L'ADICCIÓ A INTERNET POT EMMASCARAR DEPRESSIONS

Perdre la noció del temps a la xarxa, connectar-s'hi a altes hores de la nit o sentir-se ansiós quan no es navega poden ser símptomes que una persona és addicta a internet, però a més en alguns casos aquesta addicció pot emmascarar una profunda depressió.
A Espanya, entre el 80% i el 90% de la població adulta navega per internet, i un 5% abusa o fa un mal ús d'aquesta activitat. Entre aquest percentatge hi figuren els addictes a la xarxa, amb unes estadístiques que resulten difícils de determinar ja que aquesta és una de les noves addiccions, conegudes com a "addiccions sense substància".


Aquesta mena de trastorns es caracteritzen per la inexistència d'un component químic a què "enganxar-se". Enrique Echeburúa, catedràtic de Psicologia Clínica de la Universitat del País Basc, ha dedicat la seva carrera a estudiar-les. A més d'escriure llibres sobre el tema com ¿Adicciones sin drogas? Las nuevas adicciones i Adicciones a las nuevas tecnologías en adolescentes y jóvenes, és l'autor de més de 50 articles sobre aquesta matèria.
En opinió d'Echeburúa, aquesta addicció no es diagnostica només segons la quantitat d'hores que es navega. Més de tres pot considerar-se un símptoma, però els especialistes prefereixen guiar-se per altres senyals d'alarma, com perdre la noció del temps, llevar-se per anar al bany a mitjanit i connectar-se a internet, o reaccionar negativament si un familiar suggereix que té un problema.


¿Què té internet que la fa tan atractiva per a aquestes persones? El catedràtic considera que la xarxa permet "crear un món de fantasia, una identitat fictícia i un tipus de relacions socials" que milloren l'estat d'ànim de la persona amb baixa autoestima, fins al punt que pot arribar a sentir-se "eufòrica".


Per això, el perfil més freqüent d'aquests addictes és el d'una persona que es rebutja a si mateixa i que és solitària o avorrida. Echeburúa també inclou aquells amb relacions socials o familiars pobres, que s'han divorciat o no s'avenen amb els seus fills. Les aplicacions més interactives actuen com a via d'escapament d'aquests problemes: videojocs multijugador, xarxes socials i xats són les que creen més addicció.
No obstant, aquest problema pot amagar una depressió. En aquest sentit, l'expert creu que internet pot funcionar com una "autoteràpia a curt termini" que millora l'estat d'ànim del pacient, però que, amb el temps, empitjora la seva situació.


Segons Echeburúa, depressió i addicció funcionen com un mecanisme circular: en alguns casos, la dependència d'internet pot ser resultat d'una depressió prèvia, mentre que en altres ocasions, connectar-s'hi d'una forma abusiva pot degenerar en una depressió.


D'una manera o altra, el pacient s'acaba adonant que s'ha convertit en un "esclau de la xarxa" i que aquest món que ha construït és fictici, cosa que li genera un sentiment de culpa o vergonya. I és precisament aquest remordiment el que li impedeix demanar ajuda. Com explica el catedràtic, quan els addictes per fi van a la consulta "ja pateixen un nivell de deteriorament molt gran: la seva parella els ha abandonat, han perdut la feina o han entrat en un problema econòmic seriós".


Com la resta de les addiccions, el reconeixement del problema és el primer pas del tractament. Per a això, Echeburúa recomana als familiars que no els recriminin aquesta conducta, sinó que els ajudin a veure que tenen un problema, assenyalant-los les dades objectives. El tractament consisteix a generar nous hàbits en l'addicte, com fomentar la realització d'altres activitats en els horaris en què solia connectar-se, i entre elles apunta l'oportunitat d'anar al gimnàs o d'apuntar-se a un taller.


En el cas que l'addicció aparegui amb una depressió, els experts recomanen tractar primer la depressió i prevenir conseqüències dramàtiques com el suïcidi, i afrontar l'addicció quan l'estat d'ànim del pacient vagi millorant. A diferència de les addiccions tradicionals, en què el tractament persegueix l'abstinència, en l'addicció a internet "el pacient ha d'aprendre noves pautes de conducta" amb l'objectiu final d'interioritzar un model de consum responsable, ha subratllat Echeburúa. elperiodico.cat