Sembla que no és la independència la gran preocupació de la gent

Participación ínfima en la quinta oleada de consultas independentistas en Cataluña


* Sólo un 6%, de media, han acudido a las urnas.

* En la ciudad de Tarragona sólo ha votado un 5%.

* Supone una bajada de 8 puntos respecto a la anterior consulta, que fue también más baja que las anteriores.


http://www.20minutos.es/noticia/845627/0/consulta/independentista/cataluna/

Res a dir sobre aquesta qüestió, companys?

Té certa lògica que els referèndums que només són simbòlics i a més ja no són cap novetat vagin perden força. Esperem quan arribi la consulta de debò a veure que passa, encara que jo no aniria per aquí, sinó per la proclamació unilateral de la independència si hi ha una majoria que així ho desitja al Parlament de Catalunya.
I sobre Carod Rovira, doncs aquest només ensenyava una pastanaga perquè el votessin, i tal com va la seva trajectòria no m'estranyaria gens veure'l aviat al PSc. Ja només fa d'escolanet del Montilla.

TRET DEL DISCURS DEL RECENT ANOMENAT LLUÍS COMPANYS i JOVER com a President de la Generalitat de Catalunya. ( any 1934)
Companys va proclamar l'Estat Català.

Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!

»

—Lluís Companys i Jover, 6 d'octubre de 1934

A la matinada del dia 7 dos canons de l'exèrcit van disparar en contra el Palau de la Generalitat. Al cap de poques hores Companys es va haver de rendir...

Companys no va declarar la independència de Catalunya perquè la seva preocupaciò no era aquesta, sinó salvar la REPUBLICA ESPANYOLA de la pujada al poder de la dreta.

Lector: en Companys no intentava la independència de Catalunya. Li preocupava més que la dreta espanyola no arribés al poder. Ell va ser ministre quan la República. Vull dir que potser amb un altre tipus de Espanya molta gent no seria independent doncs trobaria la resposta als seus desitjos en un estat lliure i republicà.

Nomès veiem sempre un tipus d'estat espanyol i es mes aviat molt restrictiu en quan a llibertats. La unitat no te perquè suposar uniformitat doncs a tot a l'estat la diversitat de formes i cultures està servida. Però amb una dreta molt ultra i amb una caverna mediàtica que es reaccionària e intransigent amb els que no son iguals ni pensen igual que ells. I sobretot amb els catalans.

Com sembla que aquella Espanya de la República i de les llibertats està més que ofegada ens es més fàcil triar la independència com a solució que mirar d'entendrens amb els de la meseta.

Com que tot plegat porta problemes i tocant de peus a terra... no veig ara com ara que sigui posible una independècia a no sé que la proclamesin des de la Generalitat.

Potser ara no afusellarien a qui ho fes però no crec que ho permetessin a les bones.
Això implicaria quedar-nos amb els nostres impostos i poguer pagar tot allò que son les nostres primeres necessitats i si quedès alguna coseta doncs ho enviariem a Madrid per solidaritat. Ni més ni meys con fan els Bascos fa segles. Però es veu que ells estàn dispensats.

Touché

No us preneu a mal els meus comentaris, doncs van sense mala intención, només m'agrada analitzar les coses i aclarir-me tot el que pugui. D'una altra banda, Catalunya és per a mi com una ex amb la qual hom hagi tingut una llarga convivència, per moments l'odïes, per algunes coses dolentes que et va fer, però a estones la trobes a faltar, perquè van ser molts anys junts. Fa anys que no visc a Catalunya, pero hi vaig viure tant de temps, que no puc evitar seguir amb atenció tot el que hi passa. A més d'això, m'agrada tenir la possibilitat de continuar enraonant en català, perquè veig que cada vegada em costa un xic més, se'm comença a oblidar per desús.

Lector jo no em prenc malament les coses que dius. Perquè a vegades tambè em plantejo les coses així. Crec que els pobles van molt a la deriva amb aquests politicastres que duen el vaixell sense saber gaire on portar-l ni com trempejar els esculls.

Quan a Millet i companyia es una vergonya que estiguin tan campantes desprès d'haver robat a tort i a dret.

No m'extranya que la gent estigui totalment desmotivada.