Últimos temas
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta

» Bonas festes Nadalenques i Any Nou
16/01/14, 02:19 pm por greta


La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  VlCTUR el 07/04/10, 12:09 am

Doncs sí, crec que és ben paradoxal sentir-se antipàtic i, alhora, ser la Germaneta de la Caritat.

Deu ser que, si has començat, i un dia defalleixes, ja no t'es permès d'instal·lar-te a l'esglaó anterior.

Però bé ... els aprenents de tirà, en el fons són una benedicció i un regal a la vida, no en và, si te'ls agafes amb antroposofia, la vida et convida a l'única sol·lució que li queda a la teva "antipatia": seguir pujant esglaons. Sols t'és permés anar endavant, encara que sigui a costa del preu de fer la feina que no fa ningú; preu baixet, d'altra banda.

Us heu trobat alguna vegada amb personatges que quan els expliques com es fa una cosa amb bona fè (i, hi tens el deure i el dret de fer-ho), de seguida, somrients i simpàtics et diuen que ho han entès, i a l'endemà la fan encara més malament ? ... això sí, si te'ls trobés al matí quan arriben tard, et responen al teu "Bon dia, Goliat"... (això de Goliat és per no posar noms) amb un "Hey" fluixet i amb el cap encongit, (això, si et responen).

Es clar ... després vas al psiquiatra i et diu que són creences teves, i et mana medicar-te amb aquells medicaments que ja són per a tota la vida.

Sabeu? ... al psiquiatra, me'l vaig creure un dia, quan em passava el mateix que ara explico però amb una munió de persones, totes a l'hora. Car, no podia fer altre cosa que creure-me'l, davant el seu exemple taxatiu del conductor del cotxe que va per l'autopista en contra direcció i que es pensa que els que hi van, són els que venen de front.

Ara veig que allò era produït per l'antipatia ... (us explicaré un secret: aleshores tenia també el deure i el dret sancionador; que mai utilitzava, si exceptuem la "sanció" que UN MONSTRE, d'any en any, en colmar la gota el vas, imposava en forma d'haver de fer suportar una bronca monumental ... [[[ malament, molt malament. Ineficaç sanció per tant gran tribut que EL MONSTRE ha de pagar ]]]; així que, quan vaig perdre eixe rol, vaig deixar d'esser antipàtic (un no pot ser simpàtic ni antipàtic quan resta confinat a l'obscuritat i la solitud però no té més collons que seguir treballant.

Ara estic content: m'he guanyat, altre cop, el dret (el deure és moral) de l'aspecte alliçonador: el producte, les lleis, el client, l'entorn de feina, el F.I.F.O ... : les veritats objectives son les que acaben surant amb el temps.

I, poruc i desbordat, incapaç de fer el primer pas i esperant que el facis tú, qui et va pispar el teu rol, com qui et pispa el teu patinet amb una empenta i un "ara vull provar-ho jo" ... et clama, ara sí, per favor, que redrecis el camí.


I lo de poder "castigar" ??? ... No !!!, no ho vull. M'hi nego. Renuncio lliurement a la càrrega i l'estrés de ser el màxim responsable (això de ser el màxim responsable no s'ha d'oblidar mai quan pretens retornar un patinet atrotinat).

D'aquesta manera he lograt alliçonar a qui mai es va deixar alliçonar per pur orgull innat i que és qui ara mana, però el patinet se'l pot quedar .

En fí, la reflexió no va pel del patinet (en acabat, els germans que treballen plegats, estan obligats a entendre's), la reflexió va pel que, durant set anys i mig ha rebut la penosa lliçó, dia rere dia, que diu " tú, ni cas del que digui aquest " . Abans que res em provoca pena, profunda pena per no saber-se capaç de fer un simple gest humil d'actuar de bona fe i deixar la maleta de pedres aparcada. Sí ... un gest deslliurador com cap altre.

El més curiós de tot, es que durant tots aquells anys, potser per l'ànsia o la curiositat morbosa de veure l'espectacle del despertar d'ùn MONSTRE HORRORÓS, però que mai ha mossegat, es buscava "l'antipatia" on fos. I, ja que no mediaven paraules, que millor que trobar-la a LES ACCIONS, al resultat del treball sil·lenciós que havia d'haver fet algú altre i que es denotava a primera hora del matí.: "Guaita que ha fet, corre a desfer-ho !!!, coi d'antipàtic."

Netejar una màquina que no és teva era un gest antipàtic (a l'endemà estava pitjor), recollir les èines que no has fet servir, era un gest antipàtic (a l'endemà, la persiana de l'armari on es guarden, estava trencada amb mala llet; escombrar, apuntar, guardar, ajustar una porta, baixar una tapa de water, treure les escombraries, penjar una bata, canviar el sabó, treure els cartrons, penjar un boli, treure la pols, connectar l'alarma, corregir un "parte" sintonitzar l'emisora que a tu t'agrada ... AL TEU APARELL DE RÂDIO !!! ... . Tot esdevenia "esser antipàtic" i, es clar, la consigna aquella del "... ni cas a l'antipàtic", representava un gest ò una acció en contra, si cal més radical.

El maco de tot, és veure com van quedant maletes d'aquells personatges de la munió, aparcades pel camí. Veure com l'estima per allò més objectiu que existeix en un vaixell on naveguen tots plegats... que és la pesca, es va instaurant a costa de l'esforç humil de deixar que les rancúnies i els prejudicis els engoleixi la mar, ben lluny.

A la llotja, el peix arribarà per tots, malgrat resti algún mariner que encara no sap pescar. Les Germanetes de la Caritat, a l'agúait, estan per colmar les penúries i són pacients.
L'extrany és que, les antipàtiques, sempre somriuen.

VlCTUR

Nombre de missatges : 816
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 50

Veure perfil de l'usuari http://www.cagabandúrries.cat

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  VlCTUR el 07/04/10, 06:49 am

Bé ... després de 20 lectures, m'esperava, almenys, una opinió del tipus ...


... "aquest, el que vol, és plegar i no sap com fer-s'ho"



... quina mostra més desafortunada.

VlCTUR

Nombre de missatges : 816
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 50

Veure perfil de l'usuari http://www.cagabandúrries.cat

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  Sinuhé el 07/04/10, 08:45 am

Home... és cert que això de l'antipatia depèn moltes vegades del lloc que ocupis. Però també és cert que el intentar fer les coses bé, crec, al final acaba donant el seu fruit. Sembla que és el teu cas, Víctor, i et felicito. A més... ningú pot deixar de ser com és i si els altres ho accepten, bé, i sinó també.

Sinuhé

Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  Invitat el 07/04/10, 11:17 am

Generaves antipatia o enveja? Més aviat crec què és l'últim.

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  arcoiris el 07/04/10, 11:24 am

Victor:
És que has fet una reflexió molt profunda i molt interessant, però no pensava que la meva opinió et servís de res, de totes formes tens tota la raó del món i estic d'acord amb tu.
Quan algú obre el seu cor i se sincera contant coses personals com acabes de fer tu en aquest panell, el menys que podem fer els que ho llegim és contestar alguna cosa, encara que pensem com és en el meu cas, que la nostra opinió no val de res.
Et demano disculpes per aixo, perque a mi es algo que em pasa sovint i se que em dol.
Entenc perfectament el que et passa, perquè en el meu treball em passa el mateix, amb la subtil diferència que a mi no em somriuen i ho segueixen fent malament, al mi directament em fan o tall de mànigues i ho segueixen fent malament.
sé el que crema, el que cansa el que cada dia hagis de fer les mateixes coses que tu no tenies de fer i que ja vas fer el dia anterior perquè els altres no les van fer bé, o simplemnt les van fer
La sensació d'impotència d'inutilitat, de frustració que dóna veure que res del que facis el canvia que les coses segueixquen estan igual de mal, i que als altres no els importa lo mes mínim el seu treball, sobretot quan el treball és salvar la vida de les persones i això és el més terrible de tot.
Jo no hi ha dia que passi que no em plantegi demanar un trasllat de servei, a altre lloc on l'única cosa que importi és el bé estar dels malalts. Suposo que al final ho fare.
Però a tu com diu el Sinuhé cal felicitar-te, perquè estas fent un treball digne de molt de merit, encara que de vegades pensis que ningu te ho valora, tens pa teva propia satisfaccio i segueixes aquí any rere any i seguiràs estant amb el teu esforç i el teu somriure, amb la teva dedicació i el teva lluita de les teves nits solitaries, fent que aquesta barca segueixi plena de peixos per al bé de tots.

arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  Invitat el 07/04/10, 11:46 am

La envidia es el gusano roedor del mérito y de la gloria

Sir Francis Bacon

Invitat
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  arcoiris el 07/04/10, 12:37 pm

Sinuhé:

"A més... ningú pot deixar de ser com és i si els altres ho accepten, bé, i sinó també."


No estic de acord del tot en íxia frase. Tot depèn de si la forma de ser consisteix en anar per ahir fent mal i trepitjant als demes, per posar un exemple, que per suposat se que no est el teu cas ni el del Victor.
Paro es que ixa frase, dona la casualitat que la he escoltat a molta gent, que es dedica a fer això i que escusant-se en ixa frase, es incapaç de fer un mínim esforç ,per canviar una mica y deixar de fer tan de mal als demes.
I torno a repetir que no es ni per tu ni per el Victor, però per desgracia si que conec a molta gent que sempre ha actuat així, gent que sols pensa en ella mateixa i en el seu propi benefici , sense importa-li el dolor que la seva forma de actuar causa als demes.
Jo crec que sense deixar de ser una mateix, perquè això es impossible, tots deuríem de aprendre a ser una mica mes flexibles y tenir mes en conte no ferir els sentiments dels altres, en lloc de dir jo soc així i el que no li agradi dons que se aguanti o que marxen ven lluint, i de vegades es la única alternativa que et deixen
El problema es quant estes persones no son les que elegim lliurement i per tant podem abandonar ixes relacions també lliurement, perquè es pot deixar de ser amic, amant o parella, o veí.. en consevol moment.
El problema es quant son pares o fills o germans o jefes, perquè la cosa es complica una mica mes i sempre hi ha gent pagant tota la vida les conseqüències de esta clase de persones que mai se esforcen per els demes.
Paro bé es sols la meva opinió.

arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  Sinuhé el 07/04/10, 12:49 pm

Tens raó, lola, perquè faltava matisar que si un fa les coses d'acord amb la seva consciència, doncs això... que si els hi agrada bé, i que sinó també. Perquè no crec que la consciència enganyi a ningú. I si enganya a algú és que està malalt.

Sinuhé

Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  arcoiris el 07/04/10, 12:52 pm

Dond mira si en aixo tesn rao, la conciencia seria una bona referencia, pero probablement jo parlaba de gent que no en te i que com tu dius esta malalt.

arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  FOC el 07/04/10, 02:18 pm

JO no mes puc saludarte i dirte que t he llegit.

FOC

Nombre de missatges : 384
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  FOC el 07/04/10, 02:34 pm

Bé... ho he llegit per a sobre i no se si ho habré agafat per a on toca...
Jo he treballat tota la vida en la familia, he sigut el comodin de tot,
igual venia que arreglaba el magatzen que anaba a montar, el que fes
falta ahi me tocaba estar mentres els altres tenien una feina mes
predeterminada: ma mare venia, mon pare feia els montatges, mon cosi
montador... lo bó es que vaig aprendre molt i lo dolent es que mai ho
vaig trobat ben valorat i a mes sempre estaben en disputes perque
jo a lo millor arribaba de fer un montatge a bcn d'un divendres i mentres
el altres descansaben el disabte a mi me tocaba anar a la botiga en ma
mare a vendre... aixo arriba a cansar tant en lo fisic con en l'anima.
Vaig intentar fer la meva moltes vegades i no ho vaig aconseguir fins
que vaig coneixer a la que es ara la meva dona i vaig decidir anar
a viures a Castelló si o si. Aixo d'entrada va suposar un bon disgut
per mons pares i també molt de sentiment de culpabilitat per part
meva pero al final ho vaig aconseguir. Jo no renego del meu pasat
pero es molt complicat treballar en la familia i ara que ha pasat tot
la relacción que tinc en ella es molt millor que abans i tot lo roin
ha quedat arrere, pot-ser perque no van traspasar la linea pero tinc
la sensació que a voltes van estar a punt. Es la meva experiencia,
altres estaran treballant en la familia tant contents i si el tema no
anaba per ahi et demano disculpes.

FOC

Nombre de missatges : 384
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  VlCTUR el 07/04/10, 05:46 pm

Ostres, que bé, quants comentaris. Moltes gràcies.

Després d'aconseguir un cafè amb llet (se m'ha acabat el cafè i vaig en pijama), me'ls llegeixo detingudament.

VlCTUR

Nombre de missatges : 816
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 50

Veure perfil de l'usuari http://www.cagabandúrries.cat

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  FOC el 07/04/10, 09:23 pm

JA TENS SACARINA?

FOC

Nombre de missatges : 384
Fecha de inscripción : 18/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  Sinuhé el 08/04/10, 08:47 am

Millor una mica de stevia...

Sinuhé

Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009

Veure perfil de l'usuari

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  VlCTUR el 08/04/10, 12:52 pm

Ara l'has clavat, Sinu. Fantàstica aquesta fulla.


De totes maneres, mentre la UE no l'admeti a la llista positiva d'aditius alimentaris, jo, poca cosa puc fer. Ja se n'està lluitant per això (Europa és l'única que encara no l'admet degut, sembla, a que l'steviòsid es metabolitza igual que una hormona, i un excés, pot causar desajustos hormonals.

Tu,de totes maneres, vés plantant-ne, que tenim bon clima, i és una planta perpètua que es va segant a mida que va creixent ...


Foc, per suposat ... el genuí sempre perdura.

VlCTUR

Nombre de missatges : 816
Fecha de inscripción : 15/01/2009
Edad : 50

Veure perfil de l'usuari http://www.cagabandúrries.cat

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La paradoxa de sentir-se antipàtic i ser la Germaneta de la Caritat

Missatge  Contenido patrocinado Hoy a las 03:07 am


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum