Últimos temas
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta

» Bonas festes Nadalenques i Any Nou
16/01/14, 02:19 pm por greta


EGIPTE

Pàgina 1 de 34 1, 2, 3 ... 17 ... 34  Següent

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

EGIPTE

Missatge  Invitat el 14/06/10, 09:08 pm

Ramsès II

Ramsès II conegut per Ramsès el Gran, fou el tercer faraó de la dinastia XIX d'Egipte. Va regnar prop de 66 anys al llarg del segle XIII aC i se'l considera un dels més poderosos i més grans faraons que ha tingut mai Egipte.


Ramesses II, Abu Simbel

Noms

Va néixer amb el nom de Ramesses-meryamun, que significa Nascut de Ra. Després de la seva coronació prendria el nom de Usermaatre-setepenre, que significa La justícia de Ra és poderosa, escollit de Ra.

Altres noms que duia degut als seus títols imperials foren:


  • Nom d'Horus: Kanakht Merymaat
  • Nom de Nebty (deesses Nekhbet i Buto: Mekkemetwafkhasut
  • Nom d'Horus d'Or: Userrenput-aanehktu


cartutx de Ramsès II

Antecedents familiars

Ramsès va néixer al sí d'una important família militar egípcia; el seu avi Ramsès era visir del faraó de la dinastia XVIII Horemheb. El monarca no tenia fills i al morir, fou proclamat nou faraó el visir Ramsès, qui esdevingué Ramsès I, fundador de la dinastia XIXa.

El fill del nou faraó era Seti que estava casat amb Tuia, filla d'un cap militar anomenat Ruia i tenia diversos fills; l'hereu era Amennefernebes, que morí sent adolescent, i el segon fill era Ramsès, qui succeiria el seu pare. Ramsès era alt segons la mitjana d'altura dels egipcis i era ros panotxa, una característica molt estranya en els egipcis.

Ramsès va passar la seva infantesa a Tebes junt amb dos germans i dues germanes i quan tenia uns 10 any va començar a rebre una educació com hereu al morir el seu germà gran Amennefernebes. Al setze anys fou nomenat coregent i va acompanyar al seu pare Seti I a les campanyes de Canaan i Líbia.

Una de les seves primeres campanyes com a coregent el va portar a un enfrontament amb els pirates sharden als que va esperar pacientment sense sortir a buscar-los. Va fer milers de morts i presoners, molts dels quals va aconseguir convèncer per ingressar a l'exèrcit egipci. Els supervivents d'aquella lluita van refugiar-se a Sardenya i es consideren els ancestres dels sards


Ramsès II infant

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 14/06/10, 09:27 pm

Núpcies i descendents

Durant el regne del seu pare Seti I, es va casar amb una jove egípcia de la noblesa anomenada Nefertari, de la que va tenir, entre altres;

També es va casar amb Isetnofret amb la que va tenir diversos fills, entre ells:


Més tard, ja probablement essent rei, va seguir la tradició reial i es va casar amb les seves germanes Meritamon, Henutmire, Bintanat i Nebtaui. Després de trenta anys de regnat es va casar amb la princesa hitita Maathorneferure, afegida a les seves dones i concubines, amb les que en total va tenir més de cent fills i filles, dels quals es coneixen, a més dels ja citats, els següents (ordre alfabètic):

...heb
...jesbed
...taueret
Amenemopet
Amenhotep
Amonemwia
Astartehiruenemef
Bakmut
Bintanath II
Geregtaui
Henut...
Henutpahuro...
Henutpra...
Henutsekhemu
Henuttadesh
Henuttaneb
Henuttatemu
Henuttauy
Hetepuenamon
Horherwenemef
Isisnefert
Itamon
Mehiranat
Mentuemuaset
Mentuenheqau
Meriamon
Meriatum
Merietkhet
Merimentu
Merire I
Merire II
Meritiotes
Meritmihapi
Meritnetkher
Meritptah
Montuherkhepeshef
Muttuy
Neben...
Nebenkhare
Nebet...
Nebetananash
Nebetimmunedjem
Nebetiunet
Nebetnehat
Nebettauy
Nebtaneb
Nedyemmut
Nefertari
Neferure
Nubemiunu
Nubemueskhet
Nubhir...
Parenpetnefer
Pypuy
Ramsès-Meriastarte
Ramsès-Merimaat
Ramsès-Siptah
Ramsès-Userkhepesh
Ramsès-...
Ramsès-Maatptah
Ramsès-Merenra
Ramsès-Meretmirra
Ramsès-Meriamon-Nebueben
Ramsès-Meriset
Ramsès-Payotnetjer
Ramsès-Siatum
Ramsès-Sijeperu
Ramsès-Userpejti
Rempetnefer
Senakhtenamon
Seshnesuen...
Setemnakht
Setemhir...
Setepenre
Seti I
Seti II
Shepsemiunu
Siamon
Simentu
Sitamon
Syhiryotes
Takhat
Tuthmosis
Tiasitra
Tuia
Tuianebettawi
Werenro
Wermaa...


Anell de Ramsès II


Espasa de Ramsès II


Mòmia complerta

Dels fills mascles coneguts, 29 són de les seves reines principals, amb les que va tenir uns 30 fills exclosos els que per haver mort infants no foren recordats. Portaven el títol de fills del seu cos. Es coneixen alguns noms de fills de les dones secundàries però en general d'aquests no n'hi ha constància.

