La pluja de meteors Gemínides desafia qualsevol explicació

6 desembre 2010: La pluja de meteors Gemínides, que aquest any arribarà la seva màxima activitat el 14 i 15 de desembre, és la pluja de meteors més intensa de l'any. Es perllonga per diversos dies, produeix abundants boles de foc i pot ser vista gairebé des de qualsevol lloc de la Terra.


Una bola de foc de les Gemínides esclata sobre el Desert de Mojave el 2009. Crèdit de la fotografia: Wally Pacholka / AstroPics.com / TWAN.És també la pluja de meteors favorita de l'astrònom Bill Cooke, de la NASA, encara que això no té relació amb cap de les raons esmentades a dalt.

"Les Gemínides són els meus favorites", explica, "perquè desafien qualsevol explicació".

La majoria de les pluges de meteors provenen dels cometes, els quals deixen darrere seu una abundant quantitat de meteoroides que després es manifesten com una nit de "estels fugaços". No obstant això, les Gemínides són diferents. El que els dóna origen no és un cometa, sinó un estrany objecte rocós anomenat 3200 Faetó (Phaethon, en idioma anglès), el qual s'escampa una quantitat de runa polsosos massa petita com per explicar les Gemínides.

"De tots els torrents de runes a través dels quals passa la Terra anualment, el de les Gemínides és per molt el més massiu", diu Cooke. "Si sumem tota la pols del torrent de les Gemínides, fàcilment sobrepassa la massa d'altres torrents per factors que van des de 5 fins a 500 vegades".

Això converteix a les Gemínides en el pes pesat de les pluges de meteors. En comparació, 3200 Faetó és més aviat un pes ploma.

3200 Faetó va ser descobert el 1983 pel satèl lit IRAS (Infrared Astronomical Satellite o Satèl.lit Astronòmic Infraroig, en idioma espanyol), de la NASA, i va ser ràpidament classificat com un asteroide. Quina altra cosa podria ser? No tenia cua, la seva òrbita es creuava amb el cinturó principal d'asteroides i els seus colors eren molt semblants als d'altres asteroides. De fet, 3200 Faetó és tan semblant a l'asteroide Pallas, ubicat al cinturó principal d'asteroides, que bé podria ser un tros de 5 km que es va desprendre de Pallas, que mesura 544 km.


Concepte artístic d'un impacte sobre Pallas. Crèdit de la imatge: BE Schmidt i SC Radcliffe, d'UCLA. [ Imatge ampliada ]
"Si 3200 Faetó es va desprendre de l'asteroide Pallas, com creuen alguns investigadors, es que els meteoroides de les Gemínides podrien ser enderrocs que van ser deixats enrere per l'esdeveniment de despreniment", especula Cooke. "No obstant, això no concorda amb altres coses que sabem".

Els investigadors han observat amb molta cura les òrbites dels meteoroides Gemínides i han arribat a la conclusió que van ser ejectats per 3200 Faetó quan aquest es trobava a prop del Sol, no quan va ser desprès de Pallas, al cinturó d'asteroides. L'òrbita excèntrica de 3200 Faetó el porta molt endins de l'òrbita de Mercuri cada 1,4 anys. Per això, el cos rocós rep una ràfega de radiació solar que podria causar que dolls de pols s'evaporessin i s'integraran al torrent de les Gemínides.

Podria ser aquesta la resposta?

Per posar a prova la hipòtesi, els investigadors van utilitzar les naus espacials bessones STEREO (Solar Terrestrial Relations Observatory o Observatori de les Relacions Terrestres i Solars, en idioma espanyol), de la NASA, les quals estan dissenyades per a estudiar l'activitat solar. Els coronògrafs ubicats a bord d'STEREO poden detectar asteroides i cometes que passen molt a prop del Sol i, el juny de 2009, van detectar 3.200 Faetón a una distància de només 15 diàmetres solars de la superfície del Sol


La trajectòria de 3200 Faetó indicada a la cambra HI-1A del coronògraf localitzat a bord d'STEREO. Els esclats blaus i verds (en colors falsos) provenen del Sol [ Més informació ]El que va passar llavors va sorprendre als científics planetaris de la UCLA (Universitat de Califòrnia a Los Angeles, en idioma espanyol) David Jewitt i Jing Li, qui van analitzar les dades. "La lluentor de 3200 Faeton de sobte va augmentar al doble", van escriure. "L'explicació més plausible és que Faetont hagi ejectat pols, potser com a conseqüència d'un esquerda de la roca a la superfície (a través de l'esquerdament de minerals hidratats, ocasionat per la fractura i la descomposició tèrmica) davant la intensa calor del Sol".

La hipòtesi del "cometa rocós" de Jewitt i Li és atractiva. No obstant això, ells indiquen que té un problema: la quantitat de pols eyectada per 3200 Faetó en la seva trobada solar de 2009 va afegir un mer 0,01% a la massa del torrent de les Gemínides, la qual cosa no és ni remotament suficient per mantenir reabastecido al torrent per molt temps. Potser el cometa rocós era més actiu en el passat?

"Simplement no sabem", diu Cooke. "Cada cosa nova que aprenem sobre les Gemínides sembla aprofundir el misteri".

La Terra passarà aquest mes a través del torrent de runes de les Gemínides i produirà fins a 120 meteors per hora en aquells llocs on el cel estigui fosc. El millor moment per observar-los és probablement entre la mitjanit local i la matinada del dimarts 14 de desembre, quan la Lluna estigui baixa i la constel Bessons estigui prop del zenit, projectant així brillants Gemínides a través del cel estrellat.

Abrigueu-vos bé (si es troba en l'hemisferi boreal), vagi fora i gaudiu el misteri.