Re: Cada dia, una mica més de català

Invitat 03/06/10, 12:33 pm

Inquilí..............incorrecta

Llogater...........correcta

VlCTUR 04/06/10, 05:19 am

Sí; ja sé ...

... "collons" no porta accent ...

Invitat 04/06/10, 12:33 pm

Invitat 04/06/10, 01:11 pm

Paraula gens utilitzada:

Escanyapobres.............usurer

Isona77 04/06/10, 02:20 pm

Pelacanyes: més pobre que una rata

Invitat 06/06/10, 08:33 pm

Inocent......................malament

Innocent....................bé

Inmigrant...................malament

Immigrant..................bé

Invitat 06/06/10, 10:03 pm

l'apòstrof...aquest signe què tant li agrada al Víctor, va sempre tot a la dreta què sigui possible,

no posarem mai al entorn d'aquella casa hi havien....si no

a l'entorn d'aquella casa.....

Invitat 15/06/10, 02:17 am

murri

[1803; de la mateixa arrel expressiva de morro, tant per al sentit de 'trist, desgraciat' com per al de 'maliciós, dolent', tenint en compte el pas fàcil d'un sentit a l'altre en noms semblants]

1 m 1 adj i f Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol. És molt murri: volent-li jo dir que no, m'ha fet dir que sí.

2 Al Principat de Catalunya, als segles XVII i XVIII, vagabund que circulava en colla, amb dones i fills.

2 f dial 1 adj i m Emmurriat. Enutjat

Invitat 15/06/10, 02:29 am

ennuegar-se

[1803; del ll. vg. *innodicare, ll. cl. innodare 'fer un nus', der. de nodus 'nus']

1 pron Sentir-se algú impedida la respiració perquè el menjar, la saliva, etc., se li han entravessat a la gola. Si menjaves més a poc a poc, no t'ennuegaries tan sovint.

2 p ext 1 pron S'ennuegaven de riure.

2 tr Jo no li vaig contestar paraula perquè l'emoció m'ennuegava.

3 tr fig Carregar, atipar. Sempre explica els mateixos acudits: la veritat, m'ennuega.

Invitat 16/06/10, 03:53 am

trencaclosques.......correcta

puzzle..................incorrecta

Invitat 17/06/10, 04:28 pm

estrebada

<TR>

Estirada sobtada i violenta per a fer moure envers si algú o alguna cosa. Robatori amb violència en què l'objecte robat, generalment una bossa de mà, és arrencat a la víctima.

Invitat 18/06/10, 09:56 pm

enlluernar

[1696; de lluerna]

v tr 1 1 Ofuscar la vista amb una llum massa viva. Aquesta bombeta tan potent us enlluernarà.

2 abs Aquest sol enlluerna!

3 estar enlluernat No veure res, en entrar en un lloc de poca claredat, per efecte de tenir els ulls acostumats a una claror més viva.

2 fig 1 Fascinar, algú o alguna cosa, amb el seu esclat. La fastuositat de la cort l'enlluernava.

2 Al·lucinar amb coses aparents o falses. T'enlluerna contant-te les seves grandeses.

Invitat 18/06/10, 10:00 pm

fornir

s. XIV; ant. fromir, alterat després en formir i fornir, probablement del germ. fràncic *frumjan 'ser útil, profitós']

v tr 1 Proveir d'allò que cal o convé tenir. Havien fet grans provisions per fornir la host. Forniren molt bé de gent la torre.

2 Lliurar en quantitat suficient alguna cosa venent-la, donant-la, produint-la, etc. Forneixen oli als detallistes. Aquesta mina forneix carbó per a tot el país.

Invitat 19/06/10, 02:05 pm

furgar

1449; del ll. vg. *fūrĭcare 'escorcollar com una fura']

[pregar ] v tr 1 1 Somoure i remenar la terra com fa el porc amb el musell.

2 Remenar una cosa interiorment ficant-hi la mà, un bastó, una burxa, etc. Furgava la bossa mirant de trobar-hi les claus de casa.

3 Remenar el foc amb la furga.

2 fig Ficar-se en un lloc, en un afer, tractant activament de veure, d'investigar, de saber o manejar tot el que es pugui.

Invitat 20/06/10, 01:21 am

calfred

[1803; del ll. cale, frige 'tingues calor i fred' (v. esgarrifar)]

m Sensació de calor i de fred alhora, amb estremiment o tremolor, característica d'algunes indisposicions i algunes malalties, esgarrifança.

Isona77 20/06/10, 10:34 am

ESMAPERDUT

Perdre l'esma....

Invitat 20/06/10, 08:25 pm

patxoca

[1864; d'origen expressiu, evocador fonèticament de la idea de 'grassor, ufana']

f 1 Bon aspecte que fa una persona per la seva presència, l'exuberància del seu cos, l'elegància o la vistositat del seu vestit. Fer patxoca.

2 p ext La cuina nova fa molta patxoca.

</B>

Invitat 02/07/10, 03:11 am

Enfermetat..................................incorrecta

Malaltia........................................correcta

Invitat 02/07/10, 10:40 pm

Xispa...........incorrecta

guspira..............correcta

Invitat 02/07/10, 10:49 pm

Cerilla: el més correcta és dir llumí. Misto també és correcta, i potser el més emprat; i el què és més desconegut, és què cerilla també és correcta. Per cert, qui no coneix aquella vella dita en català per designar a "un poca cosa", doncs se li deia: És un mitja cerilla

Invitat 06/07/10, 08:54 pm

Algunes paraules què en català canvien el gènere,

les postres
els afores
el costum
el llum (quan es tracta dèlectricitat) Ex: Apaga el llum.

Si és de claredat, segueix conservant el femení. Ex: La llum què entra per la finestra.

Invitat 14/07/10, 02:31 am

ELS DIFTONGS, ELS TRIFTONGS I ELS HIATS

La successió de dues vocals pertanyents necessàriament a síl·labes diferents constitueix un hiat: obe ir, cli ent, te atre, ide a.

Un diftong és la successió, dins una mateixa síl·laba, d’una vocal, en posició de nucli sil·làbic, i d’una consonant gradual, en posició de marge ([j] o [w], que són representades, respectivament, per les grafies vocàliques i i u): reina, iogurt. Un diftong és creixent quan la consonant gradual precedeix el nucli vocàlic: gual, iode.

En canvi, és decreixent quan la consonant gradual segueix el nucli vocàlic: aire, auca. Quan una vocal és precedida i seguida d’una consonant gradual i tots tres segments s’integren en la mateixa síl·laba, ens trobem davant un triftong: creieu, Alguaire, guaitar, adeqüeu.

Convé notar que, en posició d’obertura sil·làbica, la consonant gradual té un grau d’articulació més tancat que en altres posicions, de manera que hom pot arribar a assimilar el diftong que té aquestes característiques amb la combinació de consonant prototípica seguida de vocal. En aquesta gramàtica no distingirem entre els diversos graus d’articulació i usarem en tots dos casos tant el terme genèric de gradual com les transcripcions corresponents.

El caràcter marcat de les síl·labes sense obertura i la tendència a evitar aquest tipus de síl·labes expliquen diversos fenòmens de sil·labificació o d’inserció de segments consonàntics que eviten els hiats; concretament:

a) La formació de diftongs a partir de vocals en hiat. Aquest fenomen es pot exemplificar històricament a partir de formes com ara creia o feina, procedents de les formes hiàtiques antigues (i dialectals) creïa i faena. La mateixa tendència es constata en la llengua actual, ja que una part dels mots que tradicionalment presentaven hiat amb vocals altes i àtones se solen pronunciar amb diftong, sobretot en la parla ràpida o en el llenguatge espontani. Aquest tipus de pronúncia, per exemple, és general en mots com ara gràcia o atenció.

b) La fusió de dues vocals àtones idèntiques, sobretot si la primera pertany a un prefix bisil·làbic: antiincendis, microorganisme, ultraambiciós. En aquests casos, la fusió alterna amb una pronúncia amb allargament vocàlic en elocució lenta o estils acurats de parla.

c) L’addició, espontània i no recomanable, de segments consonàntics antihiàtics en casos com ara ideia per idea, dugues per dues o ravó (o rauó) per raó.

Contenido patrocinado