Re: EGIPTE

Invitat 12/07/10, 06:49 am

Amenemhet I

Amenemhet I fou el primer faraó de la dinastia XII de l'Antic Egipte.

Se suposa que és la mateixa persona que fou visir en el regnat de Mentuhotep III i per tant no era un príncep de la casa reial. Abans de ser visir no se sap quasi res de la seva vida. La seva mare es deia Nefret (o Nofret) i era d'Abu (Elefantina) i el seu pare es deia Senwusret o Senusret i era sacerdot, segons una inscripció a Tebes. Com a visir va rebre el comandament de mil o deu mil soldats amb el que va fer una expedició al Wadi Hammamat i a la costa de la mar Roja on va trobar un bon port. Al Wadi Hammamat va trobar una pedra fina idònia pel sarcòfag del faraó Mentuhotep III, pedra que li fou indicada miraculosament per una gasela quant va donar a llum justament en aquella pedra; també miraculosament es va trobar un pou ple d'aigua a vesar.

Sigui per un cop d'estat incruent (potser a la mort sense hereus directes del faraó) o mitjançant una revolta seguida d'una guerra civil no gaire llarga, Amenemhet va assolir el poder i es va proclamar rei. Es creu que el seu regnat va durar uns trenta anys. Les dates no són coincidents però el més probable és que el final del seu regnat fos vers la meitat del segle XIX aC (vers 1990/1985 aC a 1960/1955 aC).

La seva dona principal fou Neferytotenen (Nefrutoteen o Nefrytatenen). Al menys se sap de dues dones més: Dedyet (que podria ser també la seva germana), i Sobekneferu. Una filla, Neferu III, fou després la dona principal de Sesostris I. Altres fills, apart de l'hereu Senusret I, foren Neferusherit i Kayet.
A Lisht va construir l'anomenada piràmide d'Amenemhet I. Una inscripció a la piràmide suggereix que el trasllat reial es va fer bastant tard, però el text no es prou clar.

Piràmide d'Amenemhet I

Amenemhet I era probablement ja bastant gran quant va morir víctima d'un complot de l'harem, mentre el seu fill i coregent era en campanya contra els libis. Dues obres literàries parlen d'aquesta mort. Una d'elles explica que després d'estar amb una de les dones de l'harem (o amb varies) se'n va anar a dormir i fou atacat per la seva pròpia guàrdia; va agafar les armes i va lluitar però no va rebre ajut; fou ferit i finalment mort. Tot i així el complot no va reeixir doncs el seu fill Senusret I va ser proclamat rei.

Invitat 12/07/10, 07:02 am

Piràmide d'Amenemhet I

EGIPTE - Página 6 800pxfuneraryreliefofam

Relleu d'Amenemhet al complex funerari

La piràmide de Amenemhet I fou un monument funerari construït pel faraó Amenemhet I a Lisht. La seva mesura original fou de 55 metres d'altura però avui dia només romanen drets uns 20 metres degut al robatori de materials i a la mala qualitat dels materials i de les tècniques de construcció.

Fou construïda amb blocs de pedra arrabassats de monuments de l'Antic Imperi. Una porta de granit era a l'entrada del nord (avui al Museu Arqueològic del Caire); era al darrera d'una capella que portava a l'accés principal; a la cambra d'enterrament hi va entrar l'aigua i actualment no s'hi pot accedir; es troba a l'eix central de la piràmide. A l'est hi havia una terrassa més baixa que la piràmide amb el temple funerari també en ruïnes.

Dins el recinte hi ha tombes reials i mastabes que corresponien als principals membres de la família reial o als principals funcionaris, incloent la del visir Antekofer, a la cantonada sud-oest. Antekofer tenia una tomba anterior a Tebes en la que se'l nomena Governador de la ciutat i visir". A la tomba es va trobar als anys seixanta una estela on s'explica la seva campanya a Núbia.

Actualment només es pot veure de lluny des del llogaret de Bahr al-Libeini i altres llocs menys adients. No es pot visitar sense gaudir d'un permís especial

Invitat 12/07/10, 07:51 am

mastaba

EGIPTE - Página 6 Mastaba

Estructura d'una mastaba

Una mastaba és un edifici rectangular de murs inclinats i sostre pla que s'utilitzava en l'antic Egipte (Imperi Antic) per enterrar alts dignataris.

La paraula mastaba prové de l'arab مَصْطَبَة (maṣṭabaʰ o maṣṭabat), denominació d'un "banc de pedra". Aquest nom que Auguste Mariette escoltà als obrers egipcis va ser adoptat per aquest egiptòleg

Les tombes anteriors recobertes amb un túmul de sorra no conservaven els cossos durant gaire temps. Des de les primeres dinasties els faraons i els nobles les feren recobrir amb túmuls de tàpia. L'edifici resultant amidava entre 3 i 50 metres de llarg i fins a sis d'alt i s'orientava en sentit nord-sud.

A les tombes menys important s'utilitzaven teules i la pedra.

Les mastabes continuaren erigint-se quan els faraons optaren per l'enterrament en piràmides

Les mastabes consisteixen d'un pou que desemboca en una cambra funerària i en les estructures de superfície

La cambra funerària

S'excavava en la roca i era ampla. El sarcòfag, que es col·locava era recctangular i estava traballat en un bloc de pedra calcària, granit rosat o basalt; en aquesta època no sempre es momificaven els cadàvers i de fer-ho no es treien els òrgans interns i el cos es submergia en natró

Les mastabes van anar creixent en mida i alçada i en alguns casos presentava un segon pis. A començament de la III dinastia (al voltant de 2650 aC) es va introduir la pedra tallada en l'arquitectura i les tombes dels faraons augmentaren notablement la mida. S'atribueix a Imhotep, arquitecte, metge i visir de Zoser, la idea de juntar diverses mastabes una sobre l'altra en la que constituiria la piràmide esglaonada de Zoser, a Saqqara. Un segle més tard en la piràmide de Maidum, del faraó Snofru, les filades de pedra es van fer de pedra polida, en el que s'anomena com "piràmide romboïdal", ja que la inclinació del pendent variava. A començament de la IV dinastia van aparèixer les piràmides pròpiament dites

Invitat 12/07/10, 01:52 pm

EGIPTE - Página 6 352pxamenmessestatuehea

Imatge d'Amenmesse, estàtua del Museu Metropolità d'Art de Nova York

Amenmesse (també Amenmesses, Amenmose, Amenmoses o Amonmosis) fou un príncep pertanyent a la Dinastia XIXa de l'Antic Egipte que se sublevà a Núbia contra el faraó Seti II i s'autoproclamà Faraó de l'Alt Egipte molt probablement durant dos anys, fins que fou vençut per l'exèrcit del legítim faraó, Seti II.

La ubiació del seu regnat dins la cronologia de la Dinastia XIXa és un tema de debat. Existeixen tres teories al respecte:

1. Successor de Meremptah
Va succeir a Meremptah en circumstàncies poc clares ja que no es creu que fos el legítim hereu, dignitat que corresponia a Seti II, nascut de la primera dona principal del faraó mentre Amenmesse hauria nascut d'una possible segona, Takhat.

2. Contemporani de Seti II
Una altra teoria és que fou un usurpador que va accedir al poder entre el tercer i el cinquè any de regnat de Seti i que probablement només fou reconegut a la part sud del país (Núbia i Etiòpia).

3. Successor de Seti II
Una tercera teoria es que Seti II va governar primer i que Amenmesses l'hauria succeït més tard, cosa que entra en contradicció en el fet de què en algunes tombes el nom de Seti s'hagi gravat al damunt del d'Amenmesse.

Aquestes i altres teories estan avui per avui damunt la taula sense que cap es pugui imposar.

La seva tomba es la KV10, que no pot ser visitada ja que està essent excavada. És coneguda des del segle XVIII quan la va explorar Richard Pococke (1737-1738) i després James Burton, John Gardner Wilkinson i Robert Hay el 1825.
Part de la decoració està malmesa i una part no es va acabar. A aquesta tomba es van trobar tres mòmies, dues dones i un home, que no han estat identificats.

Probablement una de les dones sigui Takhat. El 1992 va iniciar la investigació moderna i sistemàtica Otto James Schaden al front d'un equip de la Universitat d'Arizona i la Universitat de Memfis.

Invitat 12/07/10, 02:12 pm

EGIPTE - Página 6 423pxsetiiireplicastatu

Rèplica d'una estàtua de Seti II amb una ofrena al déuAmon

Seti II fou el cinquè faraó de la dinastia XIX d'Egipte. Amb un poder debilitat, va haver de fer front a diversos complots i a la rebel·lió del seu propi fill Amenmesse

El seu nom era Seti-Merneptà (que significa el del déu Seti, estimat de Ptah), tot i que es feia anomenar príncep Nefersetrà, i el seu nom de tron fou Userkheperere Setepenre (que vol dir Poderoses són les presències de Ra, escollit de Ra).

Era fill de Meremptah i Isetnofret, ambdós fills del faraó Ramsès el Gran.
De petit vivia al palau del seu avi amb bona part de la nombrosa família reial egípcia. Seti tenia dos germans; Naneferkaptah i Ahura

Es coneixen tres esposes d'aquest faraó. En primer lloc es casà amb Takhat, germana del seu pare Meremptah, qui li donà almenys un fill:

Amenmesse, el fill rebel.

Seguidament es maridà amb Tausert, qui esdevindria l'últim faraó de la Dinastia XIX. Amb ella va tenir un fill:

Seti-Merneptà, mort infant.

La seva tercera esposa fou Tia, qui va donar a llum un altre fill:
Siptà, successor del seu pare Seti II.

Imatge de Seti II, a Heliòpolis

Fou enterrat a la tomba KV15 de la Vall dels Reis. Tot i que coneguda molt antigament no fou ben explorada fins que ho va fer Carter el 1903-1904. Es sospita que Seti II fou enterrat a la tomba de la seva dona Tausret, i després traslladat a aquesta altra tomba. El nom de Seti II fou esborrat i després engravat altra cop, i se sospita que el regnat d'Amenmesse estigui relacionat amb aquest fet.

Invitat 12/07/10, 03:40 pm

EGIPTE - Página 6 Merenptahlouxorheadands

Imatge de Merneptà del Museu Arqueològic del Caire

Merenptah (Merenptà) o Merneptà fou el quart faraó de la dinastia XIX d'Egipte.

Nascut com a Merneptah Hotephermaat (que significa estimat de Ptah, l'alegria és la veritat), el seu nom com a faraó d'Egipte fou Baenre Merinetkheru (que vol dir l'ànima de Ra, estimat dels déus).

Merneptà era un príncep d'Egipte fill del faraó Ramsès II i una de les seves esposes, Isetnofret. Era el tretzè fill del faraó i no semblava destinat a regnar.
No se'n coneixen dades de la seva biografia fins que apareix al 40è any de regnat del seu pare quan fou nomenat general de l'exèrcit. Va esdevenir hereu vers l'any 45è del regnat del pare, quan Ramsès II tenia uns 80 anys.

Probablement, donada l'avançada edat del pare, impròpia per l'època, va exercir funcions molt importants

Seguint la tradició de la casa reial egípcia, es va casar amb una germana seva, Isetnofret la jove, amb qui va tenir diversos fills, entre ells:

Naneferkaptah, hereu. Va premorir el seu pare.
Ahura
Seti-Meremptah, el futur Seti II.

Amb una altra germana seva, Takhat, va tenir una filla:

Tausret, últim faraó de la Dinastia XIXa

Meremptah tenia prop de 60 anys quant va pujar al tron i per tant no va governar gaires anys, menys de deu. El seu regnat fou vers el 1215 a 1205 aC amb uns marges de 10 anys amunt o avall.

Estela que esmenta Israel

Està testimoniat per tres inscripcions: 80 línies a una paret del temple d'Amon a Karnak; una estela de 35 línies a Athribis al delta; i 28 línies a l'estela de la victòria al seu temple mortuori de Tebes. Una segona estela idèntica a la darrera es va trobar a Amada a Núbia. Tots els textos es refereixen a les seves campanyes militars. L'estela de la victòria, que fou usurpada per Meremptah al temple mortuori d'Amenhotep III hauria estat escrita l'estiu del 1207 aC, i en ella el faraó dóna una llista dels seus enemics i esmenta a Tehenu (libis), Khatti (Hatti), Canaan, Ascaló, Gezer, Ianoam, Israel i Khor.

Sarcòfag de Meremptah

Fou enterrat a la tomba KV8 de la Vall dels Reis, però la mòmia no es va trobar a la tomba; aquest fet va fer sorgir la teoria decimonònica en què es donava per fet que Merneptà era el faraó de l'Èxode i que la mòmia no hi era perquè s'havia ofegat a la mar Roja. El 1898 la mòmia es va trobar en un dipòsit de mòmies a la tomba d'Amenhotep II (KV35).

El 1907, l'anatomista australià Elliott Smith va practicar-li l'autòpsia amb la següent conclusió:

El cos és d'un home vell d'1,71m d'alçada. Merneptà era quasi completament calb, només una franja estreta de cabell blanc li cobria els temporals i l'occipital. Uns quants pèls negres curts s'arremolinen al llavi superior, de prop [s'observen] pèls retallats a les galtes i barbeta. L'aspecte general de la cara recorda la de Ramesses II, però la forma del crani i les mesures de la cara són més semblants al seu avi, Seti el Gran

El seu temple mortuori era al costat dels colossos de Memnon, per al qual va aprofitar pedres del temple d'Amenhotep III

Invitat 13/07/10, 07:49 pm

Khaemwese

Khaemwese, fou el quart fill de Ramsès II i el segon de la reina Isetnofret. Probablement va néixer abans que el seu pare fos rei. No va participar en general als combats i es creu que tenia unes característiques mes intel·lectuals i va iniciar la carrera de sacerdot. Va ser el creador del Serapeum de Saqqara. Es va casar amb una dona anomenada Nubnofret.

Probablement fou príncep hereu algun temps. Al 52è any de regnat ho era un germà gran, Ramessu, i el 55è any ja ho era Meremptah. Probablement fou hereu entre l'any 53è i el 54è si no va morir abans, vers el 52 aC.

Va morir abans que el seu pare, entre el 52è i el 55è any de regnat de Ramsès II. Fou enterrat a Gizeh o Saqqara. Fou recordat com un gran erudit i mag després de la seva mort.

Una mòmia d'un home de mitjana edat trobada al Serapeum el 1851 podria ser la seva, però Mariette, el seu descobridor, diu que la mòmia hauria caigut allí d'un altra tomba al damunt, i les evidencies no son concloents. Un edifici trobat a 1 km al nord del Serapeum segons el seu descobridor el japonès Sakuji Yoshimura, podria ser un temple associat a Khaemwese (el seu nom i imatges eren gravades a molts llocs de l'edifici) o a la seva tomba.

Invitat 13/07/10, 07:55 pm

Escena de batalla a Síria

Amonherkhepsef

Amonherkhepsef (Amon es qui té la ma forta) fou príncep d'Egipte, fill més gran de Ramsès II i de la seva dona principal Nefertari.

Va néixer abans que el seu pare fos rei i el seu nom abans de ser príncep el seu nom era Amunherwenemef (Amon es qui té la ma destra).

Fou general en cap i es possible que participés a la batalla de Kadesh (havia de ser molt jove) i a les campanyes posteriors. Dos anys després de Kadesh, Ramsès II va tornar a Canaan amb un exercit dividit en dos parts: una dirigida suposadament per Amonherkhepsef, que va dominar les tribus shosu del Negev i la mar Morta i als edomites i es va dirigir a Moab; l'altra part, dirigida pel propi faraó, va atacar Jerusalem i Jericó i després va entrar també a Moab i es va unir al fill i junts van marxar contra Heshbon i finalment van reconquerir Apa
Entre els seus títols el de portador del vano de la dreta del rei, hereu i príncep hereu, escrivà reial, generalíssim del rei, fill gran i fill del rei, primer fill del rei, comandant de les tropes del rei, confident eficaç i estimat del rei, cap dels secrets de la casa reial, senyor al càrrec de tota la terra, sem-sacerdot del bon deu, delegat i jutge de les dues terres, controlador de terres llunyanes (molts d'aquest títols resulten la estela trobada a Qantir o Pi-Ramsès, al delta). Els títols de confident eficaç i estimat del rei i de comandant de les tropes del rei només se sap que els va portar ell, els altres títols foren portats per altres fills.
Apareix a escenes a Abu Simbel, al temple de Seti I a Abidos, al temple de Der, al de Luxor, al Ramesseum i a Wadi al-Sebua. A algunes escenes d'Abu Simbel i a Beit al-Wadi apareix en actes militars. A Karnak apareix portant presoners junt amb altres germans.

Va morir abans que el seu pare entre els 40 i el 52 anys (probablement sobre els 45, al any 40è del regnat patern) i probablement fou enterrat a la tomba del seu pare, KV5, a la Vall dels Reis. El successor com hereu fou el seu germà Ramessu

Invitat 13/07/10, 08:03 pm

EGIPTE - Página 6 384pxamarnaakkadianlett

Cartes d'Amarna

Les tauletes d'Amarna son quatre centenars de tauletes amb inscripcions cuneïformes, conegudes també com les cartes d'Amarna, que formen la correspondència diplomàtica del temps d'Akhenaten.

El 1887 una dona de la regió de Tell al-Amarna va trobar les primeres cent les tauletes, a un lloc de la regió. Estaven gravades amb inscripcions cuneïformes i contenien la correspondència diplomàtica internacional del faraó. En total es van trobar 382 tauletes, que es van revelar com un instrument de primera ma per l'estudi del segle XIV aC. Flinders Petrie va trobar l'edifici en el qual s'havien trobat les tauletes i en va afegir algunes mes (22) a les trobades inicialment fins arribar a les 382. La majoria estan escrites en llengua acàdia, i algunes (poques) en altres llengües (hurrita, hitita). De les 382, 350 con cartes i 32 son altres texts (mites, poemes èpics, lèxics...). 203 es troben a Berlín al Vorderasiatisches Museum; 49 o 50 son al Museu Arqueològic de El Caire; 95 son al Museu Britànic; 22 son al Ashmolean Museum d'Oxford (les trobades per Petrie); 7 son al Museu del Louvre; 9 son a col·leccions privades; i 2 al Museu Metropolità de Nova York. Unes 40 cartes provenen d'estats amb els que Egipte tenia una relació d'igual a igual (Babilònia, Assíria, Mittani, Arzawa, Alashiya o Alashia i Hatti; la resta son dels prínceps vassalls a Síria i Palestina.

Invitat 13/07/10, 08:13 pm

Nefertiti, reproducció del bust

Nefertiti va ser reina d'Egipte pel seu matrimoni amb el faraó Akhenaton (Amenofis IV). El seu nom vol dir "Bonica és la bellesa d'Amon" i per un temps probablement es va dir Neferneferuaton (Bonica és la bellesa d'Aton).

De la reina han quedat nombroses representacions amb el seu espòs i filles (una novetat ja que abans no es representava la vida familiar del faraó), i algunes sola. Com el famós bust avui al Museu de Berlín.

Algunes teories suposen que a la mort del seu espòs va assolir el tron amb el nom de Semenkhare, però això no s'ha pogut demostrar.
Se la suposa filla d'Ay, germà de la reina Tiy. Es va casar amb Akhenaton probablement en iniciar el regnat i va tenir amb ell sis filles :

Merytaton
Meketaton
Ankhesenpaaton
Neferneferuaton-Tasherit (la jove)
Neferneferurae
Setepenre

Nefertiti va acompanyar el seu marit a la nova capital Akhetaton i alguns fins i tot suposen que fou la instigadora dels canvis socials, religiosos, econòmics i culturals que aquest va deslligar en substituir el politeisme tradicional egipci per un culte de tendència monoteista al déu solar Aton; però altres la veuen com la reina que intentava salvar allò que Akhenaton estava destruïnt. El grau amb el que va compartir el poder amb el seu marit varia segons les opinions de cada historiador; a les representacions apareix sovint en condicions d'igualtat i fins i tot a alguna estela apareix amb la falsa barba i la doble corona i dos cartutxos reials.

Poc se sap de Nefertiti, llevat que degué ser una dona d'extraordinària bellesa, si es jutja per les referències escrites (fins i tot el seu nom) i pels retrats realitzats amb el realisme propi de l'art d'aquell període excepcional (sobretot el bust policromat del Museu de Berlín).

Súbitament la reina desapareix al 14è any del regnat d'Akhenaton. Les hipòtesis són molt variades, des que va esdevenir Semenkhare com a coregent, fins a una mort natural o violenta. Manca, però, les dades per definir la situació en algun sentit. La seva desaparició coincideix amb l'ascens de l'esposa Merytaton i l'aparició de Semenkhare com a coregent. La seva filla Ankhesenpaaton es va casar amb Tutankhamon, fill d'Akhenaton probablement amb la seva dona secundària Kiya.

La seva mòmia no s'ha trobat. El 9 de juny de 2003 Joann Fletcher, especialista en l'anàlisi capil·lar de la Universitat de York d'Anglaterra va anunciar la troballa de la mòmia a la tomba KV35 de la Vall dels Reis, que era una mòmia trobada feia cent anys però no identificada. Es va emetre un documental televisiu espectacular, però que en essència no demostrava res definitiu: la tomba havia estat saquejada i l'època de la momificació sembla ser de la dinastia XVIII, i la posició del cos indicaria reialesa. El 12 de juny del 2003 Zahi Hawass, director del Consell Egipci d'Antiguitats, va alertar de la manca de proves i va rebutjar la identificació

Invitat 13/07/10, 08:21 pm

EGIPTE - Página 6 354pxportraitstudyofay

Estàtua del faraó Ay

Ay (el nom vol dir "Pare de Deu") fou visir i rei d'Egipte. Es suposa que era germà (o al menys parent) de la reina Tiy, i fill de Yuya i Tuya. Fou també el probable pare de Nefertiti. El seu regnat fou vers el 1325 al 1320 aC.

La primera vegada que es documentat tenia el càrrec de mestre de cavalls a la cort d'Akhenaton però probablement abans ja havia exercit de sacerdot de Min a Panòpolis (Akhmin). Després fou nomenat visir i canceller reial.
Va exercir com a visir de Akhenaton i probablement fou el regent en temps de Tutankhamon, estretament associat al seu gendre el general Horemheb.

Quan Tutankhamon va morir es calcula que Ay tindria uns 70 anys o mes. Es suposa que va fer assassinar al príncep hitita Zannanza que anava al país a casar-se amb la reina Ankhesenamon i va obligar a aquesta a casar-se amb ell, tot i que era segurament el seu besavi per la mare Nefertiti. Ay no va considerar a la nova reina como la seva esposa principal i de fet la reina va desaparèixer de l'escena i Ay apareix casi sempre amb la seva dona Tiy o Tey, que ja era la seva dona molt abans, probablement era fins i tot la mare de Nefertiti.

Probablement el matrimoni fou ràpid ja que Ay devia voler aparèixer al enterrament de Tutankhamon amb la corona blava i així proclamar el seu dret al tron. El temps es molt limitat. La reina va escriure al rei hitita Subiluliuma I segurament uns dies després de la mort del faraó i van passar una o dos setmanes fins que aquest va rebre la carta. Després va fer les comprovacions en el que es van passar no menys de dos setmanes i probablement mes; Zannanza devia córrer cap a Egipte per arribar abans de l'enterrament que es feia al cap d'uns 70 dies de la mort quan fou assassinat.

El seu nom de tron fou Kheperkheperure que vol dir "Eternes son les manifestacions de Ra". Ay va morir als quatre anys. Ankhensenamon també va desaparèixer, i se suposa que potser va morir aviat, i alguns sospiten que per les seves relacions amb els hitites fou assassinada.

Fou enterrat a la tomba KV 23 de la Vall dels Reis a Tebes, però la seva mòmia no ha estat positivament identificada. La seva tomba fou descoberta per Belzoni el 1816. El seu temple mortuori fou a Madinet Habu. Havia començar la construcció d'una tomba a Tell al-Amarna que fou abandonada per la de la vall dels reis.
El va succeir el seu gendre Horemheb

Invitat 13/07/10, 08:53 pm

La reina Tiy

Tiy fou reina d'Egipte, esposa d' Amenofis III. No era de sang reial sinó de la petita nobles de Panòpolis (Akhmin). El seu pare era un propietari d'origen asiàtic i la mare tenia un títol "ornament reial" que no se sap que significava, i el de cantora al temple d'Amon. Una teoria diu que fou imposada com esposa per la reina mare Mutemwia de Mitanni, en revenja perquè havia estat considerada esposa secundaria. Yuya podria ser parent de la reina mare o be Tuya descendent d'Amosis-Nefertari. La importància de Tuya i Yuya fou tant gran que fins i tot foren enterrats a la Vall dels Reis i son de les poques trobades senceres.

Tiy es va casar amb Amenofis III quan tindria uns 7 anys i el seu marit uns 10.

Es suposa que Tiy afavoria el culte d'Aton contra els sacerdots d'Amon, que lògicament afavorien el d'Amon, i l'home dels quals a la cort era Amenhotep fill d'Hapu. Es va fer construir el Palau de Malkata, un regal del seu espòs, amb un gran llac artificial

Tiy va sobreviure a Amenofis III potser uns 12 anys ja que se sap que vivia a Tebes abans de la seva mort (segons les cartes d'Amarna) i fou enterrada a Tell al-Amarna, però després traslladada a Tebes i probablement enterrada amb el seu marit a una tomba de la vall dels reis assenyalada com WV22, que està data entre l'any 9è i el 12è del regnat d'Akhenaton (s'han trobat objectes amb el seu nom a la tomba KV 55 per lo que no es pot afirmar res amb seguretat).

Tiy es probablement l'anomenada "Dona vella" del dipòsit de mòmies trobat per Loret a la KV35 (tomba d' Amenofis II). Tindria al morir uns 55 anys

Invitat 13/07/10, 09:06 pm

Amenhotep fill d'Habu

Amenhotep fill d'Hapu fou un arquitecte egipci al servei d'Amenofis III.
Va néixer a Athribis. El seu pare Habu era escrivà i sacerdot i la mare, Ity, no tenia activitat.

Va entrar al servei del faraó i va portar nombrosos títols, alguns militars, altres religiosos, i altres civils; entre aquestos darrers el principal era el de Cap de tos els treballs del rei (arquitecte reial).

Va construir un temple a Tebes del que només queden els colossos de Memnon. Altres edificacions foren temples a Luxor, Karnak i Soleb i el Palau de Malkata a Tebes.

La seva tomba la va poder fer propera al faraó amb un temple funerari autoritzat pel mateix Amenofis III.

Amenhotep va morir quant tenia uns 80 anys vers el 1360 o 1350 aC. Algunes teories suggereixen que fou assassinat o obligat a suïcidar-se pels seguidor d'Aton (era un fervent seguidor d'Amon).

Invitat 13/07/10, 10:29 pm

EGIPTE - Página 6 800pxmalkatafromtheair

Vista aèria de les restes del palau

El Palau de Malkatta (o Malqata) és un palau del faraó Amenhotep III, situat a Malqata, a l'oest de Luxor, al sud de la zona de necròpolis. Antigament fou conegut com Palau de Dazzling Aten, un dels noms del faraó, però al segle XX el nom de Malqata va predominar. El nom vol dir "el lloc en el que s'escullen les coses" per les moltes ruïnes que hi havia. La construcció es va iniciar el 1381 aC i el faraó hi va anar a residir 17 anys després.

Es un complex amb variades estructures, amb diversos palaus, temples, sales, cases de la família reial, departaments del servei, i un altar de desert (Kom al-Samak). Les restes d'un canal artificial (Birket Habu) son encara visibles. Te al nord el palau mortuori de Ramsès III a Madinet Habu. El palau fou residencia permanent dels faraons (que hi vivien per períodes de menys d'un any).
El palau mateix te capelles, sales d'audiències, cuines, departaments per la reialesa i pel servei, sales de treball i altres. La sala del tron es al sud amb els departaments del faraó al darrera. Una muralla de mes de cent metres el protegia. Dins les muralles hi havia magatzems, cuines, edificis i altres dependències.

Encara se’n conserva una bona part i la decoració està preservada. Destaquen les pintures de la deessa Nekbet i els noms i títols del faraó. Algunes pintures han estat restaurades. El paviment deixa veure rastres de banys o piscines.
A les columnes hi ha diversos relleus entre ells alguns del faraó i la deessa Bes.
Fou construït per a la reina Tidje (Tiye) i altres membres de la família reial.

Resten algunes pintures de la reina. El faraó Amenhotep va morir allí als 48 anys i hi va néixer Tutankhamon

Invitat 13/07/10, 10:45 pm

Temple d'Edfú, façana principal

EGIPTE - Página 6 456pxedfualtar

Altar

Detall de la decoració

El temple d'Edfú es un temple dedicat a Horus (el deu falcó) construït a l'època Ptolemaica entre el 237 aC i el 57 aC, que es conserva força be a la localitat egípcia de Edfú (en grec Latòpolis).

És el temple més ben conservat d'Egipte i el més important després del de Karnak. Mesura 137 metres de longitud per 79 d'ample i 36 d'alçada, i representa la típica construcció dels temples amb el piló, el pati, 2 sales hipòstiles, una càmera d'ofrenes, la sala central i el santuari. És característica la iŀluminació del temple, amb habitacions cada vegada més petites que impedien el pas de la llum gradualment fins a arribar al fosc santuari, que rep la iŀluminació només des de l'eix. Entre les columnes i el sostre hi ha petites obertures que permetien el pas de la llum a determinades habitacions. Està orientat al sud, de manera inusual, possiblement a causa de la pròpia naturalesa de la zona.

El temple amb unes parets magnifiques amb profusa decoració de figures egípcies, te un pati interior amb impressionants columnes, i al interior un altar que sembla ser el punt neuràlgic del lloc. També hi ha la sala de la barca sagrada només amb el suport mentre que es pot veure pintada a les parets; aquesta barca utilitzada només en presencia dels faraons i s'unia breument cada any amb la barca de la deessa Hathor del temple de Denderah (Dendara). Com altres llocs, el temple te l'anomena’t nilòmetre, que servia per mesurar la crescuda del riu.

Un fet relacionat amb els Països Catalans és la figura d'un egipci armat amb llança que dona mort a un animal, i que s'ha interpretat com una representació antiga de la llegenda de Sant Jordi.

Just al entrar, amb les dues primeres columnes, es troba una estàtua d'Horus en perfecta estat de conservació

Invitat 13/07/10, 10:50 pm

Temple d'Hathor de Denderah

El temple d'Hathor de Denderah és un temple de l'època ptolemaica dedicat a la deessa Hathor, construït a la ciutat de Denderah (antiga Iunet o Tentira).

Fou construït entre el 125 aC i el 65 aC iniciant-se en temps de Ptolomeu VII Evergetes i continuat pels seus successors. La casa del naixement de Nectanebo I es anterior.

Està orientat cap al Nil i segueix una estructura típica del període grecoromà. És un dels més grans i ben conservats d'Egipte. Segurament en el seu lloc ja hi havia alguna capella anterior.

Invitat 13/07/10, 10:58 pm

Estela de Peribsen procedent de la seva tomba a Abidos, ara al British Museum

Peribsen fou un rei de la Dinastia II de l'Antic Egipte.

Les tesis sobre la seva successió són variades i les principals serien:

Fou fill i immediat successor de Ninetjer a tot el país. Una possible revolta al nord li va deixar només el sud i va canviar de nom.

Fou fill i immediat successor de Ninetjer només al sud (al nord va governar un altre branca o es va revoltar)

Fou successor de Ninetjer però entremig hi va haver altres faraons.
Fou successor de Sekhemib (en temps del qual potser es va produir la divisió)
El seu regnat pot datar-se després del 2700 aC.

Si els faraons que segueixen a Ninetjer a les llistes, Weneg, Sened, Nubnefer, Neferkare and Neferkaseker van regnar simultàniament, caldria escorçar la duració de la dinasta: 39 anys entre els dos primers faraons i un nombre similar pel tercer (entre 35 i 45) donaria uns 80 o 85 anys. Restaria conèixer la duració dels regnats d'aquest cinc, i el temps que el darrer faraó va governar sobre tot Egipte, per saber la duració, però cal pensar que no fou menys d'uns altres 40 anys entre tot. El que donaria per la dinastia uns 125 anys (1775-1650 aC)

A la seva tomba a Abidos s'han trobat segells amb el nom Sekhemib Perenmaat i a fora amb el nom Peribsen

Invitat 13/07/10, 11:45 pm

EGIPTE - Página 6 800pxhatshetsuptemple1b

Temple de Hatshepsut

EGIPTE - Página 6 417pxhatshepsut1

Accés al temple de Hatshepsut

EGIPTE - Página 6 Hatshepsut2

Explanada d'accés al temple de Hatshepsut, des del temple

EGIPTE - Página 6 398pxhatshepsut3

Estàtues de Hatshepsut amb la falsa barba

El temple de Hatshepsut és un temple mortuori construït per la reina Hatshepsut d'Egipte i dissenyat per l'arquitecte Senenmut. Hatshepsut va ser una de les dones de Tuthmosis II i fou regent del seu fill Tuthmosis III; va arribar a proclamar-se reina, i va utilitzar una falsa barba per imposar-se, fent construir algunes temples, dels quals el principal és el de Deir al-Bari, prop de Luxor. El temple fou dedicat als déus Amon i Hathor

A la mort de la reina, el seu fill Tuthmosis III va assumir plens poders. Va fer destruir les seves inscripcions i estàtues, i va eliminar la seva imatge

El temple és en part excavat a la roca i en part construït fora de la paret de la muntanya. La primera terrassa té un gran pati amb murs i doble pòrtic decorat amb relleus. Hi havia dos estanys en forma de T que tenien plantes que no hi són ara. Al pòrtic hi ha dues estàtues d'Osiris (només 1 ha estat reconstruïda).

El santuari del temple té tres sales; una d'elles per a la barca sagrada i les altres dues de culte. Al darrere hi ha estàtues de la reina i un accés.

En general es pot dir que està ricament decorat i el nombre d'estàtues conservades o refetes és important. Al nivell més alt hi havia estàtues de la reina que foren destruïdes pel seu fill, algunes de les quals han estat restaurades

Estàtues de Hatshepsut amb la falsa barbaFou restaurat des 1906.

Invitat 13/07/10, 11:50 pm

Temple de Khnum

El Temple de Khnum és un temple grec situat a Esna (Egipte).

El temple construït en època ptolemaica sota Ptolemeu VI Filomètor i Ptolemeu VII Evergetes II, estava dedicat a Khnum i a Neith i Heka. Només resta sencera la sala hipòstila que mesura 33 x 16,5 metres i té 24 grans columnes. Els texts i imatges gravats son molt importants i donen detalls de les festes de l'any sagrat i de les practiques religioses locals; dos himnes a Khnum estan escrits amb els signes del moltó i del cocodril.

Invitat 13/07/10, 11:56 pm

Temple de Kom Ombo

EGIPTE - Página 6 800pxkomombo06977

Relleus al temple de Kom Ombo

El temple de Kom Ombo és un temple ptolemaic d'Egipte a la ciutat de Kom Ombo.

El temple de Kom Ombo no té ni propiló ni dromos, i al pòrtic hi ha 15 columnes (de les que se'n conserven 13 de dretes). Té dues entrades principals.

Una inscripció recorda la seva construcció o potser restauració per Ptolomeu VI Filometor i la seva dona i germana Cleòpatra al segle II aC. El temple es troba en un turonet. El cocodril fou especialment honorat a Kom Ombos i a les catacumbes s'han trobat mòmies d'aquestos animals sagrats. El cap del déu cocodril Sobek apareix a les monedes romanes de la ciutat

Invitat 14/07/10, 12:02 am

EGIPTE - Página 6 800pxsetiitempleatqurna

Vista dels edificis que resten al temple mortuori de Seti

El Temple de Seti I es un antic temple egipci situat al Nord del conjunt conegut com Tebes de l'Oest (Western Thebas), a Luxor.

És del segle XIX aC. i és conegut generalment com a temple de Qurna. Els egipcis li diuen temple de Qasr al-Rubaiq

El temple fou construït per Seti I en honor d'Amon. Ramsès II el va acabar hi va fer una capella. Durant el període romà fou lloc de treball d'artesans, i amb ell cristianisme va esdevenir església i algunes cases particulars es van adaptar dins el mateix temple i alguns materials es van utilitzar per la construcció fora del temple. Des el 1972 és en restauració

Invitat 14/07/10, 12:22 am

Relieve de Semenkhare Museo de Berlín

Semenkhare o Smenkhkare fou un suposat faraó de la dinastia XVIII d'Egipte que va governar un any a la mort de Akhenaton vers el 1345/1335 aC. El seu pare es desconeix si havia estat associat al tron al seu moment (si així fou va estar associat poc temps) però Semenkhare va tenir sens dubte una coregència amb el seu probable pare Akhenaton al final del regnat. El seu nom Sa Ra era Semenkhare o Djeserkheperu, que vol dir "l'anima de Ra es forta". El seu nom de tron fou Ankhkheperure ("les manifestacions de Ra estan vives)

Se'l suposa enterrat a la misteriosa tomba KV 55 de la Vall dels Reis on hi havia una mòmia que podria ser seva que correspon a una persona que va morir tenint 20 o 25 anys, però els cartutxos i altres evidencies al interior de la tomba havien estat destruïts a causa de l'heretgia d'Aton. La mòmia podria ser del pare Akhenaton però no es creu probable que el pare hagués mort amb 25 anys i per tant hagués regnat des el 10 anys i hagués imposat la religió d'Aton als 15 anys com a molt tard. Els anàlisis de la mòmia han demostrat que la persona a la que correspon i Tutankhamon tenien el mateix tipus de sang i la complexió era molt similar i com que Semenkhare se suposat germà gran de Tutankhamon, es el mes ferm candidat a ser el titular de la tomba.

Era quasi segur fill gran de Akhenaton (si no era el seu fill llavors era el seu germà). Si era fill la mare no era probablement Nefertiti (que probablement només va tenir filles) i donada la similitud amb Tutankhamon, tindrien la mateixa mare que seria probablement Kiya.

Es possible que hagués sobreviscut al seu pare i hagués regnat uns mesos, o es possible que hagués mort abans i només hagués estat un coregent. El va succeir Tutankhamon que quasi sens dubte era son germà.

Va estar casat amb la seva germanastre Merytatentasherit (Merytaten la jove), la mes gran i hereva legitima del tron a manca de mascles, filla de Merytaten, tinguda quant estava casada amb Akhenaton, però abans de ser nomenada "gran esposa reial". Merytatentasherit probablement va morir jove abans que el marit i fins i tot abans que Akhenaton. El lloc d'hereva femenina va ser ocupat per la seva germana Ankhesenpaten que es va casar (o estava casada) amb el jove Tutankhamon.

Una de les teories suposa que Nefertiti no va morir sinó que va esdevenir coregent, vestida de faraó com Hatshepsut, i que va prendre el nom de Semenkhare, en un intent per salvar el regne del marit. L'estela de la coregència es va trobar a Tell al-Amarna i presentava tres figures amb els seus noms: Akhenaton, Nefertiti, i la princesa Merytaten la jove. Un estudi mes a fons ha obligar a canviar els noms: Nefertiti s'ha substituït per Ankhkheperure Neferneferuaton, i el de Merytaten per el d'Ankhesenpaaten; però això ni molt menys permet assegurar res definitiu sobre una eventual coregència de Nefertiti sota el nom de Semenkhare (el nom de tron del qual recordem que fou Ankhkheperure).

El seu tercer any de coregnat Semenkhare va escriure a un sacerdot d'Amon de Tebes suggerint que no voldria ser enterrat a Akhetaton sinó a la vall dels reis. Es molt probablement que no tingués fe en la creença del seu probable pare Akhenaton.

El cert es que si va arribar a faraó no va poder fer gairebé res perquè va morir tot seguit i el va succeir el seu germà petit Tutankhamon

Invitat 14/07/10, 12:30 am

Retrat de la reina Teye Museu de Berlín

Va ser realitzat en banús, que ressalta els trets físics d'aquesta dona procedent de l'Àfrica negra. Teye havia pertangut al harem d'Amenofis III i va acabar sent la seva dona. En el seu rostre s'aprecia la combinació de bellesa en les faccions i d'intel ligència en la mirada</FONT>

Invitat 14/07/10, 03:39 pm

Ankhesenamon

Ankhesenamon fou una reina egípcia, filla d'Akhenaton probablement amb la seva dona Ankhesenpaaton (Ankhesenpaaten). El seu nom de naixement fou Ankhesenpaaton i per distingir-la de la mare fou anomenada Ankhesenpaaton Tasherit (la jove). A les cròniques hitites es coneguda com Dahamunzu, probablement un títol més que el nom.

Quan Tutankhaton va pujar al tron hi fou casada. El faraó tenia uns 9 anys i probablement la núvia en tenia pocs més. El matrimoni va canviar el seu nom (de un final amb Aton a un final en Amon) el segon any, moment en què el culte exclusiu d'Aton fou abolit.

Pel seu origen patern, i com a filla més gran d'Akhenaton, tenia dret al tron en cas de manca de mascles. A la prematura mort de Tutankhamon el va succeir en el tron i els seus ministres, especialment el visir Ay, li van indicar que hauria de triar marit. El mateix Ay segurament es va proposar com a candidat, però la reina era jove (uns 20 anys o poc mes) i Ay era ja gran i li va donar llargues.

Ankhesenamon va escriure a Subiluliuma I demanant un fill per casar-hi i esdevenir faraó; el rei hitita, que era davant Kargamis, segurament va quedar molt sorprès i va enviar a comprovar la seva veracitat a Hattusazit, el camarlenc reial. Al cap d'unes setmanes o mesos va retornar el camarlenc Hattusaziti amb un enviat egipci anomenat Hani. Convençut el rei va declarar l'establiment de la pau entre Hatti i Egipte i va enviar un dels seus fills, anomenat Zannanza (alguns erudits pensen que mes que el nom del príncep es tractaria del seu títol egipci), per casar amb la vídua de Tutankhamon. Però en el camí Zannanza fou assassinat segurament per un partit antihitita egipci que preferia veure al tron al visir Ay o al general Horemheb (els dos son sospitosos de ser els instigadors).

Aquest fets van originar la guerra entre Egipte i els hitites.

Llavors Ay la va obligar a casar-se amb ell i així va esdevenir faraó.
Després d'aixó ja no se'n sap res mes.

Invitat 14/07/10, 03:53 pm

EGIPTE - Página 6 389pxhetepsekhemwybonec

Hotepsekhemui

Cilindre d'os en el que es troba el serekh de Hotepsekhemui

Hotepsekhemui no se sap com va arribar al poder, però probablement fou per enllaç amb una princesa de l'anterior Dinastia I. Alguns pensen que fou fill del faraó Qa'a. Segells d'aquest faraó s'han trobat a la tomba de Qa'a a Abidos i a la piràmide de Djoser. El seu nom apareix també gravat a la pedra en una estàtua d'un sacerdot anomenat Hotepdif o Redjit, encarregat del seu culte, que encara vivia sota els seus successors. Al menys tres inscripcions més s'han robat: un cilindre a Helwan; una pedra a la piràmide de Menkaure; i una gerra d'alabastre a una tomba a Badari. Entre Qa'a i Hotepsekhemui hi devia haver alguns faraons que van governar sobre tot o part d'Egipte.

Es pensa que no es va enterrar a Abidos sinó a Saqqara, i en aquest cas el tipus de tomba fou diferent als seus antecessors amb un vast complex de galeries mai vistes abans. La seva possible tomba fou localitzada el 1902 per l'arqueòleg italià Barsanti; hi ha a la tomba nombrosos segells del faraó; la tomba sembla que no es va acabar totalment però si la cambra funerària i l'habitació al costat; i havia altres 20 habitacions preparades suposadament pels seus servents.

Segons Manethó el faraó es deia Boethos i va regnar 38 anys però per les restes arqueològiques es pensa que fou més curt, d'uns 15 o 20 anys. A les llistes egípcies se'l anomena com Bezau (Abidos), Neter Bau (Saqqara) o Bautnetjer (Papir de Turí). El seu successor fou Raneb (Nebre), que podria ser el seu germà, que alguns pensen que va donar un cop d'estat i es va fer amb el poder

Contenido patrocinado