Últimos temas
Castells catalans
Pàgina 1 de 2
Pàgina 1 de 2 • 1, 2 
Castells catalans
Invitat 16/05/10, 01:49 am
CASTELL D'ALFÉS (Segrià)
Entorn de l'edificació
Única resta de la construcció, visible a distància
Vista d'una pedra treballada, que podria ser una canalització
Sembla ser la base d'una petita torre rodona
Sembla ser l'arrancada de la volta d'una estança
Un tros de paret
Documentat en 1197 conserva petites mostres de la seva existència a la vora del riu Set.
Situació Al poble d'Alfés
Accés : Visitat: 28/07/2007. Procedents de Lleida, per la carretera C-12 (Lleida – Tortosa), a l'arribar a la rotonda , on a la dreta indica L 700 – Alfés, al tombar, de seguida a la dreta neix una pista de terra, on hem aparcat el cotxe (0º37'42" / 41º31'31"). A uns 20/30 metres mor en un camp de cereals. A la dreta ja es veu l'únic element arquitectònic (2ª foto) que sobresurt de les restes d'aquesta edificació (1ª foto).
Estat : Malmès. Accessible, tot i que les males herbes envaeixen totalment aquestes restes i dificulten força la passejada.
Entorn de l'edificació
Única resta de la construcció, visible a distància
Vista d'una pedra treballada, que podria ser una canalització
Sembla ser la base d'una petita torre rodona
Sembla ser l'arrancada de la volta d'una estança
Un tros de paret
Documentat en 1197 conserva petites mostres de la seva existència a la vora del riu Set.
Situació Al poble d'Alfés
Accés : Visitat: 28/07/2007. Procedents de Lleida, per la carretera C-12 (Lleida – Tortosa), a l'arribar a la rotonda , on a la dreta indica L 700 – Alfés, al tombar, de seguida a la dreta neix una pista de terra, on hem aparcat el cotxe (0º37'42" / 41º31'31"). A uns 20/30 metres mor en un camp de cereals. A la dreta ja es veu l'únic element arquitectònic (2ª foto) que sobresurt de les restes d'aquesta edificació (1ª foto).
Estat : Malmès. Accessible, tot i que les males herbes envaeixen totalment aquestes restes i dificulten força la passejada.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 16/05/10, 01:51 am
CASTELL D'ALCANÓ (El Segrià)
Guillem Hug de Tolosa llega el 1231 el castell i les seves pertinences al seu fill Guillem el qual més tard deixa una part del castell a l'Orde del Temple.
El 1342 pertanyia a Pere de Sanaüja i des de 1358 de Joan Sescomes o Borriac qui ho mantindria fins arribar al 1358. Interessant el conjunt de muralles que embolten les cases.
Situació : Al poble d'Alcanó (Lleida) – 0º37'02" / 41º28'51"
Accés : Visitat: 28/07/2007. Procedents de Lleida, per la C-12 (Lleida – Tortosa), primer, i després per la L-700.
Estat : Habitat. Lliurament accessible exteriorment, doncs està en un carrer, al bell mig del poble. Fàcil de localitzar: si ens situem al davant mateix (d'esquena) a la porta d'entrada de l'església, és al carrer que arrenca aquí, en direcció també al davant. (A l'esquerra deixaríem el carrer Major)
Aparcament als voltants, sense problemes
Vista de la edificació
Vista de la edificació
Detalls d'unes finestres
Documentat en 1231. Edifici a quatre vents amb murs del segle XII i refet en època gòtica, amb bonics finestral; desfigurat per restauracions tardanes.
Vista de la edificació
Detalls d'unes finestres
Documentat en 1231. Edifici a quatre vents amb murs del segle XII i refet en època gòtica, amb bonics finestral; desfigurat per restauracions tardanes.
Guillem Hug de Tolosa llega el 1231 el castell i les seves pertinences al seu fill Guillem el qual més tard deixa una part del castell a l'Orde del Temple.
El 1342 pertanyia a Pere de Sanaüja i des de 1358 de Joan Sescomes o Borriac qui ho mantindria fins arribar al 1358. Interessant el conjunt de muralles que embolten les cases.
Situació : Al poble d'Alcanó (Lleida) – 0º37'02" / 41º28'51"
Accés : Visitat: 28/07/2007. Procedents de Lleida, per la C-12 (Lleida – Tortosa), primer, i després per la L-700.
Estat : Habitat. Lliurament accessible exteriorment, doncs està en un carrer, al bell mig del poble. Fàcil de localitzar: si ens situem al davant mateix (d'esquena) a la porta d'entrada de l'església, és al carrer que arrenca aquí, en direcció també al davant. (A l'esquerra deixaríem el carrer Major)
Aparcament als voltants, sense problemes
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 16/05/10, 01:54 am
CASTELL DE ALBONS (Baix Empordà)
Aparcament als voltants de la plaça.
Altres : Una mica d’informació sobre el patrimoni històric i arquitectònic d’Albons :
http://www.albons.net/index.php?mode=mostra&nom=historia
Vista general, entorn
Vista amb una mica més de detall
Situació : A Albons, localitat de la comarca del Baix Empordà
Estat : Rehabilitat i convertit en habitatges.
Accés : Visitat el 6/2/2010: El localitzarem a la Plaça del Poble.
Situació: N 42,10446 / E 3,08523. Altitud: 23 m.Vista amb una mica més de detall
Situació : A Albons, localitat de la comarca del Baix Empordà
Estat : Rehabilitat i convertit en habitatges.
Accés : Visitat el 6/2/2010: El localitzarem a la Plaça del Poble.
Aparcament als voltants de la plaça.
Altres : Una mica d’informació sobre el patrimoni històric i arquitectònic d’Albons :
http://www.albons.net/index.php?mode=mostra&nom=historia
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 16/05/10, 01:56 am
CASTELL DE L'ALBIOL (Baix camp)
Vista de les restes des del poble de l’Albiol
Inici del camí a peu d’ascens al castell
Vistes de les restes que anem veient pel camí d’accés
Diferents vistes de l’interior de l’edificació
Situació : Dalt d’un cim presidint la petita població de l’Albiol (Baix Camp) - Tarragona
Accés : Visitat el 26/2/2009
Senzill de localitzar: Molt poc abans d’arribar al llogaret de l’Albiol, a l’esquerra de la carretera ja es veu un ampli camí, sense cap tipus d’identificació, que s’enfila en direcció a les perfectament visibles i fàcilment identificables restes del castell.
Hem aparcat aquí mateix (N 41º15’11” / E 1º05’13”), al voral de la carretera i ja a peu, i en menys de cinc minuts de passeig hem arribat a la plana superior, on hi ha el recinte del castell.
Situació de l’edificació : N 41º15’09” / 1º05’20”
Estat : Malmès. Restes rellevants. Accessible lliurament.
Altres : Una interessant informació de referència:
http://www.albiol.org/castell.php
En aquesta pàgina web es comenta que el seu emplaçament – a 867 m. d’alçada - constitueix un excel·lent mirador, dada que no podem corroborar, doncs a més de que durant la visita el cel estava força ennuvolat, aviat va aparèixer una espessa boira que va impedir totalment la visió de l’entorn.
Com a nota molt positiva volem fer constar que tot el recinte i els seus voltants han estat i son encara objecte d’uns importants treballs de neteja de la vegetació existent, que han donat com a resultat el que la visita es pugui fet amb força comoditat.
Fins i tot un dels treballadors, veí del poble, ens ha comentat que ha sorprès a tothom la contemplació d’aquestes restes, una vegada han estat alliberades de la vegetació que les amagava.
Vista de les restes des del poble de l’Albiol
Inici del camí a peu d’ascens al castell
Vistes de les restes que anem veient pel camí d’accés
Diferents vistes de l’interior de l’edificació
Situació : Dalt d’un cim presidint la petita població de l’Albiol (Baix Camp) - Tarragona
Accés : Visitat el 26/2/2009
Senzill de localitzar: Molt poc abans d’arribar al llogaret de l’Albiol, a l’esquerra de la carretera ja es veu un ampli camí, sense cap tipus d’identificació, que s’enfila en direcció a les perfectament visibles i fàcilment identificables restes del castell.
Hem aparcat aquí mateix (N 41º15’11” / E 1º05’13”), al voral de la carretera i ja a peu, i en menys de cinc minuts de passeig hem arribat a la plana superior, on hi ha el recinte del castell.
Situació de l’edificació : N 41º15’09” / 1º05’20”
Estat : Malmès. Restes rellevants. Accessible lliurament.
Altres : Una interessant informació de referència:
http://www.albiol.org/castell.php
En aquesta pàgina web es comenta que el seu emplaçament – a 867 m. d’alçada - constitueix un excel·lent mirador, dada que no podem corroborar, doncs a més de que durant la visita el cel estava força ennuvolat, aviat va aparèixer una espessa boira que va impedir totalment la visió de l’entorn.
Com a nota molt positiva volem fer constar que tot el recinte i els seus voltants han estat i son encara objecte d’uns importants treballs de neteja de la vegetació existent, que han donat com a resultat el que la visita es pugui fet amb força comoditat.
Fins i tot un dels treballadors, veí del poble, ens ha comentat que ha sorprès a tothom la contemplació d’aquestes restes, una vegada han estat alliberades de la vegetació que les amagava.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 16/05/10, 01:58 am
CASTELL D'ALBESA (La Noguera)
Diferents vistes de les minses restes de l'edificació
Diferents vistes de les minses restes de l'edificació
Una senyera de gegantines proporcions presideix la plana superior de l'edificació, identificant degudament aquest lloc
Documentat en 1109. Es poden observar bases del mur ja ruïnoses. El 1120 Albesa passa a les mans del comte de Barcelona, Ramón Berenguer III. Va ser destruït en l'època de Jaume II.
Diferents vistes de les minses restes de l'edificació
Una senyera de gegantines proporcions presideix la plana superior de l'edificació, identificant degudament aquest lloc
Documentat en 1109. Es poden observar bases del mur ja ruïnoses. El 1120 Albesa passa a les mans del comte de Barcelona, Ramón Berenguer III. Va ser destruït en l'època de Jaume II.
Situació : Dalt d'un petit turó situat al bell mig del poble d'Albesa (La Noguera) - Lleida
Accés : Visitat el 15/11/2008 : Situats dins d'aquesta població, hem aparcat al carrer Bonavista (N 41º45'09" / E 0º39'45"), davant per davant de les restes d'aquesta edificació, situada sobre un petit i planer turó entapissat d'herbes, sense cap arbre.
Estat : Les restes pràcticament es redueixen a un petit tros de mur de carreus de pedra de bona mida, i senyals a nivell de terra de fonaments de construccions. Lliurament accessible.
Altres : Avui per avui no hi ha cap tipus d'informació sobre el terreny. Una gran senyera presideix el lloc. Segons ens informen de l'Ajuntament hi ha projectes de restauració d'aquestes restes.
Accés : Visitat el 15/11/2008 : Situats dins d'aquesta població, hem aparcat al carrer Bonavista (N 41º45'09" / E 0º39'45"), davant per davant de les restes d'aquesta edificació, situada sobre un petit i planer turó entapissat d'herbes, sense cap arbre.
Estat : Les restes pràcticament es redueixen a un petit tros de mur de carreus de pedra de bona mida, i senyals a nivell de terra de fonaments de construccions. Lliurament accessible.
Altres : Avui per avui no hi ha cap tipus d'informació sobre el terreny. Una gran senyera presideix el lloc. Segons ens informen de l'Ajuntament hi ha projectes de restauració d'aquestes restes.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 16/05/10, 02:01 am
CASTELL DELS ALAMÚS (Segrià)
Situació : Al terme municipal dels Alamús
Accés : Procedents de l'autovia A-2 en direcció a Lleida, a l'arribar a la rotonda on a l'esquerra ens indica ALAMÚS, prenem aquesta sortida (0º 43' 14" / 41º 37' 29"). Tot seguit a la dreta, neix una carretera SENSE ASFALTAR que agafarem, i que durant uns metres va paral·lela en sentit contrari a la carretera i que tot seguit gira a l'esquerra.
Desprès d'un recorregut on a banda i banda es veuen instal·lacions agropequàries i camps, arribem a una cruïlla de camins i tombem a la dreta (0º 43' 12" / 41º 36' 58"). Més endavant tornem a trobar una altre cruïlla de camins i també tombem a la dreta. La torre ha estat visible durant bona part d'aquest recorregut. Aparquem el cotxe a la vora d'unes edificacions derruïdes ( 0º 42' 46" / 41º 37' 10") i ens disposem a pujar a peu el darrer tram del recorregut.
En cinc minuts de forta pendent, serem dalt de tot del turó on hi ha la torre.
Boniques vistes panoràmiques de 360º, al nostre voltant.
Estat : Malmès. Lliurament accessible. Aparcament als peus mateix de la edificació.
Vista exterior
Vista exterior
Vista interior
Semblen les restes d'una cisterna
Tambè coneguda com la torre "d'Omoradilla". Vista exterior
Vista interior
Semblen les restes d'una cisterna
Situació : Al terme municipal dels Alamús
Accés : Procedents de l'autovia A-2 en direcció a Lleida, a l'arribar a la rotonda on a l'esquerra ens indica ALAMÚS, prenem aquesta sortida (0º 43' 14" / 41º 37' 29"). Tot seguit a la dreta, neix una carretera SENSE ASFALTAR que agafarem, i que durant uns metres va paral·lela en sentit contrari a la carretera i que tot seguit gira a l'esquerra.
Desprès d'un recorregut on a banda i banda es veuen instal·lacions agropequàries i camps, arribem a una cruïlla de camins i tombem a la dreta (0º 43' 12" / 41º 36' 58"). Més endavant tornem a trobar una altre cruïlla de camins i també tombem a la dreta. La torre ha estat visible durant bona part d'aquest recorregut. Aparquem el cotxe a la vora d'unes edificacions derruïdes ( 0º 42' 46" / 41º 37' 10") i ens disposem a pujar a peu el darrer tram del recorregut.
En cinc minuts de forta pendent, serem dalt de tot del turó on hi ha la torre.
Boniques vistes panoràmiques de 360º, al nostre voltant.
Estat : Malmès. Lliurament accessible. Aparcament als peus mateix de la edificació.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 16/05/10, 02:03 am
CASTELL D'AGUILÓ (Conca de Barberà)
Vista general i entorn de l’edificació
Vista amb més detall. Església i castell comparteixen protagonisme, juntament amb una gegantina antena de telecomunicacions
Diferents vistes del castell
Vistes des del castell
Situació : Al poble d’Aguiló, nucli de població agregat al municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) - Tarragona
Accés : Visitat el 22/4/2009:
Ben senzill de localitzar. Situat a la part de dalt de tot del poble.
Coordinades: N 41º33’10” / E 1º25’08”
Estat : Malmès. Poques restes. Lliurament accessible. Aparcament als carrers del poble.
Vista amb més detall. Església i castell comparteixen protagonisme, juntament amb una gegantina antena de telecomunicacions
Diferents vistes del castell
Vistes des del castell
Situació : Al poble d’Aguiló, nucli de població agregat al municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) - Tarragona
Accés : Visitat el 22/4/2009:
Ben senzill de localitzar. Situat a la part de dalt de tot del poble.
Coordinades: N 41º33’10” / E 1º25’08”
Estat : Malmès. Poques restes. Lliurament accessible. Aparcament als carrers del poble.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 17/05/10, 10:21 pm
CASTELL D'AVINYONET (Alt Empordà)
Diferents fotos del conjunt
Situació : A la població d’Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà) – Girona
Accés : Visitat el 24/6/2009:Localització: a la Plaça de l’Església.
Coordinades: N 42º14’58” / E 02º54’51”.
Estat : Llevat de la rellevant presència del portal adovellat, no hem estat capaços de identificar amb seguretat les restes del castell de les de l’església de Sant Esteve (fortificada – segles XIII-XVIII) i/o de les de l’antiga capella de la Comanda, la capella de Sant Joan. Deixem per gent més entesa en el tema aquesta qüestió, i ens limitem a deixar constància fotogràfica d’aquest conjunt en l’actualitat. Fora dels horaris de culte, l’església roman tancada. Aparcament als carrers dels voltants.
Altres : Fou seu de la comanda d'Avinyonet, de l'orde de l'Hospital, des de l’any 1257 fins cap al 1479.
Una pàgina de referència: http://monestirs.cat/monst/aemp/ae04joan.htm
Diferents fotos del conjunt
Situació : A la població d’Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà) – Girona
Accés : Visitat el 24/6/2009:Localització: a la Plaça de l’Església.
Coordinades: N 42º14’58” / E 02º54’51”.
Estat : Llevat de la rellevant presència del portal adovellat, no hem estat capaços de identificar amb seguretat les restes del castell de les de l’església de Sant Esteve (fortificada – segles XIII-XVIII) i/o de les de l’antiga capella de la Comanda, la capella de Sant Joan. Deixem per gent més entesa en el tema aquesta qüestió, i ens limitem a deixar constància fotogràfica d’aquest conjunt en l’actualitat. Fora dels horaris de culte, l’església roman tancada. Aparcament als carrers dels voltants.
Altres : Fou seu de la comanda d'Avinyonet, de l'orde de l'Hospital, des de l’any 1257 fins cap al 1479.
Una pàgina de referència: http://monestirs.cat/monst/aemp/ae04joan.htm
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 21/05/10, 01:34 am
CASTELL D'ALTAFULLA (Tarragonès)
Vista frontal
Vista lateral
Vista lateral
Detall d'una porta
Detall d'altre porta
Escut que hi ha a la façana
Documentat en 1059. És un castell-palau de forma poligonal amb torres angulars podent-se distingir en bon estat els merlets. Al llarg del segle XVII va rebre diverses modificacions en el seu interior. L'any 1359 ja figurava com a senyor del castell Lluís de Requesens, encara que sembla que en 1324 data en la qual va ser incorporada a la Corona la baronia d'Entenza i el comtat de Prades ja podia haver-lo adquirit aquesta família. El castell d'Altafulla havia format part dels amplis dominis que els senyors d'Entenza (anteriorment aquesta baronia s'anomenava de Castellvell) havien posseït dintre dels límits de l'arquebisbat de Tarragona. Al 1413 regia com a senyor d'Altafulla, Lluís de Requesens.
Accés : Dalt del poble. A la vora de l'església. Senyalitzat. Aparcament als voltants, a la zona de nova urbanització.
Estat ben conservat. No és accessible lliurament. Desconeixem si és visitable
Vista frontal
Vista lateral
Vista lateral
Detall d'una porta
Detall d'altre porta
Escut que hi ha a la façana
Documentat en 1059. És un castell-palau de forma poligonal amb torres angulars podent-se distingir en bon estat els merlets. Al llarg del segle XVII va rebre diverses modificacions en el seu interior. L'any 1359 ja figurava com a senyor del castell Lluís de Requesens, encara que sembla que en 1324 data en la qual va ser incorporada a la Corona la baronia d'Entenza i el comtat de Prades ja podia haver-lo adquirit aquesta família. El castell d'Altafulla havia format part dels amplis dominis que els senyors d'Entenza (anteriorment aquesta baronia s'anomenava de Castellvell) havien posseït dintre dels límits de l'arquebisbat de Tarragona. Al 1413 regia com a senyor d'Altafulla, Lluís de Requesens.
Accés : Dalt del poble. A la vora de l'església. Senyalitzat. Aparcament als voltants, a la zona de nova urbanització.
Estat ben conservat. No és accessible lliurament. Desconeixem si és visitable
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 21/05/10, 08:13 pm
CASTELL D'ALSAMORA (Pallars Jussà)
Vista de la torre, únic element "supervivent" del castell
Vista de la torre, únic element "supervivent" del castell
Documentat el 1026. A la part alta de la població es pot observar una torre circular que és el que queda de l'antic castell del segle X .
Situació : Al llogaret d'Alsamora, nucli del municipi de Sant Esteve de la Sarga – Pallars Jussà (Lleida)
Accés : Visitat el 28/10/2007: Procedents de Tremp, per la C-13, en sentit Balaguer, trobem un trencall a la dreta, amb una indicació: Guàrdia de Tremp primer, i Sant Esteve de la Sarga.
Passada aquesta darrera població, a 3 km., trobarem Alsamora.
Hem aparcat còmodament en una petita placeta: E 0º43'46" / N 42º04'52". Altitud aproxim. 800 metres.
Estat : Relativament ben conservada. No és accessible lliurament. Creiem que ara per ara, no és visitable
Vista de la torre, únic element "supervivent" del castell
Vista de la torre, únic element "supervivent" del castell
Documentat el 1026. A la part alta de la població es pot observar una torre circular que és el que queda de l'antic castell del segle X .
Situació : Al llogaret d'Alsamora, nucli del municipi de Sant Esteve de la Sarga – Pallars Jussà (Lleida)
Accés : Visitat el 28/10/2007: Procedents de Tremp, per la C-13, en sentit Balaguer, trobem un trencall a la dreta, amb una indicació: Guàrdia de Tremp primer, i Sant Esteve de la Sarga.
Passada aquesta darrera població, a 3 km., trobarem Alsamora.
Hem aparcat còmodament en una petita placeta: E 0º43'46" / N 42º04'52". Altitud aproxim. 800 metres.
Estat : Relativament ben conservada. No és accessible lliurament. Creiem que ara per ara, no és visitable
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 21/05/10, 08:27 pm
CASTELL D'ALTA-RIBA (La Segarra)
Vista de l'edificació
Vista de l'edificació
Com en altres llocs, un dipòsit comparteix i a vegades
ocupa l'espai d'aquesta edificació
Una vista de l'interior: el terra està ocupat per gran quantitat de material derruït de la mateixa edificació
Vista d'un dipòsit o cisterna. N'hi ha dues mes de mides diferents
Vista de l'edificació
Vista de l'edificació
Com en altres llocs, un dipòsit comparteix i a vegades
ocupa l'espai d'aquesta edificació
Una vista de l'interior: el terra està ocupat per gran quantitat de material derruït de la mateixa edificació
Vista d'un dipòsit o cisterna. N'hi ha dues mes de mides diferents
Situació : Al nucli d'Alta-Riba, municipi d'Estaràs – La Segarra (Lleida)
Accés : Visitat el 3/11/2007: Molt a la vora de la població de Sant Ramon, a tocar de la carretera C-25. Accedim amb cotxe fins quasi dalt de tot del turó on hi ha les restes de l'edificació, al costat d'una masia, on una cadena barra el pas dels vehicles al castell.
Hem aparcat còmodament aquí mateix:
E 01º21'56" / N 41º42'43". Altitud aproxim. 600 m.
Hem continuat a peu els escassos vint-i-cinc metres que ens separen de les restes del castell.
Estat : Molt malmès. Lliurament accessible.
Accés : Visitat el 3/11/2007: Molt a la vora de la població de Sant Ramon, a tocar de la carretera C-25. Accedim amb cotxe fins quasi dalt de tot del turó on hi ha les restes de l'edificació, al costat d'una masia, on una cadena barra el pas dels vehicles al castell.
Hem aparcat còmodament aquí mateix:
E 01º21'56" / N 41º42'43". Altitud aproxim. 600 m.
Hem continuat a peu els escassos vint-i-cinc metres que ens separen de les restes del castell.
Estat : Molt malmès. Lliurament accessible.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 21/05/10, 08:39 pm
CASTELL D'AMPOSTA (El Montsià)
Restes. El fossat en primer terme. El pont penjant apareix parcialment al fons
Restes coronades per construccions dedicades a activitats
industrials, edificades a partir del segle XVIII
Restes, a tocar del riu Ebre
Restes, a tocar del riu Ebre
Vistes des del fossat
Altre vista
Tram de l'antiga muralla ibèrica
Les hosts de Ramon Berenguer IV van conquerir la circumscripció de Tortosa el 1148. El 1150, el comte va fer donació del castell d'Amposta a l'ordre militar de l'Hospital de sant Joan de Jerusalem, el qual es convertí en seü central de la Castellania d'Amposta, i aquella el posseí fins el 1280, en que va passar a mans del rei Pere III, per mitjà d'una permuta.
Des de llavors, el castell fou objecte de disputes entre els poders locals, la Corona i la ciutat de Tortosa, com a conseqüencia de l'interès que despertava el seu domini en la defensa marítimofluvial del territori i com a punt de control de l'inportant tràfic comercial per l'Ebre.
Durant aquest període, el castell va sufrir una remodelació de la zona interior i s'establiren una sèrie d'edificacions adossades a la muralla que tancaven un pati d'armes. A la zona exterior, es va reforçar i arranjar el parament de la muralla del riu i es bastiren noves torres a la línia de muralla.
La fortificació fou assetjada, pressa i destruïda en la guerra contra Joan II entre el 1465 i 1466. Al segle XVIII el Castell ja no exercia cap funció militar i es va destinar a usos industrials. La Companyia d'Aragó va instal·lar una fàbrica de sabó.
Situació : A la ciutat d'Amposta (Montsià )- Tarragona
Accés : Visitat el 9/2/2008: Dins de la mateixa ciutat
Estat : Restes, acuradament conservades, ben informades i amb molt boniques vistes sobre el riu Ebre i el pont penjant – en obres i tancat al trànsit durant la nostra visita.
Restes. El fossat en primer terme. El pont penjant apareix parcialment al fons
Restes coronades per construccions dedicades a activitats
industrials, edificades a partir del segle XVIII
Restes, a tocar del riu Ebre
Restes, a tocar del riu Ebre
Vistes des del fossat
Altre vista
Tram de l'antiga muralla ibèrica
Les hosts de Ramon Berenguer IV van conquerir la circumscripció de Tortosa el 1148. El 1150, el comte va fer donació del castell d'Amposta a l'ordre militar de l'Hospital de sant Joan de Jerusalem, el qual es convertí en seü central de la Castellania d'Amposta, i aquella el posseí fins el 1280, en que va passar a mans del rei Pere III, per mitjà d'una permuta.
Des de llavors, el castell fou objecte de disputes entre els poders locals, la Corona i la ciutat de Tortosa, com a conseqüencia de l'interès que despertava el seu domini en la defensa marítimofluvial del territori i com a punt de control de l'inportant tràfic comercial per l'Ebre.
Durant aquest període, el castell va sufrir una remodelació de la zona interior i s'establiren una sèrie d'edificacions adossades a la muralla que tancaven un pati d'armes. A la zona exterior, es va reforçar i arranjar el parament de la muralla del riu i es bastiren noves torres a la línia de muralla.
La fortificació fou assetjada, pressa i destruïda en la guerra contra Joan II entre el 1465 i 1466. Al segle XVIII el Castell ja no exercia cap funció militar i es va destinar a usos industrials. La Companyia d'Aragó va instal·lar una fàbrica de sabó.
Situació : A la ciutat d'Amposta (Montsià )- Tarragona
Accés : Visitat el 9/2/2008: Dins de la mateixa ciutat
Estat : Restes, acuradament conservades, ben informades i amb molt boniques vistes sobre el riu Ebre i el pont penjant – en obres i tancat al trànsit durant la nostra visita.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 27/05/10, 03:44 am
CASTELL DE BELLCAIRE (Baix Empordà)
Façana davantera
Façana lateral
Façana posterior
Altra façana lateral
Fossat façana davantera
Detall torre
Situació : A la localitat de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà)
Estat : Bon estat. Actualment és la Casa de la Vila. Aparcament als voltants.
Accés : Visitat el 6/2/2010 : El localitzarem a la plaça dels Comtes d’Empúries, al començament del carrer Major.
Situació: N 42,08092 / E 3,09455 Altitud: 28 m.
Altres : Una mica més d’informació :
http://webspobles.ddgi.cat/sites/bellcaire_emporda/Pages_LeftMenu/llocsinterès.aspx[/size]http://webspobles.ddgi.cat/sites/bellcaire_emporda/Pages_LeftMenu/llocsinterès.aspx
Façana davantera
Façana lateral
Façana posterior
Altra façana lateral
Fossat façana davantera
Detall torre
Situació : A la localitat de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà)
Estat : Bon estat. Actualment és la Casa de la Vila. Aparcament als voltants.
Accés : Visitat el 6/2/2010 : El localitzarem a la plaça dels Comtes d’Empúries, al començament del carrer Major.
Situació: N 42,08092 / E 3,09455 Altitud: 28 m.
Altres : Una mica més d’informació :
http://webspobles.ddgi.cat/sites/bellcaire_emporda/Pages_LeftMenu/llocsinterès.aspx[/size]http://webspobles.ddgi.cat/sites/bellcaire_emporda/Pages_LeftMenu/llocsinterès.aspx
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 27/05/10, 04:06 am
CASTELL DE BEGUR (Baix Empordà)
El castell sembla protegir encara la ciutat i les illes Medas de les incursions pirates.
Una mostra de l'impactant emplaçament begurenc
Enmig de les cases, roman vigilant aquesta torre de planta circular aixecada en l'actual carrer de Sant Ramon
Interior del castell
Torre ferida de mort després de la voladura en 1810
Castell roquer. Doc.des del 1019 .Era propietat de Arnust de Begur a qui es deu la seva construcció, al qual va succeir Udalard Gaufred. En el segle XIV després de passar per diversos propietaris ho rep de mans del rei Pere IX, Gilabert de Cruilles, també senyor de Perelada.
Un descendent seu, Carles de Vilademany i de Cruïlles l'hi ven al municipi l'any 1604. A la part alta d'un promontori des d'on s'albira un paisatge incomparable s'alcen les restes del que va anar el castell de Begur. A pesar d'haver estat volat en 1810 conserva una torre rodona i els seus murs conserva també quatre torres rodones de defensa, amb restes de murs.
Aquest castell s'aixeca damunt havia estat una primitiva població pre-romana i romana. En Begur es conserven actualment sis de les 11 torres de defensa que van existir en l'antiguitat.
El castell sembla protegir encara la ciutat i les illes Medas de les incursions pirates.
Una mostra de l'impactant emplaçament begurenc
Enmig de les cases, roman vigilant aquesta torre de planta circular aixecada en l'actual carrer de Sant Ramon
Interior del castell
Torre ferida de mort després de la voladura en 1810
Castell roquer. Doc.des del 1019 .Era propietat de Arnust de Begur a qui es deu la seva construcció, al qual va succeir Udalard Gaufred. En el segle XIV després de passar per diversos propietaris ho rep de mans del rei Pere IX, Gilabert de Cruilles, també senyor de Perelada.
Un descendent seu, Carles de Vilademany i de Cruïlles l'hi ven al municipi l'any 1604. A la part alta d'un promontori des d'on s'albira un paisatge incomparable s'alcen les restes del que va anar el castell de Begur. A pesar d'haver estat volat en 1810 conserva una torre rodona i els seus murs conserva també quatre torres rodones de defensa, amb restes de murs.
Aquest castell s'aixeca damunt havia estat una primitiva població pre-romana i romana. En Begur es conserven actualment sis de les 11 torres de defensa que van existir en l'antiguitat.
Les torres de defensa contra la pirateria morisca, construïdes entre els segles XVI i XVII, constitueixen un element molt característic de l'actual paisatge de Begur, i resten com a testimonis muts d'un període històric dominat pels conflictes que visqué la Mediterrània occidental.
Situació: enmig de la població, en un monticle de 200 metres d'altura : N 41º57'23" - E3º12'31"
Situació: enmig de la població, en un monticle de 200 metres d'altura : N 41º57'23" - E3º12'31"
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 27/05/10, 04:22 am
CASTELL DE BARBERÀ (Vallès occidental)
Documentat el 1005 mitjançan unes disposicions testamentàries de Guitard, el qual feia entrega del castell i da parts iguales entre la seu de Barcelona i a la basílica de Sant Miquel Arcàngel.
Durant segle XIV la senyoria del castell de Barberà pertanyia als Montcada. El 1599 Felip III de Castella atorgà el castell en feu a Bernat Galceran de Pinós i el 1705 Felip V concedí el títol de marquès de Santa Maria de Barberà a Josep Galceran de Pinós.
L'antic castell de Barberà ha estat convertit en pagesia i, excepte un mur atalussat, no conserva gaires vestigis de fortificació. La capella del castell, dedicada a santa Coloma, és documentada el 1006. Des del segle XVIII la capella és dedicada a santa Coloma i sant Jaume. Perduda la seva condició d'explotació agro-pecuària i deshabitat,
Després d'alguns anys d'abandonament en 1988 passa a ser propietat de l'ajuntament i comença una restauració poc afortunada que ho converteix en una gran casa, abandonada i tapiada fins que se li trobi una millor utilitat
Durant segle XIV la senyoria del castell de Barberà pertanyia als Montcada. El 1599 Felip III de Castella atorgà el castell en feu a Bernat Galceran de Pinós i el 1705 Felip V concedí el títol de marquès de Santa Maria de Barberà a Josep Galceran de Pinós.
L'antic castell de Barberà ha estat convertit en pagesia i, excepte un mur atalussat, no conserva gaires vestigis de fortificació. La capella del castell, dedicada a santa Coloma, és documentada el 1006. Des del segle XVIII la capella és dedicada a santa Coloma i sant Jaume. Perduda la seva condició d'explotació agro-pecuària i deshabitat,
Després d'alguns anys d'abandonament en 1988 passa a ser propietat de l'ajuntament i comença una restauració poc afortunada que ho converteix en una gran casa, abandonada i tapiada fins que se li trobi una millor utilitat
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 27/05/10, 04:36 am
CASTELL DE BARBERÀ (Conca de Barberà)
Vista general
Vista parcial i entrada
Detall façana lateral
Detall d'una porta d'accés
Vista general
Vista parcial i entrada
Detall façana lateral
Detall d'una porta d'accés
Documentat el 1157. Construït per Arnau Pere de Pons durant el segle XI, aprofitant elements de construccions anteriors entre ells una gran torre. Quan va ser traspassat als Templers aquests li van afegir la capella, i li van construir dependències noves i anys més tard farien construir junt a una de les seves ales, un palau.
El 1855 Isabel II el cedeix al municipi per a la seva utilització com a escola pública. Després de cessar l'activitat va entrar en un procés de degradació. Un grup de veïns es preocupa pel castell i es repara la teulada. Això dóna peu a impulsar la creació de l'Associació d'Amics del Castell. La meta final serà incloure el castell dintre de la Ruta del Temple.
Accés per l' AP-2 Bon estat. Rehabilitat. Aparcament als voltants. Visitable.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Sinuhé 27/05/10, 09:17 am
La de vides que hauran passat per dins d'aquestes parets. És una cosa que sempre m'atrau, el intentar imaginar com vivien, com sentien, aquest munt de persones que com un petit estel fugaç van passar per aquest món deixant una petita marca que ja no recorda ni coneix ningú.
Sinuhé- Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009
Re: Castells catalans
Invitat 27/05/10, 01:41 pm
Jo sempre m'he sentit atreta pels castells. Quan els fills eren petits i anavem rodant món, sempre que veiem un castell (mig enderrocat, com gairabé tots els de Catalunya...i en tenim dos mil) el meu marit ja sabia què havia d'aturar-se pq fessin una visita per dins del castell.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 31/05/10, 12:06 am
CASTELL DE BARBAVELLA (Gironès)
Vista de les restes
La bossa dalt de les pedres ens permet tenir una estimació
del gruix de la paret
Sota aquesta espessa arbreda trobarem les restes del castell
Vista de les restes
La bossa dalt de les pedres ens permet tenir una estimació
del gruix de la paret
Sota aquesta espessa arbreda trobarem les restes del castell
| Situació : A les afores de la població de Celrà (Gironès) – Girona. Accés : Visitat el 16/01/2010: L’itinerari proposat és el següent: Dins del casc urbà de Celrà, cal localitzar el carrer Balmes ( N 42,02398 / E 2,87742). Al final d’aquest carrer creuem una travessia, creiem que pot tractar-se del carrer Doctor Romagòs (Veure mapa Google - 42,0292/2,87417 - Hi ha uns cartells informatius: Can Verai i Can Gueito). Seguim recte. Trobem un trencall: 42,02166/2,87193: continuem per l’esquerra. Aviat deixarem enrere, a l’esquerra, una casa i una bassa d’aigua (Can Cla de Mas). De seguida la carretera fa un gir primer a dreta i després a esquerra. Aquí mateix hi ha una petita placeta, on aparquem el cotxe: 42,01885/2,87243. A dia d’avui hi ha un cartell informatiu: Les mines de Celrà Les minses restes del castell es troben situades dalt del petit turó que hi ha aquí mateix, dins l’arbreda, a deu metres de distància del lloc on hem aparcat, mirant en direcció a Celrà. Situació exacte: N 42,01887 / E 2,87209. Altitud: 126 m. Estat : Molt malmès, poquíssimes restes. Força difícil de localitzar sense tenir dades prèvies o sense coordinades de situació. Lliurament accessible. Fàcil aparcament als voltants. Si no anem errats en la interpretació del que hem vist, encara hi ha un bon tros del fossat que envoltava l’edificació. Altres : La continuació d’aquest itinerari ens permetria arribar al castell de Sant Miquel. (Vegi’s informació a http://www.salillas.net/castellscatalans/index.htm ). Al municipi de Celrà es poden visitar varies edificacions. Veure informació a :http://salillas.net/castillos/girones.htm i una vegada identificades, es podran veure detalls de cadascuna d’elles a http://www.salillas.net/castellscatalans/index.htm Donem les gràcies a l’Ajuntament de Celrà ( http://www.celra.net/ ), per haver-nos facilitat abundant informació (Les carpetetes: caminant per Celrà) que ens ha permès descobrir els castells i altres llocs d’aquesta bonica localitat. | |
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 31/05/10, 12:15 am
CASTELL DE BANYERES (Baix Penedès)
Vistes des de dalt de l'explanada on hi ha la torre.
Vista general - anterior
Vista general - posterior
Documentat l'any 938. Dalt de la població s'alcen els últims vestigis d'aquest castell del qual només roman una torre rodona de vigilància mig derruïda.
Va ser també coneguda com "castell de la Guàrdia de Banyeres" gràcies a un document de possessions de Lluis D'Ultramar.
Accés Lliurament accessible. Aparcament pels voltants. Estat : Rehabilitat
Vistes des de dalt de l'explanada on hi ha la torre.
Vista general - anterior
Vista general - posterior
Documentat l'any 938. Dalt de la població s'alcen els últims vestigis d'aquest castell del qual només roman una torre rodona de vigilància mig derruïda.
Va ser també coneguda com "castell de la Guàrdia de Banyeres" gràcies a un document de possessions de Lluis D'Ultramar.
Accés Lliurament accessible. Aparcament pels voltants. Estat : Rehabilitat
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 31/05/10, 12:29 am
CASTELL DE BALSARENY (El Bages)
Castell termenat..Documentat des del 990 en una butlla del papa Joan XV adreçada al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes. Entre els primers senyors als quals va pertànyer, consta la persona de Guifrè de Balsareny i posteriorment el delseu fill i bisbe de Vic, Guillem de Balsareny (1046-1076), successor d'Oliba . El següent senyor consta el va ser Ramón de Peguera, mauordomo de la reina, qui ho va comprar a Mateu de Balsareny l'any 1281. El seu biznieto homònim (mort en 1388) que anés conseller de Pere el Ceremoniòs i majordoma de la regna Elionor de Sicília, va fer reconstruir el castell donant-li la forma i estructura que avui coneixem. En aquest castell s'allotjaria el rei Joan I qui elogiaria la qualitat dels seus vins els quals van ser presentats per a l'ocasió a la reina. El castell és de propietat dels barons d'Alòs en el qual resideixen, podent ser visitat mitjançant prèvia concertació
Castell termenat..Documentat des del 990 en una butlla del papa Joan XV adreçada al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes. Entre els primers senyors als quals va pertànyer, consta la persona de Guifrè de Balsareny i posteriorment el delseu fill i bisbe de Vic, Guillem de Balsareny (1046-1076), successor d'Oliba . El següent senyor consta el va ser Ramón de Peguera, mauordomo de la reina, qui ho va comprar a Mateu de Balsareny l'any 1281. El seu biznieto homònim (mort en 1388) que anés conseller de Pere el Ceremoniòs i majordoma de la regna Elionor de Sicília, va fer reconstruir el castell donant-li la forma i estructura que avui coneixem. En aquest castell s'allotjaria el rei Joan I qui elogiaria la qualitat dels seus vins els quals van ser presentats per a l'ocasió a la reina. El castell és de propietat dels barons d'Alòs en el qual resideixen, podent ser visitat mitjançant prèvia concertació
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 31/05/10, 12:38 am
CASTELL D'ASPA (El Segrià)
Vista general
Altres vistes de la edificació, ara des de baix el poble
Vista parcial de la part posterior de la edificació
Vista general
Altres vistes de la edificació, ara des de baix el poble
Vista parcial de la part posterior de la edificació
Aquesta porta es troba a la plaça que accedeix a aquesta edificació, des de les darreres cases del poble
Plaça davant de la edificació
Detall
Altre detall
Documentat en 1215, va ser encarregat de construir pel bisbat de Lleida a causa de les simpaties cap aquesta població els quals el van adaptar com residencia dels bisbes fins a finals del segle XIX. Va ser residència del cardenal Milá a començaments del segle XVI i el bisbe Simón Antonio de l'Errenderia en 1820.
Modificat algunes vegades destaca una galeria romànica i una sala gòtica. La pesta succeïda a Lleida l'any 1494, va propiciar que es celebrés el sínode aquell mateix any.
Situació : Al poble d'Aspa (Lleida)
Accés : Visitat: 28/07/2007. Procedents de Lleida, per la carretera L-702 fins a Artesa de Lleida, i posteriorment per la carretera LV-7021. (Si anteriorment hem estat a Alfés, hi ha una petita carretera asfaltada que uneix aquestes dues poblacions: Alfés – Aspa).
Fàcil de localitzar, al bell mig del poble: Al final d'un carrer que surt a l'esquerra del davant mateix de l'església.
Aparcament sense problemes, als voltants. (0º40'21" / 41º29'43")
Estat : Malmès. Exteriorment és accessible lliurament. Desconeixem si és visitable, tot i que ho dubtem, doncs el que es veu per les escletxes de les portes, està molt deteriorat.
Plaça davant de la edificació
Detall
Altre detall
Documentat en 1215, va ser encarregat de construir pel bisbat de Lleida a causa de les simpaties cap aquesta població els quals el van adaptar com residencia dels bisbes fins a finals del segle XIX. Va ser residència del cardenal Milá a començaments del segle XVI i el bisbe Simón Antonio de l'Errenderia en 1820.
Modificat algunes vegades destaca una galeria romànica i una sala gòtica. La pesta succeïda a Lleida l'any 1494, va propiciar que es celebrés el sínode aquell mateix any.
Situació : Al poble d'Aspa (Lleida)
Accés : Visitat: 28/07/2007. Procedents de Lleida, per la carretera L-702 fins a Artesa de Lleida, i posteriorment per la carretera LV-7021. (Si anteriorment hem estat a Alfés, hi ha una petita carretera asfaltada que uneix aquestes dues poblacions: Alfés – Aspa).
Fàcil de localitzar, al bell mig del poble: Al final d'un carrer que surt a l'esquerra del davant mateix de l'església.
Aparcament sense problemes, als voltants. (0º40'21" / 41º29'43")
Estat : Malmès. Exteriorment és accessible lliurament. Desconeixem si és visitable, tot i que ho dubtem, doncs el que es veu per les escletxes de les portes, està molt deteriorat.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 31/05/10, 12:51 am
CASTELL D'ASCÓ (Ribera d'Ebre)
Vista de les restes del castell
Vista de les restes del castell
Al solar del castell el segle XIX es va construir una torre
del telègraf òptic
Vista de la torre
Des d'aquí dalt, la torre de la central atòmica d'Ascó és omnipresent
Vista de les restes del castell
Vista de les restes del castell
Al solar del castell el segle XIX es va construir una torre
del telègraf òptic
Vista de la torre
Des d'aquí dalt, la torre de la central atòmica d'Ascó és omnipresent
Documentat el 1148 en el conveni que signaren el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i el d'Urgell, Ermengol VI. Per aquest conveni, el comte barceloní donava a l'urgellès en feu el castell d'Ascó. El 1153 el comte Ramon Berenguer IV donà als templers béns a Ascó i en 1182 finalment el monarca donà els donà l'esmentat castell, bé que es reservà alguns drets.
Finalment, Pere I, el 1210, els donà tots els drets que tenia als llocs d'Ascó i Riba-roja.
Aixecat en un lloc privilegiat dominava tot la vall de l'Ebre. La guerra de Segadors, la de Successió i també les Carlinas van acabar pràcticament amb els murs. Actualment en el lloc que va ocupar es va construir una torre de telègraf òptic i romanen alguns grups de pedres pertanyents als murs.
Probablement Ascó fou en època islàmica un castell que guardava un pas de l'Ebre.
Situació : Dalt del cim d'un turó que domina la població d'Ascó ( Ribera d'Ebre) – Tarragona
Accés : Visitat el 13/9/2008: Circulant per la carretera C-12, procedents de Mora d'Ebre, entrem a la població d'Ascó i seguirem recte fins el final, circulant pel carrer anomenat carretera de les Camposines. A la sortida del poble i tot just després de creuar un pont, trobem un trencall a la dreta ( N 41º10'38" / E 0º34'08"), amb el següent cartell indicatiu: Pla de Vallxiqué, Escorxador i el Calvari.
Prenem aquesta direcció fins trobar un nou trencall ( 41º10'37" / E 0º34'02") amb la següent indicació: Circumval·lació, Centre Vila, Pla de Vallxiqué, per on continuarem cap a l'esquerra.
La torre ja es visible a dalt, a la nostra dreta. Començarem una suau pujada per una carretera asfaltada, fins a trobar un trencall a la dreta ( N 41º10'41" / E 0º 33'24").
Continuarem ara uns 200 metres, fins una petita planura dominada per una gran roca a la nostra dreta, on recomanem aparcar el cotxe: N 41º10'49" / E 0º33'47".
A continuació, ja a peu, seguirem una estona més per la mateixa pista que hem seguit darrerament, fins arribar a un lloc ( N 41º10'46" / E 0º33'56"), on ja veiem que és possible un còmode accés a les restes de la torre.
Estat : Malmès. Lliurament accessible.
Altres : Les restes del castell es trobem uns metres més avall de les restes de la torre de telegrafia òptica amb qui comparteix aquest turó.
Finalment, Pere I, el 1210, els donà tots els drets que tenia als llocs d'Ascó i Riba-roja.
Aixecat en un lloc privilegiat dominava tot la vall de l'Ebre. La guerra de Segadors, la de Successió i també les Carlinas van acabar pràcticament amb els murs. Actualment en el lloc que va ocupar es va construir una torre de telègraf òptic i romanen alguns grups de pedres pertanyents als murs.
Probablement Ascó fou en època islàmica un castell que guardava un pas de l'Ebre.
Situació : Dalt del cim d'un turó que domina la població d'Ascó ( Ribera d'Ebre) – Tarragona
Accés : Visitat el 13/9/2008: Circulant per la carretera C-12, procedents de Mora d'Ebre, entrem a la població d'Ascó i seguirem recte fins el final, circulant pel carrer anomenat carretera de les Camposines. A la sortida del poble i tot just després de creuar un pont, trobem un trencall a la dreta ( N 41º10'38" / E 0º34'08"), amb el següent cartell indicatiu: Pla de Vallxiqué, Escorxador i el Calvari.
Prenem aquesta direcció fins trobar un nou trencall ( 41º10'37" / E 0º34'02") amb la següent indicació: Circumval·lació, Centre Vila, Pla de Vallxiqué, per on continuarem cap a l'esquerra.
La torre ja es visible a dalt, a la nostra dreta. Començarem una suau pujada per una carretera asfaltada, fins a trobar un trencall a la dreta ( N 41º10'41" / E 0º 33'24").
Continuarem ara uns 200 metres, fins una petita planura dominada per una gran roca a la nostra dreta, on recomanem aparcar el cotxe: N 41º10'49" / E 0º33'47".
A continuació, ja a peu, seguirem una estona més per la mateixa pista que hem seguit darrerament, fins arribar a un lloc ( N 41º10'46" / E 0º33'56"), on ja veiem que és possible un còmode accés a les restes de la torre.
Estat : Malmès. Lliurament accessible.
Altres : Les restes del castell es trobem uns metres més avall de les restes de la torre de telegrafia òptica amb qui comparteix aquest turó.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 31/05/10, 01:11 am
CASTELL D'ARTESA (La Noguera)
Restes de l'edificació
Vista del Sagrat Cor erigit a la part més alta del turó
" la media torre islàmica"
La inscripció "el Castellot" ens indica que estem al lloc oportú
Quantitat d'enginys elèctrics i electrònics que conviuen a dalt del turó
Al cim del turó que domina la vila hi havia l'antic castell d'Artesa, fet enderrocar el 1837, durant la primera guerra Carlina, per tal de construir-hi el fort de Sant Jordi al mateix temps que tot Artesa fou fortificada.
Conegut també com "el Castellot". Documentat entre 1018 i 1026 el comte Berenguer Ramón I de Barcelona cedeix mitjançant feu a Ermengol II d'Urgell el castell estant present a la signatura Arnau Mir de Tost el qual s'ho adjudica mitjançant "aprisió" en 1038.
Sobre el 1047 Arnau Mir de Tost fa lliurament mitjançant feu el castell a Borrel de Tost i aquest posteriorment mitjançant el compliment testamentari el cedeix als Cabrera, vescomtes d'Ager. Durant el segle XII els "castlans" del castell porten el nom de Artesa. Des d'aleshores els feudataris es succeeixen constantment encara que sempre sota el domini dels comtes d'Ager.
Al 1068 Arsenda el deixa en testament a la seva filla Legarda qui estava casada amb Ponç Guerau de Cabrera. El 1184 per ordre del rei Alfons I queda com a senyor del castell a Ponç Guerau III però degut a una certa infidelitat amb el rei aquest se'l desposseeixen en 1191 i s'ho concedeix a Ramón de Cervera. El 1504 Ramón de Ribelles cedeix el castell al monestir de Santa María de Montserrat amb caràcter universal, així com el lloc i la jurisdicció civil i criminal. Sobre la mitja torre islàmica que encara resta l'any 1972 es va construir un monument al Sagrat Cor.
Comentaris : Situació A dalt de tot d'un turó, a sobre d'Artesa de Segre.
Accés : Visitat. 07/07/2007. Procedents d'Agramunt, al poc d'entrar a Artesa, hem de tombar a la dreta, pel carrer del Calvari. (Veurem la placa identificativa, després de passar pel davant d'una botiga que es diu mobles Llobet, que fa cantonada amb aquest carrer).Desprès a mig carrer veurem una indicació: Sagrat Cor. Som-hi, per una pista de terra. Al cap de poc, a l'esquerra veurem una altre indicació amb el mateix motiu. Aquí arrenca una carretera estreteta, asfaltada, que ens durà fins als peus del Sagrat Cor, on podrem aparcar el cotxe. 01º 03' 19" / 41º 53' 30".
Estat : Poques senyals de restes de construccions medievals. Lliurament accessible.
Restes de l'edificació
Vista del Sagrat Cor erigit a la part més alta del turó
" la media torre islàmica"
La inscripció "el Castellot" ens indica que estem al lloc oportú
Quantitat d'enginys elèctrics i electrònics que conviuen a dalt del turó
Al cim del turó que domina la vila hi havia l'antic castell d'Artesa, fet enderrocar el 1837, durant la primera guerra Carlina, per tal de construir-hi el fort de Sant Jordi al mateix temps que tot Artesa fou fortificada.
Conegut també com "el Castellot". Documentat entre 1018 i 1026 el comte Berenguer Ramón I de Barcelona cedeix mitjançant feu a Ermengol II d'Urgell el castell estant present a la signatura Arnau Mir de Tost el qual s'ho adjudica mitjançant "aprisió" en 1038.
Sobre el 1047 Arnau Mir de Tost fa lliurament mitjançant feu el castell a Borrel de Tost i aquest posteriorment mitjançant el compliment testamentari el cedeix als Cabrera, vescomtes d'Ager. Durant el segle XII els "castlans" del castell porten el nom de Artesa. Des d'aleshores els feudataris es succeeixen constantment encara que sempre sota el domini dels comtes d'Ager.
Al 1068 Arsenda el deixa en testament a la seva filla Legarda qui estava casada amb Ponç Guerau de Cabrera. El 1184 per ordre del rei Alfons I queda com a senyor del castell a Ponç Guerau III però degut a una certa infidelitat amb el rei aquest se'l desposseeixen en 1191 i s'ho concedeix a Ramón de Cervera. El 1504 Ramón de Ribelles cedeix el castell al monestir de Santa María de Montserrat amb caràcter universal, així com el lloc i la jurisdicció civil i criminal. Sobre la mitja torre islàmica que encara resta l'any 1972 es va construir un monument al Sagrat Cor.
Comentaris : Situació A dalt de tot d'un turó, a sobre d'Artesa de Segre.
Accés : Visitat. 07/07/2007. Procedents d'Agramunt, al poc d'entrar a Artesa, hem de tombar a la dreta, pel carrer del Calvari. (Veurem la placa identificativa, després de passar pel davant d'una botiga que es diu mobles Llobet, que fa cantonada amb aquest carrer).Desprès a mig carrer veurem una indicació: Sagrat Cor. Som-hi, per una pista de terra. Al cap de poc, a l'esquerra veurem una altre indicació amb el mateix motiu. Aquí arrenca una carretera estreteta, asfaltada, que ens durà fins als peus del Sagrat Cor, on podrem aparcar el cotxe. 01º 03' 19" / 41º 53' 30".
Estat : Poques senyals de restes de construccions medievals. Lliurament accessible.
Invitat- Invitat
Re: Castells catalans
Invitat 05/06/10, 03:19 am
Castell d'Artés (Bages)
Vista general d’Artés i el seu entorn
Vistes actuals del castell
Plaça Major. A la esquerra es veu el castell
Detall lateral de l'església
Record de les antigues muralles de la vila
Situació : A la localitat d’Artés (Bages) – Barcelona.
Accés : Visitat el 30/5/2009:
Cal localitzar la Plaça Major, on havia estat aquesta edificació.
Coordinades d’aquest lloc: N 41º47’57” / E 01º57’02”.
Estat : Ara convertit en masia. Còmode aparcament en aquesta mateixa plaça.
Altres : Una interessant pàgina de referència : http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/view/38704/38576
Vista general d’Artés i el seu entorn
Vistes actuals del castell
Plaça Major. A la esquerra es veu el castell
Detall lateral de l'església
Record de les antigues muralles de la vila
Situació : A la localitat d’Artés (Bages) – Barcelona.
Accés : Visitat el 30/5/2009:
Cal localitzar la Plaça Major, on havia estat aquesta edificació.
Coordinades d’aquest lloc: N 41º47’57” / E 01º57’02”.
Estat : Ara convertit en masia. Còmode aparcament en aquesta mateixa plaça.
Altres : Una interessant pàgina de referència : http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/view/38704/38576
Invitat- Invitat
Pàgina 1 de 2 • 1, 2
Temas similares» Castells d'Espanya
» Els Castells: Ptrimoni de la Humanitat
» Més del 25% dels independentistes catalans són castellanoparlants
» La uniò dels catalans.
» Ens troben massa catalans
» Els Castells: Ptrimoni de la Humanitat
» Més del 25% dels independentistes catalans són castellanoparlants
» La uniò dels catalans.
» Ens troben massa catalans
Pàgina 1 de 2
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
» ALFABETO EMOCIONAL...
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
» Música de la Terra
» Per a Pantera.
» Bona tarde de¨fret ivent
» Bon Fret i molta pluja