Últimos temas
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta

» Bonas festes Nadalenques i Any Nou
16/01/14, 02:19 pm por greta


El cor perfecte.

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

El cor perfecte.

Missatge  arcoiris el 01/09/10, 01:07 am

Un dia un home jove es va situar en el centre d'un poblat i va proclamar que ell posseïa el cor més bell de tota la comarca.

Una gran multitud es va congregar al seu voltant i tots van admirar i van confirmar que el seu cor era perfecte, ja que no s'observaven en el ni màcules ni rascades.

Sí, van coincidir tots que era el cor més bell que haguessin vist. Al veure's admirat el jove es va sentir més orgullós encara, i amb més fervor va assegurar posseir el cor més bell de tot el vast lloc.

De sobte un ancià es va acostar i va dir: "Per què diu això, si el teu cor no és ni tan, aproximadament, tan bonic com el meu?

Sorpresos la multitud i el jove van mirar el cor del vell i van veure que, si bé bategava vigorosament, aquest estava cobert de cicatrius i fins havia zones on faltaven trossos i aquests havien estat reemplaçats per altres que no encastada perfectament en el lloc, ja que es veien vores i arestes irregulars en el seu voltant. És més, hi havia llocs amb buits, on faltaven trossos profunds.

La mirada de la gent es esglaiar - "Com pot ell dir que el seu cor és més bell?", Van pensar ...

El jove va contemplar el cor de l'ancià i al veure el seu estat desmanegat, es va posar a riure. "Has d'estar fent broma, va dir. "Compara el teu cor amb el meu ... El meu és perfecte. En canvi el teu és un conjunt de cicatrius i dolor."

"És cert," va dir l'ancià, "el teu cor llueix perfecte, però jo mai em involucraria amb tu ... Mira, cada cicatriu representa una persona a la qual entregar tot el meu amor. Arrencada trossos del meu cor per a lliurar a cada un aquells que he estimat. Molts al seu torn, m'han obsequiat un tros del seu, que he col locat en el lloc que va quedar obert. Com que les peces no eren iguals, van quedar les vores pels quals m'alegro, perquè al posseir em recorden el amor que hem compartit. "

"Hi va haver oportunitats, en les quals entregar un tros del meu cor a algú, però aquesta persona no em va oferir una mica del seu a canvi. D'aquí van quedar els buits - donar amor és arriscar, però tot i el dolor que aquestes ferides em produeixen en haver quedat obertes, em recorden que els segueixo estimant i alimenten l'esperança, que algun dia-potser-tornin i omplin el buit que han deixat en el meu cor. "

"Comprens ara el que és veritablement bell?"

El jove va romandre en silenci, llàgrimes corrien per les seves galtes. Es va acostar a l'ancià, va arrencar un tros del seu bell i jove cor i l'hi va oferir.

L'ancià el va rebre i el va col.locar en el seu cor, després al seu torn va arrencar un tros del seu ja vell i malmès i amb ell va tapar la ferida oberta del jove. La peça es va emmotllar, però no a la perfecció. En no haver estat idèntics els trossos, es notaven les vores.

El jove va mirar el seu cor que ja no era perfecte, però lluïa molt més bonic que abans, perquè l'amor de l'ancià fluïa en el seu interior

arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum