Crítica de cinema

Les il·lusions perdudes
01/09/10 02:00 - Àngel Quintanaemail protegit Fotograma d'aquesta història d'uns éssers que sobreviuen a la seva realitat. Foto: MEDIAPRODUCCIÓN SL.1
Pel·lícules relacionades

Conocerás al hombre de tus sueños (català) . 2010. EUA. 98'. Dir. Woody Allen
En els primers instants de Coneixeràs l'home dels teus somnis, el narrador esmenta Macbeth i ens indica que escoltarem un “conte explicat per un idiota”. A mesura que el conte avança, l'identifiquem plenament. Un seguit de personatges viuen una dolorosa història de desamor que només poden mirar d'arreglar quan els somnis s'imposen a la realitat. Un vell vol sentir-se jove i s'acosta a una prostituta sense adonar-se que la seva relació està condemnada al fracàs. Una dona se separa del seu marit i creu que podrà enamorar-se del propietari de la galeria d'art pel qual treballa. El marit d'aquesta dona s'enamora de la noia que veu en una finestra, i pensa que la imatge espectral podrà ser alguna cosa més que una il·lusió. Mentrestant, una vella retroba un foll captivat per l'espiritisme i es refugia en el món del més enllà per acabar creient que és feliç.

En el fons, es tracta d'una comèdia humana en la qual torna a aparèixer un dels grans temes de la filmografia d'Allen: la idea que els humans per sobreviure no fem més que construir il·lusions que ens impedeixen veure la realitat. Allen ho fa tornant a Londres, però apartant-se lleugerament del conte moral a la manera de Dostoievski i anant directament al retrat d'un grup humà, a la manera de Balzac, mostrant-ne les conductes i les crisis. Allen ens descriu amb pessimisme la història d'uns éssers que sobreviuen a la seva realitat construint-se'n una altra que al final els porta al no-res. La fórmula pessimista, en certa manera, funciona com l'antídot de la seva pel·lícula anterior –Si la cosa funciona–, en què la moral d'Allen era clarament hedonista i ens mostrava com era possible fer realitat les il·lusions. Ara sembla que ens mostra el rerefons d'aquell model de relació en què tot s'hi val, ja que la complexitat humana no ens deixa triomfar, sinó que ens porta al fracàs, perquè en el fons la naturalesa humana té un clar component tràgic.

El que sorprèn més de Coneixeràs l'home dels teus somnis és que Allen utilitza una estructura clarament novel·lesca de contingut coral, com si tingués ganes de retrobar alguna cosa de l'esperit de Hannah i les seves germanes. La manera com articula el relat funciona, encara que en més d'un moment fa la sensació que estem davant la pel·lícula d'un gat vell que es coneix tan bé la recepta que utilitza, que la pel·lícula funciona per la pròpia inèrcia. El sentiment d'obra fàcil el provoca el fet que, a diferència de Hannah i les seves germanes, per exemple, en què l'arquitectura narrativa no deixava res obert ni admetia digressions, en aquesta ocasió Allen deixa portes obertes, no acaba de tancar alguna de les històries i acaba apuntant moltes coses sense explicar-nos quin és el camí final. El sentiment de pel·lícula destralera, rodada en algun moment de manera pretesament descuidada, hi dóna un encant especial. Coneixeràs l'home dels teus somnis no és una de les seves millors pel·lícules, però no deixa de destil·lar l'encant d'una obra madura, d'algú que coneix la recepta però que vol transgredir-la per acabar component un relat que transpira la saviesa existencial d'un vell observador de la vida.

Jared Smith, el ‘Kung-fu Kid'
El fill de Will Smith i Jackie Chan protagonitzen un altre versió nova dels grans èxits dels vuitanta
29/08/10 02:00 - barcelona - B.Semail protegit Jared Smith i Jackie Chan són uns atípics alumne i mestre a ‘The karate kid' Foto: SONY.1 Ja fa anys que Hollywood aposta pel diner fàcil de les seqüeles i les versions noves, i ara li toca a un altre èxit dels 80, The Karate Kid, una pel·lícula d'arts marcials dirigida per John G. Avildsen i protagonitzada per Ralph Macchio que explorava el vell tema de la relació entre el mestre i l'alumne. La nova versió, estrenada als cinemes catalans abans-d'ahir, ens arriba després d'haver arrasat en les taquilles dels Estats Units (175 milions de dòlars) i de confirmar Jared Smith, el fill de 12 anys dels actors Will i Jada Pinkett Smith, com a nova estrella infantil.

Pare, mare i fill, acompanyats del coprotagonista del film, Jackie Chan, van ser a Madrid de promoció el mes passat i Will Smith, evidentment, va fer una lectura allunyada dels paràmetres comercials que regeixen Hollywood i que n'esclafen la creativitat: “És una història que serà contada moltes vegades, durant segles i segles, perquè té connotacions mitològiques”.

L'argument en qüestió es trasllada a la Xina: Jared Smith interpreta un nen orfe de pare, que arriba a Pequín i, només aterrar, es converteix en víctima de l'assetjament escolar d'un grapat de nois malvats que practiquen el kung-fu. “No volíem fer cap versió nova de The Karate kid, sinó fer alguna cosa diferent i nova”, diu Jackie Chan.

Un nen afroamericà apallissat per uns adolescents xinesos vol perdre la por i guanyar-se el respecte a través de les arts marcials. És un argument de connotacions racistes preocupants, que trasllada a la Xina l'ètica tan arrelada a Hollywood de l'ull per ull, dent per dent. Però la pel·lícula intenta acostar-se a la correcció política a través d'una història d'amor interracial del protagonista amb una bella nena xinesa i amb una visió de les arts marcials que van molt més enllà de la violència en estat pur. Jackie Chan, superestrella de les arts marcials de Hong Kong, feia seves a Madrid les argumentacions que defensa a la pel·lícula: “Les arts marcials són en tot allò que fas en la vida; el kung-fu és agafar menys l'ascensor, caminar més, i agafar menys el cotxe”.