15 anys de censura

El lamentable episodi de censura a la xiulada de les aficions catalanes i basques al Borbó durant la passada final de Copa ens ha de servir per recordar que, a la 'democràcia espanyola', les ofenses a la casa reial sempre han estat perseguides i amagades.

Ja sigui segrestant publicacions humorístiques com a l'episodi El Jueves o deixant d'emetre les xiulades, l'Estat espanyol no admet que ningú qüestioni la legitimitat d'un monarca hereu de la dictadura. Precisament aquest 2009 fa quinze anys del polèmic Persones Humanes dedicat a la Infanta Elena, en concret aquell on l'escriptor Quim Monzó dedicava el seu particular monòleg a l'anàlisi de les reialeses. Les paraules de Monzó i la particular ironia de Mikimoto, amb aquella imatge fixa de la Infanta que acompanyava gran part del programa, van provocar les protestes de la Casa Reial espanyola i van forçar el president Pujol a disculpar-se.

Les setmanes posteriors a l'incident, llargament denunciat pels mitjans espanyolistes, Quim Monzó va viure un episodi de censura a 'El peor programa de la semana', que llavors emetia el Wyoming a La 2 i que va acabar amb la supressió d'aquest programa de la televisió pública espanyola.

Per recordar aquell execrable episodi de censura als mitjans, un intrusisme que encara dura, us enllacem la memorable intervenció de Monzó al Persones Humanes analitzant aquella feina estressant i malpagada que és ser membre de la reialesa.

Home, la veritat és que s'ha notat el tripartit, el primer que van fer va ser fer fora tots els bons periodistes de Catalunya Ràdio, per massa catalans, i ara la gent s'ha passat al RAC1. Ara, que jo sàpiga, no es censura res a la manera que ho ha fet TVE.
El cas del Boadella, ja l'hem parlat moltes vegades. No li van donar el que creia que mereixia i va marxar emprenyat a donar peixet a l'enemic. És allò que fan els nens petits, quan no obtenen el que volen.

Ser massa català segons en Joan Ferran (diputat del PSC-PSOE), que va ser el que va dir que s'havia de netejar Catalunya Ràdio, deu ser sinònim de poc espanyol. Jo crec que un periodista ha d'informar bé per sobre de tot, i crec que per posar un exemple això és que feia l'Antoni Bassas als matins de Catalunya Ràdio. Però com que deia les coses pel seu nom no li van renovar el contracte.
Sobre l'independentisme i la teva pregunta. Tal com van avui les coses, crec que un català que estimi la seva terra no veu cap més sortida que la independència. I això no és ser ni massa ni poc, sinó només mirar pel que més et convé.