Vull tornar a confiar.-

Vam ser criats amb principis morals comuns. Quan èrem nens, mares, pares, professors, avis, oncles, veins............ eran autoritats dignes de respecte i consideració.
Com més propers o més vells, més afecte ens donaven. Era inimaginable respondre mal educadament als més ancians, a mestres o autoritats..........hi havia RESPECTE.
Confiavem en els adults perquè tots eran pares, mares o familiars de tots els nois/es del carrer, del barri, de la ciutat.
Teniam por de la foscor, dels gripaus, ratolins, o pel-lícules de terror...........

Avui tinc una tristesa infinita per tot el que hem perdut. Per tot el que els meus néts un dia tindran temor. Per la por a la mirada dels nens, joves, vells i adults.

Drets humans pels criminals.............?
Deures il-limitats per a ciutadans honestos..... ?
Pagar els deutes és ser ruc......?
Amnistia pels estafadors.........?
Els honestos son estúpids.......?
No prendre avantatge és ser neci.......?

Què ha passat amb nosaltres ?

Professors maltractats a les aules, comerciants amenaçats per traficants i apallissats quan no morts pels atracadors, corruptes pavonats del seu poder, reixes a les nostres finestres i portes.

Cada un tancat en el seu món. Quins valors són aquets ? ( continuarà )

El futur de la societat depèn de la formació i de l'educació.

Aquells temps no tornaràn però podriem fer alguna cosa per el present i per el futur...Quin mon deixem als nostres fills/nets?

Jo crec que estem fallant, com a pares, com eudcadors, com a persones i com societat en general.
Valors com l'honestitat, el respecte, la solidaritat es perden cada vegada més.
Sembla que l'únic que importa és tenir la part econòmica de la vida resolta, no importa a qui es trepig en el camí.
Diners poder i pur egoisme, aquests són els tristos valors d'avui en dia.
A mi tambe em costa confiar cada vegada mes, en la gent en general en les persones en particular i en la esperança de un futur mitllor.

...........................
Cotxes que valen més que abraçades........
Fills que volen regals per passar curs.......
Mòbils en les motxilles dels que acaben de deixar els bolquers......

Què hem de donar per rebre una abraçada ?

Més val un Armani que un diploma......
Més val una pantalla gegant que una conversa.......
Més val un acte car que una amistat a tota prova.....
Val més semblar que ser.........

Quan va ser que va desaparèixer el ser correcte per convertir-se en ridícul ?

Vull treure les reixes de la meva finestra per tocar les flors.............
Vull seure a la sendera i tenir la porta oberta a les nits d'estiu.....
Vull l'honestetat com a motiu d'orgull........
Vull la rectitud de caràcter, la cara neta i la mirada als ulls...........
Vull tornar a enorgullir-me dels nostres líders polítics......
Vull la vergonya i la solidaritat.......
Vull l'esperança, l'alegria, la confiança, la fe.........
Vull que la " paraula d'home " torni a ser sinònim de jurament.......

Vull el retorn de la veritable vida, simple com la pluja, neta com un cel d'abril, lleu com la brisa de la matinada. A fora el "TENIR". ! Visca el "SER" ! I definitivament comú, com jo o com tu.................................
.................................. continuarà.............

............................................
Adoro un món simple i comú. Tenir l'amor, la caritat,, la solidaritat com a bases de la vida.
M'indigno davant de la corrupció, la manca d'ètica, de moral, de respecte........

Anem a tornar a ser "gent ", a recuperar la "tribu" perduda. Anem a construir un món millor, més just , on les persones respectin a les persones, amb tolerància i sense permissivitat.

Utopia ? No.....? Sí......? Quí sap......? Si més no fem l'intent.

Passem aquest missatge. Els nostres fills s'ho mereixen i els nostres nets ens ho agraïran.