El PSC, el gran mal de Catalunya

La setmana del FROB (per Vicent Partal)

Dimecres els diputats del parlament espanyol validaran el FROB, el fons constituït pel seu govern per a intervenir les caixes, una mena de LOAPA financera que tindrà importants repercussions en el sistema de les caixes catalanes, especialment. Com que, darrerament, a cada bugada perdem més d'un llençol, no puc expressar sinó el meu pessimisme. Els diputats dels PSC, aquests que deien que, si guanyaven ells, guanyava Catalunya, hi votaran favorablement. fins i tot sabent que el conseller d'economia, del PSC, diu que el govern el podria recusar per invasió de competències. El mal, com tantes vegades darrerament, és que, malgrat això, no passarà res i el doble llenguatge li tornarà a eixir gratis, al PSC.

Aviat haurem passat dues legislatures de tripartit amb situacions de tensió notable, i en més d'una ocasió, entre el govern de la Generalitat i l'espanyol. Però mai no hem vist que els diputats del PSC votassen a Madrid pensant en el govern de la Generalitat. Sempre ho fan pensant en el govern d'Espanya. El seu argument recurrent per a justificar-ho és que els ciutadans de Catalunya els van elegir per Zapatero i votant Zapatero i que, per tant, no poden actuar contra ells. Però és un argument prim. Perquè també els van elegir pel fet de ser militants del PSC, i en canvi resulta que sí que poden anar contra el PSC. O contra el govern del PSC. I si no, esperem a dimecres, que en tindrem una nova prova.

Ara, és desconcertant d'observar com els socis del tripartit els abonen, fins i tot en situacions que semblen fora de qualsevol lògica nacionalista catalana (com ara que s'avenen a deixar entrar el PP al Consell de Garanties). Per aquesta banda, per més amenaces que proferesquen davant els micros no hi ha res a esperar. En tot cas, serà l'electorat qui haurà d'acabar aquesta comèdia, si mai ho creu convenient.

I potser sí que l'electorat en comença a estar tip, en vist dels darrers resultats. Però val a dir que ni així no es veuen pas gaire nerviosos, els socialistes. Aparentment, se'n senten tan poc, de nerviosos, que fins i tot tenen la barra de posar-se a pactar a tort i dret amb el PP a l'Ajuntament de Barcelona i a les institucions de la Generalitat, sense preocupar-se ni d'explicar a la gent com és que ara s'entenen tant amb el mateix partit de què s'han servit electoralment com si fóra el dimoni. Mentre els altres els aguanten...