Catalunya Web
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.
Últimos temas
» Perquè varem abandonar la Web ?
Intervindre o no ? Icon_minitime09/06/23, 02:16 am por VlCTUR

» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
Intervindre o no ? Icon_minitime29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
Intervindre o no ? Icon_minitime23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
Intervindre o no ? Icon_minitime22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
Intervindre o no ? Icon_minitime21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
Intervindre o no ? Icon_minitime23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
Intervindre o no ? Icon_minitime26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
Intervindre o no ? Icon_minitime07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
Intervindre o no ? Icon_minitime01/02/14, 02:33 pm por greta


Intervindre o no ?

Ir abajo

Intervindre o no ? Empty Intervindre o no ?

Missatge  arcoiris 24/02/11, 10:51 pm

Estava caminant per un carrer, una tarda, quan el sol estava
posant i la llum ja era escassa. De sobte, vaig escoltar uns apagats crits que venien de darrere d'uns arbustos. Alarmat, vaig caminar més a poc a poc per escoltar i vaig entrar en pànic quan em vaig adonar que el que estava escoltant eren els sorolls d'una indiscutible batalla.
Entre els sorolls del trànsit i d'una fàbrica, podia escoltar que una dona estava sent atacada per un home, a només uns metres d'on jo estava.

Hauria d'involucrar-me? Estava massa preocupat per la meva pròpia seguretat i em vaig maleir per haver pensat en seguir caminant a casa aquesta nit. Què si puc convertir en part de les estadístiques d'assassinats? No hauria de córrer al telèfon més proper i trucar a la policia?

Encara que aquest temps va semblar una eternitat, deliberant en el meu cap ... només havien passat uns segons. Em vaig adonar que els crits de la noia s'estaven apagant. Sabia que havia d'actuar ràpid. No sóc un home valent, ni atlètic i encara no sé d'on tregui el coratge moral i la força física, però em vaig decidir a ajudar a la noia. I em transformar.

Vaig córrer darrere dels arbustos i vaig colpejar al tipus. Ens barallem per
alguns minuts fins que finalment va saltar i va córrer escapant del lloc. Amb poc alè, vaig intentar acostar-me a la dona, que encara es trobava darrere dels arbustos. En la foscor, no podia més que veure la seva ombra i tractant de no espantar, li vaig dir
suaument: `Tot està bé, l'home ja s'ha anat. Estàs segura ara.

Hi va haver una llarga pausa, i de sobte vaig escoltar les paraules:

`Papi, ets tu?

I de darrere de l'arbust, la meva filla més petita, Katherine, va sortir
caminant cap a la meva

FONT: OLEARY, Greg (Pseudònim), del llibre `Small Miracles.

arcoiris
arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum