Pels mitjans de comunicació, el referèndum és molt significatiu

Els principals diaris internacionals es van fer ressò de la consulta d'Arenys de Munt

Els grans mitjans de comunicació estrangers consideren la consulta molt més que anecdòtica

La consulta d’Arenys de Munt va obtenir ahir un ampli ressò a la premsa estrangera. A nivell internacional no es creuen la tesi del govern del PSOE que és un referèndum sense cap valor perquè no té conseqüències legals. Per als mitjans estrangers no és gens normal que una localitat convoqui una consulta amb tot l’aparell de l’Estat en contra i manifestant-se la ultradreta al poble.

Le Nouvel Observateur admetia ahir que el referèndum d’Arenys de Munt és “simbòlic”, i el relacionava amb el fet que “Catalunya està pendent d’una propera sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia ampliat”. El setmanari francès destacava que la majoria de partits catalans, amb els nacionalistes i independentistes al capdavant, han anunciat que consideraran casus belli qualsevol retoc de l’Estatut.

‘Le Monde’ i ‘The New York Times’
El rotatiu Le Monde també parlava de la consulta d’Arenys de Munt en un article titulat “Catalunya es mobilitza per defensar el seu Estatut d’autonomia ampliat”. El diari feia especial menció de la presència del president del Barça, Joan Laporta, a la manifestació independentista de la Diada. “El mediàtic president del Futbol Club Barcelona hi va anar a títol personal”, precisava Le Monde, que recordava que és un ferm partidari de les seleccions catalanes i de la conscienciació nacional catalana.

The New York Times reconeixia també que la consulta d’Arenys de Munt té caràcter simbòlic i afegia que a més és una pressió sobre el govern en minoria del PSOE en la seva política contra la recessió, perquè li pot retallar aliats. El rotatiu nord-americà recordava la importància que pot tenir en la situació política la sentència del Constitucional. “Molts catalans, incloent-hi membres catalans del Partit Socialista al govern, consideren que aquesta decisió ignoraria les aspiracions legítimes d’un poble amb centenars d’anys d’identitat separada i que conserva el seu propi idioma”.

La televisió alemanya N-TV va preferir en canvi destacar el desafiament d’Arenys de Munt a l’ofensiva del govern del PSOE per prohibir-li la consulta. “El govern central de Madrid va haver de prohibir el referèndum amb una decisió judicial. Temia que l’acció podria ser un precedent per a les tendències separatistes de Catalunya o el País Basc”, apuntava. Aportava unes declaracions de l’alcalde Carles Móra definint la consulta com una “festa de la democràcia”.

El diari austríac Der Standard informava també que, “tot i les protestes de Madrid”, els veïns d’Arenys de Munt van concórrer en referèndum per valorar la secessió de Catalunya respecte a Espanya. El rotatiu explicava el detall legal que els referèndums els ha d’autoritzar el govern central i que, per això, al final no el va organitzar formalment l’Ajuntament sinó una entitat ciutadana favorable a l’autodeterminació.

La televisió holandesa Nos també es va fer ressò de la consulta celebrada al Maresme. Després de recordar els resultats amb un sí àmpliament majoritari, admetia que Catalunya vol més autogovern: “La rica regió gaudeix d’una autonomia substancial, però per a molts catalans no és suficient”.