Últimos temas
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta

» Bonas festes Nadalenques i Any Nou
16/01/14, 02:19 pm por greta


Lletres en català 2

Pàgina 3 de 4 Previ  1, 2, 3, 4  Següent

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  arcoiris el 22/04/10, 12:57 am

Sempre em sento atret pel teu somriure
i pel teu cor que m'il•lumina,
escapem-nos me enlla del infint
done'm la mà...

Quan et vaig conèixer
vaig recordar imatges
que guardava dins del cor
des que era petit.

Vols volar
amb mi
en aquest difícil camí
de llum i ombra?
Sempre t´estimaré,
vols que continuem el viatge junts?

De vegades vull mirar enrere
de vegades vull mirar cap a una altra banda
però allá on mire sempre estas tu
Amb tot el maor que et tinc.

Sempre em sento atret pel teu somriure,
tens un racó inmens d'esperança
en el fons del teu cor

Encara que mai et puga vore ,
la veritat és que t'estimo molt
escapem-nos d'aquest mon
tu est l´ univers on he trobat
l'eternitat!

et dono la mà...

arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  arcoiris el 22/04/10, 12:59 am

No se que em pasa que no puc posar imagens copiant i peganr com sempre Crying or Very sad

arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 16/05/10, 12:14 am

Potser només ets l'ombra rient i fugitiva
d'un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t'he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.


Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.

No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;
fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.


Carles Riba, del Primer Llibre Estances

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 17/05/10, 09:21 pm

MESTER D'AMOR

Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

Joan SALVAT-PAPASSEIT

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 18/05/10, 04:30 pm

DONA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba,
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'ma la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Salvat Papasseit

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 23/05/10, 04:19 pm

El meu cor, a dalt d'un arbre

El meu cor, a dalt d'un arbre,
està esperant els lilàs.


Arriba el sol amb espasa
i gorra de capità.
Quatre falcons li sostenen
la capa de roserar.


El rossinyol ha perdut
la carta de navegar,
i dos amants es parteixen
el mocador de plorar.


El meu cor, a dalt d'un arbre,
està esperant els lilàs.

Ni el sol ni la lluna saben
per on paren els lilàs.


Jo en veig signes i presagis
escrits en el meu llindar.


I passen els vents contraris
que han dormit al canyissar,
feixucs de tanta batalla
no pensen en els lilàs.


El meu cor, a dalt d'un arbre,
està esperant els lilàs.

Passen carrers i senderes.
No pensen en els lilàs.


Són presa de la cabòria
d'aturar-se i arribar.


Des del meu hivern de ferro,
estenellat en mon jaç,
mon ànima us necessita,
oh lilàs, lilàs, lilàs.


El meu cor, a dalt d'un arbre,
està esperant els lilàs.


Cor, ja ve la primavera,
ve la joia dels lilàs,
ja pots tornar a saltar a terra
i seguir-me tot xiulant.


Brando els lilàs ben enlaire!
Joia faula dels lilàs!
Campanes. Fonts. Llum atònita,
i el destí no és atzar.


[
Agustí Bartra

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 25/05/10, 11:06 pm

Si no et tinc

Si no et tinc a tu estic sol
de solitud mutilada.


Silenci vestit de dol
de l'hora més atziaga,
sense rialla ni vol:
ves comptant els ulls de l'alba
i els ocells de cada estol.


Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu encavorcada.


Si no et tinc a tu estic sol
talment espantall de marge.


Ja no em puc vestir de sol
ni portar la capa d'aire,
em moc com el lent cargol
que du a coll-i-be sa casa.


Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu enquimerada.


Si no et tinc a tu estic sol
com penell de gran alçada.


Tu que puges, senderol
de fatiga perfumada;
tu que baixes, rierol
d'escumosa cavalcada,
digueu amb mi: si estic sol
tinc la veu desesperada.


Si no et tinc a tu estic sol
com l'Estrella de la Tarda.


Sona còsmic flabiol
que em despulles de basarda
en dia de cel revolt
puja als meus ulls didals d'aigua.


Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu crucificada.


Agustí Bartra


Editat per darrera vegada per Carme el 30/05/10, 07:05 pm, editat 1 cop en total

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 30/05/10, 07:03 pm

Ocells de mitjanit

Contemporani alat de la rosa de terra,
me'n vaig cap a la mar, d'on ha vingut el crit...
La blava nit atura, en murmuris, la guerra
de les ones contràries que dormen al meu pit.



Oh, lluna, do'm el sol! Oh, sol, dóna'm la lluna!
Oh, sempre més, més, més! Dóna'm l'aurora, oh vent,
dóna'm l'ocell damunt el cor sense vedruna
i una calma de bou dins el traüt ardent!


Des del somni profund, visió sense nosa!
Allò que em busca i cerco, diu on vaig i d'on vinc.
El somriure del dia serà un piuleig d'alosa
entre el símbol i el cant de flama i esquellinc...


Ja m'espera a la platja una àgora de barques
frisoses del viatge cap a nous cels i ports.
Sota les proes verges, un concili de parques
corona de ginesta una ombra de fiords.


Oh, pedra sorda i muda, dóna'm la canticela!
Oh, canticela, dóna'm les fites dels camins!
Sento que el meu anhel despert infla la vela!
Se m'adorm a la cara una sentor de pins.


Oh, sempre més, més, més! Do'm, sínia que gires,
el secret que la pluja escriu sobre els fonolls!
¿Podré escampar la cendra de pretèrites pires
i lligar a l'esperit un nou ritme de dolls?


En silenci segueixo misteris de llanternes
que es balancegen com garlandes de neguit,
i del meu cor nevat de claror de lluernes
s'envolen els ocells, l'esbart de mitjanit.


Oh, terra, do'm la flor! Oh, flor, dóna'm la terra!
Oh, sempre més, més, més, per omplir els meus cistells,
per calmar, solarment, la boca de la gerra!
La mitjanit m'aixeca una ànima d'ocells...


Bartra, Agustí

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 01/06/10, 10:31 pm

LA CANÇÓ DELS INVADITS

No passareu! i si passeu,
serà damunt d’un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.

¡Mes, no serà! ¡Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.

¡Mes, no serà! ¡Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu,
decidirà un cop més la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.

¡Mes, no serà! ¡Per més que feu,
no passareu!

A sang i a foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, ¿què hi fa, si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!

Per ‘xo cantem: “¡Per més que feu,
no passareu!”

Mestres, Apel·les.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 03/06/10, 10:20 pm

M’aclame a tu

XII

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.


Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.


El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,


el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!


XIII

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.


Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!


Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.


Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre!


Andrés Estellés, Vicent. Mort i pam

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  arcoiris el 04/06/10, 02:05 am

No voldria res més ara
Maria del Mar Bonet
No voldria res més ara
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.

No voldria res més ara
que el teu somriure
i ni un alè d'aire entre tu i jo.

No tenc res més ara
que aquesta cambra;
i només un poc meva,
la llum dels finestrons.
Ahir pel carrer vaig perdre
paraules i cançons
i estic aquest matí tan buida...

Un renou de mosques
fa somriure els vidres,
i el vent m'omple de fulles
un jardí transparent.
Ben lluny, això, de tu i de mi,
com si fos un núvol falaguer.

No voldria res més ara
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.

No voldria res més ara
que el teu somriure
i el vent s'enduria dels meus llavis
la cançó.

arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  arcoiris el 04/06/10, 02:11 am

Si em donessis una moneda per cada vegada que no en dius res,
o sols un bé, seria rica més enllà dels meus
somnis.
Ho sento per la meva manera d´estimarte
Sé que no sóc perfecta però puc etiamrte I espero que
vegis aquest cor darrere dels meus ulls cansats
Si digués que vens aqui, amb mi..
probablement estaria esperante tota la vida
Sé, que puc tenir por, però estic viva I espero que confiïs en
aquest cor darrere dels meus ulls cansats

Perquè no sóc un àngel, però si us plau no pensis
que no intentaré ferte feliç ,una vegada i una altra
No sóc un àngel, però significa això que no puc fer el
que sento?
No sóc un àngel, però si us plau no
pensis que no et puc estimar
No sóc un àngel, però significa això que no puc volar?

