Últimos temas
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta

» Bonas festes Nadalenques i Any Nou
16/01/14, 02:19 pm por greta


El maletí

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

El maletí

Missatge  arcoiris el 14/08/09, 08:53 pm

El Mol·là Nasreddin, que sabia de tot una mica i res en profunditat, també feia de metge, segons que expliquen algunes narracions, com veurem tot seguit. El cas és que una nit d’hivern, fosca com la gola del llop, poc després de la mitjanit, es presentà a casa del Mol·là el mestre del poble, un vell amic d’infància:
- “Nasreddin, la meva dona es rebrega de dolor al llit. Si us plau, has de venir a veure-la, doncs temo el pitjor”.
El Mol·là, que era molt amic dels seus amics (i també dels seus enemics, tot sigui dit), es mig vestí, prengué el seu maletí i acompanyà a aquell desesperat a casa seva. Uns minuts més tard, Nasreddin entrà decidit a la cambra on jeia aquella dona que no feia més que gemegar de dolor. Mentre tant, el marit esperava tremolós fora, mossegant-se les ungles de por. Al poc, sortí el Mol·là, arromangat, mig despentinat, i amb gest greu li demanà al seu amic:
- “Un tornavís, si us plau; ràpid, porta’m un tornavís!”.
L’amic portà l’eina immediatament i el Mol·là es tancà de nou a la cambra amb aquella pobre dona que no parava de gemegar. Ara, però, a més a més dels gemecs llastimosos de la dona, se sentia uns forts cops que feien esgarrifar. Fora, el marit, ja gairebé sense ungles, cada cop estava més amoïnat. Cinc minuts més tard, tornà a sortir el Mol·là, encara més despentinat, suant, en samarreta només, i li digué al seu amic:
- “Escarpa i martell, si us plau; ràpid, porta’m una escarpa i un martell”.
Novament, l’amic portà d’immediat les eines que el Mol·là li demanava sense dir ni paraula, tot i que hagués desitjat saber què caram era el que estava succeint a l’interior de la cambra. Però, el cert és que no es va atrevir a fer-ho. El Mol·là, així doncs, entrà a l’habitació, aquesta vegada amb l’escarpa i el martell a les mans, tancà la porta i, de nou, començaren a sentir-se els cops d’abans, ara encara molt més forts, que es barrejaven amb els gemecs de la pobre dona. Cinc minuts més tard, que al marit li semblaren tota una eternitat, el Mol·là tornà a sortir de la cambra, tot ell amarat de suor, amb la samarreta estripada i tacada de sang, i li digué al seu amic:
- “Una serra, si us plau; ràpid, porta’m una serra”.
En sentir, aquell pobre home ja no va poder retenir-se més i amb veu poruga demanà:
- “Però, Nasreddin, tan greu és el que té la meva dona?”.
Indignat, el Mol·là, que quan volia tenia un mal geni de mil dimonis, digué llavors a crits:
- “Què caram la teva dona...! Però si encara no he pogut ni obrir el maletí...!!!”.


arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: El maletí

Missatge  arcoiris el 14/08/09, 08:54 pm

De vegades ens passem lel temps donant tombs, remenant aquí i allà, provant això i l’altre, per no passar, al capdavall, d’això, del simple intent d’obrir el maletí del nostre jo; i mentre tant, al costat, la vida se’ns escapa sense adonar-nos.


arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum