Zapatero dóna per tancada la crisi de l'Estatut amb la unitat constitucional

«A la manifestació de dissabte hi havia votants nostres, teus, José Luis», li recorda el PSC


El cap de l'Executiu reconeix que ha passat en una setmana de la «preocupació» a l'«optimisme»

Diumenge, 18 de juliol del 2010

ALBERT OLLÉS
MADRID

Reconèixer la diversitat per reafirmar la unitat. José Luis Rodríguez Zapatero va tancar ahir amb aquest axioma, que va vincular fins i tot al destí del PSOE, la crisi de baixa intensitat viscuda amb el PSC després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i la posterior manifestació de protesta. Una via intermèdia entre els que només volen veure una «cosa monolítica», segons va dir, i els que no volen veure «el que és de tots», en la qual el PSC també se sent còmode. Un punt de trobada delimitat per les regles del joc pactades en la Constitució de 1978, des d'on solucionar mitjançant la negociació política de reformes legislatives el dolor «emocional» causat pels jutges.


Zapatero va ser gràfic al considerar tancat, o alleujat, qualsevol conflicte amb els socialistes catalans: «Estava preocupat fa una setmana. Ara estic optimista».

És possible que tot això ja no sigui suficient per a molts catalans, però s'equivoquen els que esperen alguna cosa més de l'actual PSOE. La celebració a Madrid del comitè federal semestral dels socialistes va permetre escenificar la reconciliació amb Catalunya que Zapatero va iniciar dimecres en el debat de política general. Una tàctica que divendres es va formalitzar en la resolució que va registrar al Congrés el grup socialista «reafirmant» la «realitat nacional catalana tal com s'expressa en el preàmbul de l'Estatut», i que solemnitzaran dimecres a la Moncloa el cap de l'Executiu i el president, José Montilla.

La resolució política aprovada en el comitè repeteix el paràgraf sobre la legitimitat del preàmbul, i recorda que aquesta reafirmació té «perfecta» cabuda en el marc polític i jurídic definit per la Carta Magna. I això deixa clar que el Govern no té cap intenció de reformar la Constitució per «donar una solució al secular problema català», com el va definir divendres Montilla al Parlament, reconeixent «explícitament» la realitat nacional de Catalunya.

COMPROMÍS ELECTORAL / Les paraules del president català no eren noves. Aquesta reivindicació es troba en el programa electoral del PSC i l'ha exposat públicament diverses vegades. Però davant de l'enrenou que va crear a Madrid, Zapatero va decidir tancar el tema. «Reafirmem amb plena convicció el model constitucional, que és un model de reconeixement de la diversitat i capacita un alt autogovern a la vegada que exigeix la igualtat de tots els espanyols i la unitat d'acció global de l'Estat», va ­assegurar.

El mateix Montilla ja va matisar divendres al Parlament que aquest canvi només es podrà emprendre «quan es donin les circumstàncies» oportunes i que no és el moment. Així ho va ratificar ahir el diputat Daniel Fernández, que va encapçalar la delegació catalana. «Tot desenvolupament estatutari s'ha de fer dins de la Constitució. Si hi ha voluntat política és possible avançar sense reformar-la», va dir abans d'intervenir davant del comitè. I no hi haurà canvi, va afegir, mentre el PP segueixi impedint el consens per emprendre una mesura d'aquesta envergadura.

TRIBUNAL DESPRESTIGIAT / En el seu discurs, Fernández va entrar en aquell terreny on el PSOE escolta però no parla, i va criticar el «desprestigi» del TC. També va parlar de l'èxit de la manifestació i va recordar a Zapatero que, tot i la «simbologia sobiranista» predominant, en la marxa hi van participar molts electors socialistes. «Votants nostres, teus, José Luis», va emfatitzar.

En la resta d'intervencions hi va haver referències a la sentència, però en un to moderat, resumit en la petició que va fer al PSC el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, perquè faci l'«esforç»de comprendre que la sentència genera diferents posicions en el partit. «Nosaltres fem l'esforç d'entesa respecte a la identitat de Catalunya en una Espanya en la qual cabem tots», va resumir. José Bono es va erigir en portaveu del sector jacobí i va criticar fora del conclave els «socialistes que imiten els nacionalistes», però no va passar d'aquí.

M'agradaria saber quina mena de pastilles es prent aquest home. Però mira que n'es d'irresponsable.... i el seu cor que li canta: que be ho fas, que be ho fas, que be ho fas.... tantes vegades com vulgueu.

El país va per una banda i els polítics per una altra, i el gran problema nostre és que ells prenen les decisions i que tots són iguals. Si després de la gran manifestació i de la força que això els donava si volien fer alguna cosa, no són capaços de res més que seguir fent els numerets de sempre, queda clar que l'unica sortida és algú arrauxat i nou com el Laporta.