L'ha dita grossa

"Hauries de poder viure en castellà a Catalunya. I no és fàcil viure en castellà a Catalunya." Rosa Díez, portaveu d’Unió Progrés i Democràcia


Aquesta dona només té ganes de tocar el que no sona.

Nosaltres no ens fiquem en els que volen viure en castellà a Castella per què sempre s'han de fotre amb Catalunya?. A Andalusia es pot viure en andalús, a Galicia en gallec, a Valencia en valencià? quina mosca els pica tan que sempre han de esmentar-nos? que pasin de nosaltres al cap i a la fi s'estàn carregant la gallina dels ous d'or.

M'estic plantejant viure a Andalusia en català... però sense treballar tan. Allà es fan moltes jubilacions als 52 anys i amb tot el sou. No hi ha impost abusiu de succesions (un auténtic atracament indecent i ultratjant). Autopistes de banda a banda gratuites per les que hi pasen la meitat de cotxes que aqui i sense embusos ni peatges. Hospitals i asitència sanitària de primera. Escola pública ben dotada de tota mena d'avanços tecnològics. La gent omplintel xiringuitos al matí, al vermutillu, a l'hora del café, a l'hora de les tapes i a l'hora de.... etc etc etc.

No se si penca ( del verb PENCAR ) ningú.

Els preus de la vivenda asequibles. I un elevat etc etc etc. Es per rumiars-ho eh?

Sempre és allò de que ens volen dir com ho has de fer, el que has de ser, i fins i tot el que has de sentir.

Parlant d'impostos, Isona, a vegades veus en representacions o llegeixes, que a l'Edat Mitja, et feien pagar per travessar un pont, o al cap de l'any tenies de donar-li al senyor dos sacs de blat o una gallina, i penses... però si ara és pitjor. Els ponts de l'Edat Mitja són les autopistes, i els sacs de blat i la gallina... però si paguem impostos per tot. No hi ha res que fem que no porti el seu impost afegit. Bé, si que hi ha una cosa que no paga impostos, però només si ho fas amb la llum apagada.