Últimos temas
La claridad de la mente.
3 participantes
Pàgina 1 de 1
La claridad de la mente.
Selene 13/11/09, 08:34 pm
Un día Sidartha estaba atravesando un bosque, era un caluroso día de verano. Sediento le dijo a su primo y discípulo Ananda: -Hace algo más de una hora que cruzamos un arroyo. Por favor, toma mi cuenco y tráeme un poco de agua. Me siento muy cansado. Así lo hizo Ananda, pero cuando llegó al arroyo lo acababan de atravesar varios carros de bueyes, que habían removido las hojas muertas y el cieno y lo habían convertido en un lodazal. El agua estaba tan sucia que Ananda tuvo que volver con el cuenco vacío. Entonces le dijo a Sidartha: -Más adelante hay un gran río. Te traeré agua de allí… Pero el Buda insistió: -Vuelve atrás y tráeme el agua de aquel arroyo. Cuando Ananda, perplejo pero obediente se puso en marcha, Buda le dijo: -Si el agua está muy sucia, no vuelvas inmediatamente. No hagas nada, sólo siéntate en silencio en la orilla y observa. Antes o después el agua volverá a bajar clara. Ananda, molesto, vuelve de nuevo al río. Buda tenía razón: el agua está más limpia, pero todavía algo turbia. Así que se sienta contemplando su flujo Poco a poco se vuelve clara como el cristal. Entonces llena el cuenco y regresa bailando de alegría. Entrega el agua a Sidartha y le da las gracias, pero Buda dice: -Soy yo quien debe dártelas. Ananda responde: -Volví enojado al río; pero sentado en la orilla he visto que con mi mente ocurre lo mismo que con el agua. Si entro en la corriente, volveré a enturbiarla. Si salto dentro de la mente, genero confusión, empiezan a surgir problemas. He comprendido la "técnica” sentado a la orilla del arroyo. Ahora me sentaré a la orilla de mi mente, observando lo que arrastra, sus viejas hojas, sus dolores, heridas, recuerdos, tristezas…. Despreocupado y atento, me sentaré en la orilla y esperaré el momento en que todo se aclare. Por eso fui yo quien te agradeció, Maestro.
Selene- Nombre de missatges : 225
Fecha de inscripción : 01/06/2009
Recapitulació
VlCTUR 13/11/09, 11:26 pm
Molt xula aquesta reflexió ... a part de que el BUDA és un "mandón" 
, es bo parar-se davant el riu de la ment i observar-lo com va reposant quan es turba.
Fa una setmana que estic fent uns exercicis, entre altres coses per la meva desatrosa memòria recent, que m'impedeix, entre altres coses recordar el nom de la gent del meu entorn.
És diu recapitulació.
Consisteix en que, en disposar-se a dormir, fas anar la ment enrere. Del més recent al més antic, des-de l'últim instant en que t'estires al llit, fins al primer instant del jorn. Tirant enrere amb tot el que has fet, minut a minut.
Poc a poc es produeix un efecte quasi màgic: cada instant recordat fa recordar, fa sorgir espontàniament, el detall d'un altre instant amagat (no present a la memòria suposadament) inmediatament anterior. I cada instant, fins i tot, fa sorgir un detall d'una milèssima de segon, i aquesta milèssima de segon fa sorgir un pensament que has tingut en aquell instant, per lluny que sigui del moment actual.
Ja podia ser l'instant en que estaves pagant el cafè amb llet a les vuit de la tarda, o el moment en que prenies la curva de la rotonda en sortir de la feina amb moto; què recordes amb exactitut les paraules de la camarera del bar, o la mirada del camioner amb qui et creuaves a la carretera. (i no solament aquelles paraules i aquella mirada, que no és res de l'altre mon, sino, exactament el que estaves pensant aleshores).
Per ara, solament arribo a unes dues hores enrere i ja em quedo adormit. Els primers dies vas molt poc a poc, doncs la ment s'entreté en un detall i s'en va per les branques amb pensaments que no són d'aquell dia. Però, a base d'exercici, la recapitulació esdevé un repàs clar i complert de tota la jornada, amb tota mena de detalls i, el més extraordinari, en un temps menor.
Diuen que amb aquesta tècnica pots arribar a recapitular tota la teva vida. Suposo que es deu a que cada pensament, esta unit al pensament anterior, però, com diu la Selene, hi ha que tenir la ment clara i reposada.
, es bo parar-se davant el riu de la ment i observar-lo com va reposant quan es turba.Fa una setmana que estic fent uns exercicis, entre altres coses per la meva desatrosa memòria recent, que m'impedeix, entre altres coses recordar el nom de la gent del meu entorn.
És diu recapitulació.
Consisteix en que, en disposar-se a dormir, fas anar la ment enrere. Del més recent al més antic, des-de l'últim instant en que t'estires al llit, fins al primer instant del jorn. Tirant enrere amb tot el que has fet, minut a minut.
Poc a poc es produeix un efecte quasi màgic: cada instant recordat fa recordar, fa sorgir espontàniament, el detall d'un altre instant amagat (no present a la memòria suposadament) inmediatament anterior. I cada instant, fins i tot, fa sorgir un detall d'una milèssima de segon, i aquesta milèssima de segon fa sorgir un pensament que has tingut en aquell instant, per lluny que sigui del moment actual.
Ja podia ser l'instant en que estaves pagant el cafè amb llet a les vuit de la tarda, o el moment en que prenies la curva de la rotonda en sortir de la feina amb moto; què recordes amb exactitut les paraules de la camarera del bar, o la mirada del camioner amb qui et creuaves a la carretera. (i no solament aquelles paraules i aquella mirada, que no és res de l'altre mon, sino, exactament el que estaves pensant aleshores).
Per ara, solament arribo a unes dues hores enrere i ja em quedo adormit. Els primers dies vas molt poc a poc, doncs la ment s'entreté en un detall i s'en va per les branques amb pensaments que no són d'aquell dia. Però, a base d'exercici, la recapitulació esdevé un repàs clar i complert de tota la jornada, amb tota mena de detalls i, el més extraordinari, en un temps menor.
Diuen que amb aquesta tècnica pots arribar a recapitular tota la teva vida. Suposo que es deu a que cada pensament, esta unit al pensament anterior, però, com diu la Selene, hi ha que tenir la ment clara i reposada.
VlCTUR- Nombre de missatges : 817
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 58 -
Re: La claridad de la mente.
arcoiris 14/11/09, 03:16 am
Victor:
Jo també faig això de recordar, no perquè no tinga memòria sinó perquè algunes coses m´ agrada tornar a recordar-les amb tots el seus detalls, perque per a mi varen ser molt importans i la veritat es com tornarles a viure una i una altra vegada, sentint tot el que senties en aquells moments i es una sensació molt agradable.
En quant a la ment, es veritat que de-vegades quant estas ofuscada o angoixada per algo, donar i donar voltes a lo mateix no te servix de res . Es millor deixar que se passen els mals pensaments.
Encara que a mi fer aixo me costa molt.
Jo també faig això de recordar, no perquè no tinga memòria sinó perquè algunes coses m´ agrada tornar a recordar-les amb tots el seus detalls, perque per a mi varen ser molt importans i la veritat es com tornarles a viure una i una altra vegada, sentint tot el que senties en aquells moments i es una sensació molt agradable.
En quant a la ment, es veritat que de-vegades quant estas ofuscada o angoixada per algo, donar i donar voltes a lo mateix no te servix de res . Es millor deixar que se passen els mals pensaments.
Encara que a mi fer aixo me costa molt.
arcoiris- Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009
Temas similares» "Una mente inquieta"
» Cuando la mente enferma el cuerpo
» No falla la mente, sino el cerebro
» El Poder de la Mente maneja su vida
» Un experimento cientifico con la mente humana
» Cuando la mente enferma el cuerpo
» No falla la mente, sino el cerebro
» El Poder de la Mente maneja su vida
» Un experimento cientifico con la mente humana
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
» ALFABETO EMOCIONAL...
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
» Música de la Terra
» Per a Pantera.
» Bona tarde de¨fret ivent
» Bon Fret i molta pluja