la dinastia XXX que han sobreviscut , molt poques , mostren trets que anuncien el que serà la manera de representar durant l'època ptolemaica . Les figures es mostren més rabassudes , amb papada
Art a l'època ptolemaica
Durant l'època ptolemaica , els reis descendents de Ptolomeu , general de Alexandre el Gran que es va instal.lar a Egipte com faraó , van continuar promocionant l'art i cultura egipcis, de la mateixa manera que abans ho havien fet els perses.
L'escultura dels Ptolemeu, en l'estil egipci, sol representar als seus monarques amb certa panxa i papada . És un estil inconfusible , allunyat de l'idealisme del passat. Aquesta característica la podem veure, per exemple, en un fragment d'estàtua pertanyent a Ptolemeu VIII
A la pintura , d'altra banda , el cànon de proporcions seguirà aproximadament l'establert durant l'època saïta , amb una alçada , per a la figura , de 21 quadres des de la base del peu fins als ulls
La presència greco - macedònia primer i, després, la romana des de la caiguda de Cleopatra VII, faran que es vagin produint i introduint canvis notables en els estils artístics , encara que les costums funeraris prossegueixin sense grans alteracions. Com a exemple d'aquests canvis, podem mostrar un exemple de pintura de començaments del segle I dC, ja amb Egipte sota domini romà. És un exemple magnífic de pintura egípcia feta per quedar emmarcada sobre el cap d'una mòmia , a manera de retrat
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 21/07/10, 12:06 pm
Seti II
Userjeperura Seti , Seti II o Seti II, faraó pertanyent a la dinastia XIX d'Egipte. Va governar de c. 1200-1194 aC sent el seu nom de naixement Seti Merenptah "Senyor de Seth , estimat de Ptah "i el nom de coronació Userjeperura Setepenra " Poderoses són les manifestacions de Ra , elegit de Ra " .
Fill del faraó Merenptah i de la esposa Isis - Nefert II , quan va morir el seu pare devia ser ja d'edat madura. En el moment de la successió Egipte estava en una situació molt precària , amb les fronteres ben protegides però amb gran inestabilitat interna, i va ser el moment idoni per a un cop d' Estat que va impedir que Seti II , l'hereu legítim, assumís el tron.
Es desconeix qui estava darrere d' aquesta maniobra política, en què el príncep Amenmeses , potser el propi fill de Seti II , es convertís en faraó i trenqués els contactes amb la família reial que habitava a Pi - Ramsès . És possible que darrere estiguessin els sacerdots d'Amon, doncs Amenmeses es va recloure a Tebes i va centrar tota la seva acció al sud del país , més endarrerit que el nord .
Mentrestant, Seti II va haver d'esperar el seu moment a la cort de Pi - Ramsès , incapaç de reaccionar contra l'usurpador . Va poder haver-se donat una guerra civil, però no hi ha dades d'ella, i probablement no va arribar a succeir degut precisament a que els bàndols estaven tan igualats i debilitats que una acció bèl.lica hauria estat el detonant d'una invasió estrangera. Per tant , en aquells dies tan estranys i dels que ens falten dades, el legítim rei s'acontentaria amb els seus dominis septentrionals i orquestaría una conspiració contra Amenmeses .
Amenmeses va ser un monarca efímer ; només va estar tres anys sobre un tron compartit, possiblement , amb el seu pare. Després d'això, Seti II va assumir el poder absolut sobre tot el país i es va dedicar a esborrar la memòria de l' usurpador . Hi ha pocs vestigis històrics del segon dels Seti , que, al contrari que el primer, va ser un rei feble, i les escasses construccions pressuposen que Egipte patia una carestia . El faraó no va saber , o no va poder, enfrontar-se als sacerdots d'Amon, i es va recloure a Pi - Ramsès .
En els seus sis anys de regnat , Seti II , va estar sempre acompanyat d'unes col.laboradors i influents consellers , entre els quals destacaven , el canceller Bay, i la pròpia gran dona real, la reina Tausert . Aquests dos personatges, que determinarien el final de la XIX Dinastia , serien els principals suports del monarca i els autèntics amos del país.
En morir Seti II , potser víctima de l'edat, seria succeït pel nen Siptah ( potser fill de Amenmeses , l'usurpador ) i possiblement nét seu, malalt de poliomielitis ; l'excusa perfecta perquè Bay i Tausert assumissin la regència . La dinastia que va començar bé amb Seti I i va arribar al cim de la seva glòria en els primers anys de Ramsès II , i s'estava enfonsant a gran velocitat.
Seti II va ser enterrat , com era tradició, en una tomba a la Vall dels Reis , actualment coneguda com KV15 , però la seva mòmia va ser posada fora de perill dels lladres de tombes durant la dinastia XXI a l'amagatall de la tomba d'Amenhotep II ( KV35 ) , on seria trobada a finals del segle XIX.
Userjeperura Seti , Seti II o Seti II, faraó pertanyent a la dinastia XIX d'Egipte. Va governar de c. 1200-1194 aC sent el seu nom de naixement Seti Merenptah "Senyor de Seth , estimat de Ptah "i el nom de coronació Userjeperura Setepenra " Poderoses són les manifestacions de Ra , elegit de Ra " .
Fill del faraó Merenptah i de la esposa Isis - Nefert II , quan va morir el seu pare devia ser ja d'edat madura. En el moment de la successió Egipte estava en una situació molt precària , amb les fronteres ben protegides però amb gran inestabilitat interna, i va ser el moment idoni per a un cop d' Estat que va impedir que Seti II , l'hereu legítim, assumís el tron.
Es desconeix qui estava darrere d' aquesta maniobra política, en què el príncep Amenmeses , potser el propi fill de Seti II , es convertís en faraó i trenqués els contactes amb la família reial que habitava a Pi - Ramsès . És possible que darrere estiguessin els sacerdots d'Amon, doncs Amenmeses es va recloure a Tebes i va centrar tota la seva acció al sud del país , més endarrerit que el nord .
Mentrestant, Seti II va haver d'esperar el seu moment a la cort de Pi - Ramsès , incapaç de reaccionar contra l'usurpador . Va poder haver-se donat una guerra civil, però no hi ha dades d'ella, i probablement no va arribar a succeir degut precisament a que els bàndols estaven tan igualats i debilitats que una acció bèl.lica hauria estat el detonant d'una invasió estrangera. Per tant , en aquells dies tan estranys i dels que ens falten dades, el legítim rei s'acontentaria amb els seus dominis septentrionals i orquestaría una conspiració contra Amenmeses .
Amenmeses va ser un monarca efímer ; només va estar tres anys sobre un tron compartit, possiblement , amb el seu pare. Després d'això, Seti II va assumir el poder absolut sobre tot el país i es va dedicar a esborrar la memòria de l' usurpador . Hi ha pocs vestigis històrics del segon dels Seti , que, al contrari que el primer, va ser un rei feble, i les escasses construccions pressuposen que Egipte patia una carestia . El faraó no va saber , o no va poder, enfrontar-se als sacerdots d'Amon, i es va recloure a Pi - Ramsès .
En els seus sis anys de regnat , Seti II , va estar sempre acompanyat d'unes col.laboradors i influents consellers , entre els quals destacaven , el canceller Bay, i la pròpia gran dona real, la reina Tausert . Aquests dos personatges, que determinarien el final de la XIX Dinastia , serien els principals suports del monarca i els autèntics amos del país.
En morir Seti II , potser víctima de l'edat, seria succeït pel nen Siptah ( potser fill de Amenmeses , l'usurpador ) i possiblement nét seu, malalt de poliomielitis ; l'excusa perfecta perquè Bay i Tausert assumissin la regència . La dinastia que va començar bé amb Seti I i va arribar al cim de la seva glòria en els primers anys de Ramsès II , i s'estava enfonsant a gran velocitat.
Seti II va ser enterrat , com era tradició, en una tomba a la Vall dels Reis , actualment coneguda com KV15 , però la seva mòmia va ser posada fora de perill dels lladres de tombes durant la dinastia XXI a l'amagatall de la tomba d'Amenhotep II ( KV35 ) , on seria trobada a finals del segle XIX.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 23/07/10, 01:23 am
l'Ank
l'Ank és un dels símbols més importants associats amb l'antic Egipte juntament amb el Udjat ( Ull d'Horus ) o la Ploma de Maat . És el símbol per excel.lència de la vida i conté en si mateix el principi masculí i el femení representats el primer a la creu en forma de " T "i el segon a la part superior " O " que és el que conté la vida i els cicles.
Era el jeroglífic del shen "que és l'evocació del periple solar. El perímetre que delimitava el cercle del shen contenia l'Univers creat i regia el moviment de l'astre solar. Quan escrivia el nom del faraó en el shen significava que aquest es trobava en el centre del món i que per això podia actuar sobre ell. El Ank reuneix en si mateix la vida temporal i l'eternitat associats al nus que en si mateix constitueix ( a l'antic Egipte, els nusos eren una font per excel.lència de poder ja que permetien lligar i deslligar persones i elements entre si ) .
Vist des d'una altra perspectiva, l'Ankh representava l'home que aconseguia fer un buit en el seu intel-lecte i que estava representat pel cercle superior a través del qual l'aire lluminós de l'esperit circulava . Com a símbol era protector , sobretot de la salut i la vida perquè representa la vida en si mateixa , els cicles i el renéixer , és així com es pot veure que molts dels Déus porten un Ank a la mà.
En l'actualitat les persones solen associar el Ank a altres conceptes que estan lluny del seu veritable significat , d'una banda estan els que s'associen directament amb la creu cristiana per la seva forma , de fet va ser adoptat per l'Església Copta d'Alexandria però alhora hi ha d'altres que ho associen a tot el contrari i ho veuen com un símbol relacionat amb el gòtic, el satanisme i fins i tot els vampirs. Tot això porta a reflexionar sobre com els símbols antics són transformats i es va oblidant el que realment representen, m'han cregut " germana " i companya de "la seva " religió, han dit que he de redimir la meva ànima perquè tinc pactes amb el diable i fins i tot una vegada van creure que era gòtica , tot això per portar un Ank . Així que com sempre dic , la qüestió està en el desconeixement dels orígens i del que veritablement signifiquen les coses.
l'Ank és un dels símbols més importants associats amb l'antic Egipte juntament amb el Udjat ( Ull d'Horus ) o la Ploma de Maat . És el símbol per excel.lència de la vida i conté en si mateix el principi masculí i el femení representats el primer a la creu en forma de " T "i el segon a la part superior " O " que és el que conté la vida i els cicles.
Era el jeroglífic del shen "que és l'evocació del periple solar. El perímetre que delimitava el cercle del shen contenia l'Univers creat i regia el moviment de l'astre solar. Quan escrivia el nom del faraó en el shen significava que aquest es trobava en el centre del món i que per això podia actuar sobre ell. El Ank reuneix en si mateix la vida temporal i l'eternitat associats al nus que en si mateix constitueix ( a l'antic Egipte, els nusos eren una font per excel.lència de poder ja que permetien lligar i deslligar persones i elements entre si ) .
Vist des d'una altra perspectiva, l'Ankh representava l'home que aconseguia fer un buit en el seu intel-lecte i que estava representat pel cercle superior a través del qual l'aire lluminós de l'esperit circulava . Com a símbol era protector , sobretot de la salut i la vida perquè representa la vida en si mateixa , els cicles i el renéixer , és així com es pot veure que molts dels Déus porten un Ank a la mà.
En l'actualitat les persones solen associar el Ank a altres conceptes que estan lluny del seu veritable significat , d'una banda estan els que s'associen directament amb la creu cristiana per la seva forma , de fet va ser adoptat per l'Església Copta d'Alexandria però alhora hi ha d'altres que ho associen a tot el contrari i ho veuen com un símbol relacionat amb el gòtic, el satanisme i fins i tot els vampirs. Tot això porta a reflexionar sobre com els símbols antics són transformats i es va oblidant el que realment representen, m'han cregut " germana " i companya de "la seva " religió, han dit que he de redimir la meva ànima perquè tinc pactes amb el diable i fins i tot una vegada van creure que era gòtica , tot això per portar un Ank . Així que com sempre dic , la qüestió està en el desconeixement dels orígens i del que veritablement signifiquen les coses.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 23/07/10, 01:38 am
Ull d'Horus
L'ull d'Horus Udyat: pectoral
l'Ull d'Horus, o Udyat " el que està complet " , va ser un símbol de característiques màgiques, protectores, purificadores , guaridores , símbol solar que encarnava l'ordre, el impertorbable, l'estat perfecte. El Udyat és un símbol d'estabilitat còsmic - estatal
Horus era fill de Osiris, El déu que va ser assassinat pel seu propi germà Seth. Horus va mantenir una sèrie de acarnissats combats contra Seth , per venjar al seu pare. En el transcurs d'aquestes lluites dels contendents van patir múltiples ferides i algunes pèrdues vitals , com la mutilació de l'ull esquerre de Horus . Però , gràcies a la intervenció de Thot, L'ull d'Horus va ser substituït pel Udyat, Perquè el déu pogués recuperar la vista. Aquest ull era especial i estava dotat de qualitats màgiques
l'Ull d'Horus , o Udyat, es va utilitzar per primera vegada com amulet màgic quan Horus el va emprar per tornar la vida a Osiris.
Va gaudir de gran popularitat en l'Antic Egipte, sent considerat un amulet dels més poderosos : potenciava la vista, protegia i posar remei a les malalties oculars, contrarrestava els efectes del "mal d'ull" i , a més, protegia els difunts. Com talismà simbolitza la salut, la prosperitat , la indestructibilitat del cos i la capacitat de renéixer.
L'ull d'Horus Udyat: pectoral
l'Ull d'Horus, o Udyat " el que està complet " , va ser un símbol de característiques màgiques, protectores, purificadores , guaridores , símbol solar que encarnava l'ordre, el impertorbable, l'estat perfecte. El Udyat és un símbol d'estabilitat còsmic - estatal
Horus era fill de Osiris, El déu que va ser assassinat pel seu propi germà Seth. Horus va mantenir una sèrie de acarnissats combats contra Seth , per venjar al seu pare. En el transcurs d'aquestes lluites dels contendents van patir múltiples ferides i algunes pèrdues vitals , com la mutilació de l'ull esquerre de Horus . Però , gràcies a la intervenció de Thot, L'ull d'Horus va ser substituït pel Udyat, Perquè el déu pogués recuperar la vista. Aquest ull era especial i estava dotat de qualitats màgiques
l'Ull d'Horus , o Udyat, es va utilitzar per primera vegada com amulet màgic quan Horus el va emprar per tornar la vida a Osiris.
Va gaudir de gran popularitat en l'Antic Egipte, sent considerat un amulet dels més poderosos : potenciava la vista, protegia i posar remei a les malalties oculars, contrarrestava els efectes del "mal d'ull" i , a més, protegia els difunts. Com talismà simbolitza la salut, la prosperitat , la indestructibilitat del cos i la capacitat de renéixer.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 23/07/10, 02:02 am
Les piràmides vistes des de la vessant del Dr. Jimenez del Oso.
Fernando Jiménez del Oso (Madrid, 21 de julio de 1941 - Madrid, 27 de marzo de 2005), psiquiatra y periodista español, especializado en temas de misterio y parapsicología, director de revistas y programas de televisión
Psiquiatría
Madrileño de nacimiento, sus años de infancia los pasó en Collado Villalba. Se licenció en Medicina y Cirugía en la especialidad de Psiquiatría, siendo alumno aventajado del Dr. Juan José López Ibor. Desde entonces trabajó en distintas clínicas, no abandonando jamás la práctica profesional de la psiquiatría.
Televisión
Su primer contacto con el medio televisivo llegaría en 1967 al colaborar con Narciso Ibáñez Serrador como guionista en algunos capítulos de la serie Historias para no dormir de TVE; en uno de los cuales, titulado El regreso, hizo una breve intervención como actor. A partir de 1974 comenzaría su popularidad cuando es fichado para llevar una pequeña sección dentro del programa Todo es posible en domingo, hablando de enigmas y misterios.
En 1976 se le ofrece la oportunidad de dirigir y presentar Más Allá, su propio espacio en la televisión pública, que estuvo en antena hasta 1982, con altas cotas de audiencia. Precisamente gracias a este programa iniciaría viajes por distintas partes del mundo con vistas a la grabación de reportajes, especialmente a Egipto, México y Perú.
Entre 1982 y 1984 su espacio pasó a denominarse La Puerta del Misterio, dentro del cual, aparte de los programas grabados en estudio, albergó dos series de documentales realizados y presentados por él: El otro Perú -rodado en el país andino y dedicado a su rico patrimonio arqueológico precolombino- y Ellos -dedicado al fenómeno OVNI, con testimonios de testigos de toda condición social, incluyendo pilotos y militares-.
En años posteriores colaboraría en otros programas de TVE, como Punto de encuentro, y realizaría la serie La España mágica.
En 1989 vendrían dos nuevas series documentales, El imperio del sol[1] y El otro México,[2] esta vez para las televisiones autonómicas; dedicadas, respectivamente, a las culturas precolombinas peruanas y mesoamericanas. Esta labor de divulgación le valdrían recibir sendas distinciones oficiales de Perú y México.
También ese año rodaría otra serie, En busca del misterio, en compañía del periodista y escritor Juan José Benítez, recorriendo el continente americano y la Isla de Pascua.
Años después vendrían programas de debate sobre misterios en televisiones locales (Misterios en la intimidad, 1995-1996) y autonómicas (La otra realidad, 1999-2000).
Finalmente realizaría Viaje a lo desconocido, su única serie de documentales que quedaría inédita en televisión, apareciendo en DVD, cuyo rodaje le llevaría por Europa, América Latina, Jerusalén y Pakistán.
Libros
También escribiría varios libros de ensayo sobre enigmas y ufología, tales como Los emisarios del Cosmos, El síndrome Ovni, Brujas: las amantes del diablo o En busca del misterio: memorias de un viaje por la senda de lo desconocido.
En 1985 también publicaría una novela: Viracocha: crónica de un viaje probable.
A esto ha de añadirse cinco colecciones de libros supervisadas por él, amén de tres enciclopedias bajo su dirección: Universo Oculto (1976), Biblioteca Básica de los Temas Ocultos (1980) y Lo desconocido: gran enciclopedia gráfica (1989).
Director de revistas
En 1989 fue fundador y primer director de la revista Más Allá de la Ciencia, que obtuvo una buena acogida del público. En 1991 pasaría a fundar y dirigir otra publicación: Espacio y Tiempo, desaparecida cuatro años más tarde; dando paso en 1995 a la revista Enigmas del hombre y del universo, que dirigió exitosamente hasta su fallecimiento.
Trabajos en radio
Asimismo, fue asiduo colaborador de programas radiofónicos, como Espacio en Blanco de Miguel Blanco o finalmente en La Rosa de los Vientos de Juan Antonio Cebrián (Onda Cero), donde tenía una sección denominada Enigmas favoritos de Fernando Jiménez del Oso.
Fernando Jiménez del Oso (Madrid, 21 de julio de 1941 - Madrid, 27 de marzo de 2005), psiquiatra y periodista español, especializado en temas de misterio y parapsicología, director de revistas y programas de televisión
Psiquiatría
Madrileño de nacimiento, sus años de infancia los pasó en Collado Villalba. Se licenció en Medicina y Cirugía en la especialidad de Psiquiatría, siendo alumno aventajado del Dr. Juan José López Ibor. Desde entonces trabajó en distintas clínicas, no abandonando jamás la práctica profesional de la psiquiatría.
Televisión
Su primer contacto con el medio televisivo llegaría en 1967 al colaborar con Narciso Ibáñez Serrador como guionista en algunos capítulos de la serie Historias para no dormir de TVE; en uno de los cuales, titulado El regreso, hizo una breve intervención como actor. A partir de 1974 comenzaría su popularidad cuando es fichado para llevar una pequeña sección dentro del programa Todo es posible en domingo, hablando de enigmas y misterios.
En 1976 se le ofrece la oportunidad de dirigir y presentar Más Allá, su propio espacio en la televisión pública, que estuvo en antena hasta 1982, con altas cotas de audiencia. Precisamente gracias a este programa iniciaría viajes por distintas partes del mundo con vistas a la grabación de reportajes, especialmente a Egipto, México y Perú.
Entre 1982 y 1984 su espacio pasó a denominarse La Puerta del Misterio, dentro del cual, aparte de los programas grabados en estudio, albergó dos series de documentales realizados y presentados por él: El otro Perú -rodado en el país andino y dedicado a su rico patrimonio arqueológico precolombino- y Ellos -dedicado al fenómeno OVNI, con testimonios de testigos de toda condición social, incluyendo pilotos y militares-.
En años posteriores colaboraría en otros programas de TVE, como Punto de encuentro, y realizaría la serie La España mágica.
En 1989 vendrían dos nuevas series documentales, El imperio del sol[1] y El otro México,[2] esta vez para las televisiones autonómicas; dedicadas, respectivamente, a las culturas precolombinas peruanas y mesoamericanas. Esta labor de divulgación le valdrían recibir sendas distinciones oficiales de Perú y México.
También ese año rodaría otra serie, En busca del misterio, en compañía del periodista y escritor Juan José Benítez, recorriendo el continente americano y la Isla de Pascua.
Años después vendrían programas de debate sobre misterios en televisiones locales (Misterios en la intimidad, 1995-1996) y autonómicas (La otra realidad, 1999-2000).
Finalmente realizaría Viaje a lo desconocido, su única serie de documentales que quedaría inédita en televisión, apareciendo en DVD, cuyo rodaje le llevaría por Europa, América Latina, Jerusalén y Pakistán.
Libros
También escribiría varios libros de ensayo sobre enigmas y ufología, tales como Los emisarios del Cosmos, El síndrome Ovni, Brujas: las amantes del diablo o En busca del misterio: memorias de un viaje por la senda de lo desconocido.
En 1985 también publicaría una novela: Viracocha: crónica de un viaje probable.
A esto ha de añadirse cinco colecciones de libros supervisadas por él, amén de tres enciclopedias bajo su dirección: Universo Oculto (1976), Biblioteca Básica de los Temas Ocultos (1980) y Lo desconocido: gran enciclopedia gráfica (1989).
Director de revistas
En 1989 fue fundador y primer director de la revista Más Allá de la Ciencia, que obtuvo una buena acogida del público. En 1991 pasaría a fundar y dirigir otra publicación: Espacio y Tiempo, desaparecida cuatro años más tarde; dando paso en 1995 a la revista Enigmas del hombre y del universo, que dirigió exitosamente hasta su fallecimiento.
Trabajos en radio
Asimismo, fue asiduo colaborador de programas radiofónicos, como Espacio en Blanco de Miguel Blanco o finalmente en La Rosa de los Vientos de Juan Antonio Cebrián (Onda Cero), donde tenía una sección denominada Enigmas favoritos de Fernando Jiménez del Oso.
Invitat- Invitat
Pàgina 10 de 34 • 1 ... 6 ... 9, 10, 11 ... 22 ... 34
Pàgina 10 de 34
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
» ALFABETO EMOCIONAL...
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
» Música de la Terra
» Per a Pantera.
» Bona tarde de¨fret ivent
» Bon Fret i molta pluja