El secret d'Spiderman

Els científics desvelen el secret de les teranyines superresistents d'Spiderman


Madrid.- Les teranyines que ajuden Spiderman a saltar pels terrats dels gratacels de Manhattan podrien tenir una explicació científica.

Segons una investigació de diversos instituts alemanys, entre els quals hi ha el Departament de Física de Microestructura de l'Institut Max Planck, publicada avui per la revista Science, injectar petites quantitats de metalls com el zinc o el titani a les teranyines --ja per si mateix més resistents i lleugeres que l'acer-- les fa més dures i irrompibles.

Els investigadors consideren que aquest mètode pot ser útil per a l'elaboració de tèxtils superresistents i fil quirúrgic. A més, podria servir per crear teixits artificials d'ossos, tendons i parets arterials.

Diminutes quantitats de metalls

Segons Seung-Mo Lee, responsable de l'estudi, en alguns organismes ja s'han observat diminutes quantitats de metalls i altres impureses inorgàniques que "s'incorporen a les estructures proteiques de diverses parts del cos com les mandíbules, agullons o urpes, i que fan aquests materials sorprenentment rígids i durs".

Segons Science, Lee i els seus col·legues van utilitzar un procés conegut com a "deposició de capes atòmiques" per recrear aquest procés, que ja es troba a la Natura, recobrint les sedes d'aranya, basades en proteïnes, amb metalls com el zinc, el titani o l'alumini.

Fibres indestructibles

Els metalls van formar una capa que s'ajusta a la superfície de les fibres, però alguns dels ions metàl·lics van penetrar fins i tot les fibres i van reaccionar amb l'estructura de la proteïna.

Aquest procés, segons Science, va augmentar dràsticament la quantitat d'esforç que es necessita per trencar les fibres de les teranyines.

És a dir, que per més que ho intentés, ni el Duende Verde ni el Doctor Octopus serien capaços de trencar la principal arma de Peter Parker, el tímid jove que segons el còmic de Marvel es va convertir en un superheroi al ser picat per una aranya.