Últimos temas
Maimònides
3 participantes
Pàgina 1 de 1
Maimònides
Panter 08/11/10, 11:54 pm
Rabí Moshé ben Maymon ("Moisès, fill de Maimon", en hebreu משה בן מימון), conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí ( أبو عمران موسى بن عبيد الله ميمون القرطبي), també anomenat Moisès Maimònides, Maimònides, Mussa ibn Maymun (موسى ابن ميمون) o Rambam (רמב"ם, l'acrònim de les seues inicials en hebreu), cap de la comunitat jueva d'El Caire i metge personal de Saladí,[2] fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com filòsof, religiós i metge.[1] De Maimònides es deia: "des de Moisès fins a Moisès, no va haver cap altre com Moisès".[3]
Estàtua de Maimònides a la seva casa natal de Còrdova
Primers anys
Va néixer el 30 de març de 1135 a Còrdova (al-Àndalus)[4] al bell mig d'una distingida família. El seu pare, Maimon ben Yosef,[5] exercia com lletrat i príncep de la jueria, i va ser qui el va iniciar a l'estudi de la ciència rabínica.[6] Els seus estudis sobre matemàtiques i medicina els va realitzar amb savis àrabs
L'exili
Conquistada Còrdova el 1148 pels almohades, que van obligar a convertir-se a l'islam tant a cristians com a jueus si volien viure al seu territori,[3] la família de Maimònides, qui tenia 13 anys en aquest moment, es va haver d'exiliar. Errants durant anys, van passar temporades a Fes (Marroc), país dominat també per la dinastia Almohade i al qual van haver d'aparentar la conversió a l'Islam;[3] després, en enterar-se d'aquest engany els almohades, van fugir cap a Palestina.[3] Van estar a punt de perdre la vida al Mediterrani en declarar-se una tempesta mentre hi creuaven en vaixell però, en cumplir-se un mes de travessia, acabaren arribant a Ako. A Palestina van visitar Jerusalem per orar al Mur de les Lamentacions i Hebró per tal d'orar a la Tomba dels Patriarques.[3]
Després de 1165 van establir-se, definitivament, a Egipte,[6][7] on Maimònides va arribar a ser rabí principal d'El Caire i metge de Saladí, sultà d'Egipte i de Síria.[4]
Carta manuscrita de Maimònides en hebreu i àrab
Medicina
Sobre els seus coneixements en medicina va escriure un bon nombre de tractats, com el que dedicà al sultà Saladí, el Tractat sobre els verins i llurs antídots l'any 1199, al fill del sultà, Al-Fadl, Guia de la bona salut (1198) i l'Explicació de les alteracions (1200).
Religió
Les seves obres majors de tema rabínic (talmúdic) són:
Amoor (El Luminar, 1168), un comentari escrit en àrab i traduït després a l'hebreu de la Mišné (la part reglamentària del Talmud, és a dir, la recopilació de la Llei oral jueva), també titulat Llibre de l'elucidació.[3]
Mišné Torà[4] (repetició de la Llei; títol original en hebreu: משנה תורה). Escrit durant la dècada de 1170, aquesta obra té per objectiu, segons paraules de Maimònides al pròleg, ser una "compilació completa de la tradició oral amb totes les disposicions, costums i ordenances que s'han acumulat des dels temps de Moisès Rabeinu fins la redacció del Talmud. He donat aquest treball el títol de Mišné Torà, perquè qualsevol pot estudiar la Torà escrita i conèixer també, després, mitjançant la lectura d'aquest llibre, tota la "Llei verbal", sense estudiar cap altra cosa".[8] Es tracta d'un treball en catorze volúmens, els quals regulen la totalitat de la vida jueva.[6] Va resultar polèmica la decisió de Maimònides de no citar als grans mestres del passat, fet el qual va ser fortament criticat.[6]
Guia de perplexes (acabada el 1190),[6] escrita en àrab,[6] és la clau del seu pensament filosòfic, la seva obra més important,[6] i exercí una forta influència en cercles tant jueus com cristians i sobretot escolàstics. En ella estableix una conciliació entre la fe i la raó dirigida a qui vacil·len entre les ensenyances de la religió jueva i les doctrines de la filosofia aristotèlica que llavors imperava, demostrant que no hi ha contradicció en els punts en què la fe i la raó pareixen oposar-se. És a dir, una conciliació entre el sentit literal de les escriptures i les veritats racionals, acudint a la interpretació al·legòrica en casos de conflicte.
Altres temes
Maimònides, a banda dels temes religiosos, escriu sobre altres temes molt diversos, com ara la resurrecció, l'astrologia, etc.[6] Gairebé el 1172 escriu la Lletra a Iemen alertant sobre l'aparició d'un Messies fals.[6]
Importància històrica
Com a jueu en territori islàmic, tingué una gran formació bidireccional: la tradicional jueva i l'àrab profana (amb les seves incorporacions de la grega), a partir de les ensenyances del seu erudit pare Maimum, per la qual cosa escriví obres en hebreu com també en àrab, en una prosa que es caracteritza sobre tot per la sistematització i la claredat expositiva. De Maimònides sorgeix el moviment intel·lectual judaic dels segles XIII i XIV que s'estengué per la península i el sud de França. Partidari del realisme teològic, ha arribat a ser considerat precursor de les idees d'Espinosa, però filosòficament no se'l considera molt original per seguir bàsicament a Aristòtil, apartant-se d'ell en punts que pareixen contradictoris a les creences i tradicions jueves. Per tant, el seu caràcter és conciliador.
Als Països Catalans
Als Països Catalans és encara possible trobar cognoms derivats de la seva família, com Maymó, Maymí, Maymin, Maimi, etc
Estàtua de Maimònides a la seva casa natal de Còrdova
Primers anys
Va néixer el 30 de març de 1135 a Còrdova (al-Àndalus)[4] al bell mig d'una distingida família. El seu pare, Maimon ben Yosef,[5] exercia com lletrat i príncep de la jueria, i va ser qui el va iniciar a l'estudi de la ciència rabínica.[6] Els seus estudis sobre matemàtiques i medicina els va realitzar amb savis àrabs
L'exili
Conquistada Còrdova el 1148 pels almohades, que van obligar a convertir-se a l'islam tant a cristians com a jueus si volien viure al seu territori,[3] la família de Maimònides, qui tenia 13 anys en aquest moment, es va haver d'exiliar. Errants durant anys, van passar temporades a Fes (Marroc), país dominat també per la dinastia Almohade i al qual van haver d'aparentar la conversió a l'Islam;[3] després, en enterar-se d'aquest engany els almohades, van fugir cap a Palestina.[3] Van estar a punt de perdre la vida al Mediterrani en declarar-se una tempesta mentre hi creuaven en vaixell però, en cumplir-se un mes de travessia, acabaren arribant a Ako. A Palestina van visitar Jerusalem per orar al Mur de les Lamentacions i Hebró per tal d'orar a la Tomba dels Patriarques.[3]
Després de 1165 van establir-se, definitivament, a Egipte,[6][7] on Maimònides va arribar a ser rabí principal d'El Caire i metge de Saladí, sultà d'Egipte i de Síria.[4]
Carta manuscrita de Maimònides en hebreu i àrab
Medicina
Sobre els seus coneixements en medicina va escriure un bon nombre de tractats, com el que dedicà al sultà Saladí, el Tractat sobre els verins i llurs antídots l'any 1199, al fill del sultà, Al-Fadl, Guia de la bona salut (1198) i l'Explicació de les alteracions (1200).
Religió
Les seves obres majors de tema rabínic (talmúdic) són:
Amoor (El Luminar, 1168), un comentari escrit en àrab i traduït després a l'hebreu de la Mišné (la part reglamentària del Talmud, és a dir, la recopilació de la Llei oral jueva), també titulat Llibre de l'elucidació.[3]
Mišné Torà[4] (repetició de la Llei; títol original en hebreu: משנה תורה). Escrit durant la dècada de 1170, aquesta obra té per objectiu, segons paraules de Maimònides al pròleg, ser una "compilació completa de la tradició oral amb totes les disposicions, costums i ordenances que s'han acumulat des dels temps de Moisès Rabeinu fins la redacció del Talmud. He donat aquest treball el títol de Mišné Torà, perquè qualsevol pot estudiar la Torà escrita i conèixer també, després, mitjançant la lectura d'aquest llibre, tota la "Llei verbal", sense estudiar cap altra cosa".[8] Es tracta d'un treball en catorze volúmens, els quals regulen la totalitat de la vida jueva.[6] Va resultar polèmica la decisió de Maimònides de no citar als grans mestres del passat, fet el qual va ser fortament criticat.[6]
Guia de perplexes (acabada el 1190),[6] escrita en àrab,[6] és la clau del seu pensament filosòfic, la seva obra més important,[6] i exercí una forta influència en cercles tant jueus com cristians i sobretot escolàstics. En ella estableix una conciliació entre la fe i la raó dirigida a qui vacil·len entre les ensenyances de la religió jueva i les doctrines de la filosofia aristotèlica que llavors imperava, demostrant que no hi ha contradicció en els punts en què la fe i la raó pareixen oposar-se. És a dir, una conciliació entre el sentit literal de les escriptures i les veritats racionals, acudint a la interpretació al·legòrica en casos de conflicte.
Altres temes
Maimònides, a banda dels temes religiosos, escriu sobre altres temes molt diversos, com ara la resurrecció, l'astrologia, etc.[6] Gairebé el 1172 escriu la Lletra a Iemen alertant sobre l'aparició d'un Messies fals.[6]
Importància històrica
Com a jueu en territori islàmic, tingué una gran formació bidireccional: la tradicional jueva i l'àrab profana (amb les seves incorporacions de la grega), a partir de les ensenyances del seu erudit pare Maimum, per la qual cosa escriví obres en hebreu com també en àrab, en una prosa que es caracteritza sobre tot per la sistematització i la claredat expositiva. De Maimònides sorgeix el moviment intel·lectual judaic dels segles XIII i XIV que s'estengué per la península i el sud de França. Partidari del realisme teològic, ha arribat a ser considerat precursor de les idees d'Espinosa, però filosòficament no se'l considera molt original per seguir bàsicament a Aristòtil, apartant-se d'ell en punts que pareixen contradictoris a les creences i tradicions jueves. Per tant, el seu caràcter és conciliador.
Als Països Catalans
Als Països Catalans és encara possible trobar cognoms derivats de la seva família, com Maymó, Maymí, Maymin, Maimi, etc
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Maimònides
Isona77 09/11/10, 01:38 am
De fet Maimònides es el gran precursor del CATECISME. Ja que va ser ell el que va fer un compendi de totes les creences jueves per donar a conèixer de manera pràctica i sintetitzada la religió.
Isona77- Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009
Re: Maimònides
Panter 09/11/10, 02:06 am
Si....si, si jo conec tot això. Per això sóc agnòstica, sempre valorant, però, el gran mèrit que tenia com a pensador filòsof, metge, etc., sobretot tenint en compte en l'època fosca que li va tocar viure.
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
FOC- Nombre de missatges : 384
Fecha de inscripción : 18/01/2009
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
» ALFABETO EMOCIONAL...
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
» Música de la Terra
» Per a Pantera.
» Bona tarde de¨fret ivent
» Bon Fret i molta pluja