Últimos temas
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta

» Bonas festes Nadalenques i Any Nou
16/01/14, 02:19 pm por greta


Monestir de Sant Pere de Rodes

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 12:41 am

El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).

El monestir fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció. Des de les ruïnes de l'antic cenobi es gaudeix d'una vista excepcional sobre tot el sector de costa situat al N del cap de Creus, en particular les badies del Port de la Selva i de Llançà. A NO del monestir, poc abans d'arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, entre les quals destaca l'església de Santa Helena de Rodes



HISTÒRIA

Es desconeix el veritable origen del monestir, que va ser motiu d'especulacions i llegendes en el passat, com ara la de la seva fundació per monjos que desembarcaren a la zona amb les restes de sant Pere i altres sants, amb la comesa de custodiar-les per no ser profanades per les hordes bàrbares que amenaçaven d'atacar Roma. Passat el perill, el papa Bonifaci IV hauria ordenat construir el temple.

La primera documentació de l'existència del monestir data de l'any 878, en què és esmentat com a un simple cel·la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Lligat al comtat d'Empúries, va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.
La importància creixent del cenobi en féu una destinació de pelegrinatges, especialment amb ocasió dels jubileus de la Santa Creu de maig (els anys en què la festa del 3 de maig s'esqueia en divendres), que foren celebrats fins a finals del segle XVII.

A partir del segle XVII fou saquejat en diverses ocasions per exèrcits francesos i bandolers i el 1793 fou abandonat per la comunitat benedictina, que es traslladà a Vila-sacra. El 1809 s'instal·là a Figueres, fins que els decrets d'exclaustració de 1835 la van dissoldre i la desamortització subsegüent liquidà els seus béns.

A mercè de saquejadors de tota espècie, pelatge i condició, romangué durant un segle sense cap protecció per part de l'Estat Espanyol, que finalment el declarà Monument Historicoartístic Nacional el 1930. El 1935 la Generalitat de Catalunya hi inicià les primeres restauracions que, interrompudes per la guerra civil de 1936-1939 i, tot i una nova declaració efectuada pel règim franquista el 1949, per un nou període d'abandonament, es reprengueren a partir de la dècada de 1960. La llei del Patrimoni Cultural català de 1993 l'empara com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

ARQUITECTURA

El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat.

El centre del conjunt és el claustre, però en realitat a Sant Pere de Rodes cal parlar de claustres, i no situats un al costat de l'altre sinó superposats, disposició que afavoreix també l'orografia. El claustre superior, del segle XII, ha pervingut molt malmès a causa dels saquejos dels segles XIX i XX, i del qual n'hi ha poques restes in situ. Entre els pocs capitells que foren recol·locats en la reconstrucció dels anys 1960-1970 destaca el que representa un grup de monjos. Es conserven capitells d'aquest claustre en museus de Barcelona i París i en col·leccions particulars. El desenrunament i les restauracions recents posaren al descobert un segon claustre, inferior i més primitiu, constituït per grans arcades de mig punt sense decoració.

L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardoromana. Té planta de creu llatina, amb tres absis (el central de forma parabòlica) i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals. Aquestes columnes, que procedeixen d'alguna construcció romana, descansen sobre un alt sòcol i tenen grans capitells d'influència coríntia, amb àbacs prominents, que per la seva localització elevada constitueixen de les poques peces escultòriques que no foren objecte de rapinya. L'atracció de pelegrins explica la presència d'un deambulatori a l'absis de la nau central que fa de continuació de les naus laterals. Sota l'absis hi ha una cripta de moderades dimensions. Aquesta església sintetitza amb originalitat una sèrie de corrents arquitectònics anteriors, des de les construccions romanes de l'Antiguitat tardana fins al preromànic carolingi passant per les tradicions locals. Aquesta originalitat ha provocat una llarga polèmica entre els estudiosos i fa que sigui considerada un dels principals exponents del romànic a Catalunya.

