Primeres consecuències de la retallada del Estatut

La primera enrrabiada del dia

El català ja no serà la llengua preferent ni al Ajuntament de Barcelona ni a la Diputació de Lleida, per un recurs presentat per el PP i que ha sentenciatel tribunal de justícia(?) de Catalunya.

Es que tots els tribunals son espanyolistes? ultradretans i conservadors? Com es que no tenim jutges catalans?
La normalització lingüística s'encalla de nou als tribunals


El TSJC suspèn cautelarment els reglaments d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida

El tribunal considera que les normes exclouen el castellà davant el català
27/10/10 02:00 - Societat - barcelona



El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre ahir dues resolucions que suspenen de manera cautelar fins a 21 articles dels reglaments d'ús lingüístics del català de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida, tots amb una clara vocació de contribuir a la normalització del català, i també de l'aranès, en el funcionament de l'administració.
En tots els casos, els arguments utilitzats pels magistrats de la sala contenciosa administrativa del TSJC és el mateix; no té encaix legal en el terreny de joc que delimita la Constitució espanyola aquelles normes que “exclouen” una de les dues llengües oficials a Catalunya. I en aquests dos casos, entenen els jutges, es pretén una “imposició” del català i l'“exclusió” de la llengua castellana.
La doctrina dels magistrats de l'alt tribunal català no és nova, i ja el 2001 la van fer servir per donar la raó a Convivència Cívica Catalana quan va presentar un recurs al reglament lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili. La mateixa plataforma, impulsada pel líder del PP català Alejo Vidal Quadras, va aconseguir llavors pronunciaments similars contra normes de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Ajuntament de Sabadell.
El pronunciament del TSJC s'ha fet a instàncies d'un altre recurs de Convivència Cívica, en aquest cas contra la norma de la Diputació de Lleida, i d'un altre que va presentar el grup del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona contra diversos articles del reglament aprovat pel consistori el novembre de l'any passat.
La resolució feta pública ahir és només un pronunciament cautelar i ara caldrà esperar la sentència per veure l'abast real de la retallada que imposaran els magistrats. En tots dos casos hi ha el vot particular d'un magistrat, Alberto Andrés Pereira, que considera que la qüestió requereix un examen detallat dels diversos punts que es qüestionen.
L'argumentari del TC

En justificar la suspensió dels articles, els magistrats del TSJC recorren a la recent sentència del Constitucional sobre l'Estatut. En aquest sentit recorden que el TC va proclamar que “la definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquella llengua en detriment del castellà”.
La resolució va encendre el debat polític a l'Ajuntament. En valorar la resolució, el líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández, va mostrar la seva satisfacció i va assegurar que els grups “es van passar de frenada” amb l'aprovació del reglament.
Des d'ERC i CiU es va demanar a Hereu “fermesa” en la defensa del català, mentre que la regidora Imma Moraleda va lamentar que el PP es dediqui a “crispar” un àmbit on hi ha una situació de normalitat ciutadana. L'equip de govern va anunciar que hi presentarà un recurs.




Les claus
Un reglament aprovat a canvi d'un pla de govern

carles sabaté Jordi Hereu i Jordi Portabella, a l'ajuntament de Barcelona Foto: A. PUIG.


1



L'Ajuntament de Barcelona havia estat més de tres dècades sense reglament lingüístic, perquè el PSC es negava a aprovar per norma la potenciació del català. L'aprovació va ser una de les dues grans condicions de Jordi Portabella (ERC) per donar suport al pla d'actuació (PAM) per al mandat del bipartit que lidera Jordi Hereu. L'altra era mantenir la promoció internacional de Barcelona. Amb el temps, ni el reglament que van aprovar tots els partits –excepte el PP– no es compleix gaire, perquè l'Ajuntament continua emprant força el castellà, ni el pla de govern, tampoc, perquè l'erràtic mandat d'Hereu l'ha obligat a canviar de prioritats cada mig any. L'aprovació del PAM va servir el 2008, però, per donar un baló d'oxigen al bipartit, després d'un any inoperant en haver decidit el mateix Portabella que ERC no repetia el pacte de govern.


La resolució del TSJC no sembla que faci perillar el suport republicà al pressupost per al 2010, però afegirà complicacions al govern municipal en aquesta costeruda recta final del mandat, que ha estat un calvari per al bipartit. I si no, que ho preguntin a Hereu.



Darrera actualització ( Dimecres, 27 d'octubre del 2010 02:00 ) Publicat a

• El Punt Barcelona 27-10-2010 Pàgina 4
  
• El Punt Barcelonès Nord 27-10-2010 Pàgina 6
  
• El Punt Maresme 27-10-2010 Pàgina 6
  

Ja fa temps que ho sabem, amb uns poders de l'estat així, només hi ha un camí: la independència.