El " Cant dels ocells" tema funerari ?

El propassat divendres dia 30 'abril vaig assistir al funeral d'un conegut empresari de Palafrugell. En els ùltims temps he observat amb perplexitat que una nadala lírica, gairabé mística com " El cant dels ocells " s'interpreta als enterraments i homenatges pòstums.
Jo pregunto : qui va ser el primer que se li va ocòrrer a una cançó tant delicada, que celebra un neixament, fer-la esdevenir en banda sonora de la gravetat funerària ? A banda de ser un misteri segurament debia ser un il-luminat.

Espero que arran de la mort del del marquès Sama del COI, " Amics per sempre" segueixi el mateix camí doncs ho considero força més lògic. Crec que des del principi, " Amics per sempre " ha estat una cançó de comiat, en aquest cas de comiat etern. Per sempre. A més té l'avantatge de que està cantada en moltes versions ( rockera, operística, rumbera, etc. ) i aixó permet una fàcil adaptació a la personalitat del difunt. I aquest, ho agrairà per sempre.

Hola Víctur !
Doncs mira. Si es contempla sota el prisma de la religió cristiana-catòlica, doncs sí, la mort és un nou neixament.

Maragall acaba el seu Càntic Espiritual amb aquestes paraules: «Sia’m la mort una major naixença»

La mort és un naixement més gran, per al qual necessitarem uns nous ulls i un cos nou. Morir és acabar de néixer i segons els teólegs, Déu no ens crea per veure’ns morir, sinó per dur-nos cap a la vida que és Ell mateix i aplegar-nos al voltant d’aquesta taula per un banquet que ens té preparat. diuen que és un banquet que s'engolirà la mort.