Davant de l'església hi ha un espaiós atri o galilea, en el qual hi havia hagut sepulcres de diferents personatges, inclosos alguns comtes d'Empúries, però de tot això queden poques restes. L'església s'obria a aquest atri amb una porta monumental, obra del Mestre de Cabestany, que si no hagués estat fervorosament espoliada al segle XIX, seria un dels més valuosos conjunts escultòrics del romànic català. Se'n conserven restes en alguns museus i col·leccions particulars, entre els quals destaca el plafó que representa l'aparició de Crist als seus deixebles sobre el mar, del Museu Marès de Barcelona.

A la façana de ponent del monestir s'aixeca el campanar, de planta quadrada i d'estil llombard, del segle XII. Al seu costat es drerça una torre de defensa (o de l'homenatge), que probablement s'inicià en el segle X i que passà posteriorment per un llarg procés de reconstrucció i reformes.

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 01:01 am



01. Vista exterior desde el oeste.

El començament del que ara és el monestir de Sant Pere de Rodes se suposa que es remunta a una primigènia cel monàstica , situada al vessant nord de la muntanya de Verdera, sobre el golf del que ara és el Port de la Selva. L'origen de la cel.la monàstica és desconegut, però es sospita que a l'igual que molts dels antics monestirs benedictins, es va fundar a partir de l'evolució del eremitisme cap al cenobismo . És a dir , que s'hauria pogut originar a partir d'un grup de monjos anacoretes , més o menys repartits en una zona propícia a la vida solitària i ermitana , plena de coves i llocs recòndits i de difícil accés, reunits per viure conjuntament en comunitat dins d'un cenobi , segons dictats de l'ordre benedictina.

Principals llegendes fundacionals parla de l'arribada a aquest lloc, cap a l'any 610 , de tres monjos procedents de Roma , a la recerca d'un lloc adequat per amagar unes valuoses relíquies , entre les quals hi havia el cap i un braç dret de Sant Pere Apòstol. Van escollir una cova on , segles abans , havia fet vida eremítica Sant Pau Sergi , bisbe de Narbona, i que es trobaria just al lloc on es construiria la primera església dedicada a Sant Pere a la muntanya de Rodes.



02. Vista desde el noroeste.



03. Vista desde el Este.



04. Vista del campanario y la torre.

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 01:11 am

D'altra banda, una notícia documentada ens parla de que al voltant de l'any 780, un bisbe hispà per nom Atala , acompanyat d'alguns monjos, i fugint de la invasió musulmana , va arribar fins aquestes terres i va restaurar diverses esglésies de fundació anterior, entre la qual hi havia una que es deia de Sant Pere i alguns autors l'han identificat amb Sant Pere de Rodes. D'aquest fet s'hauria pogut consolidar la cel.la monàstica.

Segle IX no apareixen els primers textos i documents que parlen de l'existència del recinte monàstic , de manera que tot l'anterior són conjectures. Els textos parlen d'una petita cel.la que es disputen les abadies de Sant Esteve de Banyoles i Sant Policarp de Rasès , més enllà dels Pirineus. A partir del s. X el monestir creixerà fins arribar al moment de màxima esplendor . Els comtes de Empúries - Rosselló i diverses famílies nobles el van acollir sota la seva protecció. Una d'aquestes famílies , encapçalades pel noble Tassi i el seu fill Hildesind , tindrà un lloc rellevant en l'inici de l'època d'esplendor del monestir. Tassi va aconseguir diversos preceptes dels reis francs convertint en abadia dependent directament de Roma , sent Hidesind el primer abat.

En aquest moment el monestir es converteix en el senyor directe d'una gran extensió de terra al seu voltant, i en el centre espiritual més rellevant del comtat d'Empúries , rebent dels comtes les terres , la protecció i el suport polític. Com a contrapartida , el monestir proporcionava als comtes el fet de tenir un centre espiritual de prestigi per suplir l'absència d'una seu episcopal , perduda durant la invasió musulmana , un lloc per poder destinar els seus fills, i sobretot un panteó familiar , lloc on es intercediria per a la salvació de les seves ànimes . El castell proper de Sant Salvador va ser cedit al monestir pels comtes, per facilitar un enclavament defensiu i estratègic sota el control directe dels monjos.

El poble - El poble de Santa Elena de Rodes, originat a partir del progrés del monestir, garantiria una mà d'obra camperola per a la realització de les tasques més rudes dins del monestir , així com el cultiu de les terres immediates al cenobi. A més, els treballadors del poble ajudaven i col.laboraven en el creixement i esplendor del cenobi. amb els comtes però, no va ser tan idíl.lica com en principi podria semblar. Aviat , a l'inici del s. XI, quan el poder del monestir augmentava , els comtes van semblar penedir-se d'haver cedit tantes possessions al monestir, així que van intentar arrabassar el poder d'algunes terres , el castell i el poblat de Santa Elena. Tot es va resoldre amb la intervenció de la Santa Seu i una amenaça de excomulgación , que els comtes van acatar per cedir a favor del monestir.

947-991Hildesind
991-992 Joan
992Pere Agotarch
1008-1030Pere
1031 ? Ponç
1040-1053Pere Dalmau
1054-1063Pere
1079-1080Guillem
1086-1093Matfrid
1096-1118Ramon
1119-1131Deusdedit
1139Guadis
1144Gaufred
1150Ramón
1154-1185Berenguer
1196-1201Gaufred
1211-1229Bernat d' Avinyonet
1238-1248Ponç de Pedrell
1252-1262Ramon
1263-1276Ramon de Bianya
1281-1290Ramon
1292-1295Dalmau
1295-1302Ramon de Pont

Llistat d'abats del monestir fins al segle XIII


Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 01:23 am



02. Vista desde el castillo de Sant Salvador de Verdera.

L'any 1022 es consagra la nova església , acabada durant el mes d'octubre. És probable que durant aquestes reformes es construís l'església, tal com la podem observar avui dia , amb els seus capitells d'estil corinti i califal , i les seves pilastres d'estil clàssic. El campanar també podria haver-se acabada durant aquests anys, així com la galilea davant de l'església, que seria utilitzada i honrada a partir de l'any 1088, en què s'inicia la celebració dels anys sants o jubileus . , marcada pel dia de la Santa Creu de maig , perviure fins a l'any 1697, i acudien al monestir pelegrins de tots els llocs de la península i del migdia francès.

Segles posteriors , el monestir va anar passant per diverses etapes de creixement i protagonisme en la història. A finals del XII es completa amb la construcció del nou claustre superior, amb les galeries porticades que durant els últims anys s'han reconstruït. Va ser nomenat monestir real per Jaume I en 1273, però uns anys després , durant la Guerra contra França, es va posicionar en el bàndol francès.
, a partir del segle XVIII , el monestir entra en un període de crisi i oblit del qual no es va recuperar. Així , després de la desamortització , el recinte va quedar buit i va ser presa de l' espoli i la depredació de totes les seves escultures , relleus i objectes de valor , avui dispersades per tota la província de Girona, fins i tot en llocs tan allunyats com Barcelona o Anglaterra.



05. façana principal.



06. Vista des del sobreclaustre .



07. Vista exterior de l' absis.

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 01:37 am

DISTRIBUCIÓ

La situació topogràfica del monestir juga un paper important en la distribució , desenvolupament i plantejament espacial del monestir. Situat a la vessant de la muntanya de Verdera , compta amb molt pocs espais plans sobre els quals recolzar-se, gairebé tota la superfície del recinte ha de salvar les pendents i inclinacions naturals del terreny , la disposició de les diferents divisions del conjunt es distribueix col.locades sobre terrasses a diferents nivells.



Esquema general de la planta del monestir.



Esquema general de la secció transversal del monestir.

Al nord se situa l'església, amb el claustre adossat al seu mur sud. Des del claustre , s'accedeix a totes les dependències monacals : refetor , biblioteca , magatzems i cel . De l'església, es va afegir durant el segle XIII- XIV , el palau de l'abat. Al sud-oest quedaven els camps de conreu i el cementiri , avui desapareguts. Fora del recinte es va construir un hospital per a pelegrins , avui encara queden en peu alguns de les seves parets , a pocs metres de l'entrada al monestir.

L'ESGLÉSIA

Del monestir és, al nostre parer, el punt a destacar d'aquest conjunt monumental , per ser l'element que millor estat de conservació manté , no ha modificat la seva estructura original en pràcticament 800 anys , i tot i així , s'aprecien característiques arquitectòniques de la construcció primitiva del segle IX. Es tracta d'una església de planta basilical amb tres naus de secció irregular , l'ample de les naus és diferent en l'inici i la fi de la seva longitud , té transsepte excel.lent que atorga al conjunt una marcada forma de creu llatina. La capçalera es remata amb tres absis, el principal amb girola de dos nivells i dos laterals que rematen a la capçalera del transsepte. Als peus apareix un nàrtex o galilea , que tanca l'obertura de l'antiga portalada principal. ens ha arribat als nostres dies és la que es va reconstruir durant el segle XII, reaprofitada en gran mesura de l'anterior del segle XI.



Esquema general de la planta de l'església del monestir.

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 02:04 am



Secció longitudinal i transversal de l'església.

De la nau central és singular en el romànic de Catalunya, encara que trobem similituds en esglésies properes com després veurem. Es tracta d'una nau recoberta amb una volta de canó amb arcs faixons , les naus laterals , molt estretes, es recobreixen mitjançant una volta de quart de circumferència , recolzada sobre els murs laterals i en el mur intermedi situat sobre les arcades. La secció del conjunt ens pot suggerir la morfologia de les esglésies properes de Sureda, I fins i tot la de Sant Pere de Besalú.

Quatre parells de pilastres divideixen en cinc trams la longitud de la nau. Les pilastres centrals formen un conjunt estilístic particular , tractant-se de columnes de composició clàssica , formades per un basament de considerable alçada ( uns 3 metres d'alçada) sobre la qual reposa una pilastra rectangular i dos ( o tres, segons el cas ) columnes cilíndriques que rematen amb sengles capitells , sobre els quals neix un segon ordre de columnes en les que recolzen els arcs torals i formers que subjecten la volta central i el mur intermedi entre les naus. Des del peu de la nau , els dos primers parells de pilastres compten amb dues columnes laterals a la pilastra rectangular , com es veu en l'esquema adjunt Secció A , sobre les columnes arrenquen els arcs torals que suporten el mur intermedi. Els dos trams restants, secció B , compten amb una columna més situada al costat interior , dibuixant una pilastra en forma de T sobre la qual dóna suport l'arc toral de la volta de canó.



08. Vista interior de l'església.



09. Vista interior de l'esglèsia.



10. Nau lateral esquerra

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 02:24 am

En les naus laterals , cada un dels trams es divideix mitjançant un arc de mig punt que neix net des de la pilastra i es recolza sobre una altra excel.lent del mur lateral. Diem que és una estructura singular pel fet que en cap altre lloc a Catalunya hi ha una solució constructiva d'aquest tipus, a excepció de la de Sureda , on apareix també un basament sobre la qual s'aixeca una pilastra i una columna com a base dels arcs torals de la volta. Apareixen finestres a les capçaleres i en els peus de cadascuna de les naus , aquestes últimes situades sobre el nivell de la girola superior, com es veurà més endavant. Al mur sud hi ha tres finestres cegades .



11.Nau lateral dreta



12. interior de les arcades del costat esquerre



13. interior de les arcades del costat dret.

Es podrien diferenciar tres etapes constructives per a l'edificació de l'església. Una primera , que pertany al segle IX, es traça la planta i la forma dels absis , així com la cripta originària del lloc. La segona durant les primeres dècades del segle XI , en què es rematen les pilastres i es tanca amb la volta de canó. A aquesta època pertanyen els capitells califals de la nau , així com el transsepte i els absis , però sobretot, es construeix la galilea per a formació del panteó comtal empordanès. , la tercera i última etapa , que pertany a mitjans del segle XII, es sobreposen les capelles de Sant Miquel i de l' anacoreta sobre el braç nord del transsepte , i sobretot, es construeix la portalada (també la tercera d'elles ) del Mestre de Cabestany a la galilea exterior. És probable que el doble nivell de l'absis lateral meridional també procedent de la remodelació final.

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 02:36 am



14. Vista des de la girola .



19. Creu del transsepte



20. Volta de canó.

La creu formada pel transsepte i per la nau, es resol mitjançant una volta suportada per quatre arcs que descansen sobre les quatre cantonades, on algunes columnes apareixen substituïdes per pilastres quadrades fins a l'altura del capitell . Mas avança , un arc triomfal dóna accés a la capçalera. El transsepte , d'una sola nau , compta també amb una volta de canó transversal en el tram que s'estén de la nau lateral, ja que en aquest espai es manté la volta de quart de circumferència que continua des de la nau lateral, i finalitzat en costat oriental amb sengles absis semicirculars lleugerament prolongats.

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 02:53 am



Seccions tipus de l'església.

CAPITELLS I ESCULTURA

"Es pot analitzar l'escultura de l'església com anterior al segle XII , en primer lloc , fent una observació del funcionament intern, tenint en compte l'arquitectura; fent un estudi del repertori de motius decoratius i del seu tractament , i , finalment, comparant-la amb les escasses restes que es disposen i que pertanyen a un marc cronològic i geogràfic anàlegs. Tenim el cas de la veïna església de Sureda , l'estructura arquitectònica és similar, i comptem amb escultures coetànies com els capitells califals - corintis de la cripta de Vic

Hi ha una supeditació de l'escultura al seu suport arquitectònic , en la mesura en què una transformació en el pla de l'edifici pot comportar també canvis en l'escultura , com efectivament succeeix en alguns edificis. En el nostre cas , les variacions detectades entre un capitell conservat de l'arc triomfal i el del transsepte i gran part de la nau, així com entre aquests i alguns pertanyents a la zona propera als peus de l'edifici , podrien coincidir amb les tres fases constructives del edifici. podrien materialitzar-se en certes novetats en els repertoris, en variacions estilístiques i en alguns casos qualitatives. Les tres etapes detectades serien capçalera, transsepte i finalment la resta de la nau i els peus". ( Catalunya Romànica. Vol IX. Empordà II. )

Escultura dels capitells assignada a l'inici del segle XI , concretament al voltant de la consagració de l'any 1022 . dels capitells es pot dividir en dos grups :

•Capitells d'estil corinti : aquests capitells apareixen generalment en el primer ordre, suportant la base per l'arc toral de la volta de canó de la nau central i les seves fulles es distribueixen en 2 o en tres nivells , segons el capitell. Tota decoració d'aquesta estilística procedeix , segons alguns autors d'algun tipus de moviment o pervivència tardo- romana, o segons algun altres , com una estilística de tipus califal.

•Capitells amb decoració de cintes entrellaçades : en aquest cas , se solen situar com a suport dels arcs torals divisoris entre naus , i com a segon ordre per a suport d'arcs torals de la volta de canó , sobre els d'estil corinti abans esmentats. La bellesa particular d'aquests capitells se suma a la seva singularitat i raresa en terres catalanes , on no són gens comuns. El seu origen o inspiració prové possiblement de les ornamentacions carolíngies utilitzades en zones meridionals , com ara a Santa Maria d'Arles , on també apareixen aquest tipus de capitells .




Esquema numèric dels capitells interiors de l'església

A la dreta apareix un esquema amb la numeració dels capitells interiors de l'església :



•Capitel 1: Se trata de un capitel con decoración de cintas entrelazadas y cimacio liso. Su estado de conservación es bastante malo.



•Capitel 2: Capitel con entrelazados y con cimacio liso debido a su reconstrucción

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 03:05 am



•Capitel 3: No se conserva el capitel, si es que alguna vez lo hubo, que no parece probable. La columna del segundo orden se encasta en el muro y arranca sobre una ménsula sin decoración aparente.



•Capitel 4: Capitel con entrelazados y cimacio con yuxtaposición de hojas de palma.



•Capitel 5: En este caso encontramos una combinación entre entrelazados y decoración vegetal. El cimacio se decora mediante yuxtaposición con hojas de palma, como en los casos anteriores.



Capitel 6: Tampoco se conserva el capitel y probablemente tampoco existiría. Una imposta parece lo mas lógico si observamos que la columna se encasta como en el caso del capitel numero 3.

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 03:20 am



•Capitel 7: Capitel con decoración de cintas entrelazadas y cimacio con hojas de palma.



Capital 8: De nuevo el mismo tipo que el numero 7.



•Capitel 9: Capitel con morfología corintia. El cimacio queda decorado con entrelazados vegetales.



Capitel 10: Idéntico al numero 8.



Capitel 11: Combinación entre cintas entrelazadas y motivos vegetales aparecen en este caso. El cimacio sigue la misma idea que la decoración del capitel.



Capitel 12: De nuevo un capitel de estilo corintio y cimacio con motivaciones vegetales.

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 03:34 am



Capitel 13: Capitel mixto con decoración vegetal y entrelazados, similar al numero 11. Este capitel sirve de apoyo al arco transversal del transepto.



Capitel 14: Capitel de estilo corintio con cimacio con hojas de palma.



Capitel 15: El estado de conservación de este capitel también es, al igual que su análogo, bastante malo, y no se puede identificar su decoración. Debería ser del mismo tipo que el nº 1.



•Capitel 16: Ídem que su homónimo numero 2.



•Capitel 17: Ídem que en el numero 3



•Capitel 18: Ídem que su homónimo del lado izquierdo

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 03:56 am



Capitel 19: Capitel muy deteriorado, pero en el que se intuye una simetría con respecto al numero 5.



Capitel 20. Siguiendo con la simetría izquierda-derecha, encontramos el mismo caso que en el numero 6.



•Capitel 21. Idéntico al homónimo numero 7.



•Capitel 22. Ídem que el numero 8.



•Capitel 23. Idéntico al numero 9



•Capitel 27: Distinto que su pareja (numero 13) se compone de un entrelazado a base de cintas.

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Panter el 03/10/10, 04:12 am

Del temple es forma mitjançant un absis semicircular prolongat cap a orient , les naus laterals de l'església es prolonguen cap a l'est per formar una girola semicircular que envolta l'espai presbiteral , separat d'aquest per un mur en el qual apareixen algunes obertures amb arcs de mig punt , a manera de comunicació amb l'espai interior. Com a curiositat cal esmentar que aquesta girola es construeix en dos nivells, que eleven la capçalera fins a pràcticament la mateixa altura que la nau central , deixant espai suficient per a unes finestres que il.luminen cadascuna de les naus. Ambdues giroles ( superior i inferior ) es recobreixen mitjançant volta semicircular recolzada sobre el mur exterior ia l'interior , i la del nivell superior té finestres , a manera de trifori , des de les quals s'observa l'interior de l'església i tan sols és accessible des de les dependències monacals adossades per la banda nord o des d'una petita escala de cargol (avui clausurada ) que puja pel mur lateral del braç nord del transsepte . Des d'aquesta escala de cargol s'accedeix a la capella del anacoreta ia la capella de Sant Miquel, situada sobre el braç nord del transsepte, coronant amb un triple nivell l'absis lateral del costat nord. Avui en dia queden algunes restes de pintures a l'interior de les dues giroles .



15. Brazo norte del transepto.



16. Brazo sur del transepto.



17. Ábside lateral norte



18. Ábside lateral sur



21. Vista de la cabecera.



22. Ábside, lado izquierdo.

Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Monestir de Sant Pere de Rodes

Missatge  Contenido patrocinado Hoy a las 10:42 am


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum