No hi ha res aqui.

No haveu tingut mai la sensació de que no hi ha res?
No haveu sentit un munto de somis de colors , i quant mireu la realitat, no hi ha res?
Si, ja sé que hi ha moltes coses, el meu cap podria fer una llista molt llarga.
Però en el meu cor no hi ha res. Sols soletat, i un buit inifinit
Se que estic viva perquè respire, pero no hi ha res més ... I res més ....
Com diu la canço del meu vell amic Silvio, una canço que porte escoltant desde fa tans anys fent-me sentir sempre el matix i que en nits com aquesta em fa plorar sols en primer acord de guitarra.
No se de que em serveix que passin els anys, si no puc cambiar.




Aquesta estranya tarda

des de la meva finestra

Porta la brisa vella

d'al matí



No hi ha res aquí:

només uns dies que s'afanyen a passar,

només una tarda que es pot respirar

un diminut instant immens en el viure.

Després mirar la realitat

I res més, i res més.



Ara em sembla

que hagués viscut

Un cabal de segles

per vells camins



No hi ha res aquí:

només uns dies que s'afanyen a passar,

només una tarda que es pot respirar

un diminut instant immens en el viure.

Després mirar la realitat

I res més, i res més.

No se de que em serveix que passin els anys, si no puc cambiar.

Lola, ho has intentat? Pq t'asseguro què es va canviant continuament, i si t'ho proposes, encara més. Saps què mai postulo res què no hagi practicat i comprovat, i puc dir-te que cada dia vaig aprenent de tot el què sigui positiu. Has de buidar-te el cap de totes les boires i començar de nou, Ja se què costa, què no és fàcil...però res que valgui la pena ho és. Vinga, posa't ja a la tasca!!!

Sí, Lola, estic segura que tu pots canviar. Tots podem canviar. Tot es posar-s'hi. Cada dia una mica ens anem remodelant i hem de treure profit de les nostres experiències. Es tracta de reeducar l'inconscient o es diu subconscient?

Carme tu tot ho tens molt clar i estic convençuda que tu t'ho has aplicat perquè siguent la mateixa de sempre ets tan diferent! Suposo que això se l'hi diu evolució...

Carme, Isona Victor:
Moltes gràcies per les vostres paraules.
Només són estats d'ànim, que de vegades em juguen males passades, són baixades que tinc de tant en tant.
Un pensament negatiu que em causa una emcion negativa i aquesta causa un altre pensament més negatiu encara que fa que cada vegada es distorsione mes la realitat, fins a crear un cercle viciós del qual és difícil escapar.
Afortunadament poc a poc la meva ment, va tornant al seu estat normal d'equilibri, en part perquè alguna cosa he après al llarg de la meva vida i de les meves experiències i en part perquè estic envoltada de bones amistats, que em demostren l'afecte que em tenen i que em recorden, que ni estic tan sola, ni existeix tant de buit, ni tot és tan negatiu com jo ho veig quant estic mal.

Eeeeeeeiiiiiiiiiiii, Arco, Bona nit!!!

Un cafetooooooooo nooooooooooooooooo. Aixo en falta en lo desvelada que estic.
Estaba al llit i em tengut que marxar de les voltes que estaba donat entre el calor i el insomni, etic aixi. .
Vaig a posar un poema de Benediti i marxare a seguir pegant voltes en el llit,a veure si puc dormir una mica que dema tinc de matinar altra vegada.


Estados de ánimo

A veces me siento como un águila en el aire ...
(A propósito de una canción de de Pablo Milanés)

Unas veces me siento
como pobre colina,
y otras como montaña
de cumbres repetidas,
unas veces me siento
como un acantilado,
y en otras como un cielo
azul pero lejano,
a veces uno es
manantial entre rocas,
y otras veces un árbol
con las últimas hojas,
pero hoy me siento apenas
como laguna insomne,
con un embarcadero
ya sin embarcaciones,
una laguna verde
inmóvil y paciente
conforme con sus algas
sus musgos y sus peces,
sereno en mi confianza
confiando en que una tarde,
te acerques y te mires..
te mires al mirarme.