Al temple d'Abu Simbel són representats 8 fills i 9 filles, la mateixa escena que al temple de Der; al temple de Luxor estan representats 17 fills (el que fa quinze no hi consta i el novè i el desè han canviat l'ordre) i a un altre escena tornen a ser representats però aquesta vegada incloent el 15è; a un altre escena hi ha 25 fills representats; al Ramesseum hi ha representats 23 fills i a un altre escena 11; a Wadi al-Sebua hi ha una escena de 30 fills i 8 filles i una segona escena amb 25 fills i 8 filles; i a Abidos, al temple de Seti I, apareixen 29 fills i 16 filles en un escena, i un altre amb 27 fills i 22 filles.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 14/06/10, 10:11 pm

Al temple d'Abu Simbel hi ha una escena amb els tres primers fills en carros militars seguint al pare, i dos que es queden. Una altra escena mostra els fills primer, segon, cinquè i sisè i les filles tercera, quarta i cinquena; a Karnak, una escena mostra 12 fills portant presoners d'una campanya exterior; a Luxor una escena semblant mostra els quatre primers fills i els fills 7è a 14è acompanyant presoners; al Ramesseum hi ha 4 fills combatent i 4 més darrera escuts; l'estàtua colossal de Tanis mostra els fills 4, 5, 6, 7 i 8; i a Beit al-Wali, es veuen els fills primer i quart conduint carros.

A un relleu d'Aswan a Djebel al-Silsila el fill Khaemwese, conegut sacerdot, i dos fills més (el segon i el tretzè), estan junt a una filla de nom Bintanat (tots foren fills de Isetnofret). De totes aquestes inscripcions es coneix el nom de 29 fills i de 7 filles de les esposes principals, d'un total de 94 noms coneguts.


Temple d'Abu Simbel

Els 16 primers fills són:


  • Amonherkhepsef
  • Ramsès o Ramessu
  • Pareherwenemef
  • Khaemwese
  • Montuherkhepeshef o Montuherwenemef.
  • Nebenkhare (Nebenkharru)
  • Meriamon
  • Amunemwia (Seth)
  • Seti (mort abans del 30è any de regnat de Ramsès i enterrat a la seva tomba)
  • Setepenre.
  • Merire I (va morir bastant jove)
  • Horherwenemef
  • Meremptah
  • Amenhotep
  • Itamon
  • Meriatum (possiblement enterrat a la tomba KV5 dels fills de Ramsès II)

De les filles es coneixen alguns detalls de les següents:

  • Meritamon, casada amb Ramsès II
  • Takhae
  • Isis (morta amb 14 o 15 anys, es conserva la seva mòmia, descoberta a Akhmin, a la Complutense de Madrid)
  • Bintanat, filla d'Isetnofret, enterrada a la tomba 71 de la Vall de les Reines.
  • Isetnofret la jove.
  • Henutmira que podria ser filla de Seti I, casada amb Ramsès II
  • Nebtaui que podria ser filla de Seti I, casada amb Ramsès II, enterrada a la tomba 60 de la Vall de les Reines.

Regnat de Ramsès II

A la mort de Seti I va pujar al tron, a una data incerta que generalment es fixa no molt llunyana del 1275 aC en la cronologia mínima i vers el 1300 aC a la màxima. Es considera que el seu regnat marca el zenit del Regne Nou d'Egipte. Va anomenar gran sacerdot d'Amon a Nebumenef, que gaudia de la seva completa confiança.

L'estratègia egípcia per dominar Canaan havia fracassat; els reietons cananeus sovint només eren fidels a Egipte quant les tropes eren properes però això passava de lluny en lluny. Egipte havia de muntar campanyes militars a Síria per mantenir la seva hegemonia. Aquest desig d'hegemonia a Canaan el va enfrontar amb el rei hitita Muwatallis II

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 14/06/10, 10:32 pm

En el quart any del seu regnat va iniciar una expedició a Canaan i va arribar per mar a Biblos, on va establir bases marítimes per l'avituallament de les tropes. Alguns prínceps cananeus havien establert una aliança amb els hitites però Ramsès considerava la zona dins la seva esfera d'influència. Amurru es va declarar per Egipte i els hitites van enviar un exèrcit per la seva reconquesta. L'exèrcit egipci enviat a la zona i l'exèrcit hitita es van trobar prop de Kadesh, on va tenir lloc la famosa Batalla de Cadeix en una data incerta entre 1295 i 1270 aC


El Ramesseum, construït en temps de Ramsès II

La batalla no va tenir un guanyador clar tot i que la millor estratègia fou dels hitites; Ramsès se'n va proclamar guanyador però pels hitites no hi havia dubte que els guanyadors havien estat ells. Ramsès va al·legar que el rei hitita va demanar la pau, però això potser fou perquè l'estratègia hitita, consistent en un atac per sorpresa definitiu, havia fracassat i davant les baixes dels dos costats valia més un acord que una llarga guerra; els egipcis tampoc estaven interessats en una llarga guerra i probablement les seves baixes també havien estat prou importants.

Durant anys Ramsès es va haver de dedicar a reconquerir la zona per establir la seva dominació fins a l'Orontes. Amurru va passar definitivament a sobirania hitita i el rei Bentisina fou enderrocat i col·locat al seu lloc un tal Sapili. És possible que els hitites arribessinn fins a Apa (actual Damasc) on el germà del rei hitita, Hattusilis es va quedar com a governador un parell d'anys, potser fins quan va tornar Ramsès II amb un exèrcit dividit en dues parts:

Reunit de nou l'exèrcit egipci al Regne de Moab, junts van marxar contra Heshbon i finalment van reconquerir Apa que quedava fora de l'acord de treva entre hitites i egipcis.


Ramsès a la batalla de Kadesh

En els següents dos anys Ramsès II va creuar el riu dels Gossos (Nahr al-Kakb) i va entrar a Amurru; l'exèrcit egipci va arribar fins a Dapur al nord, on Ramsès es va fer erigir una estàtua; Cadeix (Kadesh), ben propera, va quedar dins al seus dominis però al cap d'un any Dapur tornava a ser hitita i un any després va haver de ser atacada altra cop per Ramsès.

Aquí el faraó diu que va guanyar la batalla sense problemes i que no es va posar l'uniforme fins al cap de dues hores d'iniciada la batalla; però aquesta victòria tampoc li va servir de gaire perquè pocs anys després va haver de fer la pau amb els hitites i va haver de reconèixer el seu control sobre la regió (les posicions hitites romanien sense canvis amb Amurru i Cadeix com a punts clau, i els egipcis es retiraven, conservant els ports fenicis). Es va concertar el matrimoni del faraó amb una princesa hitita i es va acordar un tractat d'ajut mutu i d'amistat.

Ramsès llavors es va dedicar a la zona de Líbia on va crear una sèrie de colònies a la costa i on va construir fortaleses per tenir vigilada a la població i evitar revoltes. Fou llavors quan va ordenar la construcció d'una nova ciutat anomenada Pi-Ramsès a la regió oriental del delta, que va esdevenir la nova capital.

El darrers anys de la seva vida va patir d'artritis i de gingivitis i prenia calmants en forma de te, fet amb fulles triturades de salze, equivalent als moderns analgèsics.

Va morir als 92 anys després de 67 de regnat, entre el 1230 i 1210 aC. El va succeir el seu fill Meremptah després de què els seus dotze fills més grans havien ja mort.


Estàtua colossal de Ramsès II a Memfis

Construccions de Ramsès II

Va fer construir un temple a Tebes, dedicat a Amon-Ra, al costat del seu palau.
Ramsès II va construir al menys tres fortaleses per assegurar la protecció del nord d'Egipte:


També va construir dos temples excavats a la roca a Abu Simbel (un dedicat a Ptah, Hathor i a si mateix, i un altre dedicat a Hathor i Nefertari). Va construir el Ramesseum, supervisat pel seu fill Khaemwese.

Tomba de Ramsès II


Mòmia de Ramsès II

Fou enterrat originalment a la seva tomba (KV5) a la Vall dels Reis però fou traslladat durant la dinastia XXIa a la tomba de la reina Inhapi de la dinastia XVIIIa, probablement junt amb els cossos de Ramsès I, Seti I i Amenhotep I, i d'allí ràpidament traslladats (a les 72 hores) a un depòsit de mòmies a la tomba del gran sacerdot Pinudjem II, segons van documentar el mateixos sacerdots que al·legaven com a motiu la protecció contra els lladres.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 18/06/10, 10:19 pm

Període predinàstic



Una gerra Naqada II típica decorada amb gaseles. (Període predinàstic)


Cap al 5500 aC, petites tribus que vivien a la vall del Nil havien desenvolupat unes sèries de cultures úniques manifestant control ferm de l'agricultura i la ramaderia i identificables per la seva ceràmica i objectes personals únics, com pintes, braçalets, i collarets. La primera d'aquestes cultures es va establir al Baix Egipte a el-Omari al nord de Helwan, a Merimde a l'oest del Delta del Nil, i a les vores de la costa septentrional del Llac Moeris a la regió del Fayium. El neolític d'el-Omari i especialment el Fayium es feia notar pels avançats estris de pedra que van modelar la indústria lítica prehistòrica a Egipte.[12][13] El Faiyum es trobava a la intersecció de tres rutes: de la Vall del Nil mateix, del Sàhara oriental i del Orient Pròxim, d'aquesta manera disposava de característiques de tots tres. Merimde era una de les més grans comunitats septentrionals, comparable en extensió i estructura al Nekhen predinàstic. A més a més de la seva tecnologia lítica, la seva cultura es caracteritzava per formes sofisticades de vasos i anells i culleres de ceràmica, i els caps de maça de pedra que van esdevenir populars al final de la història egípcia.

Primer estat històric

A finals del III mil·lenni i primers del IV mil·leni els reis del sud van conquistar el nord, creant el primer estat territorial, dut a terme pel rei Menes, rei de l'Egipte meridional.[24] A partir de la unificació d'ambdós, va passar a comprendre tota la vall del Nil, des de la primera cascada (Assuan) fins la Mediterrània, incloent-hi els oasis de la zona occidental (Kharga, Dakha, Farafra i Siwa) encara que molt aviat van començar les expedicions riu amunt, cercant les riqueses de Núbia, arribant fins a la segona cascada.

Les primeres dinasties van crear un estat que superava la diversitat local, arribant al seu punt culminant a la IV dinastia. Tanmateix, l'Estat va iniciar massa d'hora un procés de desintegració que va significar la feudalització del país.

Els antics egipcis van triar començar la seva història oficial amb un rei anomenat "Meni" (o Menes en grec) qui ells creien que havia unit els dos regnes de l'Alt i el Baix Egipte.[25] La transició a un estat unificat de fet va succeir més gradualment que els escriptors de l'antic Egipte ens voldrien fer creure, i no hi ha cap gravat contemporani de Menes. Els experts ara creuen, tot i això, que el mític Menes de fet podria haver estat el faraó Narmer, qui es representat a la cerimonial Paleta de Narmer en un acte simbòlic d'unificació.[26] El sacerdot Manetó del tercer segle aC va agrupar la llarga línia de faraons següents a Menes en 30 dinasties, sistema encara utilitzat avui en dia.[

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 20/06/10, 04:44 am

Període dinàstic antic



La Paleta de Narmer representa la unificació de les Dues Terres


Imperi Antic

Article principal: Regne Antic d'Egipte

Desconcertants avenços en arquitectura, art, i tecnologia, es van produir durant l'Imperi Antic, alimentat per l'increment en la productivitat agrícola feta possible per una ben desenvolupada administració.[31] Sota la direcció del visir, els oficials estatals van recol·lectar impostos, van coordinar projectes d'irrigació per millorar el rendiment de les collites, van llogar pagesos per treballar en projectes de construcció, i van establir un sistema judicial per mantenir la pau i l'ordre.[32] Amb l'excedent de recursos fet possible per una economia productiva i estable, l'estat va poder invertir en la construcció de monuments colossals i comissionar treballs excepcionals d'art de la mà d'obra reial. Les piràmides construïdes per Djoser, Khufu, i els seus descendents són els símbols més memorables de l'antiga civilització egípcia, i el poder dels faraons que ho controlaven.

A través de l'augment d'importància de l'administració van sorgir unes noves classes d'escribes i oficials educats qui eren estats garantits pels faraons com pagament pels seus serveis. Els faraons també van fer garants de terres als seus temples de culte mortuori i locals per assegurar-se que aquestes institucions tindrien els recursos necessaris per adorar el faraó després de la seva mort. Cap al final de l'Imperi nou, cinc segles d'aquestes pràctiques feudals havien desgastat lentament el poder econòmic del faraó, qui no es podria permetre més una gran administració centralitzada.[33] Mentre el poder del faraó s'evaporava, els governadors regionals anomenats nomarques van començar a reptar la supremacia del faraó. Això unit a severes sequeres entre el 2200 i el 2150 aC, va causar en últim terme que el país entrés en un període de 140 anys de gana i pugna conegut com Primer Període Intermedi

Primer període i intermedi



Menkaura i la seva consort la Reina Khamerernebty II


Article principal: Primer període intermedi

Després del col·lapse del govern central egipci al final de l'Imperi antic, l'administració no va poder suportar o estabilitzar l'economia del país. Els governadors regionals no van poder comptar amb el rei per ajut en temps de crisis, i els continus talls de subministrament i disputes polítiques van escalar en fams i guerres civils a petita escala. Tot i els problemes difícils, els líders locals, sense pagar cap tribut al faraó, van utilitzar la seva nova independència per establir una cultura pròspera a les províncies. Un cop van tenir control sobre els seus propis recursos, les províncies van esdevenir més riques econòmicament--fet demostrat per més grans i millors enterraments entre totes les classes socials.[35] En esclats de creativitat, els artesans provincials van adoptar i adaptar motius culturals formalment restringits a la reialesta de l'Imperi antic, i els escribes van desenvolupar estils literaris que expressaven l'optimisme i originalitat del període.[36]

Lliures de la seva lleialtat al faraó, els legisladors locals van començar a competir entre ells per control territorial i poder polític. Cap al 2160 aC, els legisladors de Hierakonpolis controlaven el Baix Egipte, mentre un clan rival basat en Tebes, Antef I, va prendre el control de l'Alt Egipte. Mentre els Intef van créixer en poder i van estendre el seu control sobre el nord, un conflicte entre els dos rivals va esdevenir inevitable. Pels volts del 2055 aC les forces Tebanes sota Nebhepetre Mentuhotep II finalment van vèncer els legisladors Herakleopolitans, reunificant les Dues Terres i inaugurant un període de renaixensa econòmica i cultural conegut com Imperi mitjà

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 21/06/10, 04:41 am

Imperi mitjà



Mentuhotep II, el fundador de l'Imperi mitjà

Els faraons de l'Imperi mitjà van restaurar la prosperitat i estabilitat del país, així simulant un ressorgiment de l'art, la literatura, i els projectes de construcció monumental.[38] Mentuhotep II i els seus successors de la 11na Dinastia van legislar des de Tebes, però el visir Amenemhet I, en assumir la cororna al començament de la 12na Dinastia pels volts del 1985 aC, va canviar la capital nacional a la ciutat d'Itjtawy localitzada al Fayium.[39] Des d'Itjtawy, els faraons de la 12na Dinastia van comprometre's en una reclamació territorial de llarg abast i un projecte d'irrigació per incrementar l'excedent agrari de la regió. A més a més, l'exèrcit va reconquerir territori a Núbia rica en mines de pedra i or, mentre els treballadors construïen una estructura defensiva al Delta Oriental, anomenada les "Muralles-del-Legislador", per defensar-se contra atacs estrangers.[40]

Tenint exèrcit assegurat i seguretat política i vastes riqueses agrícoles i minerals, la població, l'art, i la religió de la nació van aflorar. En contrast amb les actituds elitistes de l'Imperi antic envers els déus, l'Imperi mitjà va experimentar un increment d'expressions de pietat personal i el que es podria anomenar democratització de la vida d'ultratomba, en la qual totes les persones hi posseïen una ànima i podien ser ben rebudes dins la companyia dels déus després de la mort.[41] La literatura de l'Imperi mitjà es caracteritzava per tractar temes i personatges sofisticats escrits en un estil segur i eloqüent,[36] i els relleus i retrats escultòrics del període van capturar detalls subtils i individuals que van assolir nouves fites de perfecció tècnica.[42]

L'últim gran legislador de l'Imperi mitjà, Amenemhet III, va deixar entrar pobladors asiàtica a dins de la regió del delta per proveir una força de treball suficient per les seves campanyes especialment actives de mineria i construcció. Aquestes ambicioses activitats de construcció i mineria, tot i això, combinades amb un inesperat retard de les crescudes del Nil al seu regne, van esgotar l'economia i van precipitar el lent declivi en el Segon període intermedi durant les tardanes 13na i 14na dinasties. Durant aquest declivi, els pobladors asiàtics estrangers van començar a apoderar-se de la regió del delta, posteriorment dominant dins Egipte com Hikses

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 29/06/10, 04:50 am

Segon període intermedi i els Hikses

Pels volts del 1650 aC, mentre el poder dels faraons de l'Imperi mitjà es debilitava, els immigrants asiàtics residents a la ciutat del Delta Oriental Avaris van apoderar-se de la regió i van forçar el govern central a retirar-se a Tebes, on el faraó era tractat com vassall i se n'esperava un tribut.[44] Els Hikses ("legisladors estrangers"), van imitar els models egipcis de govern i es retrataven ells mateixos com faraons, integrant així elements egipcis en la seva cultura de l'Edat del Bronze Mitjà.[45]

Després de la seva retirada, els reis de Tebes es van trobar ells mateixos atrapats entre els Hikses al nord i els aliats Nubis dels Hikses, els Cuixites, al sud. Cap a 100 anys de tènua inacció van seguir, i no va ser fins al 1555 aC que les forces Tebanes van aconseguir prou força com per encarar-se als Hikses en un conflicte que duraria més de 30 anys.[44] Els faraons Tao II i Kamose van aconseguir finalment derrotar els Nubis, però va ser el successor de Kamose, Ahmose I, qui va emprendre victoriosament una sèrie de campanyes que va erradicar permanentment la presència Hiksa a Egipte. En l'Imperi nou que va seguir, l'exèrcit va esdevenir una prioritat central pels faraons que buscaven estendre les fronteres egípcies i assegurar el seu domini complet de l'Orient Pròxim.[46]

Imperi nou

Article principal: Imperi Nou

'L'imperi nou marca l'apogeu d'Egipte com poder internacional amb fronteres assegurades i esteses. Ahmose I va fundar la seva primera dinastia i va recol·locar la capital des d'Avaris a Tebes, mentre mantenia l'administració a Memfis. Campanyes empreses sota Tuthmosis I i el seu nét Tuthmosis III van estendre la influència dels faraons dins de Síria i Núbia, consolidant la seva lleialtat i obrint l'accés a importacions crítiques com bronze i fusta.[47] Els faraons de l'Imperi nou van començar una campanya de construcció a gran escala per promoure el déu Amon, el culte creixent del qual es basava en Karnak. També van construir monuments per glorificar els seus propis èxits, tant reals com imaginaris. La dona faraó Hatshepsut va utilitzar aquesta propaganda per legitimar la seva reclamació al tron.[48] El seu regnat victoriós va ser marcat per expedicions comercials al Punt, un elegant temple mortuori, un parell de colossals obeliscs i una capella a Karnak. No obstant el seu nebot legal Tuthmosis III va lluitar per esborrar el seu llegat prop de la fi del seu regnat tot usurpant el seu tron.[49]



Akhenaten i família rebent vida dels raigs de l'Aten

Pels volts del 1350 aC, l'expansió, construcció, i acumulació de riqueses pròsperes de l'Imperi nou establertes per un període de prop de 200 anys, va perillar breument quan Amenhotep IV inesperadament va ascendir al tron i va instituir una sèrie de reformes radicals i caòtiques. Canviant el seu nom pel d'Akhenaten, va ascendir el previ déu sol de la foscor Aten com deïtat suprema, va suprimir el culte a les altres deïtats, i va atacar el poder de l'atrinxerat establiment sacerdotal.[50] Movent la capital a la nova ciutat d'Akhetaten (avui en dia Amarna), Akhenaten va tancar-se als afers estrangers i es va absorvir ell mateix en la seva nova religió i estil artístic. Després de la seva mort, el culte d'Aten es va abandonar ràpidament, i els subsegüents faraons Tutankamon, Aye, i Horemheb, silenciosament van esborrar tot esment a l'heretgia d'Akhetaten, ara coneguda com Període d'Amarna.[51]

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 29/06/10, 04:57 am



Quatre estàtues colossals de Ramsès II franquegen l'entrada del seu temple Abu Simbel

La 18na Dinastia es va acabar quan els seus últims tres reis-Tutankamon, Aye, i Horemheb- van morir tots sense cap hereu. El tron llavors va passar al militar Ramsès I, qui va fundar la 19na Dinastia. El seu nét Ramsès II, també conegut com Ramsès el Gran, va ascendir al tron pels volts del 1279 aC als 18 anys d'edat i va construir més temples, va ergir més estàtues i obeliscs, i adoptar més nens que cap altre faraó de la història.[52] Valent militar, Ramsès II va dirigir el seu exèrcit contra els hitites a la Batalla de Kadesh i, després de lluitar fins a un dur empat, tot seguit va concloure el primer tractat de pau registrat al 1258 aC.[53] Tot i això, la riquesa d'Egipte va fer-lo un objectiu temptador per envair, i els faraons de l'Imperi nou tardà eren atacats repetidament pels Libis i els Pobles del mar. Inicialment, l'exèrcit era capaç de repel·lir aquestes invasions, però amb el temps Egipte va perdre el control de Síria i Palestina.

L'impacte d'amenaces externes era exacerbat pels problemes interns: corrupció dins l'administració, saqueig de les tombes reials a la Vall dels Reis i malestar civil van minar la unitat del país i l'autoritat del faraó. Durant l'Imperi nou, els grans sacerdots del temple d'Amun de Tebes havien acumulat vastes franges de terres i riqueses, i el seu creixent poder va esberlar el país durant el Tercer període intermedi

Tercer període intermedi

Seguint la mort de Ramsès XI al 1078 aC, Smendes va assumir l'autoritat sobre la part septentrional d'Egipte, governant des de la ciutat de Tanis. El sud estava controlat efectivament pels Grans Sacerdots d'Amon a Tebes, els quals van reconèixer Smendes només de nom.[55] Durant aquell temps, els libis s'havien establert al Delta occidental, i els caps dels seus assentaments van començar a incrementar la seva autonomia. Els prínceps libis van prendre el control del delta sota Shoshenq I al 945, fundant l'anomenada dinastia líbia o bubastita que governaria durant uns 200 anys. Shoshenq també va guanyar el control de l'Egipte meridional establint membres de la seva família en posicions sacerdotals importants. El control libi va començar a ergir-se com dinastia rival al delta des de Leontopolis, i els cuixites amenaçaven des del sud. Pels volts del 727 aC, el rei cuixita Piankhi va envair territoris cap al nord, prenent l control de Tebes i temporalment del Delta.[56]

El prestigi d'abast llunyà egipci va decaure considerablement al final del Tercer període intermedi. Els seus aliats estrangers havien caigut sota l'esfera d'influència assíria, i cap al 700 aC la guerra entre els dos estats va esdevenir inevitable. Entre el 671 i el 667 aC els assiris van començar el seu atac sobre Egipte. Tant el regne de Taharqa com del seu successor, Tanutamon, van estar plens de conflictes amb els assiris, contra els quals Egipte va gaudir d'algunes victòries. Finalment, els assiris van empènyer els cuixites un altre cop a Núbia, van ocupar Memfis, i van saquejar els temples de Tebes

Egipte tardà

Sense plans permanents de conquesta, els assiris van deixar el control d'Egipte a una sèrie de vassalls que van ser coneguts com reis saïtes de la 26na dinastia. Cap al 653 aC, el rei saïta Psamtik I va ser capaç de fer fora els assiris amb l'ajut de mercenaris grecs, que havia reclutat per formar la primera armada egípcia. La influència grega es va estendre tan amplament que la ciutat de Naucratis va esdevenir la casa dels grecs al delta. Els reis saïtes basats en la seva nova capital de Saïs va ser la prova d'un breu però vigoròs renaixement econòmic i cultural, però al 525 aC, els poderosos perses, liderats per Cambises II, van començar la seva conquesta d'Egipte, acabant capturant el faraó Psamtik III a la batalla de Pelusium. Cambises II llavors va assumir el títol formal de faraó, però va governar Egipte des de casa seva a Susa, deixant Egipte sota el control d'un sàtrapa. Unes quantes revoltes victorioses contra els perses va marcar el segle V aC, però Egipte mai va ser capaç d'expulsar permanentment els perses.[58]

Seguint la seva annexió pels perses, Egipte es va ajuntar amb Xipre i Fenícia en la sisena satrapia de l'Imperi persa aquemènida. Aquest primer període de govern persa sobre Egipte, també conegut com 27na dinastia, es va acabar al 402 aC, i entre 380-343 aC la 30na dinastia va governar com última casa reial nativa de l'Egipte dinàstic, el qual es va acabar amb el lideratge de Nectanebo II. Una breu restauració del govern persa, de vegades conegut com Dinastia aquemènida, va començar al 343 aC, però poc després, al 332 aC, el governador persa Mazaces va entregar Egipte a Alexandre el Gran sense cap lluita.[59]

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 12:11 am



Temple de Khnum

Esna, El monument més important és el temple de Khnum. També hi ha un monestir copte del segle X.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 12:17 am



Horus

En la mitologia egípcia Horus és el déu falcó en cap dels altres. Com molts altres déus la natura del que era i les llegendes i històries relacionades canviaven al llarg del curs d'història. Horus era una amalgamació d'altres divinitats, totes elles relacionades amb el sol amb la prerrogativa reial i el cel. Degut a què Horus era una combinació d'uns altres déus, és rarament correcte referir-se a "Horus" ja que era com a una família de divinitats relacionades (tanmateix molts tenien parentages que difereixen) unificat en un ésser; alguna cosa similar ocorre en la interpretació de molts cristians del Déu que es manifesta en tres parts
.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 12:24 am



Ausaas era la muller de Harachte.

Harachte ("Horus de l'horitzó"), Harakhti o Re-Harakhti era el déu del sol naixent, una manifestació d'Horus i més endavant de Ra. Es va casar amb Ausaas.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 12:35 am



Pintura en la tomba de Najt

Aaru

En la mitologia egípcia, Aaru era el paradís de l'inframon on manava Osiris; les ànimes (Ka) que pels seus pocs pecats pesaven menys que la Ploma de la veritat eren enviades a Aaru per viure-hi en calma durant tota l'eternitat. Aaru era considerat un lloc a l'est (allà on sorgeix el sol) i era descrit com un delta o una sèrie d'illes cobertes de canyes.

Només els esperits que els seus actes passats terrenals (consciència i moralitat, representats pel cor) pesaven igual que el Maat (l'harmonia còsmica, representada simbòlicament per una ploma) els era permès començar un llarg i perillós viatge al Aaru, per gaudir plaent per tota l'eternitat.

Però la vida nova que comença després d'un judici favorable no és, al principi, millor o més espiritual que la vida a la terra. El just segueix sent un caminant en un viatge llarg i difícil per aconseguir arribar a la felicitat en els fèrtils camps de Aaru.

En aquest viatge estava exposat a múltiples perills i, per evitar-los, l'esperit del difunt depenia de l'energia i coneixements que hagués adquirit en la vida passada, i de les paraules màgiques registrades en el llibre dels morts.

A més necessitava l'ajuda proporcionada pels parents i amics que encara vivien a la terra, ja que eren ells els que asseguraven la conservació del seu cadàver perquè ell pogués tornar i utilitzar-lo com tomba indestructible, llar i abric de la seva Ka, necessitant aliment i beguda per a la seva vida, oracions i sacrificis per a la seva salvació, i perseverar el seu record inscrivint en els murs de la tomba, o escrivint en rotllos de papir, capítols del llibre dels morts, introduïts entre els embenats del seu cos momificat.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 12:41 am


Estàtua d'Osiris al museu egipci del Caire

Llegenda d'Isis i Osiris

Osiris fou assassinat pel seu germà Set qui partí el cos en bocins. En una festa Seth va posar un gran cofre fet de fusta i decorat amb or i grans pintures, tots els assistents a la festa van intentar entrar, però cap d'ells encaixava, a tots lis era massa llarg o massa petit. Osiris meravellat per la grandiositat i la bellesa del cofre va entrar-hi i va quedar sorprès perquè ell si que encaixava a la perfecció amb el cofre, va mirar al seu germà, Seth, i aquest li va dir que era tot per a ell i mentre Osiris encara estava dins, va tancar el cofre bruscament i el va deixar a dins per sempre. Aquest cofre va ser portat i llençat al Nil, però Hapi el déu del Nil va fer que el cofre arribes fins les costes fenícies a prop de la ciutat de Byblos, les onades van fer que el cofre quedes encastat en un gran arbre, aquest va créixer. El rei de Byblos en veure el gran arbre va ordenar que el talessin i van construir una gran columna que subjectaria la teulada del seu palau. Isis, assabentada de la traïció de Seth, es va proposar trobar el cadàver del seu marit per a donar-li la justa sepultura, digna d'un déu, i va partir al costat del seu fill

Horus, també anomenat Horus el Nen o Harpócrates. Després Isis, sol·licitant sempre l'ajuda dels nens, va esbrinar que el cofre havia arribat fins a la localitat de Byblos, notícia que li havia estat transmesa per un vent diví. Els reis d'aquesta localitat van oferir a Isis els millors regals que podia imaginar, però ella només va demanar una cosa: el gran pilar de tamarisc que subjectava el palau i tot el que en ell estigués contingut. Quan l'hi van oferir, Isis ho va obrir, sense cap esforç, i va prendre el cofre, retornant el pilar al Rei cobert per una fina tela ungida en essències i flors. Isis va carregar el cofre en un vaixell ofert pel rei i va partir cap a Egipte en companyia del major dels fills del rei. Quan va arribar a Egipte, Isis va amagar el cofre en els pantans del Delta. Seth va trobar el cofre i ho va reconèixer. Molt empipat ho va obrir i va trossejar el cos de Osiris en 14 bocins que va escampar al llarg del Nil perquè servís d'aliment als cocodrils. D'aquesta manera, Isis va haver de començar un altre cop la seva recerca, però aquest cop amb l'ajuda de la seva germana Neftis, la dona de Seth, amb qui estava enfrontada amb Osiris i Anubis. Durant la seva recerca anava protegida per 7 escorpins mentre viatjava pel riu Nil buscant els 14 bocins d'Osiris, però els cocodrils no van tocar els trossos d'Osiris ni a elles. Isis i la seva germana poc a poc van anar trobant els bocins. Isis va entregar la figura als sacerdots i els hi va obligar a donar-li sepultura i venerar-lo. També els van obligar a consagrar un animal, els que ells volguessin, per venerar-lo quan ell morís. Isis va reconstruir el cos, només faltava un tros, el del membre viril.

Anubis va aconseguir que es convertís en la primera mòmia d'Egipte i Isis va retornar la vida al seu cos. Després d'això, Osiris s'hagué de quedar a l'inframón per jutjar les ànimes dels morts i fou anomenat, Neb-er-tcher ("senyor de més enllà del límit").

A Duat, Osiris pesà les ànimes dels morts i els comparà amb la Ploma de la veritat. Les que pesaven més eren enviades a Ammit i les que no pesaven prou a Aaru

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 12:46 am



Estàtua d'Isis

Isis
en
jeroglífic

<TABLE style="DISPLAY: inline" dir=ltr class=mw-hierotable border=0 cellSpacing=0 cellPadding=0>



<TR>
<td><TABLE border=0 cellSpacing=0 cellPadding=0>



<TR>
<td vAlign=center align=middle></TD>
<td vAlign=center align=middle>

</TD>
<td vAlign=center align=middle></TD>
<td vAlign=center align=middle>o</TD>
<td vAlign=center align=middle></TD>
<td vAlign=center align=middle>

</TD>
<td vAlign=center align=middle></TD></TR></TABLE></TD></TR></TABLE>


Editat per darrera vegada per Carme el 06/07/10, 01:50 am, editat 1 cop en total

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 01:01 am



Estàtua d'Isis



Isis amb el petit Horus

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 01:05 am



Ra, Ra era el déu del Sol d'Heliòpoli, creador suprem. Podia aparèixer en forma de qualsevol altre déu, però es distingia en qualsevol d'aquestes formes pel disc solar al seu cap

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 01:08 am



Seth, Seth era el deu de la violència i del desordre.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 01:11 am



El déu Sobek al temple de Kom Ombo

Sobek, Suchos (Grec), Sebek o Sochet era el déu cocodril que simbolitzava la fertilitat del riu Nil i l'autoritat dels faraons. Era fill de Neith. El seu culte es trobava centrat a Kom Ombo, Tebes i el Faium. En l'art era representat com a un home amb cap de cocodril o com a un simple cocodril.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 01:15 am



Taweret

Taweret Opet, Tueris, Taueret, Taurt o Apet ("la gran") era una deessa hipoòtam patrona de les dones prenyades, les llars i sobretot els parts (el seu company era Bes). Les dones prenyades lluien amulets amb el seu nom. En l'art se la representava amb uns grans pits, gran panxa, el cap d'un hipopòtam, els membres d'un lleó i una cua de crocodil

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 01:24 am




Ammon

En la mitologia egípcia, Ammon (L'amagat, grec: Ἄμμων) és espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes. Ammon era un déu gairebé desconegut en els llunyans períodes de la història de l'Egipte faraònic; va anar prenent un lloc cada vegada més preponderant a mesura que els prínceps de Tebes varen guanyar en poder. Fou a partir de l'onzena dinastia, que prengué una dimensió nacional i que s'acabà imposant com a déu dels déus.

Estava associat a una gran quantitat de llegendes. Sota el nom d'Amon-Re, se l'ha identificat amb el déu solar, Ra. Sota la forma d'una oca (un dels seus animals simbòlics), va posar l'ou primordial d'on va sortir la vida. Finalment, sota la forma d'una serp, va fertilitzar l'ou còsmic format per les divinitats de l'Ogdoade d'Hermòpolis en les aigües primordials.

Es representava en forma d'un home en el qual es posava una corona que portava dues altes plomes verticals. Es trobava sovint amb la pell pintada de blau. Es tracta de color del lapislàtzuli, pedra consagrada als ulls dels egipcis de l'antiguitat.

Es troba també representat sota la forma d'un marrà o d'una oca. Se l'associa de vegades al déu Min sota el nom Amon-Min

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 01:28 am



Joh

Joh, Jah o Iah era una deitat lunar, de vegades identificat amb el déu dels morts Osiris. De fet, el seu nom (en la variant sense aspiració) forma part de molts topònims amb el significat "de lluna". Amb el pas del temps va quedar subsumís en altres déus, com Thoth

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 01:31 am



Lluita entre Ra i Apep, a una tomba de Luxor (Egipte)

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 01:41 am



Nefertem

Nefertem, Nefertum, Nefer-Tem o Nefer-Temu és el déu de la planta de lotus i una divinitat solar associada amb l'alba. És fill de Ptah amb Sekhmet o bé Bastet. En l'art sovint era representat amb flors de lotus al voltant del cap que alguns cops és de lleó. En algunes llegendes, sorgí d'una flor de lotus

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Invitat el 06/07/10, 01:46 am



Papir amb la representació d'Ammut

En la mitologia egípcia, Ammit ("Devorador" conegut com el "devorador dels morts") era un dimoni femella, en part lleó, hipopòtam i cocodril.

Ammut vivia sota les balances de justícia a Duat, l'inframón. Thoth comparava el cor d'una persona amb una ploma, el símbol de Ma'at, la deessa de la veritat. Si el cor es considerava impur, Ammut el devorava i a la persona que sofria judici no se li permetia d'entrar al cel, Aaru.

Noms alternatius: Ammit, Ahemait

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: EGIPTE

Missatge  Contenido patrocinado Hoy a las 08:53 pm


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Pàgina 1 de 34 1, 2, 3 ... 17 ... 34  Següent

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum