Gestalt: Estimar amb les mans

Si la cara és el mirall de l'ànima, les mans són les plomes que escriuen el llenguatge del cor. Perquè les nostres mans segueixin podent expressar el llenguatge del cor hauríem convertir les nostres rutines en actes d'amor: prendre consciència del nostre rostre cada matí en rentar-nos, transmetent energia i afecte; passar les pàgines del llibre que llegim amb la suavitat d'una carícia, apreciant la textura del paper, lliscar els dits pel teclat de la màquina d'escriure o de l'ordinador com si es tractés d'un piano ... I a més, donar-nos temps per apreciar la suavitat del pètal d'una rosa o de la pell d'un préssec, la calidesa de la sorra de la platja o la llisor i la frescor d'un cant rodat del riu ... Però sobretot, posar consciència al estrènyer una mà, donar un copet a l'espatlla d'un amic, abraçar la cintura de la parella, prendre entre les mans la cara d'un nen ...


Quan el nostre avantpassat comú, l'homo erectus, va alliberar les mans i va començar a caminar exclusivament sobre la planta dels peus, es va produir un enorme salt evolutiu. Les mans no només van començar a fabricar eines i armes, sinó que també van iniciar un llarg aprenentatge per comunicar, per donar i rebre, per acariciar i estimar.

"Ser humà", any 1, número 1, 1995

Quan es produeixen les petites desavinences i ruptures, més val una carícia que mil paraules. El contacte amb la pell és més immediat que el discurs lògic. Existeix el que s'anomena memòria ultracurta: una sensació percebuda, per exemple, amb la punta dels dits és capaç de romandre unes fraccions de segon en els òrgans dels sentits i passar després a la memòria, que la recuperació davant un estímul similar.

Poden llavors reproduir les característiques fisiològiques de l'enamorament: el cor batega més de pressa, augmenta la tensió arterial i s'alliberen greixos i sucres per ampliar la capacitat muscular. Però sobretot, entren en joc les endorfines, poderosos analgèsics naturals, que produeixen les sensacions associades a la felicitat, en tancar el pas als influxos negatius.

En aquesta època en què sembla augmentar la desconfiança cap als altres i la soledat enmig de la multitud, necessitem remeis senzills. Recursos personals que no requereixin la sofisticació tecnològica dels "experts". De la nostra capacitat per desenvolupar-los depèn la qualitat del nostre futur i del futur de les properes generacions.

Tornem a enamorar cada dia, ja que com ha escrit el sociòleg P. Sorokin, "l'amor és el millor remei contra l'ansietat, la solitud i l'hostilitat, estimula la creativitat i allarga la vida, i el millor de tot és que existeixen els mitjans per desenvolupar-les". Un d'ells és, sens dubte, reaprendre a estimar amb les mans