Sé que no estic així totes les nits I sé que
sempre penses que tens raó i creus que em pots fer mal.
Però puc confiar en que podries mirar el meu cor?

Perquè no sóc un àngel, però si us plau no pensis
que no intentaré ferte feliç, una vegada i un altra
Si us plau no pensis que no et puc estimar

arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  VlCTUR el 04/06/10, 05:55 am

Joâo Bosco - Sábios Costumam Mentir

Estrelles dins la foscor,
fenòmens que sorgeixen.
Els déus m'envegen:
tot ho dono per pur plaer.
Perquè l'excés de felicitat
ve del principi de l'amor.
Quan l'amor és fatal,
quan és fatal,
Mata els déus d'enveja
cap a un simple mortal.
Què són el futur i el passat
l'anhel i l'esperança?
L'amor ens convida a viatjar
aquí i ara.
Quan m'encens el focus de la imaginació,
veig, a la fí, com és de relatiu
el poder de la raó.
Els savis acostumen a mentir.
I és que, en virtut de l'amor per tu, ho vaig aprendre.
No és que estimi per l'absurd de l'amor,
Sinó perquè és un absurd sense igual.
¿Que són el futur i el passat
l'anhel i l'esperança?.


Editat per darrera vegada per Carlitos el 19/11/10, 01:44 pm, editat 1 cop en total

VlCTUR

Nombre de missatges : 816
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 50

Veure perfil de l'usuari http://www.cagabandúrries.cat

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Joan el 04/06/10, 04:51 pm

La meva clientela

Antònia Font

La meva clientela és fina i discreta,
a les al·lotes pel carrer mai els diuen "morena"!
però l´horabaixa me fan una visita,
jo sé que els agrada perquè em deixen propina.

Sabates de taló, rímel i pintamorros,
la llima i el pintaungles els duc a din el "bolso"
som la més "hermosa",
la més famosa i la més femella,
però davall la falda tinc una bona peça.

Amples!
si no me pagues.
Amples!
què te pensaves.

La meva clientela és mitja barriada,
tothom sap que som puta consolidada.
Si véns i no me trobes demana per en Monxo,
devora la botiga tinc un taller de cotxes.


Sabates de taló, rímel i pintamorros,...

Amples!
si no me pagues.
Amples!
què te pensaves.


Joan

Nombre de missatges : 745
Fecha de inscripción : 04/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 05/06/10, 04:24 am

Res no és mesquí

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.


I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.


Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.


I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera.
i tota fulla verda eternament.


Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.


I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.


Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.


-Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.



Joan Salvat-Papasseit

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 11/06/10, 12:20 am

L’ESPERANÇA

I

Al jardí dels llentiscles
cultives l’esperança,
posa-la al palm de la mà,
dóna-la als vents
que la portin al més llunyà
corral de la Barbàgia,
on pugui florir entre les pedres
i la sua limfa gota a gota
omplir el temps clar.


II

Deixa que el tou cor
s’alci
de la terra de la malenconia
i vagi
en la Vall dels Nurags
on de mil·lennis
la llum és incidida en la pedra
i els hòmens forgen l’esperança
per lluitar amb la mort.


Canu, Antoni: En l’arc dels dies.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 11/06/10, 11:06 pm

Xuclar la vida


Perquè no et moris ferit entre els meus braços
i pugui veure't jo, caminant el temps,
córrer i cridar accelerat.


Per veure't créixer les ungles i les dents
abans que la mort et devori la sabata
la infecció recorrent-te la sang
tot seguit ja nascut i en perill.


Què busco a què renuncio què li ofereixo
a la vida i el seu ofici
si ara ets aquí gemegant ara
inflat de dolor inflat el gangli
i el bisturí s'enfonsa
i t'arrenca la pus d'un sol tall
i al coll t'obre una altra boca?


El meu pit et despulla aquest mugró
et dono la llet impura el botó negre
llepa en la meva pell la sal que cicatritza
amb el teu llavi dissol l'amenaça.


De tu a mi el pont del viu s'avança.
Flueix un torrent suau, el sèrum que elimina
el bacteri.


Acull-te al meu si, nen meu:
aquesta nit dormim abraçats


Mariela Dreyfus

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 17/06/10, 04:19 pm


CANÇÓ PERPLEXA


Què puc fer per saber sense engany
si l’amor és un cel o un parany?

Té volum i perfil com els cossos
o és eteri com l’ésser i l’ens?
Quan passeja, l’aborden els gossos,
o si acosten manyacs i contents?
Torba els cors com les tendres glicines?
És pels homes ajut, o entrebanc?
I, si és rosa —com diuen—té espines,
que esgarrinxen la pell i fan sang?

Què puc fer per saber sense engany
si l’amor és un cel o un parany?

És adepte del Sant Matrimoni
O aconsella contractes verbals?
És amic o enemic del dimoni?
Els seus dons són eterns o mortals?
És propens a les dones i al beure
o va a jóc a la posta de sol?
És tan cec com ens volen fer creure
O només ho fa veure quan vol?

Què puc fer per saber sense engany
si l’amor és un cel o un parany?

S’entendreix quan coneix un poeta?
Jutjaria aquests versos dolents?
És un crític de màniga estreta,
o regala lloances fervents?
Rep visites de dees antigues?
Entabana amb els ulls o amb la veu?
El que ven pot comprar-se en botigues
o només ho ven ell? I a quin preu?

Què puc fer per saber sense engany
si l’amor és un cel o un parany?

I quan vingui, si ve, farà fressa,
o només un zub-zub dins el pit?
Portarà distintiu, o disfressa?
Serà fàcil de veure de nit?
I si ve i no m’agrada el seu tracte?
I si el rall que m’engalta no em val?
S’avindria l’amor a fer un pacte
que em permeti de ser com cal?

Què puc fer per saber sense engany
si l’amor és un cel o un parany?



Celdoni Fonoll
.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Joan el 18/06/10, 02:08 pm

Si la mar tornava tinta
i el cel paper daurat,
escriuria tot lo dia
cartes a s'enamorat.

Sí la mar tornava tinta
i la Ciutat paper hermós,
no em cansaria d'escriure
cartes per^enviar-vós.


Si la mar tornava tinta
i los peixos paper d'or,
escriuria una carteta
a la prenda del meu cor.
Isidor Martí.


Si la mar tornava tinta
i les ones paper fos,
no en tendríem per escriure
s'amor que tenim jo i vós.

Joan

Nombre de missatges : 745
Fecha de inscripción : 04/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 24/06/10, 11:10 pm

Aigua-marina

Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.


I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.


I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.


Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.


Josep Ma. de Sagarra

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 02/07/10, 11:03 pm

LO COMTE ARNAU


Lo comte de Mataplana
ne tenia dos cavalls:
L'un era blanc com la gebre,
l'altre fosc com lo pecat


Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc


Un matí de la hivernada
lo negre feia ensellar
la comtessa ja li'n deia:
– Per què no enselles lo blanc?
– Perquè fuig dels camins aspres
i a mi em plauen més que els plans.–
La comtessa ja hi tornava:
– Mon marit, no ho fesses pas;


lo negre em sembla el diable,
Déu nos lo tinga allunyat.–
ell no li torna resposta
com si sentia tronar:
al negre posa la sella
baldament fos Satanàs.
– Adéu, la comtessa aimada.
– Déu te guie i l'Àngel sant. –


L'Àngel prou lo guiaria,
mes ell no es deixa guiar,
lo guiaria a l'església
i ell a la vila fa cap,
on hi ha nines per perdre
i pobres per escanyar


Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc


Quan sortia de la vila
semblava un esperitat:
corria lo cavall negre
corria com si volàs,
tantost per les altes cimes
com pel fons del xaragall
Los gombernesos se senyen
quan lo veuen desbocat.


Los llops d'aquelles muntanyes
lo segueixen udolant,
algun d'ells per simpatia,
los altres olorant carn,
que n'esperen un bon àpat
més amunt o més avall;
sos ulls semblen llumenetes,
llumenetes infernals.


Al sentir sa udolissa
lo comte s'és esglaiat,
voldria girar lo poltre
mes ja no el pot aturar.


Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc


A la nit que és fosca, fosca,
se barreja el temporal,
i els pastors al comte veuen
entremig de trons i llamps;
volar d'una cresta a l'altra
del Montgrony vers les afraus.
La tempesta esgarrifosa
a mitja nit fa un esclat;


d'un llampec entre les ales
s'obira lo comte Arnau,
rodolant de falta cima
de Sant Ou dins lo Forat,
d'on surt entre rius de flama
lo renill del seu cavall.


La comtessa l'esperava
a la porta del palau;
passen hores, passen dies,
passen nits de por i espant,
a la tercera que passa
l’en veu venir condemnat.
La nit era negra, negra,
més negre era son cavall,
son cavall que era el diable
Déu nos lo tinga allunyat.


Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.


Jacint Verdaguer: Aires del Montseny.
1901

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 10/07/10, 04:43 pm

Homenatge a Teresa

Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.

Potser fou l'ultim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruíem
al seu voltant.

Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor
com la cosa més Bonica
i preciosa.
Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.

Ara de gran comprenc
Tot el que per TU sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.

Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.



Ovidi Montllor

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 17/07/10, 01:59 pm

L’ajornament

Noranta cops ha de girar l’esfera
en el dubte d’un dol o una alegria;
noranta cops serà la nit impia
i buida la parença matinera.


I encar tu m’ets devota en ma quimera,
oh fosca, adversa a les cruors del dia,
que recordes almenys a ma agonia
la seva tenebrosa cabellera.


En foll sospir la febre que m’arbora
va a l’ombra fina que el meu cor adora,
aire prop d’aire, en gelosia d’ella.


I ella, en els dubtes de la llum novella,
pren el mirall per demanar a l’aurora
si cor cruel fa tornar més bella.


Josep Carner. La paraula en el vent

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 23/07/10, 01:32 pm

LA SANTA ESPINA

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.


Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.


Canta l'aucell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.


I canta a dintre de la terra
lo passat jamai passat,
i jorns i nits de serra en serra
com tot canta al Montserrat.


Angel Guimerà. “La Santa Espina”.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Invitat el 28/07/10, 05:03 pm

BALL SECRET

Per què el setembre fon la llum
de la barca i del blat
i s’emporta l’esperança
que a l’estiu brodava d’or?


Jo vull guardar dins els meus ulls
el batec que has deixat
com si fos tota la dansa
la claror del teu record.


Així cada passa que feies
era una metzina
que em mata d’enyor,
així cada cop que somreies
clavaves l’espina
d’un dia que és mort.


Per què el setembre fon la llum
de la barca i del blat
i s’emporta l’esperança
que a l’estiu brodava d’or?


Jo vull guardar dins els meus ulls
el batec que has deixat
com si fos tota la dansa
la claror del teu record.


Així cada salt que guanyaves
era una teranyina
que m’estrenyia el cor
així cada nit que em donares
va ser com un himne
del teu abandor.


Per què el setembre fon la llum
de la barca i del blat
i s’emporta l’esperança
que a l’estiu brodava d’or?


Jo vull guardar dins els meus ulls
el batec que has deixat
com si fos tota la dansa
la claror d’un teu record.


Jordi Bilbeny. “Ball secret

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: Lletres en català 2

Missatge  Contenido patrocinado Hoy a las 10:53 am


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Pàgina 3 de 4 Previ  1, 2, 3, 4  Següent

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt

- Temas similares

 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum