No puc donar-te....

No puc donar-te sol·lucions
per a tots els problemes de la vida
ni tinc respostes
per als tots els teus dubtes
pero puc escoltar-te
i buscar la sol·lució al teu costat.
No puc evitar que ensopeguis
nomès puc donar-te la mà
per que t’ajudi a aixecar-te i no tornis a caure.
No puc evitar que pateixis
quan alguna pena et trenqui el cor
pero puc plorar amb tu
i recollir els trossos
i muntar-lo de nou.
No puc marcar-te límits
als quals has d’actuar
pero si t’ofereixo l’espai necessari per crèixer.
No puc estar al teu costat
dons la distància no m’ho permet
per puc escriure’t cartes
i amb elles fer-te sentir acompanyat per mi.
No puc dir-te qui ets
ni qui hauries de ser
nomès puc veure’t tal i com ets
i ser algu que t’estima molt.

Ja ho has fet; ha estat un poema i en un poema hi ha tot allò i més.

Jo també te'n dono un, en una veu preciosa.





Menuda ... clic

Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi,
menuda,
pensa en mi.
Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

I porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells

i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.

Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu el cor
que l'ocell engabiat, mor.
Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs.

I em conten
la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Piulen
que es mor la primavera
que no poden anar a passeig.

Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per a volar-lo tu i jo amb ells.

Lletra i Música: Joan Manuel Serrat

Canta: Sílvia Pérez (Immigrasons)

Si que est un poema maco y la veu tambe.
Pero pensaba que anaba a escoltar la teva veu.Com de vegades graves videos en cançons.
Que per cert a vure cuant ens regales algun dels teus videos.