Loputo gat

Invitat 23/05/10, 01:51 pm

En un poblet petit del prepirineu, un pagesot s'acosta a la botigueta del poble, en un dia d'hivern, amb una gelada de tres parells de nassos, i un fred que te'n podries riure tu de Sibèria.

- Manel!. Vull que em vengues una bosseta d'estes que són de goma i s'hi fique aigua calenta dintre per escaufar el llit i tindre els peus calents.

-Collons Ramonet!. Quina mala sort, just este matí hai venut la darrera a la Maria de cal Coixo.

-Cagoenlamar, Manel, i que foto io ara, en lo fred que fot per la nit?

-No et preocupes, home. Ja et dixaré el gat.

-Lo gat?

-Lo meu gat que és grassonet... Tu te'l fiques als peus, dins lo llit, i veuràs quina escauforeta que et done tota la nit. Lo dimarts que ve, ja tindré més bosses, i me’l tornes.

-Bé, gràcies Manel.

Total que en Ramonet arrambla amb el gat i cap a casa que hi falta gent!

L'endemà, ja em tens en Ramonet, amb el gat sota el braç, la cara plena d'esgarrinxades, cap a la botigueta d'en Manel.

-Manel! Vinc a tornar-te el dimoni de gat! Ja te'l pots fotre a on te càpigue. Mira com m'ha dixat, lo malparit!

-Però Ramonet! Què t'ha passat?? Si és la mar de manso!

-Manso? Cagon la mare que'l va parir!!!. L'embut encara el va aguantar, però quan li vai començar a abocar l'aigua calenta ....!