Us fa por el fet d'haver-os d'anar del món dels vius...

Fa molts anys, i durant una època, hi vaig pensar força. Sentia dins meu una terrible sensació d'angoixa al fer-ho i vaig decidir no pensar-hi més. Vulgui o no vulgui passarà, i no cal donar-li voltes a un tema que sé que no depèn de mi, i que només em provocarà malestar.

a mi en fa por que m enterren viu... vaig vore una peli que tractaba d'aixo de petit i desde llavors que hi tinc panic... deixar aquet mon? la mort forma part de la vida i el que mes m'amoina es que deixare de gaudir la meva familia i els meus amics

He vist morir a molta gent, no m'atreveixo a dir milers de persones, però en vint anys treballant estarà molt prop.
He vist morir a gent de totes l'edats, races, condicions i per multiples causes.
No em fa por morir, em fa por com morir.
No sóc catolica, no creo en el cel ni en l'infern, però fa un temps lei un llibre, regal d'una pacient que es diu El Secret de Paula, em va agradar, i he decidit que vull anar a aquest cel.

A mi no em fa por la mort en si, ni el que hagi després de la mort, perquè no crec ni en cels ni en inferns, ni en reencarnacions. Això m'angoixaria mes que la pròpia mort.
De vegades veig la mort com un descans, com una manera de deixar de sofrir, d'angoixar-me i confesso que fins i tot alguna vegada, he desitjat estar morta per a no sentir res de res.
Però en canvi sí que em dóna molta por el dolor, el veure com el teu cos ja no es val per si mateix, l'adonar-te que t'has quedat postrada per a sempre en un llit i que ja no pots fer res per a sortir d'aquí, i que l'única cosa que et queda és esperar que sigui la mort, la que et robi l'últim alè,quant ella vullgua, i no quant tu vullguis
Em fa por pensar, que potser en l'hora de la meva mort, no haurà ningú al costat de la capçalera del meu llit per a agafar-me la mà i dir-me adéu.
Em fa por pensar en totes les coses que m'hagués agradat fer i no vaig fer i que es que ja mai les podre fer.
Em fa por pensar que em marxaré sense poder dir el meu últim, "t{ etimo", a qui a mi m'agradaria.
I em fa por pensar que vaig poder ser més feliç, del que vaig ser i que vaig poder haver fet més feliç a qui no vaig fer.
Aggggggggggggggg que trist m'he posat.
Jueeeeeeeeer, Carmen podies haver-nos preguntat si ens fa por anar-nos de vacances, o llençar-nos a una piscina, o si som multiorgasmics, per alegrernos una mica, Nu?
Aisssssssssssss.