Com s'aconsegueix la felicitat?

La Felicitat
_Què haig de fer, jardiner, per a aconseguir la felicitat? - va dir la bella jove.
El jardiner va deixar escapar el seu riure innocent.
_No la busquis -va respondre.
La noia va quedar confusa.
_Com pots dir-me això? -va preguntar un tant molesta pels seus riures-. Tot el món busca la felicitat...
_...I molt pocs la troben...-la va interrompre el jardiner rient encara.
La irritació de la impulsiva jove anava creixent, i això no feia sinó augmentar la diversió de l'home.
_Veuràs... -va continuar el jardiner intentant calmar-la-. Tot el món busca la felicitat. Uns la busquen en la persona estimada, uns altres en l'acumulació de diners i béns, uns altres en la consecució dels seus somnis... Tot el món es passa la vida perseguint un somni per realitzar i si no ho aconsegueixen no tenen felicitat, i quan ho aconsegueixen, aconsegueixen una felicitat que ells creuen que durarà eternament. Però passat un temps tornen la monotonía i la desil·lusió, i tot el món torna a buscar-se un nou somni per complir, fins que ho aconsegueixen i tornen a caure en la desil·lusió, i així successivament.
_Vols dir que no és possible aconseguir una felicitat duradora? -li va tornar a interrogar la noia.
_Oh, no! No he volgut dir això.
_Llavors, com s'aconsegueix la felicitat duradora? -va insistir la jove amb visibles mostres d'impaciència.
El jardiner li va fer un gest perquè es calmés.
_No s'aconsegueix -li va respondre-. No es pot aconseguir alguna cosa que sempre ha estat amb tu.
_Jardiner, em vas a tornar boja. Si sempre ha estat amb mi, com és que jo no la noto?
_Per ventura notes la flor que duus en els teus cabells? -va preguntar el jardiner.
_Quan em detinc a pensar-ho, sí -va respondre aixecant la seva mà fins a la flor.
_Per ventura no t'adones que ets feliç quan et detens a pensar en totes les coses bones que tens ara?
_Bé...Sí... -balbuceó-. Però...
_Doncs detente a pensar en la felicitat que tens ara -la va interrompre el jardiner-. Tot el món es comporta com aquell home que es va passar el dia buscant les seves ulleres, per a acabar adonant-se que les duia posades.
Sempre hem estat feliços, però només ens adonem quan ha passat el temps, i la distància ens permet veure la totalitat del viscut.
La felicitat sempre ha estat en tu; mai t'ha abandonat. Ni tan sols quan la vida t'ha fet passar pel dolor i l'amargor. Només que no la veies, el teu obcecación per trobar-la i per fugir del dolor no et deixava veure-la.
Posa atenció a la teva vida, al que t'envolta, al que asseguis... i descobriràs que ets feliç ja, en aquest moment, que la felicitat forma part de tu, perquè la felicitat és com una verda pradera on balla la vida les seves danses de vida i mort, d'amor i solitud.
I acariciant la galta de la noia, li va dir amb tendresa:

_No busquis la felicitat. Si desitges buscar alguna cosa...busca la vida.


Khalil Gibran.

No serveix pas per tothom aquesta història. Potser si que la majoria de la gent té la felicitat i no se n'adona, però també hi ha qui no ho és, perquè no hi cap prat verd sota els seus peus.