Una societat més justa...

Més enllà de la crisi és necessari una reforma en profunditat del mercat laboral. No crec que es faci, ja que quan les coses van bé no hi ha coratge polític de fer canvis en profunditat que poden generar tensió, i quan les coses van malament, a menys que sigui indispensable i alhora es tingui el que s’ha de tenir, tampoc.

Es parla molt de la dualitat del mercat de treball, amb contractes fixes i temporals (aquests darrers, més d’un 30% dels treballadors, més que cap altre estat desenvolupat), però per mi cal incorporar una tercera variable: els funcionaris. No hi ha dualitat, sinó trialitat (com es diu?). És a dir, tenim uns treballadors amb drets a indemnitzacions generoses (els fixes), altres d’impossible d’acomiadar (funcionaris), i per últim molts altres fàcil de prescindir (els que tenen contractes temporals). Per això, en moments de crisi com els actuals les empreses fan fora primer als temporals, no renovant contractes temporals. Alguns amb contracte fixe perden la feina. I molts, passi el que passi, tenen cobertura absoluta. Ah, i qui té contracte temporal? Els joves i les dones, majoritàriament (apart dels immigrants).

Sembla de justícia buscar una solució que ajudi als més perjudicats, als més febles, de forma que la societat no surti perdent. Es tracta d’evitar, com diu The Economist, que a alguns sempre els hi vagi bé mentre que a altres els hi va sempre malament. La solució? Un mateix tipus de contracte per tots, funcionaris inclosos, incloent canviar els contractes actuals. Què implicaria? Menys cost per acomiadar als treballadors fixes, possibilitat d’acomiadar funcionaris (al mateix cost que la resta de treballadors), i més cost si es prescindeix dels que tenen contractes temporals. S’hauria de buscar un punt en què, a nivell agregat, la societat surti guanyant, tot i que alguns hi sortiríem perdent, però es tracta d’això: buscar una societat més justa, que en aquest cas passa per ajudar als més desprotegits, no ho oblidem, joves i dones. Aquesta proposta es podria completar allargant el temps que es té dret al subsidi d’atur i altres mesures que facilitin la formació del aturats.

Un dels principals problemes per implantar aquesta proposta, més enllà de la manca de coratge polític, són els sindicats: els sindicats defensen als seus associats, principalment funcionaris i treballadors de grans empreses (majoritàriament fixes), enlloc de defensar a tots els treballadors (que inclou no només als temporals, sinó també als que no tenen feina). Aquesta proposta perjudicaria justament a aquells col•lectius més sindicalitzats, tot i que la societat en el seu conjunt podria sortir beneficiada.

Per cert, posats a fer un canvi en el mercat laboral, a mi m’agrada el model austríac: a Àustria les empreses creen un fons pels seus treballadors que complementa l’ajut de l’estat si es perd la feina, i que el treballador “s’emporta” en cas de que canviï la feina (o que cobra com a complement a la jubilació si no s’ho gasta durant la vida laboral). Així eliminaríem una altra de les grans ineficiències del mercat laboral espanyol, i és que molta gent no canvia de feina per no perdre la seva antiguitat.

Una proposta similar (tot i que no tocava el tema dels funcionaris, i entenc que no passava per canviar els contractes fixes actuals), la van fer el grup dels 100. Una proposta, per cert, molt interessant.