La nit

La nit


La nit,
la nit és llarga, la nit.

Del treball tornen uns homes
i al treball uns altres van.

La nit.
La nit és llarga, la nit.

Per a uns és nit de festa,
per a uns altres nit de dol,
de cremar amor, nit vella,
de sentir la mort tot sol.

La nit.
La nit és llarga, la nit.

Tots la portem al cor,
la nit.
Nits de déus,
nits de dimonis,
nits d'infants,
nits de Nadal;
tantes nits perdudes
que no tornaran mai.

La nit,
que llarga que és la nostra nit,
la nit.

Sabré si has somrigut
perquè miraré el cel
quan sigui nit estelada
i comprovaré si brilla especialment
el més bonic dels estels

Dolça nit, plàcid capvespre
Fes bons els cors dels homes, fes bons.

Tu que et sens tan trist i sol
Sens remei per ta dissort
Mira com la nit s'apropa
Amb dolç consol.

Tota lluita i tot rencor
L'home llença de son pit
Venturós capvespre
Portic de la nit.

Al menys, aquesta nit!

No em diguis
-No!
No m’ho diguis...
Deixa'm
només
l’espai
escàs, just,
que m’aculli
el cos fatigat,
que foragiti
la solemnitat
dels fets
i obri la porta
a mots diferents...
al menys, aquesta nit!

No em diguis
-Mai!
No t’hi neguis...
Permet-me
només
l’esperança
ingènua, lleu,
que em bressoli
el cor espantat,
que reculli
les pors
de sota el llit
i les arxivi
tolerant quimeres
i ànsies noves...
al menys, aquesta nit!

No em diguis
No
Envia'm
només
un sospir
lleuger, breu,
que em refresqui
el front cansat,
que espanti
les ombres
del coixí
i deixi un rastre
d'aires nous,
de somnis possibles
i dolors vedats...
al menys, aquesta nit!