La UE ja sanciona en català

L'ultimàtum pel Segarra-Garrigues s'ha distribuït en la nostra llengua


La UE ha sancionat a Catalunya i per primera vegada ho ha fet en català. Tot i que no és llengua oficial, aquest dimecres la Comissió Europea ha utilitzat el català per anunciar el seu ultimàtum de dos mesos al canal Segarra-Garrigues. Per primera vegada, el comunicat que l'executiu comunitari ha repartit aquest migdia a Brussel·les i en què adverteix que es podria sancionar l'estat espanyol el 22 de setembre està escrit en català, a més de les versions en castellà, anglès i francès. La representació de la Comissió a Catalunya tradueix al català els comunicats més importants per publicar-los a la seva web, però mai no n'havia distribuït cap a Brussel·les, en paper i alhora que en les llengües oficials.La Comissió Europea ha informat en llengua catalana de l'aprovació del segon dictamen motivat del Segarra-Garrigues, que dóna dos mesos a l'estat espanyol per aturar el reg i la construcció del canal de forma preventiva, prendre mesures compensatòries o minimitzadores en les àrees on ja s'hagi regat, amplii les Zones d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) i faci una nova avaluació d'impacte ambiental. Els comunicats que l'executiu comunitari distribueix diàriament a la sala de premsa del Berlaymont, la seva seu principal a Brussel·les, només es poden trobar en les tres llengües de treball, l'anglès, el francès i l'alemany, i en algunes de les 23 oficials, segons a quins estats membres afecti una decisió.

La portaveu de Medi Ambient de la Comissió Europea, Barbara Helfferich, ha fet l'anunci i ha atès els mitjans de comunicació en anglès, però el comunicat escrit també s'ha distribuït, excepcionalment, en llengua catalana. L'oficialitat del català a Europa no depèn de les institucions comunitàries, sinó del govern espanyol. Si el gaèlic, que té només 70.000 parlants, és oficial i el català no, tot i tenir-ne deu milions, és perquè el govern irlandès ho ha aprovat i l'espanyol no. Ni els governs del PP i els del PSOE no han demanat mai que s'afegeixi el català, o el basc, al règim lingüístic comunitari. Mentrestant, l'ús del català depèn de la bona voluntat de les institucions comunitàries i de pedaços que sovint freguen el ridícul.

La passada campanya electoral europea el Parlament Europeu es va gastar 6.000 euros en una suposada traducció del català al valencià d'un anunci de televisió de 30 segons. L'espot català i el valencià són, lògicament, idèntics. També a tocar de les eleccions europees, el secretari d'estat espanyol per a la UE, Diego López Garrido, va anunciar que el català es podria fer servir al Tribunal de Luxemburg, però la lletra petita de l'acord n'exceptua els documents jurídics. Els catalans, a més, no podran dirigir-se en català directament al tribunal, sinó que hauran d'enviar abans el seu text a Madrid perquè el tradueixi. Luxemburg només admetrà el castellà i les altres 22 llengües oficials de la UE en els documents de caràcter jurídic i els textos que sol·licitin subvencions o vulguin optar a un contracte públic o a un lloc de treball.

Un informe del think thank Horitzó Europa i del Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) que presideix Alfons López Tena revela que si la llengua catalana encara no es pot fer servir a les institucions europees és perquè el govern espanyol no ho vol. El 90 % dels acords que José Luis Rodríguez Zapatero va signar a Brussel·les el 2005 i el 2006, i que havien de permetre l’ús del català, del basc i del gallec, tot i que no siguin llengües oficials de la UE, no s’estan aplicant perquè Madrid els incompleix. El govern espanyol havia de decidir qui faria les traduccions i informar-ne Brussel·les, com també fer-se càrrec del milió i mig d’euros anuals de despesa, però Zapatero encara no ha complert aquest 'requisit indispensable' i això 'situa el català en una posició de pràctica inexistència davant les institucions de la UE', denuncia l’estudi.