Últimos temas
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta

» Bonas festes Nadalenques i Any Nou
16/01/14, 02:19 pm por greta


Amanece en París

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Amanece en París

Missatge  Isona77 el 02/11/10, 03:29 pm

Aquest es el títol d'un llibre escrit per Paloma Sanz que explica la història de dos homes, pare i fill, supervivents del camp d'extermini nazi de Mauthausen.

El fill, actualment te 90 anys. El van entrevistar a Racc 1 i em maravella el cap tan clar que te desprès del que han passat i van arribar a patir.

De quina manera es veu que s'ajudaven entre sí tots els espanyols del camp. Fins al punt que quan els soldats alemanys els feien barallar-se entre sí com a diversió per la soldadada. Els espanyols sempre es van negar, al contrari d'altres pesones que eren al camp. I explicava l'anecdota de que quan van voler que un dels espanyols es barallés amb un altre es va negar rotundament. Al vespre ja no hi ere. Els forns crematori hi anava a parar tot.

Quan va morir un espanyol la resta va demanar que es fes un minut de sileci per primer cop en un camp de concentració i potser a tota Europa. Es van fer entendre per un català que els feia d'intèrprete. L'alemany s'ho va pendre en conya però els hi va deixar fer. El silenci es podia tallar. Al capdevall es va perdre el costum per la gran quantitat de morts que hi havien.

El que mai van entedre els alemanys es aquesta solidaritat que es tenien tots els espanyols tancats allà i de quina manera s'ajudaven.

Una de les coses que em van frepar més es quan relata el moment en que les tropes americanes entraven a lliberar-los dins el camp. Per uns moments va ser emotiu i per l'¡altre de una tristor suprema perquè als espanyols no podien marxar perquè ningú els va reclamar. O sigui en Franco ni ningú del seu govern els va voler i ells es sentien destroçats amb el sentiment que desprès de tot el que havien passat ningú d'aquí els volia, ningú els reclamava. Aquesta angoixa va ser tremenda per tots aquells supervivents. Va ser França que al veure la seva situació els va acollir i reclamar.

Isona77

Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Amanece en París

Missatge  Panter el 02/11/10, 04:20 pm


Panter

Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum