Crisi a rompre i l’espanyolisme que no mira prim

El temps d’en Hitler, a les classes de matemàtiques, feien calcular als alumnes quants de nins “sans” es podien escolaritzar amb els doblers que costava atendre un nin deficient físic o mental. Així fanatizaven les masses contra els col·lectius que feien nosa al nazisme, entre els quals hi havia els deficients, i les predisposaven a acceptar l’extermini d’aquests col·lectius, que el govern hitlerià planificava.

Idò bé: el diari d’extrema dreta diumenge passat deia que el tancament de les televisions “autonòmiques” suposaria un estalvi equivalent a l’escapçada de les pensions. Naturalment, el mateix diari anava ben alerta a piular gens dels 1.200 milions d’euros que s’estalviarien si es tancava la Televisió Espanyola, cosa que faria a prop a evitar l’escapçada de 1.500 milions en pensions. D’aquesta manera, la premsa feixista, sense dir-ho tot dret, dóna a entendre als seus lectors que la culpa de l’escapçada de les pensions la tenen les nostres televisions. Aquesta maniobra criminalitzadora de les nostres institucions no ens ha de venir de nou: el franquisme és fill directe del nazisme i del feixisme italià. Sempre ha begut -i beu- de les mateixes fonts. Surt de la mateixa escola.

La qüestió és: què hem de fer davant això els demòcrates? Callar amb falses excuses pacifistes, com feren els demòcrates europeus dels anys 30 davant la irrupció de la barbàrie nazifeixista? No! De cap manera. Hem d’anar tan falaguers com els feixistes i, sense cap mania ni una, els hem de fregar pels morros què estalviaríem suprimint els ministeris espanyols mans plegades que no serveixen per res si tenim en compte que allò que figura que fan és competència de les “autonomies”: suprimint el Ministeri de Sanitat estalviaríem els 2.839 milions d’euros que costa enguany segons informà l’agència Efe dia 7 d’octubre passat. Suprimint el Ministeri espanyol de Cultura n’estalviaríem 867,2 més, de milions. Segons el Ministeri espanyol que anomenen “de la Defensa”, el manteniment de l’exèrcit espanyol costa enguany més de 8.800 milions d’euros. Si feis números, això suposa una tudadissa monstruosa de 24 milions diaris que costa la broma de jugar a guerra. I tanmateix no hi ha cap exèrcit europeu que pugui aguantar cap conflicte sense el suport dels Estats Units d’Amèrica. Per què no aboleix Europa els exèrcits nacionalistes i els fon en un de sol? Per què no unifiquen la Policia espanyola i la Guàrdia Civil en un sol cos?

Aquí, segons destapava despús-ahir aquest mateix diari, un batle ultranacionalista espanyol del PP de Mallorca, a més d’embutxacar-se un sou de prop de 90.000 euros cada any -tant com en Zapatero!-, disposa de dos cotxes oficials i ha col·locat 42 assessors -quaranta-dos!- amb sous anuals de 62.000 a 77.000 euros, i que costen als calvianers més d’1,7 milions cada any. Idò, quin exemple! Per què no en parlam?

En una cosa don raó als ultranacionalistes espanyols que remuguen per l’ajut als “grupúsculos catalanistas”: no hi ha dret que, de l’ajut, se’n faci càrrec el Govern d’aquí. Així com Alemanya indemitza Israel pel mal que el nazisme va fer als jueus, tocaria fer-se’n càrrec Espanya, dels ajuts a les llengües perseguides, com a indemnització pel mal que els ha fet i en compliment de l’article 3.3 de la seva pròpia Constitución, que diu que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural, será objeto de especial respecto y protección”. És de tot això que hem de parlar, i no romandre boca closa davant la bruneteborroka!

Jordi Caldentey