Últimos temas
Guifré el Pilós
Pàgina 1 de 1
Guifré el Pilós
Invitat 29/06/10, 05:13 am
Guifré I de Barcelona, dit “el Pilós” (c. 840 - 897) fou Comte de Barcelona, Comte d'Osona[1] i Comte de Girona (878 - 897); també Comte d'Urgell i de Cerdanya (870 - 897); i també Comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer en donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la Dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França; com a fundador de la dinastia comtal de Barcelona, ja des de l'edat mitjana els antics reis d'Aragó i comtes de Barcelona varen glorificar-ne i exaltar-ne la memòria, i el seu llinatge es mantingué per descendència directa de pare a fill durant cinc segles. Va morir a mans musulmanes durant la Ràtzia islàmica del 897 i fou enterrat al Monestir de Santa Maria de Ripoll. Els fets històrics i la llegenda es barregen en seva biografia, recollida pels monjos del Monestir de Santa Maria de Ripoll en la saga catalana Gesta Comitum Barchinonensium. Al llarg dels segles i seguint les antigues cròniques medievals dels reis d'Aragó se n'ha glorificat la memòria servant el seu record i considerant-lo el fundador de Catalunya, doncs ja des del 1380 fou anomenat “Pare de la Pàtria”.[2
Guifré I de Barcelona
El nom i raó del malnom
Guifré és un nom d'origen germànic, «Wigfred», que etimològicament significa: "Pau Victoriosa".[3]
En català s'accepten les variants: Guifre, Guifré, Guifred, Grifé, Jofre i Jofré
En els documents coetanis al comte Guifré el Pilós, escrits en llatí, el seu nom apareix escrit: «Guifredus» i «Wifredus»
En la Gesta Comitum Barchinonensium escrita en llatí, apareix escrit: «De Guiffredo pilose» i «Guifredo, qui cognomitamus est Pilosus»
En la Crònica de Bernat Desclot escrita en català, apareix escrit: «Guifre».
En la Crònica dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona escrita en català, apareix escrit: «Guiffre»
En la Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae escrita en llatí, apreix escrit: «Guiffredus»
En la Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona escrita en català, apareix escrit: «Grifa»
El malnom de «Pelós» apareix per primera vegada a la Brevis historia monasterii Rivipullensis,[4] una crònica catalana[5] escrita en llatí el segle XII que recopil·la la història del Monestir de Santa Maria de Ripoll des de la seva fundació pel comte Guifré el 888 fins el 1147. Aquesta crònica va ser font de la Gesta Comitum Barchinonensium «Gesta dels comtes de Barcelona», que comença amb la Llegenda de Guifré el Pilós. Aquesta llegenda recollida en la Gesta explica que la raó d'aquest malnom era que tenia pèl allí on els homes no acostumaven a tenir-ne, sense concretar on, de que manera que quan segons la llegenda Guifré retornà de Flandes a Barcelona disfressat de pelegrí, la seva mare el va reconèixer immediatament.
Una redacció tardana de la Gesta en català traduí «Pilosus» per «Pelós», i així es recollí posteriorment en la historiografia catalana medieval. Durant l'edat moderna la historiografia catalana escrita en castellà féu servir la forma «Velloso», i durant la renaixença es féu servir la forma «Pilós» derivada directament del llatí original «Pilosus».[6]
La Gesta Comitum i la Llegenda de Guifré
«Guiffredo pilose
Guifré I de Barcelona
El nom i raó del malnom
Guifré és un nom d'origen germànic, «Wigfred», que etimològicament significa: "Pau Victoriosa".[3]
En català s'accepten les variants: Guifre, Guifré, Guifred, Grifé, Jofre i Jofré
En els documents coetanis al comte Guifré el Pilós, escrits en llatí, el seu nom apareix escrit: «Guifredus» i «Wifredus»
En la Gesta Comitum Barchinonensium escrita en llatí, apareix escrit: «De Guiffredo pilose» i «Guifredo, qui cognomitamus est Pilosus»
En la Crònica de Bernat Desclot escrita en català, apareix escrit: «Guifre».
En la Crònica dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona escrita en català, apareix escrit: «Guiffre»
En la Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae escrita en llatí, apreix escrit: «Guiffredus»
En la Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona escrita en català, apareix escrit: «Grifa»
El malnom de «Pelós» apareix per primera vegada a la Brevis historia monasterii Rivipullensis,[4] una crònica catalana[5] escrita en llatí el segle XII que recopil·la la història del Monestir de Santa Maria de Ripoll des de la seva fundació pel comte Guifré el 888 fins el 1147. Aquesta crònica va ser font de la Gesta Comitum Barchinonensium «Gesta dels comtes de Barcelona», que comença amb la Llegenda de Guifré el Pilós. Aquesta llegenda recollida en la Gesta explica que la raó d'aquest malnom era que tenia pèl allí on els homes no acostumaven a tenir-ne, sense concretar on, de que manera que quan segons la llegenda Guifré retornà de Flandes a Barcelona disfressat de pelegrí, la seva mare el va reconèixer immediatament.
| « | I quan sa mare el veié, fou molt pagada i alegre i conegué que era el seu fill. Perquè pèl tenia en llocs on els homes no acostumen a tenir i per això fou anomenat el Pelós. | » |
—Gesta Comitum Barchinonensium | ||
Una redacció tardana de la Gesta en català traduí «Pilosus» per «Pelós», i així es recollí posteriorment en la historiografia catalana medieval. Durant l'edat moderna la historiografia catalana escrita en castellà féu servir la forma «Velloso», i durant la renaixença es féu servir la forma «Pilós» derivada directament del llatí original «Pilosus».[6]
La Gesta Comitum i la Llegenda de Guifré
«Guiffredo pilose
Invitat- Invitat
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
» ALFABETO EMOCIONAL...
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
» Música de la Terra
» Per a Pantera.
» Bona tarde de¨fret ivent
» Bon Fret i molta pluja