Últimos temas
EGIPTE
2 participantes
Pàgina 9 de 34
Pàgina 9 de 34 • 
1 ... 6 ... 8, 9, 10 ... 21 ... 34
Re: EGIPTE
Invitat 16/07/10, 11:46 pm
Menes
També conegut com Aha i Scorpion , Menes va ser el primer faraó de la 1 ª dinastia a Egipte. Va governar en algun moment entre 3100-2850 aC durant l'època de la història protodinàstic Egipte. Aquest període de temps es va caracteritzar per " Estructura política ferma de la terra que s'unifica amb el del faraó " ( Antic Egipte - Narmers Paleta ) . Menes s'acredita amb unificador Alt i Baix Egipte en un sol regne. És possible que hagi aconseguit aquesta objectiu amb la força militar i / o per mitjans pacífics com els matrimonis o les mesures administratives. A més de la unificació d'Egipte, Menes també va fundar la ciutat de Crocodopolis on va construir el primer temple de Ptah ( Menes ) , i també la ciutat de Memphis , que va fer el seu capital . La ciutat de Memphis va anar a 28 quilòmetres al sud del Caire d'avui en dia en una illa al riu.
Aquesta ubicació el més probable és escollit perquè faria més fàcil per a protegir la ciutat dels exèrcits invasors, i també pel fet que permetrà el faraó per controlar el delta del riu i les rutes comercials al Sinaí i Canaan. El grec Heròdot va escriure sobre la construcció de Memphis per Menes . Els seus escrits es poden veure a : http://www.touregypt.net/herodtusmenes.htm
Durant el seu regnat Menes va ampliar el regne i la seva influència a la primera cataracta del Nil , va enviar ambaixadors a Canaan i Biblos , a Fenícia , on va desenvolupar el comerç vincles comercials , i també van atacar als nubis al sud ( Menes ( Aha ) 1 ª Dinastia ) . Menes tenia dues esposes , la reina Berenib i Neithotepe. Neithotepe era la mare del seu únic fill " Menes i hereu, Dyer .
Després que Menes va morir, Neithotepe es va convertir en regent fins que Dyer tingués la majoria d'edat per governar Egipte. Menes va morir quan ell tenia seixanta-tres anys d'edat, sembla ser que atacat per " gossos salvatges i els cocodrils del Nil en el Fayum " ( Menes ) o hipopòtam . La seva tomba està a Saqqara , que va ser una necròpolis de Memfis.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 17/07/10, 12:11 am
El clima de Egipto en la prehistoria era caluroso y húmedo, muy diferente al actual, y en lugar de desiertos había bosques y praderas.
Los primeros habitantes egipcios vivían en las llanuras cercanas al Valle del Nilo.
Eran nómadas y se desplazaban en busca de animales y frutos, bajaban al valle a pescar y procurarse las cañas y los papiros que crecían en los pantanos.
Tallaban puntas de flechas de sílex y arpones de hueso.
El clima se fue volviendo cada vez más seco. En las llanuras, los bosques y las praderas desaparecieron poco a poco, y los hombres se vieron obligados a refugiarse en el Valle del Nilo, que aún era húmedo.
Durante el neolítico, o periodo de la edad de la piedra pulida, ya tejían fibras para fabricar vestidos y trenzaban canastos.
También cazaban leones, hipopótamos y cocodrilos.
Aprovechando la fertilidad del limo producido por las crecidas del Nilo, estos hombres se convirtieron en agricultores.
Cultivaban cereales como la cebada y el trigo, y criaban animales como bueyes, cerdos, cabras y perros.
Construyeron poblados y almacenaron sus cosechas en silos.
En algunas regiones hacían ollas de barro y fabricaban recipientes de vidrio moldeado, cocían esmaltes y creaban personajes en relieve.
A partir de entonces los muertos comenzaron a enterrarse en los límites del desierto, donde no llegaba el agua del río.
La gran sequedad de la tierra preservaba los cadáveres con vendas de la humedad.
El difunto tenía la cabeza girada hacía el oeste, por donde se pone el sol, y la tumba estaba decorada con joyas y pequeños objetos de hueso para protegerla de los malos espíritus.
El arte de estos antiguos egipcios ya era de una gran delicadeza, como lo atestiguan los objetos hallados.
En esa época aparecieron también los primeros jeroglíficos.
Con el tiempo nacieron dos reinos; uno en el norte, en el delta, y el otro al sur, en el valle.
Pronto un solo rey gobernó el país, así nació la historia del Egipto de los Faraones.
Hay distintas opiniones, pero parece ser que el primer faraón fue Narmer, también llamado Menes, y reinó durante los años 3150-3125 a.C.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 17/07/10, 01:15 am
Piràmides d'Egipte
La major incògnita de totes és qui va construir realment la Piràmide , ja que sembla impossible que els més de 100.000 treballadors que suposadament van construir la Piràmide en 20 anys fossin capaços de desplaçar blocs d'entre 2 i 60 tones al llarg de 1000 km des de les pedreres de Aswan sense vehicles ni rodes, senzillament amb uns esquís per lliscar per la sorra. Igualment sembla impossible elevar aquests blocs a una alçada de 150 metres sense l'ajuda de cap classe de politges , teòricament es van crear rampes de sorra , encara que no s'explica com. I el súmmum d'aquesta il.lògica teoria és la necessitat de posar un bloc de pedra cada 3 minuts i mig durant 20 anys per acabar la Piràmide . A més mai es va trobar la mòmia de Keops dins de la Pirámide. Existen 2 explicacions esotèriques per a la construcció de semblant monument , totes dues es recolzen en curiositats inexplicables , com la perfecta orientació geogràfica dels seus costats , Nord , Sud , Est i Oest, així com l'orientació dels seus passadissos a diverses estrelles descobertes en l'era contemporània , o als increïbles càlculs matemàtics dels seus longituds que permeten trobar el nombre pi , o calcular la distància al sol, la densitat de la terra , la seva forma i distàncies fins als pols i el centre de la Terra. D'on van extreure els egipcis aquest coneixement tan precís ? La primera teoria està basada en la creació per part dels savis de l'Atlàntida d'aquestes construccions , així com de les piràmides inques i maies. En teoria el planeta té cicles vitals de gairebé 26.000 anys , i en el seu punt mitjà ( Any 13.000 ) s'aconsegueix la màxima saviesa , en aquest moment es produeix un cataclisme i totes les races de la Terra s'extingeixen .
Aquest cataclisme va provocar la destrucció de l'Atlàntida , però els seus habitants , conscients de la realitat que s'acostava van decidir salvar la raça humana , creant així camps magnètics especials que protegissin l'ésser humà del cataclisme , les Piràmides serien les construccions necessàries, i tots els coneixements que van adquirir les cultures egípcia, inca i maia van ser transmesos pels pares de l'Atlàntida a les tribus d'aquestes zones , que en llocs extremadament separats van obtenir idees, concepcions i coneixements molt similars, de forma gairebé immediata , sense haver estat precedides per importants cultures.
Aquestes teories afirmen que l'any 2012 arribarem al final d'aquest cicle vital de la Terra, i passarem a la 4 ª Dimensión. Per altra banda la teoria extraterrestre és la que més seguidors té i la que es basa en teories més lògiques o pràctiques, un fragment cilíndric de fusta que es va demostrar científicament que pertanyia a un bloc de granit que es troba a l'entrada i va servir com a sistema de tancament va ser trobat en un dels passadissos de la piràmide , després de ser sotmès a la prova del Carboni 14 es va descobrir que el fragment pertanyia a l'any 2016 després de Crist ... Vol dir això que ve del futur ? El mateix sistema de tancament de l'entrada ha estat analitzat i sembla que els forats per introduir els cilindres de fusta han estat fets amb estranyes broques que haurien de tenir un nivell de Duresa 500, el material més dur conegut és la vidi , o diamant sintètic, i el seu nivell de duresa és 11. Una tribu situada al naixement del Nil, i ancorada en la prehistòria anomenada dogon afirma que fa deu mil anys, una estranya " arca " de llum va venir del cel. D'ella van sortir uns éssers meitat peix , meitat home anomenats " instructors " i deien venir d'una estrella anomenada Potoolo ( Sírius B ) . Comptaven que en aquest sistema estel.lar , hi havia una estrella de gran magnitud anomenada Digitaria ( Sírius A) i que Potoolo girava al voltant de Digitaria en un temps de 50 anys. També deien que una simple cullerada de l'estrella Potoolo , pesava més que tot el nostre planeta.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 17/07/10, 03:47 am
Amosis II
Jenemibra Ahmose, Amosis II, Amosis II, o Amasis ( 570-526 aC ) va ser faraó de la dinastia XXVI d'Egipte. Com a successor de Apries serà l'últim gran governant d'Egipte abans de la conquesta persa. La capital es trobava en Sais
.
Manethó l'anomena Amosis i comenta que va regnar 42 anys, segons Julio l'Africà en la versió del monjo SINCEL. Per Eusebi de Cesarea, En la versió del monjo SINCEL i en la versió armènia , va regnar 44 anys. La major part de la informació sobre ell prové de Heròdot encara que només pot ser verificada parcialment per evidències de la seva època.
Contrato de aparcería de la época de Amosis II. Louvre
Amosis no era d'origen noble , segons l'historiador grec Heròdot . Una revolta de soldats nadius li encimbellar al poder. Aquestes tropes, tornant d'una desastrosa expedició a Cirene, van sospitar que havien estat traïts pel rei Apries , que governava de la manera més absolut amb el suport de mercenaris , i els seus companys d'Egipte es van solidaritzar amb ells plenament.
Va ser enterrat en el seu panteó familiar de Sais . Una inscripció confirma l'esdeveniment de la lluita entre les tropes natives i les estrangeres, mostrant que Apries va morir i va ser enterrat honorablement l'any tercer de Amosis
El seu regne va arribar probablement només fins a la primera cataracta, però va dominar Xipre, i va tenir gran influència en Cirene. Al principi del seu llarg regnat , abans de la mort de Apries , sembla haver patit un atac per Nabucodonosor II a 568 aC Cir II va deixar a Egipte en pau , però els últims anys de Amosis van ser pertorbats per l'amenaça d'invasió de Cambises II i per la ruptura d'aliances amb Polícrates de Samos . El desastre va caure sobre el seu fill Psamètic III, A qui el citat rei persa va privar del seu regne després d'un mandat de només sis mesos.
Estela de donación de tierras, de la época de Amosis II. Louvre
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 17/07/10, 05:32 am
Sarcòfag de Seanjenra
Seanjenra Mentuhotep, o Mentuhotep VII, va ser faraó de la dinastia XVII , que va governar c. 1601 a. C. [1] 1601 aC [1]
La seva esposa va ser Satmut , possiblement, i el seu fill Herunefer . La Seva dona va ser Satmut, possiblement, i el seu fill Herunefer.
El curt regnat de Mentuhotep i el paper secundari de regent a part de Tebes , és confirmat per uns quants objectes amb el seu nom a: dues esfinxs en Edfú , un deixat a Karnak i uns quants escarabeus .
El Cànon Real de Torí (11.4), parcialment llegible, indica el seu possible nom: (Seanj...ra) 1..., amb un any de regnat. El Cànon Reial de Torí (11/04), parcialment llegible, indica el seu possible nom: (Seanj. .. ra) 1 ..., amb un any de regnat.
•Ryholt ho va assignar a la Dinastia XVI , governant c. Ryholt ho va assignar a la Dinastia XVI , governanta c. 1628-1627 a. C. 1628-1627 aC
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 01:48 am
El Rei Escorpí
El començament d'una gran civilització
El començament d'una gran civilització
Egipte, bressol de la civilització , terra de piràmides , mòmies , jeroglífics , déus amb caps d'animals i poderosos reis. Els estudiosos creien saber com havia començat tot, però estaven errats . Avui, arqueòlegs de tot el món estan explorant els deserts més desolats d'Egipte ; planant les sorres a la recerca de pistes i evadint a les criatures més mortals del planeta per tal de descobrir els orígens d'aquesta terra mística i la identitat dels seus primers faraons .
El que estan trobant és tota una nova dinastia i un misteriós rei desconegut. El seu nom va inspirar una pel lícula de Hollywood : " The Scorpion King " ( El Rei Escorpí ) . Però els fets sobre la seva vida són més fascinants que la ficció.
Potser el rei Escorpí va ser responsable de l'escriptura, la religió , la guerra ritual i les construccions monumentals , creacions d'una època que ignoràvem que existís . La recerca del veritable rei Escorpí és un viatge de 5.000 anys fins als orígens de la civilització egípcia.
Egipte és una terra tan antiga que ja era ancestral fins i tot en l'època de l'antiga Grècia i l'Imperi Romà. Per a l'any zero i el naixement de Jesús , la civilització egípcia ja havia quedat en el passat.
L'antic Egipte va passar a la història després de la mort de la seva última gran governant, la llegendària Cleopatra . L'última reina tenia només 39 anys quan va morir però Egipte ja tenia més de 3.000 anys d'antiguitat.
Molt es coneix sobre la fi de la civilització egípcia però poc se sap sobre els seus orígens. Com va començar tot? Per saber-ho s'ha de viatjar al passat , a l'any 3.500 a. C. , és a dir , abans de la història escrita .
Les tribus nòmades rondaven per les fèrtils planes inundades al llarg del riu Nil Durant desenes de milers d'anys els seus campaments temporals es van convertir en pobles i poblats. Els poblats van crear lleialtats i rivalitats .
Al sud es trobava el sofisticat Alt Regne , el nom es derivava de la seva posició en relació al corrent del Nil, el seu governant feia servir la allargada corona blanca i polposa de l'Alt Egipte. Al nord , on el delta s'obria cap al mar Mediterrani , s'ubicava el seu equivalent escassament organitzat, el Baix Regne, controlat per l'usuari de la singular corona vermella.
Egipte, tal com el coneixem - una terra de piràmides, esfinxs , mòmies i faraons - neix quan el primer rei unifica els regnes Alt i Baix . Però qui va ser el primer monarca d'Egipte ? Irònicament, aquesta pregunta inquietava fins i tot als antics egipcis. Aquests, per portar el registre dels seus governants , van arribar a crear una llista. Anomenada la "llista de reis " , consistia en murals curosament treballats en parets de temples . A mesura que cada nou rei pujava al tron s'agregava el seu nom a la llista escrivint dins d'una figura oval destinada per a tal efecte. A sobre de cada nom hi ha el símbol egipci per la majestat , Horus , un falcó a qui veneraven com un déu i de qui creien que era el pare del primer rei humà d'Egipte. Aquestes llistes de reis representen una pista essencial per a la recerca de la primera monarca.
Després de la conquesta d'Egipte per Alexandre el Gran , aquest va utilitzar la llista per ajudar a establir una nova dinastia de faraons grecs. Els reis Tolemaida , dels quals Cleòpatra va ser el seu últim governant important , van arribar a legitimar els seus regnats com grecs a tallar els seus noms a la llista de reis i ha col.locar-se al llinatge dels grans faraons egipcis. No obstant això , els Tolemaida també la van utilitzar com un calendari , una finestra al passat. Per primera vegada van relatar la història d'Egipte en un llenguatge diferent al dels jeroglífics . De fet , van ser els grecs els que van cridar a l'escriptura egípcia : " jeroglífics " , que significa entalladures sagrades.
L'obra més important escrita en grec sobre Egipte consisteix en els tres volums de la " Egiptíaca ". Al segle II aC C. , uns dels reis Tolemaida va encarregar a un sacerdot anomenat Manethó una història d'Egipte. En aquesta tasca, Manethó va poder traçar trenta dinasties , remuntant fins a la primera que havia estat fundada per un rei a qui va donar el nom de Menes . Ell va ser el primer rei de la primera dinastia.
Però, com de fiable és ? En l'època en què escrivia Manethó , la llista de reis ja representava una història que abastava uns 3.000 anys. A sobre de mals , només sabem sobre la traducció de la llista de reis de Manethó gràcies a altres estudiosos antics, la Egiptíaca original s'havia perdut.
Després ,del sorgiment de la Cristiandat , al segle IV d. C., la sagrada escriptura egípcia va ser prohibida per considerar-se com culte al diable i aviat va ser oblidada. Durant més de mil anys , la història de l'antic Egipte i el seu primer rei va seguir sent un misteri. Llavors, el 1799 , mentre les tropes de Napoleó saquejaven els tresors d'Egipte , un soldat francès va descobrir una gran placa de pedra. Era la pedra Rosseta . A la pedra havia escriptures en 3 idiomes : grec, demòtic i egipci antic. El soldat va saber immediatament que havia trobat una pista important per esbrinar el misteriós passat d'aquesta terra mística. Napoleó va ordenar fer visites i després les va enviar a estudiosos a tot el món. Havia començat la carrera per desxifrar el codi.
Vint anys després, utilitzant una de les reproduccions de Napoleó , Jean - François Champollion , un lingüista francès que sabia llegir grec i demòtic , va desxifrar els jeroglífics . Curiosament va aconseguir interpretar el codi sense posar un peu a Egipte.
La pedra Roseta va portar a un dels més grans descobriments de tots els temps. La nova habilitat per llegir jeroglífics va obrir un nou món al passat.
Sobtadament , els estudiosos del segle XIX i els cercadors de tresors podien llegir de la mateixa manera les fonts egípcies originals. Es va redescobrir al rei Menes com el faraó inicial de la primera dinastia, però aviat va haver nous dubtes ...
Els fundadors d'Egipte
El 1898 , dos joves egiptòlegs desenterrar una safata cerimonial de maquillatge que literalment va canviar la cara de la història egípcia. Va ser un dels descobriments més importants de l'antic Egipte. Se l'anomena la " paleta de Narmer " en honor a la figura central en la paleta : el rei Narmer . No obstant això, hi ha un problema : aquest no apareix a la llista de reis . No obstant això, el simbolisme a la paleta suggereix que Narmer va poder ser el responsable d'unificar l'Alt i el Baix Egipte ; això el convertiria en el rei inicial de la primera dinastia.A una banda, el barbat rei Narmer porta la corona emplomallada del Baix Egipte mentre inspecciona una filera de presoners decapitats ; l'altre costat porta la corona arrodonida de l'Alt Egipte i branda una maça sobre un captiu de genolls . Llavors, va ser Narmer - un rei que no apareix a la llista de reis - qui va conquerir tant l'Alt com el Baix Egipte ? El simbolisme de la paleta de Narmer va ser suficient per convèncer els primers egiptòlegs que va ser el rei Narmer , i no Menes , el fundador de l'Egipte faraònic .
Aquesta paleta va donar peu a una cascada de preguntes. ¿ Estava errada la llista de reis ? ¿ Havien oblidat els seus propis orígens dels egipcis que la van tallar ? ¿ Hi va haver altres reis abans de l'època de Narmer ? Irònicament l'objecte que podia contenir les respostes va ser descobert al mateix temps que la paleta de Narmer a escassos 10 metres de distància. En ell, un home no identificat s'observa la imatge d'un escorpí . Només ara , més de 100 anys després del seu descobriment , és quan els egiptòlegs comencen a descobrir aquesta misteriosa figura.
El singular objecte amb la imatge d'un home i un escorpí és una enorme maça ritual. La maça o ceptre de batalla és un dels símbols més vells del poder reial a l'antic Egipte. En el transcurs de 3.000 anys d'història egípcia seus reis són representats destrossant els cranis dels seus enemics amb elles , les que eren utilitzades en combats eren de la mida d'una pilota de beisbol però les rituals podien ser de la mida de pilotes de bàsquet i pesar uns 10 kg . La maça cerimonial amb la imatge de l'home i l'escorpí és la més antiga mai trobada.
L'home a la maça és la imatge més antiga d'un rei que porta la corona blanca . Una altra imatge ancestral és la d'un rei que porta aigua a la terra , es va tornar en un símbol de portar riquesa als pobles en els territoris de l'Egipte faraònic . Penjant de la falda del rei es troba un altre símbol faraònic , la cua del toro , que representa la virilitat i poder del faraó . A la part superior de la maça es troben unes fredelugues que pengen de perxes . Aquestes perxes representen diverses regions de l'Alt Egipte , les fredelugues representen símbols dels pobles conquerits .
D'acord amb la iconografia , la mida de la figura, les activitats , la gent que l'envolta , i sobretot en base a la seva corona, no hi ha dubte que aquest és un rei de l'Alt Egipte. Les claus de la seva identitat són les figures que té al davant : la rosassa i l'escorpí . La lectura que donem a això és: rei Escorpí .
Qui era el rei Escorpí ? Per què només després de 5.000 anys estem començant a parlar d'ell ? Al principi alguns egiptòlegs es negaven a creure que fos real.
Interpretaven el simbolisme com l'evidència d'un déu mític , després de tot hi ha una tradició de la religió egípcia que combina característiques d'animals i humans. No obstant això , els reis també s'identificaven amb animals importants. Un dels símbols per excel.lència de l'antic Egipte és l'esfinx , una imatge del faraó com un lleó poderós.
La seva mortal picada , la velocitat del seu atac i la seva habilitat per sobreviure en condicions extremes són les característiques naturals de l'escorpí . D'acord amb l'antiga tradició egípcia que combinava animals i humans , aquest rei Escorpí bé podria ser un déu mitològic o un rei de veritat. Una deïtat egípcia o un home de carn i ossos ? Una manera de demostrar que va ser real era trobar la seva tomba , però on en els vastos deserts d'Egipte podia començar a buscar una sepultura de 5.000 anys d'antiguitat que potser ni tan sols existia ?
La tomba dels " Horus "
La moderna Abydos , ubicada a 500 km. al sud del Caire , pocs visitants podrien creure que el remot poblat actual fos una vegada la ciutat més important de l'antic Egipte. No obstant això , als afores del poblat , diverses expedicions internacionals treballen per desenterrar evidències dels primers governants d'Egipte , entre els quals es troba l'equip de l' institut arqueològic alemany, liderat per Günter Dreyer .
Limitada a un costat per les plàcides aigües del riu Nil i l'altre pels imponents cingles del desert, Abydos , la necròpolis egípcia , sembla poc més que unes ruïnes escombrades per les arenes del implacable Sàhara. Aquesta àrea va ser una vegada una fèrtil plana , i avui els egiptòlegs estan descobrint un registre d'ocupació humana que es remunta més enllà de l'any 4000 aC Abydos era antiga fins i tot per als primers egipcis , els quals , tal com avui, planaven les sorres a la recerca d'evidències dels reis fundadors i les restes de déus ancestrals. Una vegada, Abydos va ser el lloc més sagrat. Els egipcis suposaven que Osiris , déu dels morts, havia estat enterrat allà. Segons la mitologia , ell havia estat rei d'Egipte així que era natural pensar que l'haguessin enterrat a la " Ciutat dels Morts " . Ells van portar a terme grans excavacions per tal de trobar la seva tomba. Quan van pensar que l'havien trobat van fundar un temple al qual tot egipci piadós retia culte. Milers de vasos van ser trobades en l'actualitat en aquest lloc, atuells que representen ofrenes de bon vi o d'oli importat dutes a aquest déu .
Les atuells trencades es troben sobre les restes d'una elaborada ciutat - temple enterrada des de fa molt de temps per les sorres del desert. Tot i això, un gran monument encara s'erigeix sobre el desolat paisatge : un temple dedicat a Osiris , el déu de l'altre món i pare del primer rei mitològic egipci : Horus , el falcó . El temple consisteix en més d'una dotzena de santuaris i ermites. Els murals celebren la connexió real i terrenal amb els fundadors mitològics d'Egipte , entre ells el mite d'Osiris , Isis i el seu fill Horus .
Curiosament , la recerca de tresors i déus mitològics va portar posteriorment als arqueòlegs a descobrir als primers reis veritables . Una de les primeres excavacions a Abydos es va realitzar el 1895 , van excavar prop de 160 tombes en quatre dies , legar haver trobat la veritable tomba d'Osiris , van mostrar un crani que pel que sembla era el cap del déu i després van marxar . Després, un anglès , Sir Flinders Petrie , va entrar en escena. Encara que rebutjava la idea que Osiris estigués sepultat allà, sospitava que Abydos potser contenia les tombes dels primers reis d'Egipte. Però com demostrar- ?
Petrie va pensar que la riquesa dels atuells podia constituir una pista. Aquest va utilitzar el tipus de vasos que es feien servir a l'Egipte prehistòric com a eina per a crear una cronologia relativa per a aquest període que no té registres escrits. En observar l'ocurrència dels diferents tipus de vasos en els diferents grups de tombes , va poder establir una seqüència de desenvolupament de l'art dels atuells . Després va dividir aquest desenvolupament en 49 etapes numerades. Petrie va ser el primer egiptòleg a associar l'evidència material, els objectes mortuoris de terrissa i les tombes mateixes a la llista de reis egipcis. Comparant la seva cronologia dels atuells a la llista dels antics reis , va confirmar que aquests eren els cementiris dels monarques de la primera dinastia i fins i tot encara més antics , els previs a la llista de reis .En una àrea de Abydos prèviament ignorada, Günter Dreyer pràcticament segueix els passos deixats enrere per Flinders Petrie . Aquest arqueòleg alemany està a la recerca de les tombes dels reis anteriors a la primera dinastia , les tombes de la dinastia zero. Mentre l'equip de Dreyer inspecciona l'àrea plena de vasos , descobreixen depressions a la terra que sovint indiquen l'existència de tombes subterrànies. Segons la xifra de tombes i les seves dimensions , l'equip preveu una troballa significatiu.
Comencen a excavar i aviat , just sota del desert , l'equip troba la primera paret de maons de fang . Al mateix temps que buiden la sorra poden veure que la paret era part d'una gran càmera subterrània. I així , continuen desenterrant més maons , més parets i més, fins arribar a dotze recambres en total. Aquesta no és una tomba ordinària , es tracta de la major tomba predinàstica mai trobada. De fet , és comparable en mida a algunes de les tombes dels reis de la primera dinastia. En fi , de qui és la tomba ? ...
Malauradament , probablement en els temps antics , l' sepultura va ser despullada del seu element més valuós, la mòmia estava absent. Els pocs artefactes restants són transportats a l'oficina principal de la missió alemanya a Abydos , on Dreyer i el seu equip van examinar l'evidència.
La recambra més gran contenia rastres d'una capella de fusta. Gairebé totes estaven interconnectades entre si per mitjà de ranures , o espècies de prototips de portes. Una estructura de la tomba formada per nou recambres , pensa Dreyer , és el model d'algun palau. En algunes de les sales es van trobar abundants vasos egípcies i importades . Aquestes indiquen que ja existien certes rutes de comerç internacional. Centenars de gerros importats han de significar que la tomba li pertany a algú de gran riquesa i poder.
En aquest lloc també es van trobar molts objectes d'ivori , entre ells adorns i jocs. Un dels objectes d'ivori d'un joc similar als daus és igual a una peça trobada a la tomba del rei Tutankhamón , sepultat 2.000 anys després.
Després hi ha el símbol suprem del poder reial . Dins de la recambra més gran es va trobar un ceptre d'ivori , símbol del poder faraònic . Això ens diu que es tracta sens dubte d'una tomba real. Mitjançant el mètode del carboni 14 s'ha determinat que aquest ceptre és el més antic trobat en tot Egipte. Ara , quin és el nom d'aquest misteriós rei ? ... La resposta es troba en les inscripcions trobades a les atuells i objectes de la tomba , de les quals les més notables són les que mostren a un escorpí . En base a aquestes inscripcions es va poder concloure finalment que pertany a un governant el nom va ser: Escorpí .
Era real , va existir un rei Escorpí . Cap déu mitològic té una tomba terrenal . El descobriment de la seva tomba és la prova evident que va governar l'Alt Egipte com un rei de debò fa més de 5.000 anys. Tanmateix, és un rei anterior a l'edat dels monarques i el seu descobriment estableix una nova dinastia : la dinastia zero. Qui era el rei Escorpí ? Quin paper va tenir en la creació de l'antic Egipte ?
Les innovacions de Escorpí
Les pràctiques mortuòries reflectides en la tomba del rei Escorpí plantar la llavor per a les sepultures de tots els faraons de la resta de la història egípcia. Escorpí va ser el primer que va començar amb la pràctica dinàstica . La seva tomba va ser construïda fa més de 5.000 anys , i ell va decidir fer-la replicar la forma del seu palau. En certa manera, creava una casa per la seva ànima , que seria eterna.
Encara senzilla en la seva estructura és fàcil veure com , per primera vegada, la tomba del rei Escorpí constituir un pla arquitectònic per assolir la vida eterna. Va ser modelada d'acord amb el palau on ell va viure i , després de la seva mort , el seu cos va ser col locat en ella. Un cop acabada, va ser coberta de sorra a la forma del turó primitiu, del qual, segons la religió egípcia , el món va ser creat. A més de la seva importància espiritual, la sepultura també va ser dissenyada per proporcionar al rei tots els béns materials que necessitaria a la vida eterna.
Cada generació de reis va estendre aquest concepte i disseny bàsic i , al llarg dels segles , les tombes reials es van transformar en piràmides.
El que Günter Dreyer i el seu equip van trobar en el sòl de la tomba cap perfectament en una capsa de sabates. Encara que petit en grandària , la seva importància és extraordinària. El que van trobar van ser petites fitxes d'os i ivori de la mida de segells , 160 en total. Cadascuna va ser tallada amb senzilles figures : arbres , aus , serps , elefants , etc . A primera vista , les imatges semblen dibuixos primitius similars als trobats en coves i atuells prehistòriques . En les pintures rupestres una imatge és el que és, una imatge d'un au significa au , però aquestes fitxes poden significar alguna cosa més.La primera pista que Dreyer va notar va ser que moltes d'elles contenien més d'una imatge , una cosa molt complex per a tan primitives entalladures . Primer va intentar interpretar les fitxes com a grups de dibuixos , però això no tenia cap sentit. Llavors , es va preguntar ¿ i si aquestes imatges no fossin només dibuixos sinó més aviat símbols ? En aquest cas , això faria de les fitxes del rei Escorpí la forma d'escriptura coneguda més antiga.
Les fitxes van ser sotmeses a la prova de radiocarboni i els resultats van ser sorprenents , aquestes daten de l'any 3250 a. C. , més de 200 anys abans de la qual es pensa va ser l'època dels orígens de l'escriptura. Així, es refutaria del tot la teoria que l'escriptura va sorgir a Mesopotàmia cap al 3000 a. C. Significaria que l'escriptura egípcia es va originar independentment de la de Mesopotàmia . El descobriment implicaria que l'escriptura , potser la invenció més important de tots els temps , va ser creada primer a Egipte.
Com demostrar que les fitxes són símbols d'escriptura ? Per ser considerat un veritable sistema d'escriptura cada figura ha de significar més del que representa . Utilitzant els jeroglífics egipcis com una guia, es llegeixen les fitxes. Per exemple , en una d'elles es mostra un elefant sobre unes muntanyes, però a això li assignem un valor fonètic d'un jeroglífic similar : l'elefant representa el so " Ab "i les muntanyes el so " Yu ". En ajuntar les síl.labes obtenim " Ab - Yu " , que és el nom de Abydos . Es va demostrar que succeeix el mateix les altres fitxes , cadascuna representa un lloc o ciutat. De manera que podem llegir els rètols com escriptura jeroglífica primerenca .
Les fitxes de la tomba del rei Escorpí demostren que els jeroglífics egipcis constitueixen un sistema d'escriptura complet anterior als caràcters cuneïformes de Mesopotàmia . La manca d'evidència d'un sistema previ a l'època del rei Escorpí suggereixen que el sistema d'escriptura no va evolucionar , ja que pel que sembla aquesta va sorgir de sobte en l'època de Escorpí , potser va ser una invenció la creació havia estat ordenada.
El rei va notar que necessitava un sistema d'escriptura per al cobrament d'impostos , així que va ordenar a la seva cort crear-ne un , i així ho van fer. Això és el que sembla, no va ser un desenvolupament lent sinó alguna cosa que es va inventar gairebé d'un dia per l'altre.
Potser és aventurat afirmar que va ser el rei Escorpí qui va ordenar la invenció de l'escriptura, però òbviament les fitxes a la seva tomba demostren que aquest entenia la necessitat de l'escriptura i tenia el poder per utilitzar-la.
La lectura de les fitxes i el seu context arqueològic representen una pista sobre l'us de les mateixes. Dreyer les va descobrir al terra de la tomba, i ja que moltes d'elles presenten petits forats , pensa que estaven fixades a caixes de fusta, rotlles de lli i atuells d'oli que eren lliurades en pagament al rei per les ciutats que governava . En essència , les fitxes són rebuts d'impostos pagats.
A les mans del rei Escorpí , l'escriptura es va convertir en una eina per acumular riquesa i poder , però amb la riquesa i el poder sorgeixen les rivalitats . Llavors , va haver de utilitzar el poder militar per protegir el seu regne i posar les bases per a la unificació de tot Egipte.
Conquesta i poder
Com va conquerir el rei Escorpí l'Alt Egipte ? La resposta es troba al llarg del curs natural del Nil, en una àrea on el riu gira dramàticament a l'est per adaptar-se al implacable desert occidental. Conegut com el Meandre de Qena , aquest lloc va ser una vegada un important centre d'activitat del món antic.
El egiptòleg , John Darnell , de la Universitat Yale , va explorar l'àrea durant més d'una dècada. Gràcies a això va poder revelar un document únic en la història , el qual pot esbrinar els misteris de l'ascens del rei Escorpí al poder i també resultar ser el document històric més antic d'Egipte i possiblement del món.
En una de les grans rutes antigues que connectava la corba de Qena amb el desert de l'oest , en un lloc molt estratègic al mig de la corba, entre Hierakonpolis al sud i Abydos al nord , Darnell va fer un gran descobriment en l'anomenat Gebel Tjauti : un retaule protodinàstic summament elaborat que va anomenar "el retaule de l' escorpí " . Aquest representa un esdeveniment històric específic, i aquesta ordenat d'una manera molt interessant. En l'obertura, es mostra un falcó de cos triangular sobre un escorpí . Això resulta notable ja que sembla ser la primera vegada que s'usa el nom d'Horus com a títol de la reialesa . Pel que sembla , se'ns diu que l'autor d'aquests esdeveniments és un home anomenat Escorpí , o Horus Escorpí , per ser més exactes.
El nom d'Horus , com el terme romà Cèsar, és una altra paraula per rei. El títol identifica el rei Escorpí amb Horus , el déu falcó , la deïtat protectora dels reis egipcis. El títol d'Horus va seguir sent utilitzat per tots els monarques egipcis durant els 3.000 anys següents. Cal destacar que el rei Escorpí va ser el primer monarca en la història egípcia a utilitzar aquest títol.
Al retaule també s'observa una processó religiosa , això se sap per l'emblema que mostra a un home que porta una cosa que sembla ser una tela que l'envolta . És probable que sigui una mena de oficiant amb una llarga vara .
Aquesta mateixa figura religiosa , una mena de sacerdot , es pot trobar en molts artefactes importants de l'antiga història egípcia, fins i tot en la paleta de Narmer .
Darrere del sacerdot hi ha altres elements familiars. A aquest el segueixen dos grups separats , la qual cosa és tan notable com l'ús del títol d'Horus , perquè el que s'observa és un presoner de cabellera salvatge lligat de braços per una corda que sosté a la mà una enorme figura que veiem a la extrema esquerra del retaule . En la seva altra mà , aquest home sosté una cosa que té tota l'aparença d'una maça . És una maça en forma de pera que fa servir per colpejar al presoner al cap. El captiu , d'altra banda , sembla portar un rètol , darrere d'ell veiem un cap de brau que sembla estar clavada sobre un pal vertical. Ens suggereix que el nom o emblema totèmic del captiu podria ser Cap de Toro .
Darnell pensa que potser el cap de toro en una vara sigui el nom del rei de Naqada , una antiga ciutat rival situada al costat del Nil entre Hierakonpolis i Abydos . Encara primitiu en essència , el retaule de l' escorpí representa una imatge vital de poder : el rei branda la molt important maça sobre un captiu.
Destinada a convertir-se en prototip per als reis posteriors , aquesta mateixa escena va aparèixer en artefactes i parets de temples durant la resta de la història egípcia. No obstant això , el gravat en l'escena del escorpí és la imatge de violència més antiga que pot associar-se a un succés històric específic. El significat és clar , l'esdeveniment en la seva totalitat porta un rètol protojeroglífico , una au amb una serp al bec. Aquest rètol significa victòria.
L'escena de l'escorpí , encara que primitiva , va poder ser la inspiració per a la paleta de Narmer tallada 200 anys després. Els seus temes centrals són idèntics : el rei victoriós destrossa el cap del seu rival i ho celebra amb una processó.
La majoria dels egiptòlegs pensen que les imatges en la paleta de Narmer representen un succés històric real. Serà el mateix cas amb el retaule de l' escorpí ? Molts pensen que sí. En aquesta escena tenim un esdeveniment històric real que simbolitza la victòria d'Horus Escorpí sobre les forces de Naqada . Aquesta victòria en si , igual que la processó subsegüent que ens porta de tornada a Abydos , sembla haver passat a Gebel Tjauti .
El unificador
El lloc de naixement del rei Escorpí encara no ha estat precisat , encara que moltes pistes apunten que pot haver nascut a Hierakonpolis . Entre elles es troben palaus amb arquitectures similars a la tomba de Escorpí , temples on apareix la figura d'aquest aràcnid i per descomptat el que la maça cerimonial del rei Escorpí també troba estat trobada allà.
Amb enllaços a Hierakonpolis i Abydos , el rei Escorpí hauria estat l'home ideal en el moment correcte per liderar una força unida contra els exèrcits de Naqada . Hauria estat una batalla per controlar valuoses rutes comercials i riqueses terrenals . També seria una veritable batalla còsmica entre déus. Hierakonpolis i Abydos comparteixen a la deïtat Horus , el déu falcó que es deriva d'Osiris , la deïtat protectora de Naqada és Seth , el déu del caos i enemic de Osiris . Del que es preparava era 1 confrontación clàssica entre les forces de l'ordre i les forces del caos. Hi ha alguna cosa cert, qualsevol que guanyés la batalla controlaria la riquesa i el poder de l'Alt Egipte.
És l'any 3250 a.C. i és el rei Escorpí qui executa una estratègia per derrotar Naqada . Però quina és l'estratègia ? En base a la topografia de Gebel Tjauti , aquest remot fortí en el desert, i el fet que l'escena de l'escorpí es troba allà, John Darnell diu que el rei Escorpí va llançar un ràpid atac començant en aquest lloc.
En atacar Naqada pel desert , és gairebé segur que el rei tingués intencions de fer ús de l'element sorpresa. Naqada tenia un gran exèrcit a la vall del Nil i és possible que esperessin que, si Abydos atacava , Escorpí entrés pel Nil , però, ell no es va acostar a Naqada pel riu. En canvi , va liderar les seves tropes en ruta al desert i després es va amagar darrere de Gebel Tjauti . El Gebel o muntanya era un dels pocs llocs on les tropes podien ascendir o descendir des de l'alta altiplà del desert. Aquesta inusual zona és coneguda com "el passatge estret " . Va ser darrere d'aquest passatge on el rei Escorpí va esperar amb el seu exèrcit . Des d'allà va llançar el seu atac per la part posterior de Naqada , entrant pel desert. És probable que sabés que l'enemic preparava un lloc d'avançada en el desert , a l'oest de la ciutat. Escorpí va tenir la capacitat d'atacar a través del desert i evitar qualsevol contacte amb les forces de la vall del Nil de Naqada .Al triar el camí de Gebel Tjauti , aconsegueix sortir al sud del lloc d'avançada de l'enemic i després avança cap al nord on l' exèrcit de Abydos aïllaria les forces de Naqada del Nil de les d'avançada . Així aconseguirien una victòria ràpida i no molt sagnant .
La conquesta de Naqada per part del rei Escorpí va ser un succés decisiu. Era la primera vegada que tot l'Alt Egipte seria governat per un sol monarca. Per celebrar-ho, Escorpí trasllat al governant capturat de Naqada cap Abydos i va aprofitar l'ocasió per a ordenar la entalladura de l'escena de l'escorpí . En tallar l'escena va poder també haver inventat la història.
L'escena de l'escorpí té tanta importància com la paleta de Narmer per augmentar els nostres coneixements sobre la unificació d'Egipte. Els egiptòlegs han pensat per molt temps que Narmer va aconseguir la unificació amb una gran batalla. Les noves evidències suggereixen que el procés va començar molt abans. La entalladura estableix la victòria del rei Escorpí sobre Naqada com el primer pas conegut cap a la unificació de l'Alt i Baix Egipte.
El rei Escorpí arribaria a dominar un opulent regne, portaria les rutes comercials tan lluny com l'Afganistan, utilitzaria l'escriptura per portar el control de les seves riqueses i l'art per celebrar el seu poder i el poder dels seus déus.
Construiria palaus i temples per a la vida terrenal i tombes per a la vida eterna com es mostra en la seva maça cerimonial , portaria l'aigua a la terra i riquesa al seu poble. Va ser el rei Escorpí qui va col.locar les bases d'una de les més grans civilitzacions que el món hagi conegut.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 02:33 am
Osorkon I
Sejemjeperra Osorkon, u Osorkon I, fue el segundo faraón de la dinastía XXII de Egipto, gobernado cerca de 924 a 889 a. C. durante el Tercer periodo intermedio de Egipto.
Manetón lo denomina Osorton, según las versiones de Julio Africano, Eusebio de Cesarea y Jorge Sincelo, que le asignan quince años de reinado.
Hijo de Sheshonq I y su principal esposa, Karoma A, sucede a su padre, quién probablemente murió dos o tres años después de sus victoriosas campañas contra los reinos de Israel y Judá.
Se casó con Maatkara, la hija de Psusenes II, después con Tashedjonsu. Tiene cuatro hijos: Iulot y Esmendes III, ambos con el cargo de Sumo sacerdote de Amón en Tebas, Sheshonq II, que fue asociado al trono como corregente, pero al morir unos meses antes que su padre le sucede Takelot I.
Mantiene el orden instaurado por su padre pactando con el clero de Amón en Tebas que no aceptaba reconocer esta dinastía de extranjeros. Estableció su residencia cerca de El-Lahun y engalanó con oro los templos de Heliópolis.
El reinado de Osorkon I fue uno de los periodos más largo, próspero y pacífico de la historia de Egipto. El relato de su reinado es conocido esencialmente por las inscripciones jeroglíficas grabadas sobre los muros de los numerosos templos y edificios que ordenó construir.
Estela de donación. Metropolitan Museum
Editat per darrera vegada per Carme el 18/07/10, 07:54 pm, editat 1 cop en total
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 03:06 am
Ramsés IV
Dins de la tomba de Ramsès IV a la Vall dels Reis
Aquest és l'interior de la tomba de Ramses IV a la vall dels reis , les policromies del llibre dels morts són increïbles i totes les tombes tenen semblants dibuixos
Resulta increïble imaginar-se la quantitat de tresors que va poder acollir aquesta cova, veient la de Tut Ank Amon que era un Faraon menor.
Tomba di Ramses IV
Heqamaatra - Setepenamón Ramsès - Heqamaatra - Meriamón , o Ramsès IV , va ser el tercer faraó de la dinastia XX de l'Imperi Nou d'Egipte. Va governar de c. 1153-1147 aC
El seu nom de tron , Heqamaatra , significa " Governant de Justícia com Ra .
Era el cinquè fill de Ramsès III, però va accedir al tron quan tenia uns quaranta anys , ja que els seus quatre germans grans havien mort prèviament. La seva esposa principal va ser la reina Tentopet .
Va dissenyar una gran campanya edificatòria, a escala de la Ramsès II , duplicant la mida de les quadrilles de treballadors a Deir el- Medina a un total de 120 homes , va enviar diverses grans expedicions a les pedreres de Wadi Hammamat i el Sinaí.
Tanmateix, no va viure prou per aconseguir els seus objectius. En el seu programa va incloure una grandiosa ampliació del temple de Khonsu a Karnak , restaurat pel seu pare , i la construcció d'un gran Temple Funerari prop del temple de Hatshepsut .
Els documents més importants que perduren del regnat d'aquest faraó són el Papir Harris I, honrant la memòria del seu pare, Ramsès III, i també del seu avi Sethnajh relatant els seus èxits i els seus nombrosos obsequis als temples d'Egipte, i els Papirs d' Torí 1879 - 1899 - 1969, el primer mapa geològic conegut.
Després d'un curt regnat de sis anys mor Ramsès IV i és enterrat a la tomba KV2 de la Vall dels Reis. La seva dona principal, la reina Tentopet , va ser enterrada a la QV74 .
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 03:40 am
Tentopet
Reina Dua - Tentopet , de Lepsius
Tentopet, També anomenada Duatentopet, Va ser una reina del Antic Egipte esposa de Ramsès IV, faraó de la vintena dinastia.[1] Encara que en els documents referents a Ramsès IV no l'esmenta , se sap que va ser la dona d'aquest faraó pels títols que s'esmenten en la seva tomba, la QV74,[2] on es la flama Mare del Rei, el que indica que Ramsès V era fill seu.
Una Divina adoratriu anomenada Tentopet apareix amb Ramsès III al temple de Khonsu a Karnak. Aquesta Tentopet és probable que sigui aquesta mateixa reina, el que faria d'ella germana o germanastra de Ramsès IV,[3] cosa freqüent en la família real per mantenir la línia dinàstica , transmesa per les dones, quan l'hereu no era fill d'una princesa real.
Està enterrada al Vall de les Reines, a la tomba QV74.[4] Se sap que Amenhotep , enterrat a la tomba tebana TT346, era el seu majordom .[5]
Segons les inscripcions de la QV74 :[2]
Filla del Rei
Esposa del Rei
Mare del Rei
Reina Dua - Tentopet , de Lepsius
Tentopet, També anomenada Duatentopet, Va ser una reina del Antic Egipte esposa de Ramsès IV, faraó de la vintena dinastia.[1] Encara que en els documents referents a Ramsès IV no l'esmenta , se sap que va ser la dona d'aquest faraó pels títols que s'esmenten en la seva tomba, la QV74,[2] on es la flama Mare del Rei, el que indica que Ramsès V era fill seu.
Una Divina adoratriu anomenada Tentopet apareix amb Ramsès III al temple de Khonsu a Karnak. Aquesta Tentopet és probable que sigui aquesta mateixa reina, el que faria d'ella germana o germanastra de Ramsès IV,[3] cosa freqüent en la família real per mantenir la línia dinàstica , transmesa per les dones, quan l'hereu no era fill d'una princesa real.
Està enterrada al Vall de les Reines, a la tomba QV74.[4] Se sap que Amenhotep , enterrat a la tomba tebana TT346, era el seu majordom .[5]
Segons les inscripcions de la QV74 :[2]
Filla del Rei
Esposa del Rei
Mare del Rei
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 04:10 am
PSUSENES I
Ajeperra Pasebajaenniut Meryamon , o Psusennes I ( en grec Ψουσέννης ) , és el tercer faraó de la dinastia XXI d'Egipte, va governar de ca . 1039-991 aC durant el Tercer període intermedi d'Egipte. El seu nom, Pasebajaenniut Meryamon , significa " L'estrella que apareix a la ciutat (Tebes) , estimat de Amon" .
La longitud precisa del seu regnat és desconeguda ja que les diferents còpies de Manethó citen a Psusennes amb un regnat de 46 anys (Julio Africà) o 41 anys (Eusebi de Cesarea) . No obstant això el seu regnat va ser molt llarg, i d'ell es coneixen dues dates separades com a mínim 49 anys.
Psusennes va mantenir una breu coregent amb el seu fill , Amenemopet , de diversos anys , documentada al embenat d'una mòmia , actualment perduda, que vincula "l'any 10 º de Amenemopet l'any 49 de Psusennes I " ( Kitchen ) .
Pierre Montet va descobrir en Tanis la tomba intacta de Psusennes (núm. 3) el 1940. Malauradament , a causa de la gran humitat del lloc, en el Baix Egipte, La major part dels objectes de materials orgànics estaven descompostos .
El sarcòfag exterior de granit vermell i el intermedi de granit negre havien estat reutilitzats o usurpats . La mòmia de Psusennes estava dins d'un tercer taüt de argent, Una cosa inusual en el antic Egipte doncs a l'haver de ser importada era un metall més escàs i valuós que l'or.
Un cartutx a l'exterior del sarcòfag vermell indicava que originalment havia pertangut al faraó Merenptah, el successor de Ramsès II de la dinastia XIX , de la seva enterrament previ al Vall dels Reis. Els robatoris de tombes van ser pràctica habitual en el tercer període Intermedi i molts sarcòfags van quedar desocupats.
Douglas Derry , del departament d'anatomia de la Universitat de El Caire, Va examinar les seves restes en 1940 i observar que Psusennes tenia les dents molt corcats, i que el faraó va patir d'artritis , la qual probablement li va invalidar durant els seus últims anys.
Màscara funerària de Psusenes I,
Psusenes I
La mòmia de Psusenes I ha proporcionat gran quantitat d'objectes d'or que parlen de la família del sobirà. Entre altres , aquest braçalet que va ser un regal de la seva dona Mutnedyemet , format per set anells llisos i estriats . Aquest braçalet es va trobar en el braç dret del faraó
Es va trobar en el polze de l' faraó.
Braçalet de Sesonquis I amb l'ull Udjat procedent de la tomba Psusenes I en Tanis , càmera de Sesonquis II, XXII Dinastia , or, lapislàtzuli , corall , faïence, 04/06 cm . d'alçada , Museu Egipci del Caire . JE 72184 B
Ajeperra Pasebajaenniut Meryamon , o Psusennes I ( en grec Ψουσέννης ) , és el tercer faraó de la dinastia XXI d'Egipte, va governar de ca . 1039-991 aC durant el Tercer període intermedi d'Egipte. El seu nom, Pasebajaenniut Meryamon , significa " L'estrella que apareix a la ciutat (Tebes) , estimat de Amon" .
La longitud precisa del seu regnat és desconeguda ja que les diferents còpies de Manethó citen a Psusennes amb un regnat de 46 anys (Julio Africà) o 41 anys (Eusebi de Cesarea) . No obstant això el seu regnat va ser molt llarg, i d'ell es coneixen dues dates separades com a mínim 49 anys.
Psusennes va mantenir una breu coregent amb el seu fill , Amenemopet , de diversos anys , documentada al embenat d'una mòmia , actualment perduda, que vincula "l'any 10 º de Amenemopet l'any 49 de Psusennes I " ( Kitchen ) .
Pierre Montet va descobrir en Tanis la tomba intacta de Psusennes (núm. 3) el 1940. Malauradament , a causa de la gran humitat del lloc, en el Baix Egipte, La major part dels objectes de materials orgànics estaven descompostos .
El sarcòfag exterior de granit vermell i el intermedi de granit negre havien estat reutilitzats o usurpats . La mòmia de Psusennes estava dins d'un tercer taüt de argent, Una cosa inusual en el antic Egipte doncs a l'haver de ser importada era un metall més escàs i valuós que l'or.
Un cartutx a l'exterior del sarcòfag vermell indicava que originalment havia pertangut al faraó Merenptah, el successor de Ramsès II de la dinastia XIX , de la seva enterrament previ al Vall dels Reis. Els robatoris de tombes van ser pràctica habitual en el tercer període Intermedi i molts sarcòfags van quedar desocupats.
Douglas Derry , del departament d'anatomia de la Universitat de El Caire, Va examinar les seves restes en 1940 i observar que Psusennes tenia les dents molt corcats, i que el faraó va patir d'artritis , la qual probablement li va invalidar durant els seus últims anys.
Màscara funerària de Psusenes I,
Psusenes I
La mòmia de Psusenes I ha proporcionat gran quantitat d'objectes d'or que parlen de la família del sobirà. Entre altres , aquest braçalet que va ser un regal de la seva dona Mutnedyemet , format per set anells llisos i estriats . Aquest braçalet es va trobar en el braç dret del faraó
Es va trobar en el polze de l' faraó.
Braçalet de Sesonquis I amb l'ull Udjat procedent de la tomba Psusenes I en Tanis , càmera de Sesonquis II, XXII Dinastia , or, lapislàtzuli , corall , faïence, 04/06 cm . d'alçada , Museu Egipci del Caire . JE 72184 B
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 04:41 am
Amenemope
Usermaatra Setepenamon Amenemopet , o Amenemope , va ser un faraó de la dinastia XXI l' Antic Egipte, que va governar de ca . 993-984 aC durant el Tercer període intermedi d'Egipte.
Manethó comenta que Amenoftis gaudir d'un regnat de nou anys, segons Julio Africà i Eusebi de Cesarea en la versió del monjo SINCEL.
Fill de Psusenes I i la reina Mutnedyemet , va servir de jove com coregent durant els últims anys del seu pare , d'acord amb les evidències trobades en l'embenat d'una mòmia.
La tombes reals de Psusenes I i Amenemopet van ser descobertes intactes per l'arqueòleg Pierre Montet entre 1939 i 1940 a Tanis, Trobant que contenien valuosos tresors , incloent màscares funeràries d'or i moltes peces de bella joieria. Quatre objectes de la tomba de Amenemopet , un collaret i tres braçalets , conserven gravat el nom del seu pare, Psusenes I.
Montet va obrir la tomba de Amenemopet l'abril de 1940, Just un mes abans de la invasió alemanya de França, Durant la Segona Guerra Mundial. Després d'això tota excavació va cessar abruptament fins al final de la contesa . Montet reassumir les seves tasques d'excavació en Tanis durant 1946, publicant els seus descobriments en 1958.
Màscara funerària de Amenemope
EL PROFETA Amenemope Kamit" DÉU ESTÀ EN PAU "
Amenemope
L'educació de Amenemope ( 1.250 a. C.
Usermaatra Setepenamon Amenemopet , o Amenemope , va ser un faraó de la dinastia XXI l' Antic Egipte, que va governar de ca . 993-984 aC durant el Tercer període intermedi d'Egipte.
Manethó comenta que Amenoftis gaudir d'un regnat de nou anys, segons Julio Africà i Eusebi de Cesarea en la versió del monjo SINCEL.
Fill de Psusenes I i la reina Mutnedyemet , va servir de jove com coregent durant els últims anys del seu pare , d'acord amb les evidències trobades en l'embenat d'una mòmia.
La tombes reals de Psusenes I i Amenemopet van ser descobertes intactes per l'arqueòleg Pierre Montet entre 1939 i 1940 a Tanis, Trobant que contenien valuosos tresors , incloent màscares funeràries d'or i moltes peces de bella joieria. Quatre objectes de la tomba de Amenemopet , un collaret i tres braçalets , conserven gravat el nom del seu pare, Psusenes I.
Montet va obrir la tomba de Amenemopet l'abril de 1940, Just un mes abans de la invasió alemanya de França, Durant la Segona Guerra Mundial. Després d'això tota excavació va cessar abruptament fins al final de la contesa . Montet reassumir les seves tasques d'excavació en Tanis durant 1946, publicant els seus descobriments en 1958.
Màscara funerària de Amenemope
EL PROFETA Amenemope Kamit" DÉU ESTÀ EN PAU "
Amenemope
L'educació de Amenemope ( 1.250 a. C.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 04:04 pm
Antef V
Nubjeperra Antef , o Antef V ( o VII ), va ser un faraó de la dinastia XVII , que va governar c. 1625-1622 aC
L'esposa de Antef va ser la reina Sebekemsaf , la filla de príncep de Edfú .
Vestigis de les activitats constructives del rei es troben en Coptes , Abidos i Karnak .
En Gebel Antef l'expedició de la Universitat de Chicago , de 1993-1994, va localitzar un llindar en pedra arenisca , d'una capella , inscrit amb el cartutx egipci del nom de Tron de Antef V, Nubjeperra Antef , i un bloc del temple amb vestigis del nom d'Horus , Neferjeperu " de perfectes manifestacions. "
Un decret de Coptes , gravat en el 3r any del regnat de Antef , anuncia l'acomiadament de l'alcalde Teti per afavorir els seus enemics , aparentment .
La tomba de Antef va ser descoberta per Auguste Mariette durant 1860, a la necròpolis de Dra Abu el- Naga , a Tebes occidental, és esmentada en el papir Abbott , en època de Ramsès IX, comentant els inspectors que la seva tomba està una mica danyada, però intacta.
Possiblement va pertànyer a Antef el sarcòfag que actualment es troba a Londres , i la mòmia es va desintegrar en trossos en el moment del descobriment.
Reial diadema 17d Antef V ? ( rmo Leiden, 1640 - 1635bc Tebé, Egipte, Plata , Or , pisa
Possiblement va pertànyer a Antef el sarcòfag que actualment es troba a Londres , i la mòmia es va desintegrar en trossos en el moment del descobriment.
Alguns acadèmics situen Nubjeperra Antef , Antef V, precedint Sekhemre Upmaat Antef , Antef VI, també faraó de la dinastia XVII , o com el seu successor .
Nubjeperra Antef , o Antef V ( o VII ), va ser un faraó de la dinastia XVII , que va governar c. 1625-1622 aC
L'esposa de Antef va ser la reina Sebekemsaf , la filla de príncep de Edfú .
Vestigis de les activitats constructives del rei es troben en Coptes , Abidos i Karnak .
En Gebel Antef l'expedició de la Universitat de Chicago , de 1993-1994, va localitzar un llindar en pedra arenisca , d'una capella , inscrit amb el cartutx egipci del nom de Tron de Antef V, Nubjeperra Antef , i un bloc del temple amb vestigis del nom d'Horus , Neferjeperu " de perfectes manifestacions. "
Un decret de Coptes , gravat en el 3r any del regnat de Antef , anuncia l'acomiadament de l'alcalde Teti per afavorir els seus enemics , aparentment .
La tomba de Antef va ser descoberta per Auguste Mariette durant 1860, a la necròpolis de Dra Abu el- Naga , a Tebes occidental, és esmentada en el papir Abbott , en època de Ramsès IX, comentant els inspectors que la seva tomba està una mica danyada, però intacta.
Possiblement va pertànyer a Antef el sarcòfag que actualment es troba a Londres , i la mòmia es va desintegrar en trossos en el moment del descobriment.
Reial diadema 17d Antef V ? ( rmo Leiden, 1640 - 1635bc Tebé, Egipte, Plata , Or , pisa
Possiblement va pertànyer a Antef el sarcòfag que actualment es troba a Londres , i la mòmia es va desintegrar en trossos en el moment del descobriment.
Alguns acadèmics situen Nubjeperra Antef , Antef V, precedint Sekhemre Upmaat Antef , Antef VI, també faraó de la dinastia XVII , o com el seu successor .
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 04:32 pm
Sobekemsaf I
Faraó de la Dinastia XVII d'Egipte
Sekhemre Uadyjau - Sobekemsaf o Sobekemsaf I, faraó de la dinastia XVII d'Egipte, Durant el segon període intermedi, que va governar c. 1619-1603 aC[1]
L'esposa i reina principal d' Sobekemsaf va ser Nubemhet.
El fill de Sobekemsaf I, també anomenat Sobekemsaf , està representat en una estàtua del Museu Egipci del Caire, CG 386, procedent de Abidos, El jove príncep està situat entre les cames del seu pare ( Ryholt )
El Cànon Reial de Torí ( 11/02 ) , parcialment llegible , indica el seu possible nom : ( Sekhemre ... ) 16 ..., assignant-li 16 anys de regnat .
Està documentat en una sèrie d'inscripcions en les roques de Wadi Hammamat, Al desert oriental , que contenen el seu nom. Aquestes inscripcions estan datades en el seu 7 º any de regnat ( Ryholt )
En els baixos relleus dels murs del temple al déu Montu, a Nag al-Madamud, Està representat el faraó Sobekemsaf I amb el nom de tron : Sekhemre Uadyjau.
Alguns acadèmics estimen que pogués haver regnat al final de la dinastia XIII.
Faraó de la Dinastia XVII d'Egipte
Sekhemre Uadyjau - Sobekemsaf o Sobekemsaf I, faraó de la dinastia XVII d'Egipte, Durant el segon període intermedi, que va governar c. 1619-1603 aC[1]
L'esposa i reina principal d' Sobekemsaf va ser Nubemhet.
El fill de Sobekemsaf I, també anomenat Sobekemsaf , està representat en una estàtua del Museu Egipci del Caire, CG 386, procedent de Abidos, El jove príncep està situat entre les cames del seu pare ( Ryholt )
El Cànon Reial de Torí ( 11/02 ) , parcialment llegible , indica el seu possible nom : ( Sekhemre ... ) 16 ..., assignant-li 16 anys de regnat .
Està documentat en una sèrie d'inscripcions en les roques de Wadi Hammamat, Al desert oriental , que contenen el seu nom. Aquestes inscripcions estan datades en el seu 7 º any de regnat ( Ryholt )
En els baixos relleus dels murs del temple al déu Montu, a Nag al-Madamud, Està representat el faraó Sobekemsaf I amb el nom de tron : Sekhemre Uadyjau.
Alguns acadèmics estimen que pogués haver regnat al final de la dinastia XIII.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 05:04 pm
Art egipci
Hem d'indicar , en primer lloc , que la majoria dels especialistes entenen que l'art , en el sentit actual de la paraula, no existia a l'antic Egipte. L'art tenia un sentit secundari per l'egipci similar al de " perícia en l'execució " , referit a l'habilitat de l'autor en crear objectes materials amb eines . En aquest context , l'art egipci arriba a un alt nivell. El domini que l'artista egipci ha demostrat en el treball sobre tot tipus de material , molts d'ells difícils de processar , poques vegades ha estat igualat per altres cultures del món antic, ni superat en altres èpoques.
L'art egipci és molt fàcil d'identificar per qualsevol espectador , aquesta és una de les seves qualitats més destacades . El principal tema d'aquest art és l'home i les seves nombroses activitats en un ambient egipci. Amb poques excepcions , l'art egipci reflecteix un aspecte ideal del món natural , en què éssers humans serens i afortunats actuen de manera racional.
En tractar de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície plana l'art egipci evitava la solució que a aquest problema ofereix la perspectiva, que de tots els pobles de l'antiguitat , només els grecs ho van aconseguir en el segle V aC La visió sense perspectiva situava a l'artista egipci en harmonia amb un món l'existència coneixia. L'ús de formes simbòliques en l'art egipci està íntimament associat amb una característica de la cultura egípcia , que és la utilització de jeroglífics dins d'un sistema d'escriptura que no té paral.lel exacte en altres civilitzacions
Es podria dir que els jeroglífics egipcis són les formes d'escriptura més belles que mai s'han ideat , el que va induir als egipcis a conservar-los, sobretot per a inscripcions monumentals , al llarg de tota la història faraònica . L'encert dels egipcis en plasmar un corpus de signes que mostraven figures humanes o animals en repòs o en acció , en una varietat de postures clara i immediatament reconeixibles , va frustrar els desitjos d'experimentació de successives generacions d'artistes. Una vegada que l'escriba havia après a dibuixar tota la gamma de signes ideogràfics amb l'habilitat deguda, ja era , per aquest sol fet , un veritable artista
L'art egipci reflecteix el conservadorisme de l'artesania hereditària en molts dels seus aspectes tècnics. Els procediments seguien sent segle rere segle els mateixos amb pocs canvis, excepte la substitució de les eines de coure per les de bronze a l'Imperi Nou , i la introducció, segurament en el període saïta ( dinastia XXVI ) , del ferro.
Escultura , materials i tècniques
El material per excel • lència en l'Imperi Antic , i que mai va perdre popularitat durant la història egípcia , va ser la pedra calcària, ja que era fàcil de tallar. La calcària , gres , guix, esteatita , serpentina i altres pedres toves es podien treballar amb les mateixes eines que feien servir els fusters , les quals eren escoplos de coure, trepants , serres i aixes . Les pedres dures , com el granit, basalt , diorita , quarsita , roca arenosa gris, alabastre i calcària endurida , havien de ser treballades amb diferents mètodes , sobretot encenent focs dins de cèrcols de tova , mullant la pedra escalfada i colpejant les superfícies trencades amb boles de dolerita , amb malls de pedrenyal o amb còdols durs. El treball es rematava polint la superfície amb estregaderas de quarsita i acabant l'operació amb pols de quars molt fi a manera de raspador
De vegades , els forts cops que rebien les estàtues de pedra quan estaven sent esculpides els causava danys. Llavors , en comptes de deixalles, les arreglaven unint les parts trencades amb clavilles de fusta o metall.
També es feia servir molt la fusta en escultura i en els relleus que decoraven panells , portes, etc
Hem d'indicar , en primer lloc , que la majoria dels especialistes entenen que l'art , en el sentit actual de la paraula, no existia a l'antic Egipte. L'art tenia un sentit secundari per l'egipci similar al de " perícia en l'execució " , referit a l'habilitat de l'autor en crear objectes materials amb eines . En aquest context , l'art egipci arriba a un alt nivell. El domini que l'artista egipci ha demostrat en el treball sobre tot tipus de material , molts d'ells difícils de processar , poques vegades ha estat igualat per altres cultures del món antic, ni superat en altres èpoques.
L'art egipci és molt fàcil d'identificar per qualsevol espectador , aquesta és una de les seves qualitats més destacades . El principal tema d'aquest art és l'home i les seves nombroses activitats en un ambient egipci. Amb poques excepcions , l'art egipci reflecteix un aspecte ideal del món natural , en què éssers humans serens i afortunats actuen de manera racional.
En tractar de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície plana l'art egipci evitava la solució que a aquest problema ofereix la perspectiva, que de tots els pobles de l'antiguitat , només els grecs ho van aconseguir en el segle V aC La visió sense perspectiva situava a l'artista egipci en harmonia amb un món l'existència coneixia. L'ús de formes simbòliques en l'art egipci està íntimament associat amb una característica de la cultura egípcia , que és la utilització de jeroglífics dins d'un sistema d'escriptura que no té paral.lel exacte en altres civilitzacions
Es podria dir que els jeroglífics egipcis són les formes d'escriptura més belles que mai s'han ideat , el que va induir als egipcis a conservar-los, sobretot per a inscripcions monumentals , al llarg de tota la història faraònica . L'encert dels egipcis en plasmar un corpus de signes que mostraven figures humanes o animals en repòs o en acció , en una varietat de postures clara i immediatament reconeixibles , va frustrar els desitjos d'experimentació de successives generacions d'artistes. Una vegada que l'escriba havia après a dibuixar tota la gamma de signes ideogràfics amb l'habilitat deguda, ja era , per aquest sol fet , un veritable artista
L'art egipci reflecteix el conservadorisme de l'artesania hereditària en molts dels seus aspectes tècnics. Els procediments seguien sent segle rere segle els mateixos amb pocs canvis, excepte la substitució de les eines de coure per les de bronze a l'Imperi Nou , i la introducció, segurament en el període saïta ( dinastia XXVI ) , del ferro.
Escultura , materials i tècniques
El material per excel • lència en l'Imperi Antic , i que mai va perdre popularitat durant la història egípcia , va ser la pedra calcària, ja que era fàcil de tallar. La calcària , gres , guix, esteatita , serpentina i altres pedres toves es podien treballar amb les mateixes eines que feien servir els fusters , les quals eren escoplos de coure, trepants , serres i aixes . Les pedres dures , com el granit, basalt , diorita , quarsita , roca arenosa gris, alabastre i calcària endurida , havien de ser treballades amb diferents mètodes , sobretot encenent focs dins de cèrcols de tova , mullant la pedra escalfada i colpejant les superfícies trencades amb boles de dolerita , amb malls de pedrenyal o amb còdols durs. El treball es rematava polint la superfície amb estregaderas de quarsita i acabant l'operació amb pols de quars molt fi a manera de raspador
De vegades , els forts cops que rebien les estàtues de pedra quan estaven sent esculpides els causava danys. Llavors , en comptes de deixalles, les arreglaven unint les parts trencades amb clavilles de fusta o metall.
També es feia servir molt la fusta en escultura i en els relleus que decoraven panells , portes, etc
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 05:41 pm
Art egipci
La fusta es treballava amb aixa i escarpre , mentre que la serra i la destral s'usaven per tallar
Les fustes naturals d'Egipte, com l'acàcia i el sicomoro , eren massa fibroses i nuoses i estaven massa recargolades per al treball en ebenisteria fina, de manera que els millors exemples egipcis en l'art de l'ebenisteria es veuen en fustes importades , com les coníferes del Líban o el banús de l'Àfrica tropical.
Gairebé tota l'escultura en pedra tova o fusta es cobria amb una fina capa de guix , per a després pintar amb colors forts o amb pa d'or. Les estàtues de fustes fines , com el banús o el boix , solien deixar-se sense afegits. Els objectes de pedra dura , com el granit, el basalt i la quarsita , es coloraven o doraven de vegades, però generalment només en certes parts , com els llavis i els ulls , o per representar joies, cinturons i tocats .
En la II dinastia ja tenim al.lusions a estàtues de coure , però de l'Imperi Antic han sobreviscut poques. Un bon exemple , encara que molt corroït , és una estàtua de mida superior al natural del faraó Pepi I
de la VI dinastia. Fins l'Imperi Mitjà, amb la introducció del bronze, no trobem estàtues de metall buidades utilitzant el mètode de la cera perduda, que consisteix en modelar l'objecte amb cera d'abella , practicar -hi abeuradors i cobrir amb una finíssima capa d' argila semilíquida . Una vegada que aquesta capa s'ha assecat i endurit , s'escalfa en un braser , de manera que la cera es consumeix i deixa una impressió buida a l'argila reescalfada fins convertir-se en terracota. Llavors s'aboca metall fos d'un gresol pels canalons , de manera que es produeix una còpia exacta del model original. Finalment, es trencava el motlle , es treia el metall sobrant i es polia la figura. Així, amb la tècnica de la cera perduda, es buidaven estàtues d'or, plata i bronze massís. Al Imperi Nou , si no abans , es buidaven estàtues grans en bronze al voltant d'un nucli d'argila que es conservava al seu interior sostingut sobre petits suports de coure.
Els escultors també esculpien en relleu, generalment en pedra calcària tova o , des de l'Imperi Mitjà, en pedra arenisca . Altres pedres més dures com alabastre , granit, quarsita , etc . s'utilitzaven també per relleus , sobretot en sarcòfags i temples. Les parets es folrada de fins blocs de pedra calcària o sorrenca i es reduïa a una superfície uniforme mitjançant aixes i malls . També es farà ús, per assegurar la uniformitat de la pedra , de " vares de desossar ", és a dir, un joc de tres vares d'idèntica longitud de les quals dos estaven unides per una corda en el seu extrem superior, mentre la tercera es movia al llarg de la corda per indicar les parts aspres o desiguals. Els errors i les juntures s'omplien amb guix , i es pintaven per igualar el color on fos necessari. Posteriorment , es fregava tot per aconseguir una superfície homogènia.
Sobre aquesta superfície preparada , s'estenia després una retícula prement una corda mullada en pintura i estirada a intervals verticals i horitzontals. Sobre aquesta retícula , els dibuixants traçaven figures i objectes , atenent-se a escales que prenien de dissenys de papirs il.lustrats dels que cap es conserva, encara que ens han quedat algunes taules que il.lustren aquest fet
La fusta es treballava amb aixa i escarpre , mentre que la serra i la destral s'usaven per tallar
Les fustes naturals d'Egipte, com l'acàcia i el sicomoro , eren massa fibroses i nuoses i estaven massa recargolades per al treball en ebenisteria fina, de manera que els millors exemples egipcis en l'art de l'ebenisteria es veuen en fustes importades , com les coníferes del Líban o el banús de l'Àfrica tropical.
Gairebé tota l'escultura en pedra tova o fusta es cobria amb una fina capa de guix , per a després pintar amb colors forts o amb pa d'or. Les estàtues de fustes fines , com el banús o el boix , solien deixar-se sense afegits. Els objectes de pedra dura , com el granit, el basalt i la quarsita , es coloraven o doraven de vegades, però generalment només en certes parts , com els llavis i els ulls , o per representar joies, cinturons i tocats .
En la II dinastia ja tenim al.lusions a estàtues de coure , però de l'Imperi Antic han sobreviscut poques. Un bon exemple , encara que molt corroït , és una estàtua de mida superior al natural del faraó Pepi I
de la VI dinastia. Fins l'Imperi Mitjà, amb la introducció del bronze, no trobem estàtues de metall buidades utilitzant el mètode de la cera perduda, que consisteix en modelar l'objecte amb cera d'abella , practicar -hi abeuradors i cobrir amb una finíssima capa d' argila semilíquida . Una vegada que aquesta capa s'ha assecat i endurit , s'escalfa en un braser , de manera que la cera es consumeix i deixa una impressió buida a l'argila reescalfada fins convertir-se en terracota. Llavors s'aboca metall fos d'un gresol pels canalons , de manera que es produeix una còpia exacta del model original. Finalment, es trencava el motlle , es treia el metall sobrant i es polia la figura. Així, amb la tècnica de la cera perduda, es buidaven estàtues d'or, plata i bronze massís. Al Imperi Nou , si no abans , es buidaven estàtues grans en bronze al voltant d'un nucli d'argila que es conservava al seu interior sostingut sobre petits suports de coure.
Els escultors també esculpien en relleu, generalment en pedra calcària tova o , des de l'Imperi Mitjà, en pedra arenisca . Altres pedres més dures com alabastre , granit, quarsita , etc . s'utilitzaven també per relleus , sobretot en sarcòfags i temples. Les parets es folrada de fins blocs de pedra calcària o sorrenca i es reduïa a una superfície uniforme mitjançant aixes i malls . També es farà ús, per assegurar la uniformitat de la pedra , de " vares de desossar ", és a dir, un joc de tres vares d'idèntica longitud de les quals dos estaven unides per una corda en el seu extrem superior, mentre la tercera es movia al llarg de la corda per indicar les parts aspres o desiguals. Els errors i les juntures s'omplien amb guix , i es pintaven per igualar el color on fos necessari. Posteriorment , es fregava tot per aconseguir una superfície homogènia.
Sobre aquesta superfície preparada , s'estenia després una retícula prement una corda mullada en pintura i estirada a intervals verticals i horitzontals. Sobre aquesta retícula , els dibuixants traçaven figures i objectes , atenent-se a escales que prenien de dissenys de papirs il.lustrats dels que cap es conserva, encara que ens han quedat algunes taules que il.lustren aquest fet
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 06:53 pm
Art egipci
S'aplicava una quadrícula igual a cada cara del bloc de fusta del que s'anava a tallar una estàtua , per tal que aquesta tingués perfil a tort i a dret, i vista frontal, posterior i superior, que el paleta després unificava , afegint després el dibuixant principal els altres detalls segons anava avançant l'obra. En les obres en relleu , els picapedrers especialitzats treballaven amb cisells i estragaderas pel que completava i s'aprovava el disseny del contorn .
El relleu era de dues classes : baix relleu , que requeria rebaixar tota la superfície, deixant les figures i inscripcions sobresortint del fons
Primer es feia un disseny previ i la correcció d'aquest, després es rebaixava la base al voltant de les figures i els jeroglífics i després es modelaven els detalls, s'allisava i es pintava . Al buit relleu , en canvi , els contorns estan profundament tallats a la superfície , i el tema modelat dins d'aquests contorns , tallant- o gravant-se també les inscripcions. En general, el baix relleu es feia servir en obres de gran qualitat, i s'observa sobretot en les parets interiors , on la il luminació és difusa. El buit relleu se solia reservar per als murs exteriors sotmesos a forta llum solar, però també en pedres dures on el rebaixat de tota la superfície resultaria una tasca molt penosa . Una derivació del buit relleu consisteix a rebaixar el fons o superfície només al voltant dels contorns dels temes esculpits , tornant gradualment a igualar la superfície del relleu amb la de la resta de la pedra , el que dóna per reultado una mena de baix relleu híbrid al que s'extreu menys pedra de la superfície de l'obra.
A més del esculpit en relleu, hi ha una tercera classe de representació lineal , sobretot en els períodes més antics, quan trobem veritables gravats en pedra , fusta i ivori .
Els relleus solien pintar-se , però on no era possible fer relleus , per exemple en tombes excavades en una roca de mala qualitat , el que es feia era aplicar una gruixuda capa de palla i fang, per homogeneïtzar la superfície, i sobre aquesta una capa de guix. Un cop fet això, s'aplicava una quadrícula per calcular les escales de les figures representades segons el cànon egipci. Els dibuixants realitzaven els contorns de les figures i a continuació els pintors les pintaven amb vius colors. Després, els dibuixants tornaven a actuar repassant els contorns , generalment amb pintura marró vermellos fosc , però de vegades amb un negre molt fort.
Al començament de la dinastia XVIII el fons solia pintar de color gris , o ocasionalment groc, color preferit com a fons en les tombes de la dinastia XX. El groc , vermell i els ocres bru són pigments de terra que han canviat poc de to amb el pas dels anys. El negre solia fer-se amb sutge . El verd s'obtenia barrejant blau amb groc ocre , o amb sals de coure. El blau era un color difícil de fabricar , però solia obtenir del tetrasilicato de coure i calci , que produeix l'anomenat " blau egipci ". El vehicle era sempre una cua soluble en aigua, i la pintura egípcia és, per tant , una forma de tremp de cua .
La matisació cromàtica en la pintura egípcia és molt rara . En general, els colors escollits imiten els de l'objecte representat. No obstant això , els tons de la pell es representaven de manera convencional : la pell de l' home egipci es pintava de bru vermellós , mentre que la de la dona era d'un ocre clar. Nubis i negres solien aparèixer negres , els asiàtics d'un color groc clar , i els egeus com els egipcis.
Art predinàstic i protodinàstic
Durant el predinàstic destaquen les pintures sobre ceràmiques, que representen tant motius geomètrics com figurats , i les paletes .
En l'època Cultura Badariana ( segona meitat del V mil.lenni aC) , es va inventar a Egipte el forn de terrissaire , de manera que l'artesà Cultura Badariana va poder coure els seus objectes de ceràmica de manera molt destacada . La decoració consistia en zones de colors contrastats, marró o vermella la part inferior i ennegrida al fum la part inferior. Algunes ceràmiques es decoraven amb ones fent incisions amb una pinta . I mitjançant el brunyit tant els colors vermell com el negre adquirien una lluentor quasi metàl.lic.
Amb l'ivori , els egipcis de laCultura Badariana feien agulles, punxons , pintes i culleres, o fins i tot petites figuretes
S'aplicava una quadrícula igual a cada cara del bloc de fusta del que s'anava a tallar una estàtua , per tal que aquesta tingués perfil a tort i a dret, i vista frontal, posterior i superior, que el paleta després unificava , afegint després el dibuixant principal els altres detalls segons anava avançant l'obra. En les obres en relleu , els picapedrers especialitzats treballaven amb cisells i estragaderas pel que completava i s'aprovava el disseny del contorn .
El relleu era de dues classes : baix relleu , que requeria rebaixar tota la superfície, deixant les figures i inscripcions sobresortint del fons
Primer es feia un disseny previ i la correcció d'aquest, després es rebaixava la base al voltant de les figures i els jeroglífics i després es modelaven els detalls, s'allisava i es pintava . Al buit relleu , en canvi , els contorns estan profundament tallats a la superfície , i el tema modelat dins d'aquests contorns , tallant- o gravant-se també les inscripcions. En general, el baix relleu es feia servir en obres de gran qualitat, i s'observa sobretot en les parets interiors , on la il luminació és difusa. El buit relleu se solia reservar per als murs exteriors sotmesos a forta llum solar, però també en pedres dures on el rebaixat de tota la superfície resultaria una tasca molt penosa . Una derivació del buit relleu consisteix a rebaixar el fons o superfície només al voltant dels contorns dels temes esculpits , tornant gradualment a igualar la superfície del relleu amb la de la resta de la pedra , el que dóna per reultado una mena de baix relleu híbrid al que s'extreu menys pedra de la superfície de l'obra.
A més del esculpit en relleu, hi ha una tercera classe de representació lineal , sobretot en els períodes més antics, quan trobem veritables gravats en pedra , fusta i ivori .
Els relleus solien pintar-se , però on no era possible fer relleus , per exemple en tombes excavades en una roca de mala qualitat , el que es feia era aplicar una gruixuda capa de palla i fang, per homogeneïtzar la superfície, i sobre aquesta una capa de guix. Un cop fet això, s'aplicava una quadrícula per calcular les escales de les figures representades segons el cànon egipci. Els dibuixants realitzaven els contorns de les figures i a continuació els pintors les pintaven amb vius colors. Després, els dibuixants tornaven a actuar repassant els contorns , generalment amb pintura marró vermellos fosc , però de vegades amb un negre molt fort.
Al començament de la dinastia XVIII el fons solia pintar de color gris , o ocasionalment groc, color preferit com a fons en les tombes de la dinastia XX. El groc , vermell i els ocres bru són pigments de terra que han canviat poc de to amb el pas dels anys. El negre solia fer-se amb sutge . El verd s'obtenia barrejant blau amb groc ocre , o amb sals de coure. El blau era un color difícil de fabricar , però solia obtenir del tetrasilicato de coure i calci , que produeix l'anomenat " blau egipci ". El vehicle era sempre una cua soluble en aigua, i la pintura egípcia és, per tant , una forma de tremp de cua .
La matisació cromàtica en la pintura egípcia és molt rara . En general, els colors escollits imiten els de l'objecte representat. No obstant això , els tons de la pell es representaven de manera convencional : la pell de l' home egipci es pintava de bru vermellós , mentre que la de la dona era d'un ocre clar. Nubis i negres solien aparèixer negres , els asiàtics d'un color groc clar , i els egeus com els egipcis.
Art predinàstic i protodinàstic
Durant el predinàstic destaquen les pintures sobre ceràmiques, que representen tant motius geomètrics com figurats , i les paletes .
En l'època Cultura Badariana ( segona meitat del V mil.lenni aC) , es va inventar a Egipte el forn de terrissaire , de manera que l'artesà Cultura Badariana va poder coure els seus objectes de ceràmica de manera molt destacada . La decoració consistia en zones de colors contrastats, marró o vermella la part inferior i ennegrida al fum la part inferior. Algunes ceràmiques es decoraven amb ones fent incisions amb una pinta . I mitjançant el brunyit tant els colors vermell com el negre adquirien una lluentor quasi metàl.lic.
Amb l'ivori , els egipcis de laCultura Badariana feien agulles, punxons , pintes i culleres, o fins i tot petites figuretes
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 07:30 pm
Art egipci
Les paletes es feien en pissarra. Al començament , aquestes paletes eren rectangulars i servien per moldre les pintures de maquillatge. No obstant això , amb el temps van ser desenvolupant prenent formes diverses.
Durant el període Naqada I ( primera meitat del IV mil.lenni aC) , els terrissaires van demostrar un complet domini de la seva tècnica . Tenim cerámiques , negres, vermelles o de tots dos colors
amb ornamentació en blanc grog i gran varietat de formes.
Es fa llavors evident la destresa dels que treballen la pedra , principalment calcita tova ( alabastre ) , ja que era el material més fàcil de treballar. Les formes cilíndriques van deixar de ser un problema quan van aprendre a buidar la pedra amb diorita i esmeril .
Entre els objectes utilitaris cal citar les destrals , les puntes de fletxa , fulls de punyal , etc . , llaurats en pedres dures. En ivori destaquen les pintes i fins i tot algunes figuretes
Amb el període Naqada II s'observa que els egipcis ja mantenen contactes regulars amb el món exterior i la civilització egípcia dóna mostres d'un major refinament . Els egipcis d'aquest període utilitzaven una argila diferent , que una vegada cuita tenia un to gris groc. Els recipients decorats , de diversos tamanys i en general rodons, presenten un gran interès per a l'estudi dels orígens de l'art egipci
Ja que en la seva ornamentació apareixen alguns dels elements que aviat es fixarien en les convencions . Un dels motius favorits és el dels animals: així veiem desfilades de cabra , antílops , estruços i flamencs , sovint alineats sense superposar , encara que gairebé mai es recolzen en una línia de base horitzontal.
També es representen vaixells i , més important encara, ara apareixen representacions de persones
També apareixen ceràmiques amb formes d'animals
o amb animals en la seva vora
Els que treballaven la pedra, no contents amb treballar només la calcita tova , van passar a dedicar-se a les pedres més dures i difícils , com la diorita i el granit , i també el basalt , bretxa , serpentina , pissarra , marbre i calcària . Aquestes obres eren tan seductores que els pintors van imitar els seus efectes marmoris en les seves ceràmiques. També, conmayor originalitat, es van fer atuells zoomorfes
Les paletes es feien en pissarra. Al començament , aquestes paletes eren rectangulars i servien per moldre les pintures de maquillatge. No obstant això , amb el temps van ser desenvolupant prenent formes diverses.
Durant el període Naqada I ( primera meitat del IV mil.lenni aC) , els terrissaires van demostrar un complet domini de la seva tècnica . Tenim cerámiques , negres, vermelles o de tots dos colors
amb ornamentació en blanc grog i gran varietat de formes.
Es fa llavors evident la destresa dels que treballen la pedra , principalment calcita tova ( alabastre ) , ja que era el material més fàcil de treballar. Les formes cilíndriques van deixar de ser un problema quan van aprendre a buidar la pedra amb diorita i esmeril .
Entre els objectes utilitaris cal citar les destrals , les puntes de fletxa , fulls de punyal , etc . , llaurats en pedres dures. En ivori destaquen les pintes i fins i tot algunes figuretes
Amb el període Naqada II s'observa que els egipcis ja mantenen contactes regulars amb el món exterior i la civilització egípcia dóna mostres d'un major refinament . Els egipcis d'aquest període utilitzaven una argila diferent , que una vegada cuita tenia un to gris groc. Els recipients decorats , de diversos tamanys i en general rodons, presenten un gran interès per a l'estudi dels orígens de l'art egipci
Ja que en la seva ornamentació apareixen alguns dels elements que aviat es fixarien en les convencions . Un dels motius favorits és el dels animals: així veiem desfilades de cabra , antílops , estruços i flamencs , sovint alineats sense superposar , encara que gairebé mai es recolzen en una línia de base horitzontal.
També es representen vaixells i , més important encara, ara apareixen representacions de persones
També apareixen ceràmiques amb formes d'animals
o amb animals en la seva vora
Els que treballaven la pedra, no contents amb treballar només la calcita tova , van passar a dedicar-se a les pedres més dures i difícils , com la diorita i el granit , i també el basalt , bretxa , serpentina , pissarra , marbre i calcària . Aquestes obres eren tan seductores que els pintors van imitar els seus efectes marmoris en les seves ceràmiques. També, conmayor originalitat, es van fer atuells zoomorfes
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 09:42 pm
Art egipci
Es van seguir fent paletes per cosmètics , donant-los la forma d' ocells, peixos, mamífers, etc
Les delicades culleres d'os o ivori completaven l'aixovar cosmètic dels egipcis. El sílex es treballa molt bé per realitzar les fulles dels ganivets de caràcter cerimonial .
La tomba 100 de Hierakónpolis és d'un grandíssim interès per a la història de l'art , ja que un dels seus murs interiors està decorat amb pintures murals. Tot i que la decoració del mur ocupa sempre la totalitat de la superfície, sense registres , l'espai s'ha dividit per la part inferior mitjançant una fina línia vermella, doblegada per una altra gruixuda i negra , procediment que trobarem en èpoques més tardanes. El fons és groc i les figures es van pintar en vermell , negre i blanc. A la zona central hi ha uns vaixells, i entre aquests uns ramats així com figures humanes que combaten entre si o amb animals
Els pintors van provar amb una tècnica diferent a Gebelein , localitat propera a Hieracónpolis . Per primera vegada en la història es va utilitzar com a suport de la pintura un tros de tela
Quan arribem al període Naqada III i protodinàstic, El desenvolupament de l'art egipci encara es fa més evident.
La paleta cerimonial més famosa , propera ja al començament de la I dinastia, és la del faraó Narmer . Aquesta commemora una victòria sobre enemics humans , i el més destacable és que mostra ja, en els principis de la ciilización egípcia , les característiques essencials de l'art faraònic
El camp en forma d'escut es divideix en registres , la qual cosa és una manera d'organitzar l'espai disponible segons les exigències d'un concepte intel lectual .
El revers mostra a Narmer amb la corona blanca , que aviat seria el barret emblemàtic del rei de l'Alt Egipte. Narmer colpeja amb una maça a un enemic , una imatge que simbolitzen la victòria de l'ordre sobre el caos i que es repetirà fins al final de la civilització faraònica . Al faraó segueix el seu rentador de peus, mostrat a menor escala i sobre una línide registre diferent. En l'anvers , en el registre inferior, Narmer en forma de toro destrueix una fortalesa enemiga i trepitja el seu cap . En el registre mitjà, dos animals fantàstics entrellaçats mostren la mestria de l'escultor . A sobre , un altre registre mostra a Narmer amb la corona del Baix Egipte, seguint a una sèrie de portaestandarts que passen revista a enemics decapitats . A dalt , de la mateixa manera que en l'anvers , la paleta està decorada amb dos caps de la deessa Hathor en forma de vaca i , al centre , el nom de Narmer . La paleta de Narmer mesura 66 cm d' alt.
Una paleta cerimonial descoberta també en Hieracónpolis és l'anomenada " paleta dels gossos "
Es van seguir fent paletes per cosmètics , donant-los la forma d' ocells, peixos, mamífers, etc
Les delicades culleres d'os o ivori completaven l'aixovar cosmètic dels egipcis. El sílex es treballa molt bé per realitzar les fulles dels ganivets de caràcter cerimonial .
La tomba 100 de Hierakónpolis és d'un grandíssim interès per a la història de l'art , ja que un dels seus murs interiors està decorat amb pintures murals. Tot i que la decoració del mur ocupa sempre la totalitat de la superfície, sense registres , l'espai s'ha dividit per la part inferior mitjançant una fina línia vermella, doblegada per una altra gruixuda i negra , procediment que trobarem en èpoques més tardanes. El fons és groc i les figures es van pintar en vermell , negre i blanc. A la zona central hi ha uns vaixells, i entre aquests uns ramats així com figures humanes que combaten entre si o amb animals
Els pintors van provar amb una tècnica diferent a Gebelein , localitat propera a Hieracónpolis . Per primera vegada en la història es va utilitzar com a suport de la pintura un tros de tela
Quan arribem al període Naqada III i protodinàstic, El desenvolupament de l'art egipci encara es fa més evident.
La paleta cerimonial més famosa , propera ja al començament de la I dinastia, és la del faraó Narmer . Aquesta commemora una victòria sobre enemics humans , i el més destacable és que mostra ja, en els principis de la ciilización egípcia , les característiques essencials de l'art faraònic
El camp en forma d'escut es divideix en registres , la qual cosa és una manera d'organitzar l'espai disponible segons les exigències d'un concepte intel lectual .
El revers mostra a Narmer amb la corona blanca , que aviat seria el barret emblemàtic del rei de l'Alt Egipte. Narmer colpeja amb una maça a un enemic , una imatge que simbolitzen la victòria de l'ordre sobre el caos i que es repetirà fins al final de la civilització faraònica . Al faraó segueix el seu rentador de peus, mostrat a menor escala i sobre una línide registre diferent. En l'anvers , en el registre inferior, Narmer en forma de toro destrueix una fortalesa enemiga i trepitja el seu cap . En el registre mitjà, dos animals fantàstics entrellaçats mostren la mestria de l'escultor . A sobre , un altre registre mostra a Narmer amb la corona del Baix Egipte, seguint a una sèrie de portaestandarts que passen revista a enemics decapitats . A dalt , de la mateixa manera que en l'anvers , la paleta està decorada amb dos caps de la deessa Hathor en forma de vaca i , al centre , el nom de Narmer . La paleta de Narmer mesura 66 cm d' alt.
Una paleta cerimonial descoberta també en Hieracónpolis és l'anomenada " paleta dels gossos "
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 10:02 pm
Art egipci
En les dues cares dos gossos uneixen les seves potes en el lloc exacte, a l'anvers de la paleta , on hi ha la cavitat destinada a guardar els afaits . Sota, el caos s'ordena mitjançant dos grups complementaris d'animals simètrics .
Des del punt de vista de la tècnica , han de relacionar-se amb les paletes cerimonials les maces cerimonials . Les més famoses són les de Narmer i el rei Escorpí . El rei Escorpí era un dels predecessors de Narmer que van regnar abans de la unificació de tot Egipte. La maça del rei Escorpí , que porta la corona de l' Alt Egipte, és piriforme i està dividida en registres horitzontals. En els dos superiors hi ha files de figures , mentre que en l'inferior les figures estan disperses. El faraó s'ocupa d'una tasca pacífica : excava un canal perquè l'aigua inundi els camps.
Les empunyadures d'alguns punyals , realitzades en ivori , es van decorar amb motius gravats i incisos . L'exemple més espectacular , avui al Louvre , és el punyal de Djebel al - Arak
En una de les cares , un personatge amb aspecte mesopotàmic està situat entre dos lleons . En l'altra cara hi figura una escena de batalla , terrestre i naval , que oposa a dos grups diferenciats. Fa la impressió que aquesta peça commemorava un esdeveniment històric de gran importància , que hauria passat en el període immediatament anterior a l'inici de la I dinastia.
L'escultura de ple volum existia des del període predinàstic , però a petita escala. El descobriment en Coptes de dues estàtues acèfales del déu Min.
De més de 4 metres d'alçada , va causar per això una gran sorpresa. Hi trobem les característiques de l'art predinàstic tardà. També trobem cert nombre de petites estàtues realitzades en ivori .
Art del període Arcaic
L'estatuària de la II dinastia ofereix un panorama complet del nivell que en aquells dies havien assolit els escultors , com la figura del faraó Khasekhemui.
Els animals , tan freqüents en les paletes , van tenir també les seves representacions de ple volum , bé com a objectes portàtils, bé a una escala major . També el relleu comença a desenvolupar els models, encara amb l'estil arcaic , que seguiran durant la història de l'art egipci.
En les dues cares dos gossos uneixen les seves potes en el lloc exacte, a l'anvers de la paleta , on hi ha la cavitat destinada a guardar els afaits . Sota, el caos s'ordena mitjançant dos grups complementaris d'animals simètrics .
Des del punt de vista de la tècnica , han de relacionar-se amb les paletes cerimonials les maces cerimonials . Les més famoses són les de Narmer i el rei Escorpí . El rei Escorpí era un dels predecessors de Narmer que van regnar abans de la unificació de tot Egipte. La maça del rei Escorpí , que porta la corona de l' Alt Egipte, és piriforme i està dividida en registres horitzontals. En els dos superiors hi ha files de figures , mentre que en l'inferior les figures estan disperses. El faraó s'ocupa d'una tasca pacífica : excava un canal perquè l'aigua inundi els camps.
Les empunyadures d'alguns punyals , realitzades en ivori , es van decorar amb motius gravats i incisos . L'exemple més espectacular , avui al Louvre , és el punyal de Djebel al - Arak
En una de les cares , un personatge amb aspecte mesopotàmic està situat entre dos lleons . En l'altra cara hi figura una escena de batalla , terrestre i naval , que oposa a dos grups diferenciats. Fa la impressió que aquesta peça commemorava un esdeveniment històric de gran importància , que hauria passat en el període immediatament anterior a l'inici de la I dinastia.
L'escultura de ple volum existia des del període predinàstic , però a petita escala. El descobriment en Coptes de dues estàtues acèfales del déu Min.
De més de 4 metres d'alçada , va causar per això una gran sorpresa. Hi trobem les característiques de l'art predinàstic tardà. També trobem cert nombre de petites estàtues realitzades en ivori .
Art del període Arcaic
L'estatuària de la II dinastia ofereix un panorama complet del nivell que en aquells dies havien assolit els escultors , com la figura del faraó Khasekhemui.
Els animals , tan freqüents en les paletes , van tenir també les seves representacions de ple volum , bé com a objectes portàtils, bé a una escala major . També el relleu comença a desenvolupar els models, encara amb l'estil arcaic , que seguiran durant la història de l'art egipci.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 10:32 pm
Art egipci
Els tallistes d'ivori van assolir un alt grau de perfecció des de la dinastia I, i això es comprova en els taulers de jocs conservats, les seves fitxes
Petites figures , parts de mobles
Etc . Precisament , l'art de la talla en fusta, os o ivori , que enfonsa les seves arrels en l'era prehistòrica , arriba aquí a la seva màxima esplendor . Cada objecte destinat a l'ús quotidià va ser executat amb tal minuciositat que constituïa una petita joia, al mateix temps que atribut del refinat estil de vida de la classe superior del nou estat.
La ceràmica segueix sent important, però els treballadors de la pedra ara adquireixen més importància , ja que són capaços d'imitar formes ceràmiques en pedres dures.
Art de l'Imperi Antic ( III - VI dinasties )
L'estatuària de la III dinastia està representada per l'estàtua del rei Djeser ( Zoser )
descoberta in situ en el serdab del costat nord de la seva piràmide esglaonada a Saqqara . Restes de pigments indiquen que originalment estava pintada amb vius colors : el rostre , les mans i els peus en vermell , la vestidura blanca, la perruca i la barba postissa en negre . El barret que porta sobre la perruca té un llistat de delicada factura. El faraó descansa sobre un to quadrat. Una mà descansa sobre el genoll , i l'altra es recolza en el seu pit. La imatge transmet la idea d'un sobirà poderós i decidit. El hieratisme d'aquesta estàtua , típic en l'art faraònic , s'observa també en altres estàtues de ple volum d'aquesta època, com la de la princesa Redyi.
La seva postura és dreta , amb una mà sobre la cuixa i una altra sobre el pit . Es considera carcaterístico i les obres de l'època de la III dinastia que la cara sigui viu i amb trets individuals , mentre que el cos encara fa l'efecte d'una certa rigidesa.
A finals de la III dinastia o començar de la IV dinastia, també es va utilitzar la calcària per llaurar les efígies sedents de Rahetep i Nefret.
Una obra mestra del moment. Els colors estan intactes i ens donen una idea de l' aspecte que havien de tenir moltes altres escultures de calcària . Són gairebé a mida natural . Nefret està embolicada en una túnica cenyida , la mà esquerra oculta i la dreta entre el pit i el colze . En Rahetep , en canvi , els membres estan lleugerament separats del cos i del seient. Es marquen amb claredat els músculs del braç, i els dits apreten un objecte cilíndric . Els rostres de tots dos estan tractats d'una manera tan individualitzat que és gairebé obligat considerar-los com retrats. L'ús de cristall de roca per als ulls
donen a aquests una vivesa tan real que atorguen vida a l'estàtua.
En el relleu, la piràmide esglaonada de Djeser ( Zoser ) ens ofereix els millors exemples de la III dinastia.
Els tallistes d'ivori van assolir un alt grau de perfecció des de la dinastia I, i això es comprova en els taulers de jocs conservats, les seves fitxes
Petites figures , parts de mobles
Etc . Precisament , l'art de la talla en fusta, os o ivori , que enfonsa les seves arrels en l'era prehistòrica , arriba aquí a la seva màxima esplendor . Cada objecte destinat a l'ús quotidià va ser executat amb tal minuciositat que constituïa una petita joia, al mateix temps que atribut del refinat estil de vida de la classe superior del nou estat.
La ceràmica segueix sent important, però els treballadors de la pedra ara adquireixen més importància , ja que són capaços d'imitar formes ceràmiques en pedres dures.
Art de l'Imperi Antic ( III - VI dinasties )
L'estatuària de la III dinastia està representada per l'estàtua del rei Djeser ( Zoser )
descoberta in situ en el serdab del costat nord de la seva piràmide esglaonada a Saqqara . Restes de pigments indiquen que originalment estava pintada amb vius colors : el rostre , les mans i els peus en vermell , la vestidura blanca, la perruca i la barba postissa en negre . El barret que porta sobre la perruca té un llistat de delicada factura. El faraó descansa sobre un to quadrat. Una mà descansa sobre el genoll , i l'altra es recolza en el seu pit. La imatge transmet la idea d'un sobirà poderós i decidit. El hieratisme d'aquesta estàtua , típic en l'art faraònic , s'observa també en altres estàtues de ple volum d'aquesta època, com la de la princesa Redyi.
La seva postura és dreta , amb una mà sobre la cuixa i una altra sobre el pit . Es considera carcaterístico i les obres de l'època de la III dinastia que la cara sigui viu i amb trets individuals , mentre que el cos encara fa l'efecte d'una certa rigidesa.
A finals de la III dinastia o començar de la IV dinastia, també es va utilitzar la calcària per llaurar les efígies sedents de Rahetep i Nefret.
Una obra mestra del moment. Els colors estan intactes i ens donen una idea de l' aspecte que havien de tenir moltes altres escultures de calcària . Són gairebé a mida natural . Nefret està embolicada en una túnica cenyida , la mà esquerra oculta i la dreta entre el pit i el colze . En Rahetep , en canvi , els membres estan lleugerament separats del cos i del seient. Es marquen amb claredat els músculs del braç, i els dits apreten un objecte cilíndric . Els rostres de tots dos estan tractats d'una manera tan individualitzat que és gairebé obligat considerar-los com retrats. L'ús de cristall de roca per als ulls
donen a aquests una vivesa tan real que atorguen vida a l'estàtua.
En el relleu, la piràmide esglaonada de Djeser ( Zoser ) ens ofereix els millors exemples de la III dinastia.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 18/07/10, 10:59 pm
Art egipci
Els millors exemples de relleus en monuments privats procedeixen , en canvi , de la mastaba de Hesira
supervisor de escribes , metge i dentista que va viure durant el regnat de Djeser . Els murs de les sales superiors de la seva tomba estaven decorats amb pintures que representaven escenes agrícoles, però en el mur occidental del corredor interior es van obrir 11 nínxols en els quals es van fixar uns grans panells verticals de fusta. Els panells s'havien recobert amb una capa de guix i s'havien pintat , el que feia difícil ditinguirlos dels relleus tallats en la pedra.
En un cas únic , hi ha una estàtua que es pot considerar arquitectònica. Ens referim , òbviament, a l'Esfinx de Gizah
de l'època de Khafra ( Kefren ) , IV dinastia. L'esfinx es va concebre a partir d'una massa de roca local que es trobava en l'altiplà , llaurant i afegint blocs de pedra se li va donar l'aparença d'un lleó amb cap de faraó , amb el seu tocat real i la seva barba postissa , originalment pintats. La tasca era enorme i el resultat sorprenentment bo. A l'esfinx es combinen força i reialesa .
També abunden els retrats en ple volum de Khafra i Menkaura ( Kefren i Micerinos ) . L'estàtua de mida natural de Khafra a diorita
que es conserva intacta al Museu del Caire, continua sent l'obra mestra de l'escultura de l'Imperi Antic, tant per la destresa de la tasca que fa perquè materialitza el concepte de sobirania a l'Egipte antic. El faraó està assegut en un tron de lleons protegit per Horus , i les dues figures estan vinculades perquè el faraó regnant és l'encarnació de la divinitat . L'estàtua es va trobar al temple de la vall de Khafra .
En el temple de Menkaura es van desenterrar nombroses estàtues del faraó , sol o acompanyat
De Menkaura sobresurten les tríades
Sembla que el pla era realitzar 42 grups estatuaris del faraó , flanquejat per la deessa Hathor a un costat i per una divinitat que personificava un dels 42 noms d'Egipte en l'altre, formant tríades en pissarra , més petites que la mida natural.
Les figures estan dempeus sobre un pedestal i semblen sortir de l'ampla LSA que els dóna suport . Per això donen la impressió de ser alt relleu , però els egipcis no coneixien aquesta tècnica. Són més aviat paquets adossats a un pilar dorsal.
Dins de l'estatuària privada d' aquesta època destaca el bust de Ankh - haf
Els millors exemples de relleus en monuments privats procedeixen , en canvi , de la mastaba de Hesira
supervisor de escribes , metge i dentista que va viure durant el regnat de Djeser . Els murs de les sales superiors de la seva tomba estaven decorats amb pintures que representaven escenes agrícoles, però en el mur occidental del corredor interior es van obrir 11 nínxols en els quals es van fixar uns grans panells verticals de fusta. Els panells s'havien recobert amb una capa de guix i s'havien pintat , el que feia difícil ditinguirlos dels relleus tallats en la pedra.
En un cas únic , hi ha una estàtua que es pot considerar arquitectònica. Ens referim , òbviament, a l'Esfinx de Gizah
de l'època de Khafra ( Kefren ) , IV dinastia. L'esfinx es va concebre a partir d'una massa de roca local que es trobava en l'altiplà , llaurant i afegint blocs de pedra se li va donar l'aparença d'un lleó amb cap de faraó , amb el seu tocat real i la seva barba postissa , originalment pintats. La tasca era enorme i el resultat sorprenentment bo. A l'esfinx es combinen força i reialesa .
També abunden els retrats en ple volum de Khafra i Menkaura ( Kefren i Micerinos ) . L'estàtua de mida natural de Khafra a diorita
que es conserva intacta al Museu del Caire, continua sent l'obra mestra de l'escultura de l'Imperi Antic, tant per la destresa de la tasca que fa perquè materialitza el concepte de sobirania a l'Egipte antic. El faraó està assegut en un tron de lleons protegit per Horus , i les dues figures estan vinculades perquè el faraó regnant és l'encarnació de la divinitat . L'estàtua es va trobar al temple de la vall de Khafra .
En el temple de Menkaura es van desenterrar nombroses estàtues del faraó , sol o acompanyat
De Menkaura sobresurten les tríades
Sembla que el pla era realitzar 42 grups estatuaris del faraó , flanquejat per la deessa Hathor a un costat i per una divinitat que personificava un dels 42 noms d'Egipte en l'altre, formant tríades en pissarra , més petites que la mida natural.
Les figures estan dempeus sobre un pedestal i semblen sortir de l'ampla LSA que els dóna suport . Per això donen la impressió de ser alt relleu , però els egipcis no coneixien aquesta tècnica. Són més aviat paquets adossats a un pilar dorsal.
Dins de l'estatuària privada d' aquesta època destaca el bust de Ankh - haf
Editat per darrera vegada per Carme el 19/07/10, 12:11 am, editat 1 cop en total
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 19/07/10, 12:10 am
Art egipci
en calcària , de 50,6 cm d' alt i procedent de Gizah . Aquí tenim un retrato d'un individu, i encara que sigui de nivell artesanal superior, hem de relacionar-la amb una sèrie de peces conegudes com " caps de recanvi "
que se solen qualificar de retrats i que servien per que " l'ànima " del difunt reconegués el seu amo . Una altra estàtua de gran qualitat és la que pertany a Hemiunu
L'arquitecte de la piràmide de Khufu ( Keops ) . Aquesta és de mida natural i es va forjar en un bloc de calcària de 156 cm d'alçada.
Hem de destacar un bon nombre de conjunts escultòrics en què es mostra als esposos sols o amb els seus fills , generalment en actituds afectuoses . Així , podem citar l'estàtua de Memi i la seva dona Sabu
la dama Khentetka i el seu fill ( que dóna fe de la seva curta edat no només mostrant en una escala molt inferior sinó també per tenir un dit a la boca i cua lateral ) de la IV dinastia, o la família d'una dona anomenada Pepi , de la V dinastia
Algunes fins i tot mostren trets particulars d'algun individu, sàviament camuflats per l'escultor , com el cas del nan Seneb i la seva família , de la VI dinastia,
o escenes de la vida quotidiana
Les escultures de ple volum , no pertanyents a la reialesa, arriben al seu apogeu durant la V dinastia. De la IV i V dinastia tenim alguns exemples d'estàtues de escribes de gran qualitat artística. Les més famoses són les del museu del Louvre
i la del museu del Caire
L'escriba es mostra assegut, amb les cames creuades . Sobre el faldellí sosté un papir parcialment enrrollat , sostingut per la seva mà esquerra. Amb la dreta havia de sostenir originalment un jonc per escriure. Els ulls incrustats , fets de cristall de roca , donen vida a les seves mirades .
Les estàtues de particulars podien ser de pedra o fusta . La petita estàtua de fusta d'un home anomenat Kaap
Més coneguda avui com Sheik el- Beled , és un exemple excel lent d'aquest tipus de peces. Està representat com un home jove , i ple d'autoritat , amb la vara a la mà. Res escapa a la mirada dels seus ulls incrustats . Altres estàtues de fusta segueixen el mateix model que hem vist en pedra , mostrant esposos
També en fusta , a partir de l'Imperi Antic comencen a aparèixer petites estatuetes policromades que representen artesans , treballadors, etc.
Aquest tipus de figuretes serà més comú durant l'Imperi Mitjà.
Dins de l'estatuària real de la V dinastia , trobem peces de bella factura com la de Userkaf
El monarca es mostra sol, acompanyat, de peu , assegut i també comencen a ser abundants les estàtues genuflexades , és a dir , aquelles en què l'individu es mostra de genolls , com aquest exemple de Pepi I
en calcària , de 50,6 cm d' alt i procedent de Gizah . Aquí tenim un retrato d'un individu, i encara que sigui de nivell artesanal superior, hem de relacionar-la amb una sèrie de peces conegudes com " caps de recanvi "
que se solen qualificar de retrats i que servien per que " l'ànima " del difunt reconegués el seu amo . Una altra estàtua de gran qualitat és la que pertany a Hemiunu
L'arquitecte de la piràmide de Khufu ( Keops ) . Aquesta és de mida natural i es va forjar en un bloc de calcària de 156 cm d'alçada.
Hem de destacar un bon nombre de conjunts escultòrics en què es mostra als esposos sols o amb els seus fills , generalment en actituds afectuoses . Així , podem citar l'estàtua de Memi i la seva dona Sabu
la dama Khentetka i el seu fill ( que dóna fe de la seva curta edat no només mostrant en una escala molt inferior sinó també per tenir un dit a la boca i cua lateral ) de la IV dinastia, o la família d'una dona anomenada Pepi , de la V dinastia
Algunes fins i tot mostren trets particulars d'algun individu, sàviament camuflats per l'escultor , com el cas del nan Seneb i la seva família , de la VI dinastia,
o escenes de la vida quotidiana
Les escultures de ple volum , no pertanyents a la reialesa, arriben al seu apogeu durant la V dinastia. De la IV i V dinastia tenim alguns exemples d'estàtues de escribes de gran qualitat artística. Les més famoses són les del museu del Louvre
i la del museu del Caire
L'escriba es mostra assegut, amb les cames creuades . Sobre el faldellí sosté un papir parcialment enrrollat , sostingut per la seva mà esquerra. Amb la dreta havia de sostenir originalment un jonc per escriure. Els ulls incrustats , fets de cristall de roca , donen vida a les seves mirades .
Les estàtues de particulars podien ser de pedra o fusta . La petita estàtua de fusta d'un home anomenat Kaap
Més coneguda avui com Sheik el- Beled , és un exemple excel lent d'aquest tipus de peces. Està representat com un home jove , i ple d'autoritat , amb la vara a la mà. Res escapa a la mirada dels seus ulls incrustats . Altres estàtues de fusta segueixen el mateix model que hem vist en pedra , mostrant esposos
També en fusta , a partir de l'Imperi Antic comencen a aparèixer petites estatuetes policromades que representen artesans , treballadors, etc.
Aquest tipus de figuretes serà més comú durant l'Imperi Mitjà.
Dins de l'estatuària real de la V dinastia , trobem peces de bella factura com la de Userkaf
El monarca es mostra sol, acompanyat, de peu , assegut i també comencen a ser abundants les estàtues genuflexades , és a dir , aquelles en què l'individu es mostra de genolls , com aquest exemple de Pepi I
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 19/07/10, 02:42 am
Art egipci
El relleu es desenvolupa àmpliament durant l'Imperi Antic , especialment a partir de la IV dinastia. Són moltes les mastabes de particulars decorades amb relleus pintats en les seves càmeres interiors. Podem citar alguns exemples en els quals es veu el difunt davant d'una taula d'ofrenes
Els més interessants , però, són els que presenten escenes de la vida quotidiana
A la pintura , cal fer referència a una de les obres mestres d'aquesta època , les " oques de Meidum "
Avui en el Museu del Caire, formaven part d'una escena molt més gran que evocava la vida a les riberes del riu. La capella de la qual formaven part pertanyia a la dama Itet , casada amb Nefermaat , un fill de Snefru .
També el treball en metall es va desenvolupar notablement en aquesta època. Algunes peces donen mostra de la perícia dels artesans egipcis , com en el cap d'or del déu Horus , trobada a Hieracónpolis . El cap pesa 635 grams i se li van incrustar ulls de obsidiana .
Arte del Imperio Medio
De la dinastía XI se ha descubierto una estatua de Mentuhetep II que conserva perfectamente los colores
Medeix 1,83 metres d'alçada i està realitzada en calcària . El faraó , tocat amb la Corona del Baix Egipte està assegut en un tron cúbic , amb els braços creuats sobre el pit . Va vestit amb la peça que s'utilitzava durant la festa sed, que oficialment es realitzava per pimer cop als trenta anys de regnat i que servia per regenerar la vigorositat i força del faraó. Els peus de l'estàtua semblen desproporcionats . Aquest estil s'observa en altres estàtues de la mateixa època
D'altra banda , cal assenyalar que el cànon de proporcions que havia estat uniformitzat durant l'Imperi Antic , des del Primer Període Intermedi va començar a perdre's, de manera que podem trobar algunes obres tosques , com l'estela de Mentini i Hapi , procedent de Akhmin
El relleu es desenvolupa àmpliament durant l'Imperi Antic , especialment a partir de la IV dinastia. Són moltes les mastabes de particulars decorades amb relleus pintats en les seves càmeres interiors. Podem citar alguns exemples en els quals es veu el difunt davant d'una taula d'ofrenes
Els més interessants , però, són els que presenten escenes de la vida quotidiana
A la pintura , cal fer referència a una de les obres mestres d'aquesta època , les " oques de Meidum "
Avui en el Museu del Caire, formaven part d'una escena molt més gran que evocava la vida a les riberes del riu. La capella de la qual formaven part pertanyia a la dama Itet , casada amb Nefermaat , un fill de Snefru .
També el treball en metall es va desenvolupar notablement en aquesta època. Algunes peces donen mostra de la perícia dels artesans egipcis , com en el cap d'or del déu Horus , trobada a Hieracónpolis . El cap pesa 635 grams i se li van incrustar ulls de obsidiana .
Arte del Imperio Medio
De la dinastía XI se ha descubierto una estatua de Mentuhetep II que conserva perfectamente los colores
Medeix 1,83 metres d'alçada i està realitzada en calcària . El faraó , tocat amb la Corona del Baix Egipte està assegut en un tron cúbic , amb els braços creuats sobre el pit . Va vestit amb la peça que s'utilitzava durant la festa sed, que oficialment es realitzava per pimer cop als trenta anys de regnat i que servia per regenerar la vigorositat i força del faraó. Els peus de l'estàtua semblen desproporcionats . Aquest estil s'observa en altres estàtues de la mateixa època
D'altra banda , cal assenyalar que el cànon de proporcions que havia estat uniformitzat durant l'Imperi Antic , des del Primer Període Intermedi va començar a perdre's, de manera que podem trobar algunes obres tosques , com l'estela de Mentini i Hapi , procedent de Akhmin
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 19/07/10, 04:10 pm
Art egipci
No obstant això, no impedeix que durant el Primer Període Intermedi (època entre l'Imperi Antic i Mitjà) , també trobem exemples de pintures de bona qualitat.
En aquest cas , veiem com l'animal està clarament caracteritzat amb una parca línia que remarca la seva silueta i una distribució clara del color. Amb la perspectiva del desplegat , l'observador se li fa present de forma inequívoca que l'ase porta dos cistells de vímet sobre el llom . El que penja del costat ocult a la vista es plega cap amunt com una peça d'un retallable .
La recuperació d'aquest cànon seria una de les realitzacions més importants de començaments de l'Imperi Mitjà. Durant la dinastia XI , no només trobem estàtues com les de Mentuhetep II. En el relleu hi trobem magnífics exemples ben proporcionats , per exemple , els que podem veure en el sarcòfag de Aschait , de l'època de Mentuhetep II
o més tard, en els relleus de la capella blanca de Senusret I
Els sarcòfags , de la mateixa manera que en l'Imperi Antic , segueixen sent rectangulars , tot i que profusament decorats amb textos i vinyetes. No obstant això , tenim bonics exemples de màscares funeràries , realitzades amb lli estucat i pintat.
Un de les troballes arqueològiques més sorprenents, en referència a la dinastia XI , són les figuretes de fusta trobats a la tomba de Meketra ( TT 280) , a Tebes oest. Aquí podem veure, per exemple, una instructiva maqueta on es mostra al propi Meketra seguint la comptabilització del bestiar
Davant d'ell , estan apallissant a un pastor que no ha complert amb el seu treball . Altra figura , mostra una dona com a portadora d'ofrenes . Porta un vestit cenyit amb una malla de perles tubulars de color vermell i turquesa
També tenim maquetes que representen escenes de pesca amb xarxa
Aquesta no és, però , l'única tomba en què han aparegut aquest tipus de maquetes , ja que en realitat hi ha moltes més. A la tomba de Mesehti , a Asyut , tenim, per exemple, una maqueta que representa una companyia de llancers egipcis , de només 6 cm d'alçada.
L'estatuària de la dinastia XII torna a adquirir una qualitat que sembla haver-se perdut durant els períodes inemediatos . Durant el regnat de Senusret III apareixen vigoroses representacions del monarca. Són un reflex de l'estil tebà de l'època que mostra el mateix pessimisme que es llegeix en la literatura de l'època. Tots els trets facials del sobirà estan despresos cap avall. Podrien suggerir també que el faraó , més enllà de la seva forma divina i impertorbable ( com els exemples de l'Imperi Antic ) ara també pateix el cansament del govern.
Aquest tipus de retrat , en el qual es mostra com el rei envelleix , també va tenir continuïtat durant el regnat posterior , el de Amenemhet III. Podem citar un exemple en metall , un dels pocs que han sobreviscut a la cobdícia dels lladres
Un dels exemples més primerencs d'una estatueta fosa en buit és l'estàtua dreta d'un funcionari de la dinastia XII , una obra mestra del treball en coure.
No obstant això, no impedeix que durant el Primer Període Intermedi (època entre l'Imperi Antic i Mitjà) , també trobem exemples de pintures de bona qualitat.
En aquest cas , veiem com l'animal està clarament caracteritzat amb una parca línia que remarca la seva silueta i una distribució clara del color. Amb la perspectiva del desplegat , l'observador se li fa present de forma inequívoca que l'ase porta dos cistells de vímet sobre el llom . El que penja del costat ocult a la vista es plega cap amunt com una peça d'un retallable .
La recuperació d'aquest cànon seria una de les realitzacions més importants de començaments de l'Imperi Mitjà. Durant la dinastia XI , no només trobem estàtues com les de Mentuhetep II. En el relleu hi trobem magnífics exemples ben proporcionats , per exemple , els que podem veure en el sarcòfag de Aschait , de l'època de Mentuhetep II
o més tard, en els relleus de la capella blanca de Senusret I
Els sarcòfags , de la mateixa manera que en l'Imperi Antic , segueixen sent rectangulars , tot i que profusament decorats amb textos i vinyetes. No obstant això , tenim bonics exemples de màscares funeràries , realitzades amb lli estucat i pintat.
Un de les troballes arqueològiques més sorprenents, en referència a la dinastia XI , són les figuretes de fusta trobats a la tomba de Meketra ( TT 280) , a Tebes oest. Aquí podem veure, per exemple, una instructiva maqueta on es mostra al propi Meketra seguint la comptabilització del bestiar
Davant d'ell , estan apallissant a un pastor que no ha complert amb el seu treball . Altra figura , mostra una dona com a portadora d'ofrenes . Porta un vestit cenyit amb una malla de perles tubulars de color vermell i turquesa
També tenim maquetes que representen escenes de pesca amb xarxa
Aquesta no és, però , l'única tomba en què han aparegut aquest tipus de maquetes , ja que en realitat hi ha moltes més. A la tomba de Mesehti , a Asyut , tenim, per exemple, una maqueta que representa una companyia de llancers egipcis , de només 6 cm d'alçada.
L'estatuària de la dinastia XII torna a adquirir una qualitat que sembla haver-se perdut durant els períodes inemediatos . Durant el regnat de Senusret III apareixen vigoroses representacions del monarca. Són un reflex de l'estil tebà de l'època que mostra el mateix pessimisme que es llegeix en la literatura de l'època. Tots els trets facials del sobirà estan despresos cap avall. Podrien suggerir també que el faraó , més enllà de la seva forma divina i impertorbable ( com els exemples de l'Imperi Antic ) ara també pateix el cansament del govern.
Aquest tipus de retrat , en el qual es mostra com el rei envelleix , també va tenir continuïtat durant el regnat posterior , el de Amenemhet III. Podem citar un exemple en metall , un dels pocs que han sobreviscut a la cobdícia dels lladres
Un dels exemples més primerencs d'una estatueta fosa en buit és l'estàtua dreta d'un funcionari de la dinastia XII , una obra mestra del treball en coure.
Invitat- Invitat
Re: EGIPTE
Invitat 19/07/10, 05:41 pm
Art egipci
La qualitat del treball en metall no només s'observa en l'estatuària sinó també en la joieria i altres objectes de tocador . Aquests elements , a més, s'enriqueixen amb incrustacions en diversos tipus de pedra , el que els dóna més vistositat i demostren la perícia dels artesans egipcis.
Altres estàtues de bella factura van ser realitzades íntegrament en fayenza .
L'estatuària privada també té exemples de gran valor artístic , com la figura de Sobekemsaf , de la dinastia XIII
Aquest governador tebà es mostra obès , donant un pas endavant , i la seva estàtua és d'una mida molt superior a l'habitual en l'esfera privada. Això indica la importància d'aquest home , que era germà de la dona principal d'un rei de la dinastia XIII.
El pentinat de moda femení , es distingeix perfectament en aquesta època en algunes estàtues , com la de la reina Nofret . Concretament , porta la perruca Hathor i , també, segons el gust d'aquest temps , un vestit cenyit .
Un tipus d'estàtua molt característic de l'Imperi Mitjà ( i , posteriorment també , de l'Imperi Nou ) , són les anomenades " estàtues cub ", realitzades sobre un bloc cúbic de pedra
En fusta també s'han conservat interessants exemples d'estàtues . Al Museu del Caire es conserva una de Senusret I en fusta de cedre . Segueix l'antic convencionalisme de representar la figura masculina amb la cama esquerra avançada
De la dinastia XIII un dels millors exemples és l'estàtua del ka del rei Hor , trobada dins d'una capella també tallada en fusta.
La qualitat del treball en metall no només s'observa en l'estatuària sinó també en la joieria i altres objectes de tocador . Aquests elements , a més, s'enriqueixen amb incrustacions en diversos tipus de pedra , el que els dóna més vistositat i demostren la perícia dels artesans egipcis.
Altres estàtues de bella factura van ser realitzades íntegrament en fayenza .
L'estatuària privada també té exemples de gran valor artístic , com la figura de Sobekemsaf , de la dinastia XIII
Aquest governador tebà es mostra obès , donant un pas endavant , i la seva estàtua és d'una mida molt superior a l'habitual en l'esfera privada. Això indica la importància d'aquest home , que era germà de la dona principal d'un rei de la dinastia XIII.
El pentinat de moda femení , es distingeix perfectament en aquesta època en algunes estàtues , com la de la reina Nofret . Concretament , porta la perruca Hathor i , també, segons el gust d'aquest temps , un vestit cenyit .
Un tipus d'estàtua molt característic de l'Imperi Mitjà ( i , posteriorment també , de l'Imperi Nou ) , són les anomenades " estàtues cub ", realitzades sobre un bloc cúbic de pedra
En fusta també s'han conservat interessants exemples d'estàtues . Al Museu del Caire es conserva una de Senusret I en fusta de cedre . Segueix l'antic convencionalisme de representar la figura masculina amb la cama esquerra avançada
De la dinastia XIII un dels millors exemples és l'estàtua del ka del rei Hor , trobada dins d'una capella també tallada en fusta.
Invitat- Invitat
Pàgina 9 de 34 • 1 ... 6 ... 8, 9, 10 ... 21 ... 34
Pàgina 9 de 34
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
» ALFABETO EMOCIONAL...
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
» Música de la Terra
» Per a Pantera.
» Bona tarde de¨fret ivent
» Bon Fret i molta pluja