Les llengues més amenaçades en un atles interactiu

La Unesco publica un atles interactiu amb les llengües més amenaçades


Actualment hi ha 2.498 llengües en perill d'extinció


La Unesco fa molts anys que s'amoïna per la desaparició de la diversitat lingüística del planeta. Ja l'any 1993, a les beceroles d'internet, va començar a publicar el Llibre vermell de les llengües amenaçades, que incloïa una llista de llengües en perill d’extinció. La Unesco ha continuat seguint de prop aquest camp amb uns altres mitjans, l'Atles interactiu de les llengües del món amenaçades, publicat en paper per primera vegada el 1996.

Es va actualitzar el 2001 i ara se n'ha publicat la tercera edició, en què també s'ha optat pel format interactiu. Gràcies a l'aplicació Google Maps, la Unesco ha situat en un mapamundi les 2.498 llengües (de 6.700) que tenen moltes possibilitats de desaparèixer. Del català, al mapa (també en pdf), només hi apareix el dialecte alguerès, perquè els altres no entren dins els criteris de la Unesco per a determinar quines llengües tenen el futur amenaçat. A l'atles, s'hi explica el fenomen de l'extinció de llengües i es determina en quin grau de perill es troba cadascuna (extinta, en perill crític, en perill greu, en perill o vulnerable), en quins llocs es parla i en quina proporció. Segons la Unesco, 233 llengües s'han extingit des del 1950. I una fa ben poc: amb la mort de Marie Smith Jones, l'any passat, va desaparèixer l'últim parlant de l'eyak d'Alaska.

Estadísticament, l'Índia, els Estats Units, el Brasil, Indonèsia i Mèxic són els països que tenen més llengües en perill, en contrast amb Pàpua-Nova Guinea, el país que té la diversitat lingüística més important del món (se n'hi parlen més de vuit-centes) i que, proporcionalment, és el que té menys llengües en perill. La Unesco també recorda que una llengua pot tornar a revitalitzar-se. Com el còrnic, una llengua celta parlada al sud-oest de la Gran Bretanya fins el segle XVIII, que des del 1920 uns quants entusiastes malden per recuperar.

Mapes vius

Com destacava fa poc MónDivers, l'activació de l'atles de la Unesco ha coincidit amb una altra iniciativa semblant de Linguamón, la dels Mapes vius, en què es plasmen les fitxes de les llengües del món que des de feia un any ja es podien consultar a la web de la Casa de les Llengües.

Aixi que segons la unesco el catala no ho es?
Be , no?

De moment no, o sigui que hem de continuar com ara, seguint per aquest camí de fer del català el que sempre havia estat: la llengua pròpia, i d'us cotidià de tots els catalans.

Si no ho es, es un argument menys pel que s'esta fent amb el tema de la marginacio del castella en l'escola..ahhh

Sinuhé escrigué:De moment no, o sigui que hem de continuar com ara, seguint per aquest camí de fer del català el que sempre havia estat: la llengua pròpia, i d'us cotidià de tots els catalans.

D'aquest missatge teu puc entendre que es un bon cami l'impossicio del catala.
Qui es qui per impossar una llengua sigui quina sigui?
no es el propi individu el que te dret a escollir?

Està molt be escollir. Però hom no escull on nàixer i d'altres escullen el lloc on volen viure amb tot el que això comporta. Si vas a França aprendràs francés i si vas a qualsevol lloc del mon tindràs com a segona llengua l'anglés. A nosaltres ens feien estudiar llatí i mira que no es parlava enlloc. I si vas a EEUUet trobaràs allà que la segona llengua més parlada es el espanyol. O sigui que qualsevol persona que vagi a viure en qualsevol lloc s'ha d'assebentar dels costums i idiomes que es parlen. Als catalans ens varen discriminar fa temps però per sort això s'ha acabat i s'hi ha inmerssiò lingüistica millor. Conec molts estrangers que saben parlar perfectament català i no fa pas gaire que son a Catalunya. I en canvi gent castellano-parlant que hi son de sempre ni s'han molestat a parlar la llengua del pais ... Es questiò de mentalitats. N'hi han de més obertes i n´hi han de més tancades. Que li farem!

Està molt be que la llengua vehicular a Catalunya sigui el català. Al capdevall el castellà s'aprén molt fàcilment i tambè es parla arreu del mon. No hi ha perill per la llengua de Cervantes. Be, de fet sí que hi ha un perill: l'ho malament que la parlen des de les televisions públiques, la manca de vocabulari, les frases fetes, en formes sintàctiques que fan mal a les orelles. Jo a vegades sento parlar castellà i m'escandalitzo de que una llengua tan bonica sigui victima dels que la parlen tan i tan malament...

Del meu missatge has d'entendre, tuina, que és un bon camí protegir i ensenyar la llengua del nostre país, de la mateixa manera que ho fan tots els països del mon, i ni a tu, ni a ningú, se li acut dir que "l'imposen".