Síndrome de la persona cremada.

Joan 13/06/10, 02:07 pm

Esgotament progressiu, desmotivació per al treball i canvis sobtats de l'estat d'ànim amb sentiments de tristesa, pena, angoixa, malestar psíquic acompanyat de malenconia, pessimisme i insubstancialitat. La llista resumeix els símptomes que el psiquiatre Herbert Freundenberger va trobar el 1974 en els treballadors d'una clínica per a toxicòmans. Aquest quadre el va batejar com la síndrome de Burnout o del "cremat pel treball". Des d'aleshores, la seua expansió ha sigut constant. Estudiada en l'entorn sanitari, i classificada en un primer moment com a exclusiva d'aquest grup, més endavant es va posar de manifest que qualsevol treballador se'n pot veure afectat. Malgrat tot, els experts continuen assenyalant els professionals sanitaris, a més dels professors i els estudiants, com a persones d'alt risc.
Aquesta forma d'estrès crònic, que es desenvolupa en contexts laborals, afecta, segons diversos estudis, uns 43 milions de treballadors a la Unió Europea. A més, es calcula que té un cost directe de 20.000 milions d'euros en el conjunt europeu per absentisme laboral i disminució de la producció.
La síndrome es desenvolupa de forma progressiva. El primer indici és l'estrès; el subjecte es veu desbordat pel treball. Més tard, apareixen símptomes com ara tensió, fatiga, irritabilitat i nerviosisme per a acabar amb trastorns conductuals i de relació en l'àmbit laboral i familiar. I encara que totes les persones estan exposades als factors que n'afavoreixen l'aparició, només les més vulnerables desenvolupen la síndrome. Les dades assenyalen com a individus de més risc:

Els homes: els estudis indiquen que el sexe femení suporta millor les circumstàncies desfavorables.
Els joves, a causa de la falta d'estratègies d'adaptació i enfrontament.
Les persones amb alta sensibilitat emocional, autoexigents, idealistes i perfeccionistes, que es dediquen en cos i ànima al treball.
Els individus que es marquen objectius ambiciosos a curt termini.
Aquells que no disposen d'estratègies de fuga enfront del treball, de manera que aquest interfereix en la seua vida privada. La síndrome registra una menor incidència entre les persones amb relacions personals estretes (parella, fills o amics)

S'han constatat, a més, factors desencadenants en l'entorn laboral:

Una feina que no s'ajusta a les expectatives ni al nivell professional del treballador.
Incomoditat en el lloc de treball per males condicions físiques i ergonòmiques. Incorporació de noves tecnologies amb pèrdua de rol personal i professional.
Aspectes interns d'organització de l'empresa.

La síndrome, en l'etapa final, produeix un esgotament emocional i psíquic tan gran que apareix la despersonalització, estat en què l'afectat se sent "separat" tant del seu entorn com de la seua identitat i existència física. En aquestes condicions sorgeixen símptomes psicosomàtics, com ara fatiga crònica, insomni, cefalees o trastorns gastrointestinals; símptomes emocionals (irritabilitat, frustració, depressió, ansietat, impaciència o allunyament afectiu); i símptomes conductuals, com ara abús de drogues (legals o il·legals), absentisme laboral, conflictes interpersonals i laborals, inseguretat, disminució del rendiment i episodis violents, entre d'altres.

Invitat 14/06/10, 05:33 am

Invitat 14/06/10, 08:04 am

Quan començava a parlar-se d'aquesta síndrome, en un programa de L'Albert Om que feia fa un temps per les tardes; aquesta síndrome la vàren qualificar diferent de l'estrès per un tret molt peculiar, i era denominat com la situació "d'entrepà", o sigui, del professional què es trobava entre el cap (moltes vegades en inferioritat formativa davant del professional, al qual exigia tasques impossibles) i els pacients o usuaris, què per altra banda, el feien a ell responsable de totes les demandes irresoludes. Personalment penso què no es pot confondre amb l'estrés, què és una situació entre la persona i el medi sòciolaboral. Aquí tindriem dos components, i en el bournaut, tres.

Un cas semblant passa amb el gelos i l'enveja. En l'enveja, els protagonistes són dos, mentre què en els gelos, sempre són tres els protagonistes.

Sinuhé 15/06/10, 09:10 am

Doncs si, a vegades estàs "cremat" a la feina, però amb una bona passejada amb el gos s'arregla.

FOC 15/06/10, 01:00 pm

arcoiris 15/06/10, 08:32 pm

Jo crec que alguns treballs cremen més que uns altres.

No és el mateix deixar-te un cotxe en el taller per acabar de reperar, que deixar-te un malalt que no saps si a l'endemà quan tornis al teu treball estarà viu o mort.

Estar bé en el treball és algo molt important, el que pasa, és que la majoria es conforma amb tenir un bon sou i un lloc fix i ara en temps de crisi sembla lo unic important.

I per descomptat que això és molt important, però no és l'única cosa.

Si tenim en compte que ens passem mes de la meitat de les nostres vides treballant, hauríem de valorar molts altres aspectes.

Contenido patrocinado

Síndrome de la persona cremada.

Síndrome de la persona cremada.

Re: Síndrome de la persona cremada.

Re: Síndrome de la persona cremada.

Re: Síndrome de la persona cremada.

Re: Síndrome de la persona cremada.

Re: Síndrome de la persona cremada.

Re: Síndrome de la persona cremada.