Quan CiU i ERC, juntes, tenen raó

La setmana passada, Joan Ridao, portaveu d’ERC, i Pere Macias, de CiU, van presentar una moció al Congrés perquè els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) cessin automàticament, encara que no s’hagin elegit els seus successors, sis mesos després que s’hagi acabat el seu mandat. CiU i ERC pretenien forçar d’aquesta manera el final de l’escàndol actual. En efecte, hi ha quatre magistrats (inclosos la presidenta i el vicepresident) que acumulen més de dos anys extres en el càrrec després de finalitza el seu mandat constitucional de sis. Ni aquests llocs es renoven ni es cobreix una vacant per defunció, perquè els dos grans partits –els que tenen l’obligada majoria qualificada– no aconsegueixen pactar el nom dels possibles substituts. Però la raó de fons és que el PP creu que la composició actual del TC és la que més li convé.
La raó última és la gran batalla política de l’Estatut. El Govern central té força per evitar una sentència contrària, però el PP també en té per bloquejar una interpretativa favorable. El PSC hauria d’haver donat suport a la moció, ja que vol ser el partit de l’Estatut, però a Madrid el primer partit català no existeix. I així la proposició va ser rebutjada amb els vots del PP i del PSOE. Una llàstima ja que era l’oportunitat de demostrar que el PP no té l’última paraula. Fins i tot Javier Pradera, un intel·lectual claudinista, gens pronacionalista, ho lamenta. El resultat ha estat dolent per a Catalunya i per al PSOE perquè José Luis Rodríguez Zapatero únicament pot superar el PP en la gran assignatura pendent
–Felipe González diu que va ser més fàcil democratitzar l’Exèrcit que canviar la justícia– en aliança amb CiU i ERC.
Però Zapatero també té les seves bones raons. Aquesta aliança per forçar la renovació del TC i iniciar una ofensiva en la justícia té perills. La primera és que el PP no és el Papa i sí que té, entre les togues, moltes divisions. La segona, que els socis no donen garanties. ¿El PSOE pot plantar el PP i embarcar-se en la reforma de la justícia amb ERC, que no va votar l’Estatut (perquè es va pactar amb CiU) i que exigeix cada diumenge la independència de Catalunya? Pot, però hi ha riscos perquè ERC és mal vista per molts electors socialistes. ¿Pot fer-ho amb la més pragmàtica CiU, que diu que el PP i el PSOE són el mateix i no oculta una certa enyorança del Majestic? També pot, però s’arrisca a quedar-se penjat.
La conclusió és que l’Estatut s’a­plica però amb l’espasa de Dàmocles. I Felipe constata que 28 anys després de la seva victòria del 82 la dreta conservadora segueix regnant en la justícia. ¿Li convé a Zapatero? ¿I a Montilla? ¿I a Mas? ¿I a Ridao?