PER A NOIA

Ché aixo no es fa, m'has fet emocionar. Acabo de llegirte allá on diuent que es cat pero que es mentida i en sap greu que haguis arribat a la mateixa conclusió que vaig arribar jo i sé que aixo fa una mica de mal perque hi van ficar molta il.lusió i hem vist com s'ha deixat de banda als participants o be antics o be que mos creient una mica importants (ilusos que som) i han donat mes espenta a un altre tipus de comunitat. Tens raó quan dius que vas lluitar molt per la comú quan ningú ficaba res (de fet en aquesta comu del sinuhé hi som uns quants dels que no van tirar mai la toballola) i que sapigues que jo si t'ho valoro i ho agraeixo. Pot-ser no tindries que haberme anomenat pos jo no soc ara mateix massa del agrado dels que hi han i potser les respostes que rebras seran del tipus que han tingut tots els que han tingut una mirada nostalgica : no t'agrada? pos no mires. De totes formes repensateu una mica perque si jo ja no tenia molts motius per tornar si persones com tu no estan en tinc menys. Una forta abraçada.

[color=green]Hay cosas q no entiendo.
Yo cuando me voy de un grupo, no digo nas, a no ser q me echen.
Por eso hay cosas q no entiendo.
Esto va por Foc y por Noia, ¿q vais a cambiar diciendo lo q habeis dicho?
Creo q nada, yo no entro mucho en ese grupo, pero por falta de tiempo, me interesan mas otros.
Lo q si q tengo claro, es q panel q no me gusta, lo paso de largo.
Por eso no entiendo much[/color]as cosas.

A tos le sale lo q me sale a mi???????????

lo de size y to eso?

q sepais q se me ha quedado el panel a mediasssssssssssss

sé que aprecies el q feia... i moltes vegades el q faig, se que per això em vas convidar a l'altra comunitat, pq sabies q m'hi sentiria bé, encara q m'ha costat força... jejej

Tant com emocionar-te no ho crec! t'he anomenat pq he volgut, pq marxava i mes igual q m'ataquin per anomenar-te, de fet Arian, ja m'ha atacat.

No et pensis .. em fa pena marxar i veure q només han contestat 4 a la meva despedida... que tb m'he despedit del panell de reflexió ... i q torna a estar a mitja pàgina, apunt de desaparèixer per sempre...

Vaig tornar amb una il·lusió tremenda, amb bons records de vells temps, i al veure lo activa q estava... em vaig il·lusionar massa... quant vaig veure q marxaves... vaig començar a perdre la força... fins q l'he eprdut del tot...

Sempre podrem tornar... però no crec q tot sigui com voldriem..

Una abraçada a tu i a tots...

i a tu Arco, pel q m'has dit, sense q ho hagis posat aquí.

Foc:
No estic d'acord en el que dius que no ets del agrado dels participants d'allí.
Crec que excepte per una persona, tot el món t'aprecia, et valora i li agradaria que estiguessis entre ells.
Mae:
Tampoc estic d'acord amb tu, em sembla que Noia, ha fet molt bé al explicar els motius i crec que ho ha fet de forma molt adequada.
A mi no m'agraden els llocs on es funciona, amb el: “això és així perquè ho dic.”
Jo també sóc de les que prefereixo callar i marxar, però tampoc estic d'acord amb que no s'aconsegueixi res mai, dient el que un pensa.
Per això admiro a les persones que són capaces de dir el que pensen i que intenten canviar les coses per a millor.
Solament quan un ho ha intentant alguna vegada és quan pot llençar al tovallola. I això és el que li passa al Foc, que intento que les coses fossin millor i… Bueno ja sabem el que va passar.
A mi el que no m'agrada dels fòrums és que s'utilitzin com mig per a fer mal a algú i crear conflictes, que no sapiguem crear un ambient d'harmonia i de respecte entre els participants.
Espero que almenys en aquesta petita comunitat puguem aconseguir això.
Noieta:
No tornarem a tenir el vell Cat, pero si que seguirem tenir els vells amics de sempre els que son de veritat.
Destijo de tot cor que aqui et trobis sempre agust i que puges dir i cambiar consevol cosa que vullguis.
Esta comunitat la fem entre tots i som nosaltres els que cadia decidim com volem que siga.
Al meyns mai he vist al administrador que digue el contrari.
Aissssssss ara va i m{ expulsa per parlar.
Una salutació per a tots.

a mes panter si ho ha fet será per que el lloc de a on ha marxat o la gent que hi ha li te apreci, dels llocs que ni fred ni calor posiblement no gastariem paralules