EL CLUB DE LA COMÈDIA

L'home és estúpid per naturalesa

Així és amics, l'home i per què no també la dona, són estúpids per naturalesa. I ho demostren les dades, per exemple, segons l'última estadística publicada de moral, aprensions i altres problemes socioculturals de la revista "Hola", la por número u de la humanitat, és el de parlar en públic. Em sembla increïble que la mort ocupi el segon lloc! I dic increïble, perquè això em porta a la següent reflexió: En un enterrament, l'home mitjana prefereix estar dins de la caixa de pi, que citant unes paraules als parents ... que si els desitjos es complissin amb tan sols pensar-, més que a un enterrament, assistiríem a un suïcidi col.lectiu.

I mira que per a mi més aterridor és el de llançar-se en paracaigudes, des d'un avió que està volant a 2000 metres d'alçada ia una velocitat de més de 300 quilòmetres per hora. De debò és aterridor, que quan estiguis caient, et sorgeixi la vil pregunta: quina és la funció del casc ...? Perquè a veure, un s'ho posa com a mitjà de protecció no? Vull dir, que el casc, en l'hipotètic cas que et metes 01:00 Yoya a 2000 metres d'alçada ia una velocitat de 9,8 m / s ² et protegir de tot perill. Si és que hi ha moltes maneres de demostrar que al llarg de la història l'home ha estat "poc llest", però la del casc és la millor. M'ho imagino. L'home, com a ésser racional que és, resolent el problema ... Quina solució podríem donar a totes aquestes activitats en les quals el crani pateix de múltiples malalties, fissures i estrips ...?. I l'home va mostrar la seva racionalitat. En lloc d'evitar aquestes situacions, ha de inventar uns barrets de plàstic i coloraines, per seguir trencant el cap. Però no satisfets amb l'invent, hem d'aplicar una llei que obligui a utilitzar el casc. És a dir: és obligatori protegir un cervell que funciona tan malament que ni tan sols intenta evitar que el crani en el qual resideix es trenqui!

Però amics, això no s'acaba aquí. No us cregueu que l'home és imbècil, només en el seu aspecte col.lectiu no, l'home va més enllà, també és imbècil en el seu aspecte més individual. Tots ens creiem més intel ligents que els delinqüents. Ja sabeu, cada vegada que pensem: "em vaig a ficar al mar, llavors amago la cartera en les sabatilles perquè no me la robin ..." val, mira oncle, que la cartera ha volat quan tornis de fer-te aquests llarguetes davant de les Chavalit en bikini, és un fet, però almenys fotre, no siguis tan orgullós i diguis "Doncs se'm haurà caigut dins del mar" En que part del tanga la portaves murri?

Ara, en qüestió d'orgull, dins de la humanitat hi ha una categoria especial. Adult, comprès entre 25 i 40 anys, amb trauma psico-infantil per inflar a veure de petit pel lícules de Superman. És que mai heu vist a un tipus portant un matalàs al sostre del cotxe? Va per l'autopista a 140 quilòmetres per hora amb aquesta cosa monstruosa i té la mà fora de la finestreta, sostenint el matalàs. No importa el que porti allà dalt, sempre "està ajudant" amb el braç. Aquesta és una mostra clara del pensament "superheroi masculí": el infradotat està convençut que, si el vent intenta dur aquest immens objecte rectangular 140 quilòmetres per hora, ell pot estar tranquil perquè "ho té controlat".