Llar de foc

Ara ja dona bo seure's davant la llar i gaudir del ball de les flames que sempre m'ha fascinat.

Carme: Algún dia em deixaré perdre per la teva nova casa i gaudirem de la teva espléndida llar. Espero que la festa no faci venir als mossos pensant que estem fent una bacanal d'aquelles que fan trontollar el Montserrat. Per si de cas que vingui la Natàlia per parar el cop.... ja ja ja (es broma) però festa en farem eh?

Veig que hi ha molta juerguista suelta. Aixó de la llar és només pels sibarites. En el meu cas, de la mùsica cantada. Quan recordo les nits que juntament amb companys passavem hores i hores cantant davant la claror de les flames i menjant daus de formatge i pernil tot acompanyat d'un bon vi negre, em ve pell de gallina. Quines estones més fermes i anyorades !
Lo curiós era que cantavem en llocs ben dispars ja que tant aviat ho feiem a la llar de l'anyorat company Girbal, a la seva torre de Montgó (L'Escala) a la llar de la cuina del restaurant Xifre de Taialà (Gironès), a la llar de la cuina del Santuari de la Mare de Déu de la Salut ( Sant Feliu de Pallarols (Garrotxa), o la llar de l'antic restaurant del Far de Sant Sebastià ( Palafrugell), etc. Quins temps aquells !!

Dons jo recorde altres coses a la vora de una llar, en un bon foc, amb una cabaña de madera.








Vine cap a mi en silenci, amb el somriure oberta,
absorbint en els ulls la nit il.luminada;
deslízame a la mà la imperceptible oferta
del raig que la lluna va dipositar en el teu coixí.

Reclinata a la catifa i sent la remor del foc
les llengües nervioses erotitzar el tronc;
que el seu calor teu cos revitalitzi, i després
encengui la teva mirada i acariciï el meu somni.

Al teu costat a terra veuré els diables vermells
de les flames inquietes, amb la teva mà en la meva mà,
i les espurnes revoltes dansen en els teus ulls
com estrelles fugaces en un cel llunyà.

Descendirà meu braç del teu espatlla al teu cintura,
despertant tremolors a la teva pell descoberta,
i apropar el rostre banyat de tendresa
per aspirar els petons de la meva boca entreoberta.

Les cent llengües del foc llisquen lascives
al voltant del tronc envoltat per l'abraçada ardent,
i les teves tremoloses mans arrossegaran furtives
agafant el membre erecte gentil i fermament.

Al teu mirar directe suren complicitats
que acosten al meu món teva intensitat de amant,
i percepció teu lliurament i calma les teves ansietats,
mentre entre els teus dits em retens vibrant.

Llepa incessant el foc, i és càlida la teva boca,
en aquell, sequedats, i humitats en aquesta;
llavis que es rellisquen, i paladar que toca,
i relleus i impulsos que l'amor manifesta.

Crema el tronc sense treva, amb lleugers espetecs,
i s'eleven les flames en ones desiguals;
i en el teu ascens i descens hi ha rítmics sons
de profunds i tensos contactes guturals.

El tronc es retorça sota la calor intens
i explota en l'alegria d'una àmplia flamarada;
i els teus ulls revelen el sobtat i dens
fluir de sortidors a gola infiltrada.

El foc ja s'extingeix, i el tronc està desfet;
veuen, dona, i somriu, i abraça'm tranquil,
reposa el teu cap gentil sobre la meva pit,
i somnien el somni d'un futur tangible.