Últimos temas
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta

» Bonas festes Nadalenques i Any Nou
16/01/14, 02:19 pm por greta


Reflexionem aquí també ?

Pàgina 4 de 7 Previ  1, 2, 3, 4, 5, 6, 7  Següent

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 08/05/10, 05:40 am

Avuí havia fet una bonica i llarga reflexió, però no dec tenir el dia, pq no se què he tocat, i tot se m'ha anat en orris.........per cridar!!!! Curiosament, ja no em sortiria igual. Bé, un altre dia serà

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 09/05/10, 02:35 am



Temps fugit

Un bon dia et despertes i t'adones què se tèstà acabant el temps...Si, allò que va passant mentre tu estàs ocupat en altres coses, què va dir en Lennon, segons diuen. Mires als fills, i semblan uns desconeguts per a tu...no els reconeixes. Tens molt fixat el record d'aquells temps en que no paraven quiets. Que a les sortides dels diumenges, tots tres al darrera del cotxe, no paraven de fer enrenou...Quasi sempre anave l'avi, que d'amagat, els feia què xalessin més. Fins què el pare, ja fins el gorro, els feia un "toc d'alerta" sobre cadascun d'aquells caparrons tan esbojarrats, un darrera l'altre. Callaven una estona, fins que començaven altre vegada. O quan fent conxorxa entre els tres, feien trapelleries i es tapaven un a l'altre....el què fos, s'havia perdut...trencat...o ves a saber què, solet. Va ser un del temps més feliços de la meva vida.

Però ara penso: què m'he perdut? quina etapa de la meva vida se m'ha escapat què ara no els conec? Ara, just estan en el mateix moment què a mi se'm va parar el relotge, un d'aquells dies que anavem tots dins del cotxe a caçar bolets...em debia perdre per la muntanya, pq ara em trobo amb dues dones i un home....que no s'hi assemblen per res, en aquells "enanos" que no paraven quiets. Ara són adults amb una trajectòria ferma i un futur encarrilat.

Com han anat a parar aquí, si jo estava dormint?. Si no recordo tots aquests anys en que han anat créixent i madurant? A l'escoltar l'altra dia a la meva filla dir: "Abans no menjo, que deixar de pagar" On ho havia escoltat això? A la mare? A mi mateixa? Doncs, no, no havia estat absent tots aquest anys, havia estat allà, amb ells, fent i propalant tot allò què havien après.

No se d'on treia el temps per a poder escoltar-los i enraonar molt amb ells. Treballava i a la vegada anava a la universitat...comptant què també portava la intendència de casa. Recordo un dia què ens vam quedar fins les dues de la matinada, analitzant una frase què per aquells temps s'escoltava molt: Hijo mio, pq has nacido en Somalia. Va ser inoblidable.

Ara el temps va fugint més de pressa, i no deixa de ser una putada. Quan comences a entendre la vida, quan tens la paciència necessària per passar del què no és important. Quan t'adones que el vuitanta per cent de les vegades, no arribar a passar allò que tant t'angoixava. Què la vida és per viure-la dia a dia...a glopets ben assaborits; ja estàs gairabé en el punt de sortida. Hauriem de ser premiats amb poder fer uns quants "bises"...com fan els bons músics, al menys per poder posar en pràctica, allò què ens va costar tant d'aprendre..sovint, amb llàgrimes. Malgrat tot, i sense poder gaudir "d'aquest" premi, sempre pensaré que va valer la pena.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Isona77 el 09/05/10, 09:54 pm

Aquesta darrera reflexió m'ha corprés... tantes mares potser s'hi deuen veure enmirallades, però possiblement no ho hauriem sabut expresar millor...

Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  VlCTUR el 09/05/10, 11:08 pm

A... però... , ¿el temps s'acaba?

VlCTUR

Nombre de missatges : 816
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 50

Veure perfil de l'usuari http://www.cagabandúrries.cat

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  VlCTUR el 09/05/10, 11:19 pm

M'ha agradat Panter la teva reflexió sobre el temps. I potser és perquè estic, ara, jo en aquell punt de la carretera o erets amb cinc boletaires trepelles.


Suposo que tens alguna esperança de, efectivament fer Bises i Trises i Quatrisses i Infinitíses. El mar de la consciència és molt gran i s'alimenta de les nostres, de consciències, sols que hem de ser capaços de saber saltar les onades, de capbussar-nos per a descobrir l'Atlàntida, de fer el mort quan hi ha calma i el sol et toca la cara, de mirar l'horitzó a la posta sobre la badia, o de fer l'amor en un vaixell ancorat a la mateixa, arran de platja, mentre ix .

VlCTUR

Nombre de missatges : 816
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 50

Veure perfil de l'usuari http://www.cagabandúrries.cat

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 10/05/10, 09:53 pm

Victor escrigué:A... però... , ¿el temps s'acaba?

Aquí entrariem en un apassionant debat metafísic. Penso què el temps universal pot ser infinit, no essent-ho així el viscut per cadascun dels éssers vius a la terra...ni tan sols el dels minerals, ja què aquests canvien de forma per agents aliens a sí mateixos.

És un tema què sempre m'ha atret l'atenció. Clar què seria més fàcil atribuir-ho a Déu, però si agafo aquesta versió, immediatament m'hauré de fer una altra pregunta: i a Déu, qui el va fer? Es va fer sol pq tenia aquest poder? Per què per això era Déu? Doncs per ser tan preguntona, no em val aquesta resposta que em donaria cualsevol persona fos de la religió que fos.

Ara, la pregunta segueix sense resposta, és allò què diuen "la pregunta del millón"...No se si de milions, però si de persones què es fan la mateixa pregunta. Per mi, que sóc agnòstica (precisament pq no se) és una energia que ho mou tot...però d'on va sortir aquesta energia? I ja torno estar en el punt de sortida.

S'acaba tot després del traspàs? Sembla ser què si, però estem segurs? Jo, no. I no per motius religiosos, sinó pq desconeixem tantes coses, què és agosarat fer pronòstic sobre el tema. Ara diré quelcom què pot semblar estrambòtic, però potser l'aigua que bevem no és la mateixa des del començament de la Terra? I si sempre fossim els mateixos? Bé, queda la pregunta a l'aire, pq no tinc ni punyetera idea

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Sinuhé el 11/05/10, 09:07 am

Si, el temps passa, i ens queden els records. Però no ens estem massa estona mirant endarrere i assaborint-los perquè mentrestant el rellotge de la vida segueix corrent i tenim moltes coses per fer i per viure.
Per cert, amb això del cotxe i els tres fills al darrera, jo recordo un dia (o més d'un) que s'estaven barallant els tres i quan ja no vaig poder més vaig frenar de cop, tot emprenyat, i em vaig girar, i pam, pam, pam... una per cada un. Sort que no venia cap cotxe al darrera.

Sinuhé

Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  FOC el 15/05/10, 12:58 pm

EL TEMPS D'AVUI : FA SOL

FOC

Nombre de missatges : 384
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 17/05/10, 09:49 pm

M'agrada aquest fòrum pq pots veure les preferències dels components. No solen contestar massa...però guipen molt, i com queda constància, és fàcil adonar-se de què els crida més l'atenció.

En primer lloc estan els panells on un component és requerit per un altre, doncs això dóna peu a una resposta i, amb sort, una continuitat del panell. Això ofereix un cert "morbo" pels guipadors de torn.

No obstant, però, hi ha un fet què crida molt l'atenció, i és que els nostres participants/miradors, tenen una especial preferència sobre la resta, dels panells de tipus contemplatiu/intel.lectual. El panell què té més observadors és el de Bocins de Saviesa; fins i tot, per davant del panell Eròtic, i això diu molt dels nostres observadors...encara què no contestin els post, i què la ciència els importi més aviat, poc.

Només per aquests observadors, val la pena seguir escribint. Seria fantàstic què algú fes una petició concreta sobre algún tema que l'interessés debatre.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Efectivament, el qüocient entre ...

Missatge  VlCTUR el 18/05/10, 05:14 am

Efectivament, el qüocient ò índex entre les lectures i les respostes, del panell dels bocinets de sapiència, és interessant d'analitzar ...


... però en el mateix grau que aquells altres panells que tenen el mateix índex d'a aquell.

N'hi ha que, el seu índex, és infinit (tots els que tenen 0 respostes.)

VlCTUR

Nombre de missatges : 816
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 50

Veure perfil de l'usuari http://www.cagabandúrries.cat

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 24/05/10, 04:36 pm

No vull que aquest panell se'n vagi a la següent pàgina...però, amb aquest solet què fa i l'alegria què em surt de l'ànima...francament, no tinc ganes de reflexionar. Simplement vull assaborir cada minut d'aquest ser jo mateixa, i trobar-me en òptimes condicions. Perquè ja ho diu la legenda..."Això també passarà"

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 27/05/10, 01:29 pm



Aquest pensament de l'Einstein és tot un manual del què s'ha de fer. Per què, doncs, hi ha persones que no acaben "d'arrancar" si fent petits canvis a la seva vida, podrien sortir-se'n? Crec sincerament què el motiu és la por. Aquesta por què mamem des que som ben petits, i precissament la por al canvi, és una de les més invalidants pq implica endinsar-nos en terrenys desconeguts, i si ja hem interioritzat el refrany què diu: "Más vale loco conocido..." doncs així ens va.

Davant d'una crisi només hi ha dues solucions: o superar-se, o conformar-se. Aquesta última és perillosa pq pots caure en una crisi sostinguda, què sol ser la gènesi d'altres mals pitjors.

Davant d'una crisi no pots mai anar de víctima, pq d'aquesta manera mai trobaràs solucions creatives. Has de deixar què la ment reposi, i si tens la temprança per fer-ho, la mateixa ment et donarà la resposta quan menys hi pensis.

Clar què això requereix d'una "petita" clau: No tenir por, ser agoserat. Per vèncer aquesta enganxifosa i invalidant por, el millor és començar a practicar amb situacions poc aclaparadores, per anar poc a poc assolint fites més feixugues. I sobretot, anar-se entrenant sempre, pq quan ve una crisi no ens pot trobar "amb la guàrdia baixa".

Einstein, era un geni. He volgut portar aqui, aquest pensament que va posar el Víctor a "Bocins de saviesa" per reflexionar sobre aquestes sàvies recomenacions.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 29/05/10, 10:46 pm

l'Article què ve a continuació és per llegir-lo reflexionant. El subscric totalment, ja què la meva vida és una successió d'aquesta Màgia.

La sincronicidad: La magia en movimiento

29 de Mayo, 2010

Sincronicidad es un término originariamente acuñado por Jung que se refiere a la unión de los acontecimientos interiores y exteriores de un modo que no se puede explicar pero que tiene sentido para el observador, es decir, ese tipo de eventos en nuestra vida que solemos achacar a la casualidad, a la suerte, o a la magia.

¿has experimentado alguna vez el placer de encontrar a la persona exacta que necesitabas aparecida de la nada?,¿o recibiste la llamada de alguien del pasado de la que apenas unas horas antes te habías acordado sin motivo aparente?, ¿o ese libro que encontraste al azar que responde a la duda que te tenía bloqueado?. La sincronicidad nos representa en el plano físico la idea o solución que mora en la mente de la manera más fácil y sin apenas esfuerzo. Se trata de vivir el mayor tiempo posible en ese “fluir” que hace que la vida parezca una aventura permanente, un viaje de descubrimiento constante sobre uno mismo, sobre los demás y el universo. Decir sincronicidad es lo mismo que decir magia.

Hay unas condiciones óptimas de manifestación, un estado mental propicio para que puedan producirse y son los momentos personales intensos que nos obligan a estar muy pendientes de las señales del exterior, los momentos en que buscamos ayuda por intensas vivencias o crisis emocionales, los cambios bruscos, los viajes, los momentos de peligro, las muertes de seres queridos. Los momentos en que nos olvidamos de la seguridad, de lo conocido y trillado, del plan establecido, de lo que se supone que debemos hacer, son los que nos sumergen en un estado de alerta y apertura perfectos para ser consciente de esa dimensión simbólica de la vida que es la que al final nos da la clave no sólo para la solución de nuestros problemas, sino para hallar nuevas maneras de vivir intensa y conscientemente. La fé juega en esto un importante papel, la fé en uno mismo, en la fuerza creativa del universo que nos guia exactamente a dónde queremos llegar, la certeza de que si existe un miedo que nos bloquea, también hay un amor que nos motiva a experimentar más allá de lo conocido; pero hemos de elegir la aventura y no el hastío. Somos lo que pensamos, y experimentaremos esa magia sólo si antes le damos la oportunidad creyendo en ella y invitándola a jugar en nuestras vidas. Esos momentos difíciles o especiales nos han puesto en ese estado de apertura y recepción, de nosotros depende que sigamos en esa actitud de aceptación de esa fuerza universal que parece saber exactamente lo que precisamos y nos lo brinda generosamente. No es ver para creer sino creer para ver, pues lo que hay en nuestra mente es lo que hace que nos atraigan y que nos veamos atraídos hacia lo que es análogo. Esa es la manera en que todo se agrupa.


La simbología y el sentido de estos acontecimientos nos da el mensaje exacto que el universo representa para nosotros igual que si fuera una sesión de cine particular. Las ideas poseen una vibración, a otros niveles tienen forma y color que hace que atraigan lo análogo. Al atraer lo que se le asemeja podemos leer en la materia lo que realmente pensamos sobre nosotros mismos y del universo, y tomar decisiones sobre lo que deseamos ver convertido en realidad y lo que no.

Pero entonces me diríais ¿y porque no vivimos permanentemente en ese estado idílico en el que todo se resuelve, en el que la información fluye, en el que si fuera verdad seríamos como pequeños dioses creando lo que se nos antojara?. Pues siempre depende de que en la mente haya mensajes positivos, y emociones bondadosas en el corazón.

1.- El estado fluido es de muy elevada vibración y de una conexión intensa de mente y corazón, es decir, que el sentimiento es el que nos lleva a hacer tal cual cosa, es el que - valga la redundancia- da “sentido” a la vida. El sentimiento nos conecta directamente con el alma de las cosas y el pensamiento debe de contenerlo y construir sobre él pero nunca dejar de amarlo.

Normalmente experimentamos desde la idea preconcebida y decidimos luego que sentir por ella, emitimos un juicio antes de que la realidad se presente y hace que no veamos lo que es sino lo que queremos ver, y la magia se desvanece bajo el peso de la razón sin sentimiento por el miedo a lo desconocido. El miedo y la duda corta el flujo instantáneamente.


2.- El estado fluido está en permanente movimiento. Cada pieza del puzzle aparece en el preciso momento con la condición de pillarnos conscientes, despiertos, alertas y deseosos de recibirlas. Es como un juego en el que las reglas se van desvelando a medida que avanzamos. Las piezas nos vienen en forma de señales y analogías en la vida real y en forma de sueños mientras dormimos. El desentrañar el significado de esas señales es como aprender a descifrar las instrucciones del mapa del tesoro.

Las actitudes derrotistas, la negatividad que lleva al cansancio, a la rutina, a desear recibir constantemente en lugar de darse a uno mismo y a los demás, generan estados de bloqueo e inactividad. Para ver las señales hemos de hallarnos en camino.

3.- Fluir es confianza, certeza en las propias posibilidades y en las de la corriente creativa del universo. Fluir significa trabajar por ese estado positivo interior que nos mantiene protegidos y dispuestos a abrirnos a nuevas experiencias y milagros. Mientras nuestro discurso interno (y externo) sea “creo”, “puedo”, “confío”, “busco y encuentro”, “resuelvo”, “disfruto”, “es posible” “si y además” y “me gusta”, todo irá bien sin ninguna duda.

Habitualmente los miedos, dudas y la falta de información de lo que realmente somos capaces y de nuestra verdadera misión en la vida nos bloquean y retrasan en el camino. Nos hacen mirar al pasado con resentimiento y al futuro con cierto recelo. Aparecen los que yo llamo los “isidoros” (¿y si me pasa esto o y si me equivoco?), los “esques” (es que no sé, ya lo intenté pero...), los “siperos” y “noperos”, los “nopuedos”, los “estoesimposible”, y los “esdifícil”, “estoesloquehay”, “nohayotraopción” y demás programación negativa. Si eso hay en la mente, eso es lo que se materializará.

4.- Fluir no sabe de retenciones y por lo tanto tampoco del uso de la fuerza, no es tanto vencernos sino convencernos, motivarnos y dirigirnos hacia lo que deseamos ver convertido en realidad. La reina de la fluidez, el agua, nunca se esfuerza demasiado en nada, busca siempre la salida hacia el mar.

Es muy común perdernos en luchar contra lo que queremos ver desparecer, lo que lo hace mucho más grande. Transformar el muro en escalera para lograr ver el otro lado suele ser mejor solución que darnos de cabezazos contra él.

5.- Fluir es seguir fielmente la voz de la intuición y comprometernos con ella; trabajarla hasta que sepamos distinguirla perfectamente de otras voces. ¿y como saber lo que es intuición de la voz del Ego?. Igual que el amor es el polo opuesto del temor, la intuición que viene de nuestro Ser interno es el polo opuesto de la voz del ego que nos habla. Son lo mismo, sólo que un polo es guiado por el amor y el otro por el temor.

La intuición soluciona siempre para el mejor bien de todos, habla bajito, viene en el momento oportuno y en sus ideas hay certeza y tranquilidad, nunca ataca a nadie, y se mantiene en el presente. Es el amor dentro de nosotros el que habla, lo que significa que se presenta en momentos de intensa conexión interna, cuando nos sentimos entregados a la vida. Sus soluciones son perfectas para ese momento. Suele ir seguida de un racional “ que tonterías se me ocurren” y la dejamos pasar.

El ego habla alto y es repetitivo hasta la saciedad. Tiene miedo y se defiende, sus ideas suelen ser del tipo ataque o huida, repasa sin cesar el pasado y va creando expectativas de futuro. Es el que tiene miedo el que se comunica, y por tanto sus soluciones nunca son definitivas y las situaciones se repiten de nuevo. Curiosamente estamos más prestos a creer en éste otro por ser lo conocido, lo que nos lleva a perder la oportunidad de experimentar la magia de vivir en la incertidumbre. Aprendiendo a amarle, educándole en la confianza y uniéndonos a él comienza la transformación interna. La guerra debilita, ¡la unión hace la fuerza!

Para terminar me gustaría citar a Deepak Chopra:


“La incertidumbre de las cosas no despierta miedo en quien está en la conciencia de la unidad, pues está seguro de si mismo. La voz de la verdad interior dice: << abrazo a lo desconocido porque me permite ver nuevos aspectos de mi mismo>>”....

Beatriz F. del Castillo



Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 29/05/10, 11:46 pm

“Sin salir por la puerta
se puede conocer el mundo.
Sin mirar por la ventana
se puede conocer el camino del cielo.
Cuanto más lejos se va,
tanto menos se aprende.
Por eso el sabio
sabe sin desplazarse.
Entiende sin ver.
Realiza sin hacer.”
(Lao Tsé)

¿Has experimentado alguna vez el placer de encontrar a la persona exacta que necesitabas aparecida de la nada?,¿o recibiste la llamada de alguien del pasado de la que apenas unas horas antes te habías acordado sin motivo aparente?, ¿o ese libro que encontraste al azar que responde a la duda que te tenía bloqueado?.


Eso no es casualidad es sincronicidad...

La sincronicidad nos representa en el plano físico la idea o solución que mora en la mente de la manera más fácil y sin apenas esfuerzo. Se trata de vivir el mayor tiempo posible en ese “fluir” que hace que la vida parezca una aventura permanente, un viaje de descubrimiento constante sobre uno mismo, sobre los demás y el universo.
Decir sincronicidad es lo mismo que decir magia.


Sincronicidad es un término originariamente acuñado por Jung que se refiere a la unión de los acontecimientos interiores y exteriores de un modo que no se puede explicar pero que tiene sentido para el observador, es decir, ese tipo de eventos en nuestra vida que solemos achacar a la casualidad, a la suerte, o a la magia.



Representación esquemática del concepto de sincronicidad de Carl Gustav Jung.

La simbología y el sentido de estos acontecimientos nos da el mensaje exacto que el universo representa para nosotros igual que si fuera una sesión de cine particular. Las ideas poseen una vibración, a otros niveles tienen forma y color que hace que atraigan lo análogo. Al atraer lo que se le asemeja podemos leer en la materia lo que realmente pensamos sobre nosotros mismos y del universo, y tomar decisiones sobre lo que deseamos ver convertido en realidad y lo que no.

Pero entonces diríais ¿y porque no vivimos permanentemente en ese estado idílico en el que todo se resuelve, en el que la información fluye, en el que si fuera verdad seríamos como pequeños dioses creando lo que se nos antojara?.

Pues siempre depende de que en la mente haya mensajes positivos, y emociones bondadosas en el corazón, normalmente experimentamos desde la idea preconcebida y decidimos luego que sentir por ella, emitimos un juicio antes de que la realidad se presente y hace que no veamos lo que es sino lo que queremos ver, y la magia se desvanece bajo el peso de la razón sin sentimiento por el miedo a lo desconocido. El miedo y la duda corta el flujo instantáneamente
(Beatriz F. del Castillo)

Una caso de sincronicidad:


"Un ejemplo clásico de sincronicidad apunta a un suceso acontecido en la vida del actor Anthony Hopkins. Cuando éste fuera contratado para actuar en la película La mujer de Petrovka, no consiguió encontrar en ninguna librería londinense la novela de George Feifer en la que se basaba el guión. Frustrado y aburrido, se dispuso a tomar el Metro para regresar a su casa. Estaba sentado en la estación de Leicester Square cuando, de pronto, halló el libro en un banco. Se quedó tan asombrado de su buena suerte que ni siquiera reparó en las anotaciones que el volumen tenía en los márgenes. Dos años más tarde su sorpresa fue aún mayor. Al conocer al autor durante el rodaje del filme, éste le dijo que había perdido su ejemplar anotado. Dicho ejemplar era el mismo libro que Hopkins había encontrado en la estación olvidado sobre un banco."


Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  VlCTUR el 30/05/10, 01:41 am

Molt interessant la teva reflexió. Jo també hi crec.

Un dia hauries de buscar i llegir sobre el "Punto de Encaje", un concepte que té molt a veure amb aquesta "sincronicitat dels senyals exteriors i interiors".
El punt d'encaix és com un foradet que deixa passar aquest "fluir" del que parla Jung, el qual fixem un una posició des-de que naixem gràcies (alguns dirien "per desgracia"), a la realitat que ens van "inculcant", i que acaba conformant la ment.
La clau està en el moviment d'aquest punt: en desplaçar-se, el fluir canvia, perquè per ell entren unes altres "senyals" exteriors.
Quan el Huxley parla del No-Jo, o del No-mateix de les coses, és refereix a aquestes vibracions: elles hi són, però la nostra ment les filtra, ja que sols procesa les que passen per aquest foradet que és el punt d'encaix. I així construïm el "Jo".

Fixa't en aquest paragraf del teu article:


Hay unas condiciones óptimas de manifestación, un estado mental propicio para que puedan producirse y son los momentos personales intensos que nos obligan a estar muy pendientes de las señales del exterior, los momentos en que buscamos ayuda por intensas vivencias o crisis emocionales, los cambios bruscos, los viajes, los momentos de peligro, las muertes de seres queridos. Los momentos en que nos olvidamos de la seguridad, de lo conocido y trillado, del plan establecido, de lo que se supone que debemos hacer, son los que nos sumergen en un estado de alerta y apertura perfectos para ser consciente de esa dimensión simbólica de la vida que es la que al final nos da la clave no sólo para la solución de nuestros problemas, sino para hallar nuevas maneras de vivir intensa y conscientemente.

Aquestes circumstàcies que anomena, no són, ni més ni menys que subtils desplaçaments del punt d'encaix, com també ho són els somnis. Un accident greu pot també desplaçar el punt d'encaix, o la pròpia ingesta de drogues. La questió és que, sembla que es pot exercitar aquest desplaçament, de manera voluntària. Fins i tot es pot fixar en un altre lloc desitjat a voluntat, i tornar-lo a l'original altre cop, també a voluntat.


Em fa gràcia, perque avui mateix, sense haver llegit la teva reflexió, que has escrit al voltant de les nou de la nit, jo també he estat indagant sobre el tema, fins a posar el el text d'en Huxley a les onze.

¿Sincronicitat?


Editat per darrera vegada per Victor el 30/05/10, 01:49 am, editat 2 cops en total (Razón : He afegit un vincle.)

VlCTUR

Nombre de missatges : 816
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 50

Veure perfil de l'usuari http://www.cagabandúrries.cat

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 30/05/10, 02:12 am

Possiblement sincronicitat

El que en mi no es dóna és aquesta búsqueda a l'exterior, a l'estar alerta. Recordo què fa anys,a una companya de treball li vaig fer un comentari que em va sortir amb molta naturalitat i va ser: O jo tinc una ment prodigiosa, o algú em va guiant. No és possible que hagi fet tot el què he fet, tota sola...quan ni hi pensava en fer-ho.

I així en ocasions incomptables. de manera què ja ho trobo com una cosa del més normal. La veritat és què sóc bastant mística i podria haver estat influenciada per la mateixa familia, què també ho era. Som més aviat de mirar cap endins, sense perdre de vista el que ens rodeja, però d'una manera més succinta. El fet de sempre estar pensant des de petita amb aquest tipus de fenòmens, també pot haver influit-

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Sinuhé el 31/05/10, 08:39 am

Això de la sincronicitat també em passa tot sovint, però jo que sóc de creure allò que toco penso que només és casualitat.

Sinuhé

Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 31/05/10, 10:16 pm

Imagina't, jo què sóc escèptica per naturalesa....Però quan les casualitats superen la Llei de la Probabilitat, ja comences a qüestionar-t'ho ...I més ara, què la ciència ha posa't fill a l'agulla.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 31/05/10, 11:00 pm

En un panell he posat: La felicitat és el camí. No se on la vaig veure escrita, ni tan sols de quí és, però em sembla què conté una gran veritat. Mentre vas fent el camí fins aquella muntanya qué vols escalar, la veus majestàtica, impressionant, i gaudeixes de la seva contemplació. Ja falta poc, i estàs esperant amb impaciència el moment de començar l'escalada. Què passa quan fas el cim? Pots veure el paisatge què has deixat al darrera, què pot ser fascinant, o no, però la majestat de la muntanya "poseïda" ja no la veus. S'ha convertit en la terra què estàs trepitjant, i per tant sols és aixó, terra.

Aquest petit exemple què he posat, és la convicció què tinc sobre la felicitat. La meravella d'allò què tenim...però no del tot, crec què es podria aproximar al què diem felicitat. Penso molt seriosament què si existís la felicitat tots els moments de la nostra vida, seria tan avorrida i insuportable, què desitjariem tornar a ser normals, o sigui, amb penes i alegries; felicitat i problemes...

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Isona77 el 31/05/10, 11:57 pm

Doncs jo crec que si una persona es veritablement feliç no li agradaria canviar d'estat. Més que un camí la felicitat es un estat en el que hom no necessita res, es feliç i prou. Aquest estat no perdura, com totes les coses de la nostra vida i moltes vegades no li trobem cap resposta. PER QUÈ AVUI SOC TAN FELIÇ? PER QUÉ NO NECESSITO RES? per què em trobo en aquest estat inexplicable de felicitat? Aquest es, sobretot , un estat interior i no respon a cap causa material .

Per exemple un pot ser ric de cop i això t'aporta una alegria però no es felicitat. Tambè pot ser que hom tingui alegria per veures correspós en un afecte o relaciò però l'autèntica felicitat es gairebè inexplicable el per què se sent i el per què ens dona aquell benestar tan gran i que omple totalment al èsser humà.

Per tan jo crec que més que un camí es un estat de plenitut i equilibri.

Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 01/06/10, 12:11 am

"Per tan jo crec que més que un camí es un estat de plenitut i equilibri."

Sí, Isona, però mentre es fa el camí.

"Doncs jo crec que si una persona es veritablement feliç no li agradaria canviar d'estat."

Al menys en el món què estem (no se si en un altre dimensió) la felicitat continuada...sense fi, crec què seria insuportable. Ara penses què gaudiries d'ella, pq tens la no-felicitat, i creus que la felicitat complerta i per sempre, vindria a ser com el Paradís.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 01/06/10, 07:41 am

...I segueixo són les 6 a.m. Ja estava al llit, però com demà ve la fisio, tinc por de dormir-me, i per aixó no pego ull. Doncs tornem-hi

Tu dius: "Doncs jo crec que si una persona es veritablement feliç no li agradaria canviar d'estat. Més que un camí la felicitat es un estat en el que hom no necessita res, es feliç i prou".

Val, i jo et contesto: El què em fa feliç, contenta, esplèndida, radiant; què m'ho cura tot,malalties, problemes, cabòries i fins i tot els ulls de poll, és fer l'amor. Penses què podria estar fent l'amor les vint-i-quatre hores del dia....i així tots els dies? Per això penso què el millor es el camí què et porta a.... fins i tot fer l'amor, per posar un altre exemple. Pq el millor és esperar la culminació, l'espera de tot el què es desitja, és sempre més gratificant i engrescador, què l'obtenció de la fita desitjada.

Diga'm masoca però un dia, fa anys, vaig pensar: Què faré quan no tingui problemes?...Penso què no sabré viure...I sí, si he sabut viure, però no tan distreta com quan tenia problemes a dojo. I sempre he cregut què és millor tenir tres o quatre problemes junts, què un de sol. Pq amb un de sol, la tendència és a magnificar-lo, mentre què si et surten problemes de sota les rajoles, passes d'un a l'altre, i com a minim et distreus.

Què pensaria jo, què solc fixar-me en les persones, si veiés algú en un estat permanent d'èxtasi? Doncs què tenia algún grau d'imbecilitat, pq això, com la perfecció absoluta, no existeix. D'entrada els nostres cossos, cara inclosa, ja són asimètrics. Si la part esquerra fos exactament igual què la dreta, la combinació seria bastant "infumable"

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 05/06/10, 05:00 am

Són les tres passades de la matinada, i no crec que me'n vagi a dormir. No tinc insomni, però dema la noia vindrà a les set del matí, i no vull què em trobi tan adormida, què ni tan sols escolti el timbre. He estat aprofitant per posar panells en aquesta plana, doncs s'havien escolat a la següent. Aquesta setmana això ha anat tan plè, què els panells clàssics, han anat desapareixen.

Aquesta tarda m'ha trucat la Laura per comentar-me l'últim capítol de "Perdidos". Ella no va poder veure'l a les dos quarts de set del matí, i jo tenia prohibit parlar-li de com acabava. Bé, hem començat parlant de la trama (embolic, diria jo) de la sèrie, i hem acabat parlant dels sindicats...crisi, i com a punt final, de l'assecadora què m'he comprat.

En arribar aquest punt, he començat amb els acudits què en venen de sobte, i ens hem rigut ben a gust. Donava joia veure riure a la meva filla amb aquelles ganes. A mi no se m'entenia, pq el riure no em deixava parlar bé, i així hem estat una bona estona. Ha estat reconfortant pq ella estava un pel angoixada per la propera vaga què s'està preparant pel proper dilluns. Crec què aquesta dosi de riure l'haurà tranquilitzat una mica, francament la he vist radiant, i això em satisfà.

La reflexió, no és altra, què l'estat d'ànim s'encomana. També és cert què l'interlocutor ha d'estar una mica receptiu, pq si et relaciones amb una pedra, difícilment aconseguiràs què experimenti un mínim canvi d'actitud.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  arcoiris el 05/06/10, 08:38 am

Je je. MIra Carme me has fet riure de bon mati.
Perquè tens tota la raó, en aixo dels interlocutors "pedra". Mai saps que pensen , ni que senten, i com sigues una mica neura, com est el meu cas, et passes la vida pensant si has fet o has dit algo mal, perquè clar ells mai diuen ni mu.
Per sort per a mi, soc molt preguntuna, i sempre estic fent preguntes, i al menys en cara que siga en un monosilab em contesten, ja se algo. Peró poca cosa.

arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Invitat el 05/06/10, 10:29 am

....com me n'alegro d'haver-te fet riure!!!

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Reflexionem aquí també ?

Missatge  Contenido patrocinado Hoy a las 10:41 pm


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Pàgina 4 de 7 Previ  1, 2, 3, 4, 5, 6, 7  Següent

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum