No es pot acomiadar a una dona embarassada

El Tribunal Suprem ha declarat que tot acomiadament d’una treballadora embarassada serà considerat nul, “fins i tot si l’empresa ignorava la situació en el moment de rescindir el contracte”. Fins ara, la nul·litat només es produïa si l’empresa coneixia l’embaràs. I això era perquè, si la dona perdia el lloc pel fet d’estar esperant un fill, s’estava vulnerant el seu dret a no patir discriminació per raó de sexe.

Però si l’empresa acomiada una treballadora embarassada sense saber que estava embarassada, vol dir que no l’estava acomiadant pel fet d’estar embarassada, sinó per altres raons. I això vol dir, doncs, que no vulneraven el seu dret a no patir discriminació per raó de sexe, sinó que vulneraven qualsevol altre dret. A mi em fa feliç que es protegeixi el lloc de treball de les embarassades. Fa un any i tres mesos jo n’era una, però, per desgràcia, sóc autònoma. Hauria pogut agafar-me un permís, sóc la meva mestressa, però si m’hagués agafat un permís, els lectors no m’haurien pagat per la feina no feta.

Per tant, si no podem acomiadar una embarassada tot i que no sabem que està embarassada, no veig per què no s’amplia aquesta llei a la seva parella. No hem de compartir les tasques de la llar i la vida familiar? Doncs acomiadar un futur pare de família és la mateixa discriminació que acomiadar una futura mare de família. El pare també pot voler acompanyar la dona al ginecòleg. I, per tant, aquesta llei també s’hauria d’ampliar als pares adoptius en tràmits. Els pares adoptius també faltaran a la feina, durant el procés. Hauran de viatjar al país del fill, fer cursos, rebre assistents socials, deprimir-se per la complicació de tot plegat... Encara que l’amo no sàpiga que els pares adoptius estan en tràmits no haurien de poder acomiadar-los. No és com un embaràs, l’adopció, diuen?