Últimos temas
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta

» Bonas festes Nadalenques i Any Nou
16/01/14, 02:19 pm por greta


'Internet permet emancipar-nos del govern i les corporacions'

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

'Internet permet emancipar-nos del govern i les corporacions'

Missatge  arcoiris el 21/01/11, 09:29 pm

El director convidat de VilaWeb, Ferran Soriano, conversa amb l'inversor nord-americà Mark Tluszcz sobre el futur d'internet i, també, sobre el nostre país

Mark Tluszcz és el director de Mangrove Capital Partners, una de les empreses d'inversió en projectes i productes tecnològics capdavanteres al món. Mangrove, per exemple, va invertir en Skype, el conegut programa de telefonia IP. A més de tenir una perspectiva privilegiada sobre el present i el futur d'internet i les noves tecnologies, Tluszcz també pot aportar el seu punt de vista sobre el nostre país, atès que aquest nord-americà resident a Luxemburg té una casa a Vilafranca del Penedès, on fins i tot produeix cava. El director convidat de VilaWeb, Ferran Soriano, l'ha entrevistat.


-No et volem prendre gaire temps, perquè sabem que ets a l'aeroport esperant un vol. Però volíem aprofitar la teva experiència i el teu punt de vista per preguntar-te unes quantes coses sobre tecnologia i sobre Catalunya. Sabem que estàs molt enfeinat i que ets un 'home globalitzat'. La primera pregunta, doncs, és on et trobes ara mateix?
-A Londres.


-Per fer-nos-en una idea, com és una setmana típica teva? Concretament, aquesta mateixa setmana.
-Doncs aquesta setmana, dilluns era a París; dimarts, a Zuric; ahir dimecres, a Londres, i ara espero un vol per tornar a casa, a Luxemburg. I la setmana passada vaig ser a l'Índia i a Dubai cinc dies. Aquest és el desafiament de la mundialització. T'has de moure d'una banda a una altra per veure gent. Jo visc en un petit país, Luxemburg, i una de les coses que ha après aquest país al llarg dels segles és que ha d'abraçar la mundialització i no fugir-ne, perquè la mundialització ofereix moltes oportunitats. És la cultura i filosofia que segueix Luxemburg i també la meva empresa.

-Ets el director de Mangrove Capital Partners, una de les empreses d'inversió en tecnologia capdavantera a Europa i al món. De fet, és famosa per haver invertit en el programa Skype de telefonia IP. Una de les primeres preguntes que et vull plantejar és quins seran els temes més candents els cinc anys o deu vinents en l'àmbit de la inversió tecnològica.
-Abans de respondre't, deixa'm aportar una mica de perspectiva sobre què significa la tecnologia per a la societat. En la història de la humanitat, mai no ens havíem trobat en un moment en què la tecnologia aportés tanta innovació i que els ciutadans del carrer se'n poguessin beneficiar tant. Crec que ens trobem al centre de la revolució més important de la història de la humanitat. Podem pensar en la revolució industrial i en algunes altres, però la revolució d'internet en si mateixa canvia de soca-rel la manera com accedim i compartim el coneixement. Siguis on siguis, actualment només necessites connexió a internet per tenir accés a un volum de coneixement que no s'havia tingut mai abans. Podem consumir serveis i productes que no podíem fer servir abans. Internet va néixer el 1995, ara fa quasi vint anys, i crec que continuarà sent la columna vertebral de la innovació en el futur, però ja no passarà per l'ordinador, sinó que els grans temes que seguim ara els inversors quant a innovació tenen lloc als aparells mòbils. I no sols parlo de telèfons mòbils, sinó de qualsevol giny que no està connectat a un ordinador de taula. I crec que aquesta serà probablement la gran innovació dels deu anys vinents. La batalla a internet serà pel control dels aparells mòbils, un territori del tot verge encara i, d'alguna manera, l'espai on ara mateix hi ha fixats tots els ulls. És el tema a què dediquem més temps, el que més ens preocupa: pensar quins productes seran importants en el futur per a tots aquests aparells.

-Hi ha parers contraposats sobre l'onada tecnològica que expliques. Els mitjans en van plens, d'opinions sobre l'exageració del fenomen de Facebook i si no entrem en una nova bombolla financera lligada a la tecnologia, però per una altra banda hi ha gent que diu que tot just som a les beceroles d'aquesta revolució i que encara no hem vist res. Entre aquests dos extrems, on et situes?
-Jo crec que vivim el començament de totes aquestes coses. Com deia abans, internet només té vint anys, i ha estat el factor central d'un gran impuls de la innovació. Per tant, ens trobem realment en l'emergència de companyies que han estat creatives, algunes de les quals fins i tot poden morir, com Yahoo! i AOL, perquè eren molt i molt grosses i no han estat capaces de continuar innovant. I això probablement passarà amb moltes companyies més. També hi haurà algunes altres empreses que crearan noves experiències, com passa amb Facebook i GroupOn, que és clar que estan sobrevalorades, però això passa sempre en els processos d'innovació: la gent hi té molt d'interès, especialment per productes relacionats amb el consum com Facebook, i tothom en vol una part. Veurem clarament molta més innovació els vint anys vinents, més que no hem vist en els vint anys passats. Pensa que internet té vint anys i Google només en té deu, però el cicle de vida de les empreses a la xarxa és molt més llarg: cal tenir en compte que un any d'internet és com deu anys reals. Una companyia d'internet amb deu anys de vida és com una de centenària fora d'internet, i totes dues tenen els mateixos problemes, per tant. En el terreny de la innovació, en el futur crec que tot anirà realment més de pressa i que caldrà adaptar-se més de pressa a les coses. I sobre el fet que Facebook sigui sobrevalorat, fixa't, d'una altra banda, on és Apple avui, el millor proveïdor de productes integrats. Aquesta setmana acaba d'anunciar el millor trimestre de la història, en ingressos i beneficis, i continua creixent. I això és un bon indicador de l'interès massiu a tot el món per productes i serveis que et permeten connectar amb el pal de paller que és internet i fer tantes coses com vulguis. Pot ser tan simple com ara navegar o bé fer coses més específiques i que donen l'oportunitat a tothom d'emancipar-se de dues menes d'organitzacions: dels governs, d'una banda, i de les grans corporacions, d'una altra. Internet et permet, com a individu, d'emancipar-te per exemple obrint el teu propi negoci. El món és ara el teu mercat i tant se val si vius a Barcelona, Timbuctu o San Francisco: si tens una idea per a un bon producte o servei, pots oferir-la al món.


arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: 'Internet permet emancipar-nos del govern i les corporacions'

Missatge  arcoiris el 21/01/11, 09:30 pm

És un gran argument. Em recorda una cançó de Bob Marley que deia "Emancipa't de l'esclavatge mental, ningú excepte nosaltres podem alliberar la nostra ment". Tu parles d'una revolució real, no sols tecnològica, sinó social.
-Crec que la tecnologia és un mitjà per a un fi. Si tornem a mirar enrere en la història, veiem que nosaltres, com a persones, som molt dependents del medi on vivim. És clar perquè és d'on ets, és on vius i és on tens la família. Però la globalització s'ha d'abraçar i no t'ha d'espantar pel que t'implica a tu, perquè tu mateix pots definir com serà el futur. I venint del petit país on visc, veig que a Luxemburg hi ha preocupació per la implicació de la mundialització en termes de cultura i llengua. Hi ha molts paral·lelismes, si vols, amb Catalunya.

-És una cosa que et volia preguntar. Tu coneixes bé Catalunya. Tens una casa a Vilafranca del Penedès i produeixes el teu cava (ben bo, per cert). Què n'opines, com a persona global que també coneix Catalunya, del nostre país? Entre nosaltres hi ha qui pensa de vegades que som en un racó de món i que no passa res a Barcelona. Però també et trobes gent aquí molt endogàmica, que es mira com si fos al centre del món. Dóna'ns la teva opinió, ben honesta, de com veus Barcelona i Catalunya en aquest nou context que plantejaves.
-Bé, el meu punt de vista és en certa manera esbiaixat perque és obvi que m'agrada Barcelona i també l'interior de Catalunya, on tinc una casa. Però la realitat és que en tota societat hi ha petites comunitats que intenten espantar la gent amb arguments com que la mundialització pot fer perdre la cultura, la llengua i la identitat, i que per això és dolenta, i que, per tant, cal tancar-se i protegir el que som. Penso que cal trobar l'equilibri. Totes aquestes coses són realment importants, perquè l'herència és el que som, som fruit del passat, però la realitat mira cap endavant, has d'abraçar sense embuts la mundialització. Ara, com veu el món i jo mateix Barcelona i Catalunya? Crec que hi ha una visió molt positiva. Barcelona i Catalunya són tendència i a la gent li agrada la ciutat, la perspectiva que es té, i tothom sap que hi ha una cultura laboral molt diferent a Catalunya respecte de molts llocs de l'estat espanyol. I no hi ha cap raó perquè aquest país no pugui tirar endavant abraçant el món global, i no tancant-se. I això que es veu a Catalunya, en certa manera, és un factor normal en totes les petites àrees, hi ha una tendència natural cap a la interiorització i crec que és negatiu. Treballo per canviar aquesta tendència i per explicar que cal mirar més enllà. Perquè la nostra salvació provindrà d'abraçar el món. Si fos un noi català de vint-i-cinc anys ara, i em preguntés quines opcions tinc, veig que serien no tenir feina, perquè la desocupació és alta a Catalunya, o bé també que em podria exportar per descobrir el món i aprofitar totes aquestes oportunitats. Però jo encara en diria una altra: emancipa't i comença el teu propi negoci o iniciativa aquí, però amb el món com a mercat. Barcelona i Catalunya tenen una oportunitat única, penso, de poder-se desenvolupar elles mateixes.

-Deixa'm acabar amb dues preguntes senzilles, de resposta intuïtiva. La primera: si tu haguessis pogut saber el 2001 què passa ara i haguessis vist què penses i què fas deu anys després, què t'hauria sorprès més? És a dir, quin pensament que tenim ara sobre el món ha canviat del tot o s'ha demostrat del tot erroni, respecte al 2001?
-Crec que la velocitat de la innovació. Al 2000 vaig començar justament la meva empresa, i aleshores, quan internet començava a esdevenir realment popular, no em vaig imaginar mai que aquesta revolució tindria l'abast que té actualment. I crec que és una de les coses que ara, mirant enrere i veient on som, em fa pensar en un canvi radical entre el que érem i el que hem esdevingut. No m'hauria imaginat mai abans que, amb les eines que tenim, podríem oferir a tanta gent del planeta l'oportunitat de ser el seu propi cap o de tenir la seva pròpia companyia i poder fer tantes coses que no es podien fer abans. Una de les coses que vaig calcular malament al començament va ser la velocitat a què aquest canvi es produiria. Sols cal mirar el nombre d'aparells que hi ha connectats ja a la xarxa actualment. De mòbils, ja n'hi ha quatre mil milions al món. A l'Índia, on vaig ser la setmana passada, la gent ja no s'interessa per internet als ordinadors, sinó per la connexió als mòbils. La gent veu que les oportunitats en la innovació són en aquest terreny. Per tant, la qüestió fonamental que no vaig saber veure, que em va passar per alt fa deu anys, va ser la velocitat, no estàvem prou acostumats al fet que els canvis anessin tan de pressa. I continuen passant més i més de pressa.

-Ara la pregunta final i més difícil. Et tornaré a trucar el gener de 2021 i et preguntaré què no vas preveure el 2011. Què creus que em respondràs? Què és el que probablement no veiem ara?
-A l'empresa dediquem molt d'esforç i de temps pensant en aquestes coses, perquè la nostra feina és sobretot intentar aconseguir una bola de vidre i veure què prediu respecte a les tendències de futur. I espero que no m'equivocaré en la socialització de la web, i no em refereixo a la socialització en el sentit de xarxes socials com Facebook. Espero no perdre'm l'oportunitat d'influir la manera com internet dóna a la gent oportunitats de crear els seus propis somnis. Aquesta és la meva principal preocupació, ser capaços de fer això. En l'àmbit tecnològic, espero no passar per alt la revolució mòbil que canvia radicalment la manera com els productes i serveis s'ofereixen a tots aquests aparells. Crec que aquesta és la gran batalla dels cinc anys o deu vinents. Cada dia em llevo pensant que em perdo coses. Però et puc dir que tothom qui es perdi la revolució mòbil, es perdrà una grandíssima oportunitat

arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum