Últimos temas
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta

» Bonas festes Nadalenques i Any Nou
16/01/14, 02:19 pm por greta


Voldria fer una mica de Història

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Voldria fer una mica de Història

Missatge  Isona77 el 09/03/10, 10:21 pm

Voldria fer una mica de història perquè a vegades cal tenir memòria per saber què es el que reclamem quan parlem de INDEPENDÈNCIA .


El 13 de setembre del 1714, l’endemà de la data d’ocupació efectiva de la ciutat de Barcelona, els barcelonins es van posar a treballar. És el que sempre s’ha explicat com a mostra de la grandesa moral d’un poble que, derrotat després d’un setge durissim, preferí no caure en el victimisme. Del qué va passar els dies següents, n’ha trascendit poca cosa. Cardona va resistir fins el 18 i es va convertir en l’última ciutat del Principat que va capitular. Després, la repressió dels vencedors va tirar terra al damunt dels quefers diaris catalans



Malgrat la sorpresa que es pot llegir en els diaris d’alguns oficials borbònics de la època, la història del poble que es posa a treballar comsi res no hagués passat, en tallers i magatzems pràcticament destruïts per les bombes, legitimava als vencedors –des de la seva perspectiva- i ajudava a tapar els pactes incomplerts: “…y que cada uno podrá vivir en su casa como antes, sin que por lo passado se le haga ningún proceso de lo que ha hecho contra el Rey, quedando cada uno en posesión de todos sus bienes que gozaba…” , això deia l’acord de capitulaciò. Només deu dies més tard, el 22 de setembre, els ocupants van començar a saltar-se’n la lletra.

I ho van fer amb traïdoria: regnaven l’ordre i les bones maneres, tot i la contundència deles mesures: dissolució definitiva de la Generalitat, El Consell de Cent i el Braç Militar i la calma tensa amb què es vivien els encontres per el traspàs de poders entre les noves i les antigues autoritats. Potser per això els divuit comandaments del exèrcit derrotat que van ser citats a casa de la família Dalmau, on alehores s’allotjava el marqués de Lede, flamant nou governador miliktar de Barcelona, no van sospitar res i van acudir a la convocatòria sense saber que es dirigien cap a un llarg i penós captiveri.

LA CITA TRAMPA A CASA DELS DALMAU

Entre ells hi havia Antoni Villarroel, Joan Baptista Basset, Josep Vicent Torres, Juan Ramón Bordas , Sebastià Dalmau. Cadascun viuria un destí força diferrent. Uns altres cinc comandamentss no van presentar-se a la cita, alguns per motius personals, d’altres perquè degueren endevinar l’engany. Si una cosa tenien clara les autoritatsborbòniques era que als detinguts, …”siendo de una calidad tan vil”… se’ls havia de portar ben lluny. Fora, evidentment, dels dominis de la Corona d’Aragó per evitar qualseevol intent de fuga, o que puguessin liderar qualsevol tipus de resistència militar.


Editat per darrera vegada per Isona77 el 09/03/10, 10:22 pm, editat 1 cop en total (Razón : correció ortogràfica)

Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Isona77 el 09/03/10, 10:23 pm

En els mesos següents se’ls afegí encara el comandant Joan Tàrrega, reclós a Valéncia i destinat a Pamplona. A tots els presos esmentats els unia un doble denominador comú: la seva condició de comandaments militars durant el setge del 1713-1714, la no menys important de derrotats, cosa que comportava més la pèrdua de la llibertat, el segrest de béns i la negació de títols i honors obtinguts en els anys anteriors. De fet, la majoria dels antics comandaments de l’últim exèrcit de Catalunya deixaren de constar enlloc: durant els primers mesos van estar tancats a les fosques,aïllats i sense poder parlar amb ningú, en cel.les fredees i sense cap assistència.Als familiars que provavem de resseguir-ne la pista, sempre se’ls donava la mateixa resposta …”no tengo noticia de quien sea este sugeto”.

La seva reclusió es prolongà durant onze anys, durant els quals no se’ls obrí mai un procés judicial.

Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Isona77 el 09/03/10, 10:28 pm

Tanta era la temença en aquest sentit, que abans de pensar en quina presó calia confinar cada reu, el primer va ser treure’ls de Barcelona a corre-cuita, en vaixell i en direcciò a una plaça pacificada de feia anys i aparentment inexpugnable, Alacant, on només s’estrien algunes setmanes. Cal tenir en compte, a més, que des d’allí era mé senzill arribar als dominis castellans i s’evitava haver de travessar una Catalunya amb les ferides encara obertes, duent alguns dels seeus principals dirigents engrillonats.



PAMPLONA-HONDARRIBIA-CORUNYA

Els divuit presoners van dividir-se en dos grups des d’el primer moment. Un primer grup desembarcá a Alacant el 2 d’octubre. El 27 del mateix mes, en condicions de seguretat extremes i una escorta reforçadíssima, van agafar el camíde Navarra i el País Basc, aleshores amb l’amiga i Borboníssima França.

Els coronels Sebastià Dalmau i Josep Vicent Torres, els tinents coronels Nicolau Aixandrí, Francesc Maians i Francesc Vila, el sergent major Gaietá Antillón i el capellá castrense Simón Sánchez van ser confinats als forts de Pamplona. Per contra, van ser desplaçats fins a Hondarribia els generals de batalla Joan Baptista Bassset, Francesc de

El segon grup de detinguts a Barcelona va desembarcar a Alacant el 29 d’octubre, quan el primer grup ja n’havia sortit. Gairebé un mes després, es va desplaçar fins a la Corunya,al castell de San Antón, situat en una illeta vora la costa, per tal que “se lleven apartados de la frontera de Portugal”. Aquest país havia estat membre de la GRAN ALIANÇA de LA HAIA. La coalició internacional que combaté contra els Borbons fins el 1713. Aquesta darrera comitiva era encapçalada pel tinent mariscal Antoni de Villarroel, governador militar de Barcelona durant el setge. Amb ell, en formaven part el general de batalla Miquel Ramon i de Tord, els coronels Pere Vinyals i Antonio del Castillo, el tinent coronel Eudald Mas i el sergent major Sebastià Soro.


Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Isona77 el 09/03/10, 10:31 pm



CATALUNYA EN ESTAT D’EXCEPCIÓ PERMANENT

La repressió borbònica, però, va anar força més enllà dels comandaments militars. El seu empresonament lluny del país per ser “caudillos de la rebelión y cabezas de los más obstinados” tan sols va ser la punta del iceberg d’una situació força generalitzada. Abans, fins i tot, de la promulgació del Decret de Nova Planta, s’estengué a tot Catalñunya un auténtic estat d’excepció permanent. No solament les institucions catalanes van ser abolides i els símbols destruïts. També es produí el desterrament massiu d’alguns colectius, com els eclesiàstics o les famílies no catalanes que havien restat al Principat durant el setge; l’embargament de béns de tots eels qui havien participat en la resistència, o l’empresonament d’oficials i soldts en diversees fortaleses més properes com San Pol, Tortosa o Peñíscola. D’altra banda, l’exércit borbònic va generalitzar allò que alguns historiadors han anomenat terrorisme militar ,amb requises, detenciò d’autoritats locals i destrucció de béns en els pobles que no pagaven les noves contribucions militars. En el casos de suposada rebel.lió , es recomanava actuar “sin estrépito de justicia”: es a dir, per la via de la violència directa. En molts pobles, les noves autoritats militars van aplicar el “diezmo de horca” , l’execució d’una dècima part dels homes en edat militar com a càstig exemplar.

La situació dels comandaments militars empresonats mai no va ser fàcil.Tanmateix, un cop instal.lats al Castell de San Antón, a la Corunya, Villarroel i els seus homes van rebre ajuts del Bolsillo Secreto, o fons reseervats administrat per la Secretaria d’Estat del Consell d’Espanya de Viena.Els diners arrivabaven des de Portugal. Més encara, el 1717 els carcellers vandescobrir una conspiració que tenia com a objectiu alliberar qui havia estat governador militar de Barcelona. El complot disposava de complicitats dins la mateixa fortalesa i havia estat activat per Nicolás Tantalena, criat del general que va ser detingut i desterrat a Ceuta.

Des d’ aleshores, les condicions de Villarroel i dels seus companys es van agreujar de manera inmediata. Com explicá el capitán general de Galícia, marequés de Risbourg, amb les noves mesures els presos “ni ven la luz ni tienen otra comunicación que la vez que se abre la ventana por donde see les da la comida, y a esto asiste un oficial que está de guardia,y se vuelve a cerrar sin tener otra comunicación ni abrirse jamás la ventana para nada”.




Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Isona77 el 09/03/10, 10:34 pm

El fet de fer una mica de Història ens permetrà arribar a la conclusiò a que porta aquest relat i sobretot veure fins a quin punt Europa està en deute amb Catalunya.


Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Sinuhé el 10/03/10, 09:26 pm

És bo conèixer l'història per tenir clar de que ens hem d'apartar.

Sinuhé

Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Re01 el 11/03/10, 11:49 am

La he escuchado tantas veces que me la se de memory

Re01

Nombre de missatges : 96
Fecha de inscripción : 24/08/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Sinuhé el 11/03/10, 03:53 pm

Doncs a vegades, Re01, dona la sensació que has perdut aquesta part de la memòria. Has provat amb cues de pansa ? Diuen que va bé.

Sinuhé

Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Isona77 el 12/03/10, 02:16 am

Re: me n'alegro que te la sàpigues de memòria. Per tan, et pots saltar el panell. Jo segueixo amb la Història perquè si una cosa es important en aquesta vida es no perdre de vista els origens ja que arreu del mon s'intenta diluir la identitat de tots els pobles i fer-ne d'ells mases uniformes fàcilment manipulables.




ESPANYA CONTRA EUROPA

Per la seva banda, la situaciò dels presos de Pamplona i Hondarribia es va modificar radicalment el 1719. En el marc de la guerra de la QUADRUPLE ALIANÇA (1718-1720), les tropes franceses, comandades per el Duc De Berwick, van entrar a Guipúscoa amb l’objectiu de ocupar la Península. Puntualment, França s’havia aliat amb la Gran Bretanya, els Països Baixos i l’imperi Alemany, i Felip V havia esdevingut el seu enemic. En el mateix context , França finançá la guerrilla de Pere Joan Barceló Carrasquet al Principat i ocupà algunes viles del Pirineu catalá, on restablí el régim municipal anterior al Decret de Nova Planta.

Per aquest motiu, les autoritats borbòniques ordenaren els desplaçament dels presos d’estat a l’alcàsser de Segòvia on romandrien fins el 1725. No tots hi anaren però, Aleshores Francesc de Sanç i el seu fill Ramon, Joan Llinás, Gaietà Antillon i Simón Sánchez solicitaren el perdò a Felip V i obtingueren l’indult. Cosa que els permeté tornar a casa. Alguns d’ells van ser utilitzats aleshores com a oficials de les milicies guipuscoanes que van contribuir a aturar l’ofensiva francesa.

Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Isona77 el 14/03/10, 12:20 am

LES CALAMITATS DINS L’ALCÀSSER SEGOVIÀ
Alguns informes sobre la condició dels presos de Segòvia resulten colpidors.

Segons el jesuïta Pedro Aleson, una de les poques persones quee hi va tenir-hi accés, els presos estaven “desnudos y muertos de hambre y sin hallar quien les quisiera prestar para comprar ni una libra de pan”. Les malalties cròniques eren freqüents. Segons el metgede la presó, Josep Torres patía “achaques habituales y muy continuos arrojando piedras por la vía de la orina”, mentre els seus companys tenien “melancolía,hipocondría, afectos de pecho y palpitación de corazón, todossíntomas de suma gravedad y riesgo”.
La pau de Viena del 1725, la primera signada per Felip V i l’emperaddor Carles IV (Carles III dels catalans) va posar fi a aquella situació. La pau establí l’amnistía recíproca. Els presos d’estat de la Corunya i Segòvia van ser alliberats a la fi d’octubre.
Aleshores, els més afortunatsvan fer cap a Viena.
Alguns, però, greument malalts i envellits, ja no els van poder seeguir. Aquest va ser el cas de dues figures clau de la guerra: Antoni Villarroel i Joan Baptista Basset.
Les xifres parles soles: entre 25.000 i 30.000 persones van haver d’abandonar el Principat poc abans o just desprès de la fatal data de l’11 desetembre del 1714. La meitat o més eren catalans; la resta austriacistes d’altres territoris de la Corona d’Aragó i fins i tot alguns castellans contraris als Borbons.
Per una població, la del Principat, que es calcula rondava el mig milió de persones, el cop va ser considerable; es tracta del primer gran exili dela història peninsular. El desterrament va afectar totesles capes socials, però sobretot els individuus amb més pes públic: governants, religiosos, nobles, intelectuals… El país va quedar desert d’individus capaços d’oposar algun tipus de resistència a la voluntat d’esborrar tot rastre del’antic ordre austriacista i d’uns costums, lleis i cultura seculars, d’accent català

Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Sinuhé el 15/03/10, 09:37 am

El castellà, en general, sempre ha estat cruel i venjatiu.

Sinuhé

Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Isona77 el 15/03/10, 04:15 pm

I tan Sinuhé. El que segueix en dona fe.

L’exili havia començat molt abans de la caiguda de la capital. Ja des del 1713, molts nobles de la Cort de Barcelona se n’anaren cap a l’Imperi seguint les tropes austríaques. Els religiosos, en canvi, triaren per norma un altre destí: Roma, Itàlia, de fet, on l’Emperador tenia amplis dominis, va ser destí de bona part dels herois de la guerra. Un cas paradigmàtic és el dels germans Antoni i Manuel Desvalls: el primer, comandant general dels fusellers de muntanya, el segon, governador militar de Cardona, i amdós coronels de cavalleria. L’orografia de la fortalesa bagenca afavorí que els borbònics accedissin a una amnistia general dels militars i fusellers que hi resistien, a canvi de la capitulació. Sis-cents homes pogueren marxar sense ser destorbats i embarcar a Mataró en direcció a Gènova, on arribaren el 13 de novembre. Els Desvalls lideraven aquella tropa.

El general Josep Moragues en canvi, preferí quedar-se pensant que no li passsaria res. Quan va adonar-se que la repressió era molt més dura del que preveia, va ser massa tard. Després d’intentar fugir cap a Mallorca, el 22 de Maig del 1715 va ser detingut i jutjat sumàriament. Comdemnat a mort, va ser arrossegat viu per un cavall i esquarterat. El seu cap va ser posat dins una gàbia dalt del Portal de Mar de Barcelona. Hi va romandre dotze anys.

Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Sinuhé el 15/03/10, 05:42 pm

Part de la cançó Decapitació XII, del disc Cròniques, de Ramon Muntaner, 1977.

Josep Moragues i Mas
guerriller català, fill de la Garrotxa
lluità ardidament contra les tropes franco-espanyoles de Felip V
que venien a arrabassar-nos les llibertats

finalment vençut el 1715
després d'un intent de fugida cap a Mallorca amb altres companys
és pres i dut a judici

Josep Moragues és considerat culpable del delicte d'alta traïció
i per tant, condemnat a mort
la decisió del tribunal és que mori a garrot

L'endemà de la sentència, junt amb dos companys més,
és mort a garrot, descalç i amb camisa de penitent,
refusant-li tot honor

Després de l'execució fou esquarterat
i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro
al davant de la diputació del general de Barcelona
per escarment de patriotes

Els precs de la seva muller perquè la gàbia fos retirada
i el crani restituït al seu cos
no foren atesos fins dotze anys després de l'execució

Sinuhé

Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Isona77 el 24/03/10, 06:05 pm

LA SORT DELS DEFENSORS DE CARDONA

Si l’exili dels defensors de Cardona va ser col•lectiu, i amb honors militars, la sort de la majoria d’exiliats es ventilà de manera individual i estrictament clandestina. Això s’esdevingué ja amb els cinc comandaments militars que no es presentaren a la cita –trampa del 22 de setembre del 1714. Parlem dels coronels Pau de Thoar i Blai Ferrer i dels tinents coronels Alfonso Díaz de Aux, Esteban de Llerena I Joan Vernet. Tots ells s’exiliaren. Thoar va participar en la companyia de voluntaris exiliats que van combatre a la Tercera Guerra Turca, sota les ordres de Manuel Desvalls (1716-1718).En aquella contesa, els imperials van conquerir Temesvár (avui Timisoara, a Romania) i Belgrad.

Ferrer, per la seva banda, va combatre a Sardenya, on va ser detingut per les tropes borbòniques el 1717. Morí el 1736 a l’Hospital d’Espanyols de Viena. En aquella institució, que va ser fundada el 1717 per personal sanitari íntegrament català, també hi morí aquell mateix any Díaz de Aux. Segons dades del cronista Francesc de Castellví, l’hospital havia atès fins l’octubre del 1732 prop de 2.500 pacients.

Dels presos alliberats el 1725, com a mínim vuit es desplaçaren a la capital imperial, segons ha documentat Agustí Alcoverro: Bellver, Dalmau, Torres, Aixandrí, Maians i Vila, que provenien de Segòvia; i Ramon i Mas, que havien estat tancats a la Corunya. A Viena van poder obtenir una satisfacció material i moral pels anys patits. Alguns es van reenganxar a l’exèrcit, com Sebastià Dalmau, que va morir a Viena el 1762 després d’haver obtingut el grau de tinent general de cavalleria de l’Imperi. D’altres feren carrera funcionarial, com Josep Vicnt Torres, que havia estat secretari del consell municipal de València i que el 1727 va obtenir la secretaria del REIAL SEGELL DEL CONSELL D’ESPANYA DE VIENA. Tots van obtenir pesions d’acord amb el seu rang militar, en ingualtat de condicions amb els seus homòlegs de l’exèrcit imperial. Alguns disposaven d’una vida particularment dilatada, com Josep Bellver, que va morir centenari, o Manuel Desvalls.

En aquestes circumstàncies, Francesc de Sanç evidencia un autèntic contrapunt. Sanç va ser indultat per Felip V i es desplaçà, tanmateix a Viena desprès de la pau. Allà maldà durant molt temps per obtenir una pensió imperial. Morí el 1757, amb gairebé noranta anys, poc desprès que l’Administració vienesa li hagués concedit una petita paga.

Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Isona77 el 11/04/10, 11:47 pm



Els de Villarroel i Basset son els exponents més clars del gran buit biogràfic que encara avui envolta els grans personatges del 1714. El general valencià, com que no consta a les llistes d’excarcerats fetes públiques pels Borbons el 1725, sempre s’havia cregut que havia estat alliberat o que s’havia escapat l’any 1719,just quan els presoners que eren al fort d’Hondarribia van ser traslladats a Segòvia. Fins que fa pocs mesos, l’historiador Alfonso Ceballos va trobar una partida de defunció que datava la mort de Basset el 15 de gener del 1728, a Segòvia.

El document, que ha donat a conèixer la historiadora Carme Pérez Aparicio i ha publicat, El Temps, canvia radicalment allò que coneixiem de Basset.

Avui sabem que el 1724, veient que la seva vida perillava, les autoritats havien accedit que els jesuïtes se’n fessin càrrec. Les descripcions que els religiosos fan de la situació de Basset són reveladores: “un hombre que compadece a todos, viéndole tan mal tratado del mundo y de la fortuna”, “estaba sumamente pobre”… Si més no, la mateixa partida de defunció revela que, en morir Basset sabia que l’Emperador l’havia ascendit. De manera honorífica, a Feldmarschall-Leutenant (tinent general) de l’Exèrcit Imperial.

Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Voldria fer una mica de Història

Missatge  Contenido patrocinado Hoy a las 08:59 pm


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum