La unitat catalana sobre l'Estatut salta pels aires al Congrés

Els socialistes denuncien l'«electoralisme» de la federació i aquesta acusa el PSC d'«incoherència»

CiU, ERC i ICV voten contra el text del PSOE per no incloure la resolució aprovada al Parlament

Dimecres, 21 de juliol del 2010

JUAN RUIZ SIERRA / ALBERT OLLÉS
MADRID

Els partits catalans van escenificar ahir al Congrés la seva nul·la capacitat d'acord sobre la decisió del Tribunal Constitucional (TC) que retalla l'Estatut i el pla d'acció per fer front a les seves conseqüències. Ni el grup socialista –incloent-hi els 25 diputats del PSC– va voler afegir a la seva proposta el pacte de mínims aconseguit divendres al Parlament, que recull el preàmbul de la Carta catalana, ni CiU, ERC i ICV van recolzar l'única resolució que semblava que podria tirar endavant: la del PSOE, que, d'altra banda, sostenia en el seu últim punt que aquest preàmbul, amb la seva referència a Catalunya com a nació, té una «perfecta cabuda» a la Carta Magna. Ningú va cedir i tot va quedar en no-res. O si va quedar en alguna cosa va ser en un assaig general de les eleccions catalanes, amb el PSC i CiU acusant-se mútuament de caure en la «vergonya».

La vergonya. Per al socialisme català –amb un text que va ser derrotat per 174 vots en contra, 169 a favor i 4 abstencions, les anunciades d'ICV-IU i dues més, per error, de diputats del PP–, la federació hi va caure, va dir el diputat Daniel Fernández, pel seu «electoralisme». Fernández, l'artífex de la proposta presentada pel PSOE, va dir més. Va qualificar l'actitud dels convergents d'«interessada, egoista, destructiva i tacticista», i els va acusar d'haver «treballat intensament» al llarg de tot el dia «perquè altres grups s'afegissin» al seu vot negatiu.

També per a CiU el PSC es va instal·lar en el terreny de la vergonya al ser incapaç, segons va assenyalar el parlamentari Pere Macias, de votar una resolució, la convergent, que incloïa el text pactat al Parlament i fragments de la declaració, tan crítica amb el TC, que va pronunciar el president, José Montilla, després de conèixer-se la sentència. Macias va sub- ratllar que els socialistes catalans havien demostrat que no tenen ni «veu diferent de la del PSOE» ni «coherència» per «votar el mateix a Catalunya i a Madrid». El diputat de CiU va revelar a més que, per facilitar l'acord, la federació havia ofert al PSOE la possibilitat de suprimir de la seva proposta de resolució les paraules del discurs de Montilla, de manera que només es votés la declaració sobre el preàmbul aprovada al Parlament, una opció que, segons Macias, els socialistes van rebutjar.

POSSIBLES ALIANCES / El PSC i CiU estan tan immersos en la campanya catalana, on són els dos candidats a governar, que van deixar fora de la lluita ERC i ICV. Ni tan sols els van esmentar. Uns, els socialistes, perquè tot i que Esquerra va votar en contra seu, són socis al tripartit i aspiren a seguir així. I els altres, la federació nacionalista, perquè van portar a la seva pleta els republicans, amb els quals potser forjaran futures aliances postelectorals.

Conscients del nou escenari, els diputats d'ERC també van buscar vots portant al límit el discurs independentista que han desplegat a Madrid després de la sentència de l'alt tribunal. El republicà Joan Tardà fins i tot va acabar el seu discurs amb un significatiu «¡Visca Catalunya lliure!». Per la seva part, Joan Herrera, d'ICV, va basar la seva abstenció en la presumpta tebior del PSC. «La nostra proposta era de mínims, però ni així hem pogut arribar a un acord.
Necessitàvem un compromís més concret. Vostès no volien un pacte, sinó una treva», va dir als socialistes.

Treva o no, el PSOE va sortir del Congrés amb una única derrota. El grup socialista va arribar a l'hemicicle amb 15 propostes, que anaven des de l'avortament fins a la dependència, passant per la justícia i la seguretat viària, i en una sessió de poc debat i moltes votacions (es van discutir 90 resolucions, més les esmenes), en va guanyar 14. Totes, menys la de l'Estatut. Una nova constatació de com el PSOE segueix patint l'anomenat problema català.

CiU va ser la gran triomfadora de la tarda, gràcies al marge de maniobra més gran que té a Madrid. El PSC no només va ser incapaç de mantenir a la Cambra baixa la unitat catalana que havia intentat encapçalar des que es va saber la sentència del TC, sinó que després va haver d'assistir a un nou gest de complicitat entre el portaveu de la federació, Josep Antoni Duran Lleida, i el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per la votació del sostre de despesa pressupostària, antesala per aprovar els comptes per al 2011.

Tots són patètics, però el PSc és el gran problema de Catalunya. La seva cúpula (Montilla, Chacón, Corbacho, de Madre, Iceta) representa a la majoria dels seus votants, i res a dir pel seu espanyolisme (hi tenen tot el dret), però hi ha un sector en el partit i en els votants, que és català per sobre de tot, i són aquests vots que el Psc utilitza per fer espanyolisme els que ens fan falta per formar aquesta amplia majoria catalana que faci trontollar l'estat.